41,898 items found
Sort by:
Relevance
Relevance
Publication year ascending
Publication year descending
Title A - Z
Title Z - A
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1997/14_02_1997/NST_1997_02_14_9_object_1804902.png
Page 9 of 24
Date: 14.02.1997
Physical description: 24
à indô mené fera söa lëtra pastorala. Wilhelm Egger: Scitiche vigni ann da Carsema se lascia le vésco indò aldi cun na letra pastorala. Chésc ann récordei al pastoréc la forza di sègn dia crusc. L a carsema, temp di jiné che végn dò le temp di car- lascé, é dagnéra la gaujiun por i cherdé tla memoria ai cre dane i prinzips dia religiun cristi ana. Le motif dia letra pastorala é chésc iade la crusc. La crusc é le simbol dia fede cristiana, seri le vesco. „Can ch’i se signun, profes- sunse ch’i aldiun

prò Crist“. Le ségn dia crusc é le ségn de nosta fede. Jejù é mori; sòn la crusc, forma de condana a mori romana che gnea odiida sciòche gran dodanza. Mo rodunt porchèl é la crusc gntìda le simbol di cristianesim: sciòche ségn de modeste, de umilté, sciò che simbol dia salvéza che nes é roada con en ségn de gran umilté: le Signur se lascia condané a morì sòn la crusc, chésta maniera crò- dia y boria, por salvé l’umanité. Porchèl é la crusc por l’umanité pièna de significat religius. Le ségn dia

crusc é ince en ségn de solidarité: Crist s'à mostre so- lidar con la porsona umana. „Con le ségn dia crusc professunse ch’i sperun tla salvéza“, y nos profes- sun ince ch’i orun daidé porté la crusc dia jént. Le vesco i recorda ala jént la bela Usanza di ségn dia crusc. „Al é dért ch’i se reeor- dunse (latrai la forza di ségn dia crusc che varësc y créia comuni- té“, seri le vesco. Le ségn dia crusc ia por le dé: Al é öna dies be- les üsanzes sc’i metun man y fi- nun le dé con le ségn dia crusc

, por ch’i metunse man y finunse le dé con la benediziun di Signur. Ince dan y dò le mangé desson se signé. Le ségn dia crusc végn fat piti go- not dertan les funziuns te dlijia. „Con le ségn dia crusc davagnun- se la coscienza che nos se metun te n raport con la SS. Trinité". Ince la fin dia méssa végn segna- da dal ségn dia crusc, „por ch’i vi- unse nosta vita con la benediziun dl Signur“. Le vesco amonésc spo ince ala tradiziun An s'arjigna ala festa di 50 agn „Forum 1 ', la revista noia

di Academics. Le conséi dl’Uniun Ladins Val Badia s’â ince tut dant por l’ann 1997 de destrighé ia en program péne de iniziatives sòl damp edito rial y cultural por la Val Badia. Sòn le program él depili conzerc cun cors, la colauraziun al „Ladi- niatour“ y cinamai en „grand prix“ dia musiga populara. En majer impégn gnaràl fat por s’arjigné cà al ann che végn canche an recordarâ i 50 agn de vita dia U.L.VB. Por chésta oc^jiun él preodü deplü sëres culturales y le- terares in colauraziun cun l’Istitut

1
Books
Category:
Pedagogy, Education
Year:
(1971/1974)
Der fahrende Skolast ; 16. - 19. 1971 - 1974
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/319173-197102/319173-197102_11_object_5830828.png
Page 11 of 24
Author: Südtiroler Hochschülerschaft
Place: Bozen
Publisher: Südtiroler Hochschüler/innen/schaft
Physical description: Getr. Zählung
Language: Deutsch
Notations: Abschlussaufnahme von: 1971,1-4 ; 1972,1-3 + Probenr. 1-2 ; 1973,1-4 ; 1974,1-3 ; Vorhandene Dubletten: 1971,1-3 ; 1972,1-3 + Probenr. 1-2 ; 1973,1-5 ; 1974,1-3
Subject heading: g.Südtirol ; s.Student ; f.Zeitschrift
Location mark: III Z 342/16-19(1971-74)
Intern ID: 319173
I Ladins y le Sinôd Jakob Ploner „Ara se trata d'en renovamont dia diocèsa tal spirito dal Conzil Vatican II 0 ”, enscio le vesco à spighé l'entenziun dal sinòd. Ci che le conzil à proclamé sora la dlijia, la liturgia ec., messarà dunca gni realisé te vigne cera de nosta diocèsa, Óna dies pròmes còsses che i Ladins s'aspeta dal sinód è, che le iìngaz ladin vegnes reconesciii desco lingaz de dlijia. Tra dotes les rospostes che le vesco à ciafé da pert ladina son sòa letra pastorala dal 1969

n’èdl òna — sotescrita da 406 porsones dia Va! Badia — co se iera ma còsta cèssa: ch'ai vegnes conzedu le ladin te dlijia. Y trepes d'atres chertes porta le medemo aodagn. Le Conzil Vatican II 0 nes à ensigné tlermonter che da òna na pert la dlijia locala è la manifestaziun y realisaziun dal dlijia universala (LG nr. 26) y che dal’ atra pert la liturgia è la colma y la fontana dia vita dia dlijia (SC nr. 10). Y see le medemo conzil i dà tan na gran emportanza a la parora de Dio (DV pass

.) y a la parteci- paziun dal popul a la liturgia (SC nr. 14), spo desmostrel con còse le medemo festide por le ben dai cristiagn sot al moto: sacra menta propter homines. Belo dan le conzil §n odu ete che por arjunie na renovaziun dia vita dia dlijia bojugna adorò pa les fun- ziuns en lingaz che la jont capesc y baia, che la liturgìa è essen- zialmonter dialog. Co le conzil i Ladins è roes te na sìtuazìun più co ater strambìa. Deperpo che i atri palsc dal monn pò tigni dòtes les funziuns de dlijia te so lingaz

dia orna, à i Ladins mossù baraté ete le latin son òna dies does lenghes frostires: talian o todesch. Da valgiign agn se proaì incé ei da fa avarei sii derc y su diric en còse cajo. Al è desmostré che dàn les pròmes veres le lingaz ladin gnea adorò te dlijia depili co aldedancò: empromadedòt tla pordica, mo ìnce te ciances y oraziuns y bonamonter ince de più tl'ora de re- iigiun y ties dotrines. La situaziun y la politiga dai agn danter les veres à menò embroda còsta tradiziun. Dò la costituziun

sora la liturgia (SC) dal' ultimo conzil (Nr. 22) y dò la l a Instructio porsora còsta costituziun (dal 1964, nr. 20' ss) à ma l'autorité dia dlijia la rajun da regolò la liturgia. La adataziun de còsta „liturgia generala” ai bojugns dai deversci paisc ti è sorandada a les conferenzes dai veschi. Le vesco à la facolté da regolò la liturgia te sòa diocèsa, mo al mess se tigni emproma dedòt a la costituziun enstessa y spo ai decree dia S. Sede y dia conferenza dai veschi, de chera ch’ai fésc pert

2
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1997/21_11_1997/NST_1997_11_21_11_object_1798627.png
Page 11 of 16
Date: 21.11.1997
Physical description: 16
von der Bedürftigkeit der Betroffe nen ab. Wenn die Betriebshilfe aus Gründen der Weiterbildung oder des Erholungsurlaubs an gefordert wird, muß der Betrieb die Kosten selbst tragen. HEUTE I SILEA SEPP MESSNER WIND* SCHNUR Spezialisierung in Logotherapie und Existenzanalyse Konzert nach Prof. Viktor E. Frankl Brunack, Kolpinghaus, 20.00 Uhr Runggaditsch/Gröden Tel./Fax 0471/79Ô120 Cathomas diretur dia Pro Helvetia La fondaziuu cult arala svizru nominem diretur le seereter general dia Lia Rumantschu. DK Math

11 Taiiîon D ia Svizru riiiel ti ultims agn tropes de hones noti- zies, dortan che tlo da nos é dot spere y mosiires por la sco- nanza dia mendranza ladina végn boicotades dal partì de minoran za, che à inscio en comportainënt che aida tl repertor de vedli partis scioche .VISI. Lultima bona noti- ziti é de na politala culturala uce- zionala: Bernard Cathomas, le se- greter generai dia Lia Riunant- scha. é gnii nomine diretur dia fondaziun Pro Helvetia. Le consci de fondaizun, olà che ai è membri de dite

cater i lingue dia federazi- un, à tut chesta dezijiun y i à dé la precedenza al ladin Gathoinas dant a 50 concorénc. Con tan de lise che Cathomas è gnii lite, ne po nia gnì dit. La Pro Helvetia à zirca 50 depemlënc y en budget anual de zirca .'ili miliare de lires. Danter siies ativitès él le inan- tenimént di istilla.* diluirai svizri foradecà; an à „antenes". scitiche an tlama les filiales, a Bratislava, Prag, Budapest, Krakau. Milano, Paris, Kairo y defata ilice Kap- stadt. Por i istituì

' di mitteleuropa él eli finanziainént extra. Diretur di istitut ti Milan, le CCS (Centro Culturale Svizzero) é ila zirca n unti porater ilice en ladin, Clias- per Pult, dentini presidérit dia Lia Riiinantscha. Bernard Catho mas, gran promotur di lingaz uni- fiché rumane grijun, che é Iti ver semi! ufiziala di ladin grijun a live! federai, lasciarti ai priiins d’atirì la Lia Kumantscha por té so nii post ti Xiirich. A Xiirich se mostron dér conténc dia lita di consci, Catho mas végn generalinéter conscidré

en „iiusgezeichneter Mann". A degiign ne i tomassel ite da ji do- cuntra detiche al é ladin, de te tizi- uns che rasentéia le razism é ini prerogativa de Siidtirol, ilio nia dia Svizra. Le prinzip de Cathomas, che ti troc tign de ativité scitiche segrc- ter generili dia Liti Kumuntscha y sciiiche aconsiadù ciantunai, sài dit a nos prò na inanifestziuii culturala li Grijims: „Leisetrete- rei ist liidlich lui* eine Vlinder- heil”. Ciofs y plantes L gran raion dia Dolomites nes mostra entan dut l'ann na bela cumpëida

3
Newspapers & Magazines
Volksbote
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/VBS/1935/16_05_1935/VBS_1935_05_16_9_object_3134521.png
Page 9 of 12
Date: 16.05.1935
Physical description: 12
die neue Benennung gebrauchen. r Im nachstehenden Verzeichnis find die jenigen Straßen und Plätze angeführt, die eine Namensänderung erfahren haben; der erstangeführte Name ist die alle Bezeichnung und die zwelle die neue. Die Straßen und Plätze, deren Bezeichnung eine Aenderung nicht erfahren hat, sind in der nachstehenden Aste Nicht angeführt. Dia Thristomannos und Dia Tamtllo Cavour: Dia Tamillo Tavour. Torso Armando Diaz: Torso Druso. Torso Goethe: Torso Armando Diaz. Bia Carlo Wolf: Male Goethe

. Bia Galileo Galilei und Bia Tappeiner: so Galileo Galilei. La Grabmavr und Dia Plankenstein: Dia Santa Taterina. . _ Bia Kntvenberg und Dia Schaffer: Bia Mira« monti. Piiqza Savoia: Piazza Schiller. Piazza Schiller: Piazza Savoia. Dia Laurino: Dia Mont« Testa. Dia Littorio m* Dia Tobia Brunner: Via Littorio. ■ Lung» Pastirio A. Manzoni: Dia A. Manzoni. Dia Mainardo: Bia Beatriee di Savoia. Dia S. Francesco d'Astist: Dia Claudia Augnsta. Dia Weißenhorn und Bia Goldrainer: Dia San Francesco d'Astifl

. . _ # Dia Giovanni Dinner: Dia deali Alvini. Dia Winkel: Dia die Eaduti Fascistr. Die neu« Straße zwischen Dia O. Huber «w Dia Weißenhorn: Bia Balilla. Pasteggiata Tappeiner: Pafleggiata Prmeipesta di Piemonke. „ . Pasteggi Gilf: Pasteggiata Lungo Pastiria. Nebenstraße« und Gätzchen: Dia Carlo Abart: Bia venosta. Dia Boccaccio und Dia Wälder: Dia Boccaccio. Salita all« Thiesa: Dia Ron«. Dicolo Kaller: Dia Pasta del Giovo. Dia Jordan: Diale del Timitera. Dia Johannes: Dia San Marco. Bia Lentner: Dia

Ruperto. Dia P. Zingerl«: Dia Ticke Ruove. Dia del Mercato: Dia dei Magazzlni. Bia Nova: Dia Montani. Dicolo Ortenstein: Dia delle Serre. Dia Ortwein: Dia Manincor. Dia Pendl: Dia dei Tappuceini. Piazzetta Steinach: Piazzetta E. Barbara. Bia Ponte dt Pietra: Ma Ponte Roman». Dia Prter Mayr: Dia San vkgilio. Dia Romhi und Dia Gtschmann: Dia Adige. Male Slgnoria di Merano: Diale Annibale Foscari. Dia Starkenhof: Dicolo del Tinema. Dicolo Steinach: vieol» Deechlo. Dia Beda Weber: Dia Rezla. Dia Waller

: Strada di Lagunda. Dicolo Eeifenegg: Dicolo bei Tanali. Dicolo Kallmünz: Dicolo E. Thiara. Male dei Tampi: Pia Pareo. Via Laterale alla Via Parini: Dia Monte Lueeo. ~‘ 1 ' Straße zwischen der Ma Grabmayr und Bia S. Maria del Tonforto: Ma di Meno. Idem nsben der Billa Ceschi: Bia S. Troce. Idem neben der Billa Sibllla: Dia Sibilla. Feldwege und Fußsteige: Dicolo Brugger: Dicolo della Roggia. Ma Fink: Du, dell'lkva. Dia Hagen: Bia Fratta. Bia Hoier und Dicolo Prader: Ma d'Jvigna. Dicolo Hilber

4
Books
Category:
Geography, Travel guides , Linguistics
Year:
(1984)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 8. 1984
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355044/355044_121_object_5164948.png
Page 121 of 204
Place: San Martin de Tor
Publisher: Ist. Ladin Micurá de Rü
Physical description: 198 S. : Ill.
Language: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Notations: Belardi, Walter: Considerazioni in margine a un convegno di studi ladini / Walter Belardi, 1984</br> Cathomas, Bernard: Minderheiten in der Selbstbesinnung und Selbstbestimmung : Gedanken zum Jahr der Rätoromanen 1985 / Bernard Cathomas, 1984</br> Doi paroles de ravisa céltiga tl gherdëina: tóch y tucë, 1984</br> Goebl, Hans: Postille : (J. Kramer) / Hans Goebl, 1984</br> Gsell, Otto: Unpersönliche Konstruktion und Wortstellung im Dolomitenladinischen / Otto Gsell, 1984</br> Kramer, Johannes: Entgegnung : (H. Goebl) / Johannes Kramer, 1984</br> Kuen, Heinrich: Lateinischer oder deutscher Ursprung? / Heinrich Kuen, 1984</br> Nazzi Matalon, Žuan : ¬I¬ lunaris dal '800 dal Friûl Orientâl / Guan Nazzi Matalon, 1984</br> Neutralizzazione sintattica delle opposizioni di singolare-plurale e di maschile-femminile, 1984</br> Rampold, Josef: Sitte und Brauch in Buchenstein (Fodom) / Josef Rampold, 1984</br> ¬Il¬ trattamento sintattico del participio passato, 1984
Subject heading: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Location mark: II Z 1.092/8(1984)
Intern ID: 355044
De segur ie, dorica, *tuccare na use di latin provinziel, chél dia piana dura padana, de sofonz céltich. Ora di rujné técnich Uà al léur de césadafuech y ala cosses nteur i cèives y ai plajèies dia spéisa, à *tuccare abù fertuna tla rujneda da uni di, y nscila à 1 verb, tres na mudazion semàntiga, arjont, dò y dò, n senificat mpue piu astrat, scebèn che tóch y tucè ne à nia arbandunà 1 ciamp semàn tici! dia spéisa y di male. le rate che 1 ne ie nia da pesimé dan a chésta etimologìa. Néus pudori

vester fidanziénc che la ie dréta defin, ajache 1 glossadéur de Persius ne rejona nia de n latin de chi che mei, ma di latin di popul dia Cisalpina, popul che se à lascia scura tla pianadura padana y nce tla valedes dia Elpes, avisa te chéi raions ulà che 1 latin "ladin" se à mantenì - nia sauri - nchin al didancuei. Ma mo miec foss-1, sambén, sce ora de chésta paroles ladines pudessan-s n giaté d’autres tl Nord dia Talia, paroles che fossa piu o manco unfat per forma y senificat, per pudéi stlarì

, cun i diminutives tocìt, tociùt ) minan cun chésc "guazzetto, sugo” (n ejémpl: La polente, tremant, spiete il suplizi / di sei neade in chel gran toc’ divin). Povester ie tei diminutives mé na muda zion de tuccetum, y da chéi unirà cà la parola furlana toc’. Ma ora de chél se mpant te dut 1 Nord dia Talia dal didancuei paroles che semea a chèla y che à dutes 1 senificat de "dorico". Tla rujneda de Genua on-s tócco "sugo, umido o intinto di stracotto, di ragù o simili, con cui si condiscono

paroles dialetales mpede sugo, intingolo per talian. 5) N’ ùltima fontana de formes ie 1 Dizionario etimologico italiano de C. Battisti y G. Alessio, V, Firenze 1957, ma danz zénza spiegazion etimològica. 5) Aldo dia minonga de P. Sella, Glossa rio latino italiano (dello) Stato della Chiesa, Roma 1944, fossa la valuta dia esprescion ungementum cum tucia, te n documént dia Curia romana di ann 1341, ’’unguento con ossido di zinco”. Chél ne me per nia segur; forsci se trat-1 propi de ’’unghént cun ont”!

5
Books
Category:
Geography, Travel guides , Linguistics
Year:
(1989)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 13. 1989
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355119/355119_295_object_5166398.png
Page 295 of 304
Place: San Martin de Tor
Publisher: Ist. Ladin Micurá de Rü
Physical description: 300 S : Ill., graph. Darst., Kt.
Language: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Notations: Arbeitsbericht 4 zum Ald I = Relazione di lavoro 4 per l'ALD I / Roland Bauer ..., 1989</br> Bagolini, Bernardino: Relazione preliminare e risultati della prima campagna di scavi nell'insediamento dell'età del bronzo di Sotciastel (Val Badia, Prov. di Bolzano) / Bernardino Bagolini ; Giovanni Tasca ; Umberto Tecchiati, 1989</br> Craffonara, Lois: Probleme der geographischen Nomenklatur im sellaladinischen Bereich / Lois Craffonara, 1989</br> Dorsch, Helga: Siur Ciprian Pescosta : (1815 - 1889) ; zur 100. Wiederkehr seines Todes / Helga Dorsch, 1989</br> Faggin, Giorgio: Testimonianze sulla lingua friulana ; 1 / Giorgio Faggin</br> Goebl, Hans: ¬Der¬ Kartograph und Geograph Heinrich Berghaus : (1797 - 1884) ; ein früher Zeuge für die "Unità Ladina" / Hans Goebl, 1989</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (A - L)</br> Kattenbusch, Dieter: ¬Die¬ Ladiner und das Koalitionsprogramm für die X. Gesetzgebungsperiode des Südtiroler Landtages / Dieter Kattenbusch, 1989</br> Munarini, Giuseppe: Monsignor Giovanni Battista Martini : (1810 - 1877) / Giuseppe Munarini, 1989</br> Palla, Luciana: ¬I¬ Ladins y les opziuns / Luciana Palla ; Karin Demetz, 1989</br> Rizzi, Giovanni: Rilievo geoelettrico in un'area di insediamento preistorico sul Colle di Sotciastel (Badia-Pedraces/Abtei, Prov. BZ) / Giovanni Rizzi ; Carlo Trentini, 1989</br> Steinicke, Ernst: ¬Der¬ sozialgeographische Gegensatz in den "Dolomitenladinischen Sprachinseln" Friauls / Ernst Steinicke, 1989</br> Stolzenburg, Andreas: ¬Der¬ Maler Giuseppe Craffonara : (1790 - 1837) ; zum 200. Geburtstag am 7. September 1990 / Andreas Stolzenburg, 1989
Subject heading: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Location mark: II Z 1.092/13(1989)
Intern ID: 355119
marca per i Ladins y si cultura da pert de autores de rujeneda tudéscia. L bastéssa mé lecurdé 1 gran cuntribut de studi y de simpatìes che autores sciche Karl Felix Wolff, Franz Tumler o Hubert Mumelter à dat a nosc popul y a si recunescimént tl mond culturel de rujeneda tudéscia enee oradecà. Chisc autores ne fova nia mé trac de viérs di ladin y di Ladins ajache i se sentiva emparentei moralménter cun 1 popul piu antich de si tiéra, ma enee per la faszinazion di sucrét dia Dolomites

y de si stories y cherdénzes mitiches. Hubert Mumelter rejona de ’’ladinisches Geheimnis, Aura von Verzauberung und Stillstand”. Y tlo rùven bele séura sun n gran problem de na tel’sort de leteratura: la tentazion de mustré n cheder di Ladins auzà ora dala urità de nosc témps, la tentazion de na ’’mitisazion” de dut chél che à da n fé cun i Ladins! Y sce na tel’pusizion pudova vester de utl per descedé l’enterés y la simpatìes per i Ladins oradecà, ne judòvela nia a ressolver i problems de séuravivénza dia

pudèssa dé massa empaz y desdrù la bela ilu- jion dia ’’Heile Welt”, che resta for 1 fin ultim de na tel’sort de leteratura. Daviadechél cialerà chésta scola de scritéures daniéura de demonisé la moda de viver dia zita, ududa sciche eoa de picià y tentazions, y éi auzerà ora 1 viver di paures y di pastri de nosta montes sciche ejémpl luminéus per ti tenì bréna al pericul dia massificazion, di materialism y dia protesta. Te chésta piedies zapa enee doi scritéures de ravisa ladina, che adrova 1 tudésch

sciche si rujeneda de leteratura: Luis Trenker y Maria Veronika Rubatscher. L romann de Luis Trenker ’’Heimat aus Gottes Hand”, ruvà ora di 1960, trata di problem di ’’encésa” tl tèmp piu periculéus y desgrazià de no sta ustoria, chél dia opzions y dia ditatures. Ma sce 1 pòi de duta la storia ie la defendura di luech da paur di àvesc, tres due i pericoli dia ustoria y dia ideologìes en viéra danter éiles, trata l’autor enee de n problem che él sént bendebò dassénn, chél de si ravises ladines

6
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1999/15_04_1999/NST_1999_04_15_12_object_1787566.png
Page 12 of 16
Date: 15.04.1999
Physical description: 16
Uhr im Michael-Pacher-Haus über die aktuelle Tagespolitik re ferieren. Organisiert wird die Ver- Jobbörse Ahrntal Gemeinde will Lizenzvergabe für Kraftwerk Gisse anfechten D Program de assimilaziun 1 ladins tla SVP tot ite posiziuns che vègn tlassificades prigoroses dal parti instès can che ara va di todè se. Internimi: sbiirlé sòn na pert le lodili ince tles scolines. De Mateo Taibon I prinzips de sconanza dia mendranza che la SVP à da- mané y damana por la men dranza todéscia ne damànera nia por

la mendranza ladina, anzi, dailó damànera le contrar, vara cuntra chés mosores che ara damana por le grup todésch. I la dins tla SVP (dit végnel „SVP la dina“, mo al n’esist degiina SVP ladina, al esist la SVR olà che al é ince ladins léite) à albii n’incun- tada con la noia assessuria ales scores Sabina Kasslatter-Mur. Dailò él gnii tut ite posiziuns che végn refìisades dassénn dala SVP por i todèsc, deache ares vègn conscidrades en prigo. Linsegnamènt di lingaz dia orna tles scores é en dért, por chel

che al é gnii combatii tròp. Dertan le fascism, olà che l’insegnamènt di lingaz dia orna n’ea nia conzedu, él gnu fat scores socrétes por insigné le todésch, y chésc végn cunté tla storiografia scioche en mit, y sii protagonisc végn tratés sciéche ideai gragn. Le dért al inseg- namènt di lingaz dia orna te scora scioche on di pròms prinzips de sconanza à dal dóvera incà da- gnèra arvenii la politica SVP por i todésc, y vigni parora decuntra végn indieada scioche ierpejun de Ettore Tolomei o de sii

compagns d’ideologìa: scioche intenziun de assimilaziun. Al insegnamént di lingaz dia orna tles scores taca la soraviénza dia mendranza, chésta la posiziun pronunziada dèr gonot dala SVE Odu inscié laóra la SVP por la fin dia mendranza ladina. Can che ara va de nosc grup lin guistici! végnel lauré cuntra le lin gaz dia orna tles scores, cuntra la soraviénza di lingaz porchél, dailò vègn chi che damana l’inseg- namént di lingaz dia orna tres indò metiis fora scioche fanatics, estre- misc, fondamentalisc

. Sc’an aplichéia la logica di partì por ci che le parti instès fej tla cuestiun di ladin tles scores, é tiera l’inten- ziun de assimilaziun. Eadoranza di lingaz dia orna tles scolines (ince chéres ladines) é sciita dant dal statuti Dal partì é por i todèsc chésta mosòra gniida odiida scioche dért essenzial, y sciéche mosora irinunziabla por mantignì l’identité di todèsc. Al ea gnii condané ince con parores dèr déres le fat che al ea gnu cianté te na scolina ona na strofa (ma na strofa) por talian

7
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1997/11_03_1997/NST_1997_03_11_9_object_1804341.png
Page 9 of 16
Date: 11.03.1997
Physical description: 16
LADINI A HP „Formes y corusc“ Na noia publicaziun dia pronùnzia sön les viles dia Val Badia. 3 I Formes y corusc di frabiché tla Val Badia Les viles dis Vel Badia: Na publicaziun nòia dia provinzia de Mateo Taibon M ëter man mët le liber con na citaziun dal gran architët austriaci» Adolf Loos: „No mëte tl frabiché le pëis mâ son le pl^jor, mo lascia che chësc ti vëgnes dè dai mûrs, dales munts y dal sorëdl“. Adolf Loos â dé al iniz de nosc secul en impuls enorm al’architetôra moderna. Larchitetôra

de Adolf Loos (1870- 1933) orea ester, al contrar de n’architetôra plëna de ornamënc, na architetôra „tecnica“ o ,,da in- jenîer“, con formes scëmples, mo beles. Loos po con so pensìer ester en diretif ince por nostes ge- neraziuns, o miù: al po ester en in dicatif por dotes les generaziuns sciôche pensìer inovatif. La seleziun dia citaziun de Loos mostra sô mâ en pert la direziun dia noia publicaziun dia provinzia son les viles dia Val Badia, anzi, le dit de Loos ciafa na contradiziun: tla publicaziun

i vëgnel dé gran pëis al plajor, al armonìa dles for mes y dai corusc con la natora. „Formes y corusc dl frabiché tla Val Badia“, inscio le titul, dé fora dala repartiziun por la sconanza dia contrada y dia natora, é gnü scrit da Claudia Crepaz, da agn responsabla por le coordinamënt dles viles, y da Sergio Boscoli. Le liber trata le model insediatif dles viles dia Val Badia te na ana- lisa de sü materiai y de sôes for mes (tëc, finestres, portes, ve- randes y sorasc, tramatënt de re- vestimënc de lëgn

, mûrs esteras), y chësc te sôa forma tradizionla, mo ince tla proble matica dl inserimënt de frabicac nos. La provinzia à lascé stampé indôt 22.000 copies dl liber, che é gnü dé fora por todësch, por tali- an y por ladin. Le liber à 86 pla tes con tropes fotografies, valch storiches (blanch y fosch), la maiù pert a corusc. Le liber éda ciafé debann tl ofize por la sco nanza dia natora y dia contrada tla strada Cesare Battisti 21 a Balsan; por informaziuns plü avi sa pon cherdé sô le numer 0471

/994340. Tla prefaziun al liber, sciita da Uniun Ladins Val Badia, Uniun Maèstri Ladins y Ert por i La dins, vëgnel dit danter l’ater, bai- an di architëc che coordinëia les dorteraziuns dles viles: „sovënz ne vëgn chisc nia capis dai pa- truns dles viles“. Tlo vëgnel in- diché che la sconanza dles viles te sôa forma atuala comporta problema y comporta dandadôt na incompreiyiun da pert di abi tane dles viles en confrunt dles autorités. Les limitaziuns porvia dia sconanza vëgn dia jënt che vi tles

8
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1998/03_01_1998/NST_1998_01_03_9_object_1797718.png
Page 9 of 12
Date: 03.01.1998
Physical description: 12
à mene sòa retrospetiva poli tica (nia partitica) de ci che é gnii fat por nosc grup linguistici!, en bilanz di ann che nos publicun chilo te sòa completeza. Al ann co se ròa pon ben ti dì, dal punt d’odiida politici), ann dles re formes y dles competenzes nees, ince sce na bona pert de costes é damò sòn le iade o é endòt ein- pormó piada ia; la reforma dia co- stituziun taliana à fat le pròm vare con le test aproé fiala Comi- sciun Bicamerala. La miidaziun dal statut (l’autonomia por na maiù

sconanza dia mendranza la dina y dles mendranzes todesces da Trent à ince passò le pròm ejam tles comisciuns parlamenta- res. A livel regional é piades ia y é tal piò ia la reforma dal ordina- mont dai comuns y la reforma dia legia litala. Ahi provinzia ó gnii- des o gnarà delegades da pert dal stat na ligna de de gran compe tenzes sòn la scora, l’université, les strades, l’energìa y d’atres. Costes reformes y competenzes nees toea i ladins te na manìerii particulara, y porche! él stò ince l’ann 1967

en ann de trepes relazi- uns y discusciuns, ino ince de stu di, de lain; y de traverc da arjun- je. Les encuntades con le Presi- dent dia Republica a Balsan, con la comisciun por i afars costituzio- nai, con le president dia Bicame rale, é sogli stès i momonc più em- portanc te na morona de scric y de contile co é jiis enant dot l’ann con d’atres personalitès politi- ches. Les reformes costituzionales ne portarti nia i miùs resultac, nifi al sarà sogli en vare enant sòn le tru dia sconanza ile nosta

mendran za. Prigorosii y de dann por i la dins foss la reforma dia legia li tala desehe ara ò gniida prejenta- da ultimamonter. Lordinamont nò dia scora, le der tratamont dai ensegnanc, la catedra ladina por la formaziun dai maestri prò l’université, l'ampliamont dles trasmiseiuns dal radio y dia tele- vijiun, l’ampliamont dia stampa ladina, le museo ladin, hi norma- lisiiaziun dal lingaz ladin, le maiù reconoscimont dl’indenité de ter- Ince l’Uniun di Ladins Va! Badia nes a menò por nos y niise

leturs les mius aodanzes por l’ann nò, con sanité, fortiina y benedisciun. LUniun di Ladins se recorda ince con plajiii di ann passé, y dl re somi che le laùr dia Union à allai (hinter la jënt. Ara dij porchël a diic dilan dl interès; dilan dijera ince por l’aiiit che i é gnii porté, y rengraziëia chi che à colaurè, che à sostegni l'Uniun di Ladins cou aderënzes, y ara rengrazieia chi zo lingaz , la gran ativité cultu- rala y les operes publiches tles valades é segns positifs por le svi- lup de nosc

9
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1998/19_08_1998/NST_1998_08_19_11_object_1792754.png
Page 11 of 16
Date: 19.08.1998
Physical description: 16
durchsucht Mögli cherweise stand auch eine dritte Person mit einem Fluchtauto be reit. Die Carabinieri von Innichen werden sich nun mit ihren Kolle gen in Madonna die Campiglio und Milland bei Brixen in Verbin dung setzen, nachdem es dort am gestrigen Dienstag zu Überfallen kam. Daß es sich jeweils um die selben Täter handelt scheint aber unwahrscheinlich. Vigni 100 agn Le ressanamënt dia strada dia Val Badia é proieté. Laùrs metarà man en ater ann. L a strada dia Val Badia ea gniida fata di 1892

, y da dailò ineà ésera gniida co- medada gonot y ince aslariada, mo mai n 'àn proieté ciano chésc coliamént : la strada dia Val Badia é ciamó chél tru por i ciavai di 1892, ince se'al é plii lerch y as- falté. La situaziun di trafich é miidada, chél sa vigni giat, y ti ut- metii - méss ester roés ,,i témps dies sporjénzes, di paréis de crép y dies sfesses prigoroses, mo dan- dadiit dia strada stliìta“. Ala fin sani la strada leria set metri por na lunghéza de 5,8 chilometri. Tisi crepa gnaràl forò biisc

por set toni, che ara eri sistem de ilmni- naziun y de alarm dér modern. Al grumi ince costruì cinch galerìes Caueuìa rMin qha | lims agn él ince gnii haudié assà dia strada, che n 'é nia plii adegu- ada ala situaziun. Impede zacotan de ciavai al de passa plii de 10.000 auti al dé. Por chi d ' La Pii po la strada por Pliscia y Sares ester n 'alternativa, por i sciors, che se stromena po bele assà son Iti stra da da Longega fora, n'el nia en bun conséi, y lapró n'él gnanea bun fat (lauri en ater

tru de tran- sit nia adegué ala situaziun. Scioche le sfoi d'informaziun dia provinzia informéia, é le proiet por i nos toc dia strada fat, y l'ann che vègn metarà man i laùrs. Le pròm motif che iiisti- fichéia en intervént massif é chél dal siigherté. Le trat plii critich dia strada é chél danter Manténa Todéseia y Longega (gonot assà sté saré prò roes o podruns). La junta provinziala à modifiche i planns regoladus di comuns de Mareo y San Laurènz por dorteré la strada, con laùrs che gnarà scric

fora a Uvei europeich. Al plii tert tl 2004 - inscio végnel impor- Strada dia Val Badia: Proiet por le ressanamënt tat artifiziales davertes y dui pone. Sot strada ite passarli ince la condiita dies eghes pazes, che è ti ultims témps stades le prota- gonist de na pici» comedia poli tica: la junta provinziala à bele decretò i laùrs - y à spo indi-re messii zeder defrunta ala urente dia populaziun. Y inscio àn udii le miraco che na cessa lissada por decret dia junta è indù gniida miidada, deache

10
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1999/10_06_1999/NST_1999_06_10_17_object_1786213.png
Page 17 of 24
Date: 10.06.1999
Physical description: 24
werden für die Tänzwütigen bis 2.15 Uhr aufle- gen. Le ladin mä opzional La dezijiun dia Junta ne i fej nia onur a s ä mèmbri. Al n'é nia gnü reconesciü le dërt al insegnamënt dl lingaz dia orna. Carlo Willeit: „En at de assimilaziun“. Di: Mateo Taiuon I taliese de Südtirol se recorda bun chi agn, olà che al ne gnea nia insigné so lingaz dia orna te scora. Le ladin tan manco. I sciors che comanà a Roma y sü aiiitanc o stimuladus a Balsan sâ bègn bel avisa ciodf che ai talea demez le lin gaz dia orna dales scores. Zënza

in segnamënt é le tru dl’assimilaziun lëde. I todësc de Südtirol à alzò a li- vel eroich chës persoanlitès che s'û batü por l’inseg- namënt dësch tl aseognü. Mo pornan che an è stês defora dia borta esperiènza de assimilaziun massiva, ài in- stësc metü man na operaziun ana loga cuntra i la- dins. Al é gnü fat atira dò la vera tròpes aziuns, a li- vel politich y me diai, cuntra l’in- segnamënt di la- din te scora. Ope- raziuns de assimi laziun. Con gran fadìa é valgügn idéalise dal cé a post y dia pel dora

stés bogn da in serì almanco na frizia de ladin tles scores. Le lingaz ladin é sté bun da soravire inscio adameses fina sëgn ince con chësc püch insegnamënt Sc’an aida indere tan mal che le lin gaz vëgn baié (y scrit), spo pon dì che le püch insegnamënt fej das- senn soa faziun: I ladins sà très manco so lingaz. Les aziuns cuntra l’insegnamënt di ladin é jüdes inant cina aldedaincô. An à gonot podü li y aldi d tratamënt che partis y me dia todësc i reservâ a chi che se ba- tea y se bat por le dërt

di inseg namënt di ladin te scora. La junta provinziala n’à con sca de- zÿiun da lascé opzional la seconda ora de ladin tles scores altes nia re- conesdü le dërt di ladins al inseg namënt di lingaz dia orna te scora. La reaziun de Carlo Willeit é stala fiera: „Le dërt y le dovëi ala sco- nanza di lingaz dia orna vëgn dég radés a n opzional da pert dia junta provinziala“, critichëia la lista „La dina“, mo la junta „n’à nia la com petenza da tó dezÿiuns son l’inseg namënt di y fi lingaz dia ladin: chësc

é l’inciaria di legisladù son la basa di prinzips costituzionai esi stane o da adegué“. La lista „La dina“ indichëia ince fi insegnamënt mâ facoltafif di lingaz dia orna ,,en at de assimilaziun, odü che por im parò n lingaz fies scores ôl ester lerch fies scores“. La lista „Ladins“ y baia de na „autonegaziun politica, odü che la comisciun de esperc, metüda so dia junta, à dit de scio a does ores de ladin.“ Le fat é oramai en paradigma dles contradiziuns. La junta provinziala à metii so na comisciun

11
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1999/20_03_1999/NST_1999_03_20_12_object_1788056.png
Page 12 of 16
Date: 20.03.1999
Physical description: 16
Sa/So 20721.3.1999 Nr. 55 12 Tageszeitung I M Tageszeitung Bestellcoupon NAME • PER FAX 0471 - 98 05 96 • PER TEL 0471 • 98 05 9fr Ä nrn DA CT Die Neue Südtiroler Tageszeitung GmbH, • rtn rUSI Silberqasse 5,1-39100 Bozen STRASSE PLZ/ORT TELEFON UNTERSCHRIFT LADINIA Mendranzes y mass media En convëgn a Balsan. Tropes ciacoles, mo valgügn intervene de gran valuta. La politica dia maioranza: assenti tutti. De Mateo Taihon A l é na situaziun tlassica por les mendranzes te vigni ciamp: an paia cul

tes y tarifes, mo an ne ciafa degün sorvisc te so lingaz dia orna. Chësta maratia, orüda dala maioranza, àn tl’aministraziun, tla scora, dant a signoria, y ince ti mass media. La mancianza di lingac de mendranza ti mass me dia n’é nia en fat por se, mo na componënta de na situaziun glo- bala, situaziun stleta dassënn. Por baié dia prejënza di lingac de mendranza ti mass media dia ra- diotelevijiun publica él gnü orga nisé a Balsan en convëgn. Roé adôm él partezipanc en pü de vigni corù y de vigni

regiun dia Talia, oramai düc porater dire- tamënter intéressés. La gran as- sënta - chëra che é la gauja dles inancianzes fina sëgn - ea la poli tica dia maioranza. Al’inaugura- ziun en jôbia sëra n’él riamò sté dia maioranza provinziala, mo dl rest ne s’interessëiai nia plü. An â indô en iade podü odëi tan anfat che al i an é ala maioranza pro vinziala dles a très mendranzes: Ei instësc à dot, y sce ara i va mal ai atri, él anfat. La politica nazio- nala spo (che messass daidé më- ter impé les

convenziuns por trasmisciuns por les mendran zes) n’ea gnanca al’inauguraziun. Solidarité ôgass. Cotan de cosses che é gnüdes di tes sàn pô bele, en pert él gü fat ciacoles, en pert él ince gnü dit cosses che ne i corespogn nia ai fac. Inscio él gnü dit che i ladins à arjunt en standart ait de sco- nanza. Con en zich de informazi- un son le status quo legislatif y cultural y didatich pon mâ s’an Dài, chir la vita! Le Sorrise ai jogn Val Badia, adöm con le Grup Decanai dia S.K.J. Val Badia, mët a ji en pro

- iet nö con le titul „Dai, chir la vita“, che vëgn pité sot forma de incuntades de discusciun. Al é preodü incuntades regolares por en grup sltüt a Oies, condütes da Siur Pire Irsara, con en mascim de 15 porsones. Derian les incun tades vëgnel träte toc foi-a dia bi- bia, che vëgn confruntés con les esperiënzes fates dai partezipanc. La proma incuntada vëgn fata en mereui, ai 14 d’auri dales 20.00 a Oies, olache al gnarà definì plü avisa i particulars. Les porsones interessades vëgn inriades

12
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1997/02_08_1997/NST_1997_08_02_9_object_1800948.png
Page 9 of 16
Date: 02.08.1997
Physical description: 16
in der Ortweinstraße. HEUTE ARNOLD MARIO DALL'O Nord/Süd. Arbeiten 1993- 1997 Lana, Ansitz Rosengarten, bis 2. August, LADINI A Servisc stampa dia provinzia: livel de propaganda Da peH di sorrise paié con scioldi publics insul- taziuns ala lista „Ladins“ - Uvei nia piti democratici (mt) Al é roé te redaziun dui co- municac stampa di sorvisc stampa dia provinzia che ne reporta ent rami fonadamentalménter nia ater co propaganda dia SVP can tra la lista „Ladins“ y dandadot cuntra Carlo Willeit. Co che chesc vai a òna

con en servisi: stampa che dess ester dia provinzia y nia dia SVR ne vegn sambén nia dit, bonaménter dea che an ne véiga gnanca le bas livel che an à arjunt. TI titul de òn de chisc comunicat végnel cinamai dit, por ci che re- verda les critiches sòn la legia son i ladins „Critiches politicaménter imorales". Le sorvisc stampa dia provinzia (y i promoturs de chisc comunicar stampa) podess impròma odèi l’imoralité che sta tl fat che éi vén strumenta- lisés da òn en parti por insulté atri partis

, y dandadot por insulté rapre- sentanc dia mendranza la ester gornada dia maioranza). Tla pert ladina Inora inscio le comuni cai stampa con meses veritès, re- portan nia ater co la posiziun di partì de maioranza. Sc’an i ciani ala citaziun tedéschi, ciani la cossa fora en zieh atramente! - : daß die Voraus setzungen geschaffen werden, daß alle drei Volksgruppen in die Südtiroler Landesregierung ge wählt werden können ... „ Defat: i ladins n’à nia date le dért, mo mä la poseibilté dependénta dales

man le comunicat stampa. La cita ziun dij na cossa che indere ince la lista „Ladins“ à (lagnerà dit: che al ó ester le dert da ester rapre- sentès. Mo rodunt le dert n’é nia gnii garantì; ci che é salté fora por i ladins é la dependenza dia mai oranza: sce la maioranza le da pro, po i ladins ester tl guern provinzi al. Na legia che é na farsa che coiona le dert dia mendranza da ester rapresentada (impede da la mancianza de garanzies poi - i la dins. A Willeit i végnel trai dant „Mies- macherei dei - iibelsten

Art". Sce i ladin indichéia sii dérc, él por la SVP „Miesmacherei". Chesc n’é (legumi surpréisa. Impili desson tla politica, danadòt da pert dia SVP che ne gnanca bona da dia- loghé con le rapresentant dia mendranza ladina, en pii lascé fora la punirà mora). La SVP broncia inscio a strumétic de gran dubiosité democratica por sba batalia cuntra la mendranza ladina. Mo sce ara à debojégn da ji a de te mesums, che ne fej nia plii pert de mosores democraticamén- ter iiistificables, spo él en ségn tan

13
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1997/16_10_1997/NST_1997_10_16_11_object_1799362.png
Page 11 of 16
Date: 16.10.1997
Physical description: 16
Federica Mormando, dire- turia de Eurotalent, psichiatra y jurnalista, son la domanda ciudi che ara ài orti fat chësta manifesta- ziun. Da na inrescida fata tla Talia àn odü che la jënt ne sa tanco nia son i ladins dies Dolomites y son i ladins grijuns. An à odü che la gran pert di taliagn n’à o degün savëi son les mendranzes, o che ai à n’imaja deformada dal folclor o (lia politica (politica dia maioranza). Porchël àn orü mëter a ji chësta manifestaziun por le publich talian, por che al ciati n’atra

imaja co chéra preconfezionada por le tu- rism. La manifestaziun metani man la mesa dles ònesc con na mesa toronna con Marco Blazer dia tele- vijiun svizera taliana, Chasper Stupan dia radiotelevijiun riimant- scha, Alberto Tafner, caporedadù dia Rai taliana y ladina da Balsan, Anna Mazzel, programista-regista ladina ala Rai da Balsan, y le dire- tur de na azienda che se eriizia (le comuni- caziun. Le mo- tif dia discus ciun é: „Quando i m e d i a non sono mass". I massme dia ladra por

y dò i critei’s dles maioranzes, nia dles mendranzes, y ai dà n’imaja dia mendranza scitiche la maioranza Iti veiga, nia scitiche la mendranza se veiga in stéssa. Dò la discusciun vara inant con cianties y poesìe». Danter les persones che tolarà pert saràl inee Roland Verrà, intendent ladin, y Bernard Cathorna», secreter ge nerai dia Lia Rumantscha. Mostra de fotografìes La Uniun di Ladins dia Val Badia à scrit fora en concurs por foto grafie» son les usanze» tla Val Ba dia. Les fotografìes é spo gniides

ai more dles veres ne messi nia gnì fat al monumènt dia „vittoria“ - che tròc adora por podéi fa sòes polemiches y se esibì te sties ideologìes - à le comun da Bal san deliberé da fa les comemora- ziuns tl atrium dia ciasa de co mun. Al ea ince gnii debatii da fa na sort de monumènt aposta son Plaza Mazzini a Balsan. Por chesc post de comemoraziun di comun da Balsan él gnii fat na tofla che recorda i tomés dles ve res. Chésta tofla, y tlo sta le par- ticular, é scrita te trei lingac. Tl comun

y laizes „di plomazìe»“ porche! l’aplieaziun di ladin dolomitan. Ince zënza mostra le comun da Balsan che an é tla cuestiun dia convivènza y dia toleranza cotan pili inant co troc d’atri. Can che al ea sté le presidènt dia republica Scalfaro te Südtirol, à l’ombolt de Balsan saliidé Scalfaro in funziun de ombolt de „Bolzano/Bozen/Bulsan“. Le co mun da Balsan à ince na „consul ta per i problema ladins", che à en budget che la Uniun Ladins Vai Badia o la Union Ladins Uherdèi- na po invidiò. Metti

14
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1996/17_10_1996/NST_1996_10_17_9_object_1807999.png
Page 9 of 16
Date: 17.10.1996
Physical description: 16
Desco dagnèra ne vègn la mendranza ladina gnanca tuta en conscidra- ziun, scióbégn ch'ara foss la proma a porté les conseguènzes (negatives). De Mateo Taiison Bete da agii, anzi da diejenàs, vègnel fat da peri de certes forze* politiche* le tentati/da abolì la re giun o almanco da redirnenscioné sòa funziun y sòci importanza, le tentati/ da despartì Trèni ij Bal- Ju di Seia: Manifestaziun ai 14 de messé 1996 san; convive tla medema regiun con i taliagn é bègn massa rt Da empez vègn la cuestiun dia

ea la tripartiziun dia Lodi nia dal regime fascist de Mussolini, co orea sfe- rié fora le „Jlech grij" ladin. Trop s’à mdunt poli- tics todësc lamenté dles iniiistizies fasci stes - con rajun. Mo sègn oress mdunt na peti dia politica todè- scia mforzé n’ iniiisti zia fascista anitra i ladins, scitiche Musso lini n’ess nia baste, scitiche la tripartiziun alitala ne bastass nia: na noia de- spartiziun te trèi regiuns vègn pmpagada. Anfat tan de chances reales che la pmposta ais: le fat mostra che la mendmnza

ladina i an è bel anfat al partì de rnaior- anza, atmmènter co les tropes y beles parores che al lascia très in do aldi; le fat mostra che tendèn ze* egoistes a dami dia mendmri- za ladina é tan bègn vies tai par tis talians co ince tai partis to- dèsc. Mo al né gnanca da s'aspeté che todèsc o taliagn s'impeguéi dassèrui por la mendranza ladi na; vigutin ciara impronta por so sack Sön le Ju di Seia él sté ai l i de messé de chèsc (tini na, comemo- mziuii dia gain manifestaziun de pmtesta gniida fata

Tann IV.',tì. La pmtesta ea cantra la triparti ziun dia Ladinia. Te che ocajiun ùnse no s ladins alili ita lignota de beles pamres. Tla politica reala balere ne vègnel gnanca tigni emit di ladins - y chèsc te tiirpes ocujiuns -, y mdunt les beles pam res en gaujiun dia pmpesta can tra la tripartiziun vègn contrasta- des dia pmposta de en ntforz dia tripartiziun. Mo spo nidori pa bègn indù: „/Tir den Schutz der la dmischen Minderheit ..." See an baia de JSuroparegion Timi“, see an baia da superé

confins nia iiisc, see an baia de Eumpa y fe deralism, autonomia locala y e.i, spo aldiss Turiiun y Turiité di la dins danter i proms arguinènc. Orèi renforzé la tripartiziun di la dins é anacronistich, é na contm- diziun y è en sègn de degiina corn- prenjiun por les esigènzes de na mendmnza tari picera y mana- ciada co eh èra ladina. Scora ladina Tl’ocajiun dl’incuntada por le (la gni dia scora ladina él ince gnii fora en comunicat stampa dia pro- vinzia; nomine vëgnel le passile de competénzes con

15
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1998/20_01_1998/NST_1998_01_20_9_object_1797391.png
Page 9 of 12
Date: 20.01.1998
Physical description: 12
und Franz Dorfmann in den Ausschuß gewählt. Cintedenza por la scora di paìse ladins lascia alsavuei che le calèn- der por les proes scrites di con- curs ordinar por la scora alta di paisc ladins é taché fora da inìer soles tofles dia Intendenza y dles scores ladines. Injuntun le calén- der.Chimica, proa scrita dia ilèra- da de 8 ores, ai 0 de foràà dles !) tla scora Reatina Urtijéi. Consentala l'iitilisaziun de calcoladù, tables numeriches y vocabular. Materie« iuridiehes y eeonomi- ches, proa scrita

dia duradii de 8 ores, ai 11 de fora dales 0 tl’Inten- dénza ladina a Balsan. Consentala l’iitilisaziun de codejel legai nia fornente, vobacular. Pitóni, proa scrita dia donala de 10 ores, ai 13 de fora dales 9 tla scora d’ert a Urtijéi. Consentala l’iitilisaziun di vocabular. Educaziun fisica, proa scrita de 8 ores, ai 21 de fora dales 0 tl scurii Raetia a Urtijjei. Consentala l’iiti- lisaziun di vocabular. Matematica y fisica, proa scrota dia donala de 8 ores, ai ó de merz dales 9 tl’Intendenza

ladina. Consentala l'iitilisaziun di calcola dù. Storia d'ert, proa scrita dia dom ila de 8 ores, ai 20 de fora dales Si tla scora d’ert a Urtijéi. Consent ala l’iitilisaziun di vocabular. Contribuc por biblioteches Ince tl 1998 él indù udii danfora contribuc dia provinziaa por la realisaziun, por l’aredanient y por l’eserzize de biblioteches pu biche.«. I formular.« da fa doman da y i donimene scric ilant dala legia mess gni ortiès al più tert ai 13 de fora al ofize provinzial por le setur

bihliotecar tla strada Andreas Hofer 18 a Balsan. Pol le.« domande.« menade.« por posta vai por la data le timber postai. Le medenio termo vai ince por la presentaziun di formular.« de sta tistica por l'ann 1997. I formular« é da eiafé tl moderno ofizie (tei. 993330 o 993327). Les domande.« mess gni dade.« jö con martl da bolo da 20.000. magn por diejenâs y contenus danter i libri plii veniis y piti lie y, sambëgn, danter i libri plii de prestige. Porchel à ince les tradu- z.iuns dia biblia (lagnerà albii

en gran aiiit por i lingue: na tmduzi- un dia bilblia i dà dignité a n lin- gaz. Con la traduziun tl todésch dia hiblia da peri, de Martin Lu ther é piada ia l’unificaziun di lin- gaz todésch. La traduziun de Ci- rillin, y Metodius i à dé l’alfabet y la gramatica ai popui slavs. Y le ladin grijun é roé a soa prèma im portanza y con la reforamaziun. Ségn risia ince le ladin furlan de fa Materie.« leterares tl lingaz talian, proa scrita dia domila de 8 ore.«, ai 10 de fora dales 9 tl’intendénza la dina

16
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1999/06_05_1999/NST_1999_05_06_12_object_1787064.png
Page 12 of 16
Date: 06.05.1999
Physical description: 16
diese partì (che l’inom sii mfidé, cunta püch), diejenäs l’àn maledì, y segn se i la man. TI consei pro vinzial a Balsan ä les use dia SVP daidé meter en member de AN tla comisciun di 137. Al é sté reazi- uns. La Union für Südtirol à fat i cune che dò l’aritmetica méss al manco cater aconsiadus dia SVP i avei dé la use a al rapresentant de AN Giorgio Holzmann. La lita de Holzmann, inscio la Union, é en „äußerst bedenklicher Präze denzfall“. Sc’an i ciara ince ala cuestiun ladi na, se presenteia la còssa

ver- aménter strenfa. Aconsiadus dia SVP i à dé la use a Giorgio Holz- mann por la comisciun di 137. Membri dia SVP ä inscio sostegni na porsona de n partì che era à da- gnéra scraié fora sciöche fascist, y nazionalist. Dot le respet por l’aconsiadü Holzmann, cotan plü coerént co chi dia SVP che i ä dé la use, y tla realté politica cotan ince manco nazionalist co tröc dia SVP a ifldiché dal comportamènt con la mendranza ladina. La raisc ideo logica de AN é tiera; chesc parti ä ti ultims agn indere

daidé arozé manco mosöres por la mendranza ladina co la SVP che se laida tan instessa y se presenteia sciöche partì dies mendranzes. Ci che mét les use de aconsiadus dia SVP dot te n’atra otica é le confrunt con i „Ladins“. I „Ladins“ é gniis eriminalisés, é gnüs metüs fora da mèmbri dia SVP o ince da media de na direzi- un che i é dér dampró a chèsc par ti (o e praticaménter de chèsc par tì) sciöche nazionalise, fanaties, fondamentalist, estremisc. Sciöche se criizié di dèrc dia men dranza ladina

y nia zèder al’assi- milaziun foss en delit politich. De- fat, la SVP trata Carlo Willeit po- liticaménter sciöche en parias, Ciaseles ressané Ciaseles a La Pii de Mareo, öna dies viles dia Val Badia, gnarà ressané. Danter l’ater gnarà tru y plaza fates con pera, che messarà avèi carateristiches y formes bègn definides deache la plaza é erta. La comisciun por la sconan- za dia contrada â dit de scio al proiet por Ciaseles. Por Ciaseles êl indere denant sté nia püces di- ficultês. En paur che sciafiâ

di 137 à la funziun da ciafé dia bona vijinanza danter i grups linguistics dia provinzia, vijinanza che mëss se basé son la valianza de dërt A chësta funziun, inscio dij la lista „Ladins“, „ne i corespogn nia la vita de chësta co misciun, che n’é por troc agn gnanca gnüda nominada“. Sëgn che al vëgn baié da müdé le statut d’autonomìa, fej i „Ladins“ so pinsier, y che i grups linguistics damana dô sôes rajuns, ressurësc chësta comisciun indô, ,,mo te na forma che i toi bele danfora la chance de n bun

17
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1996/26_11_1996/NST_1996_11_26_9_object_1807080.png
Page 9 of 16
Date: 26.11.1996
Physical description: 16
Scherer aus Kortsch, Erich Stecher aus Mals und Luis Stefan Stecher aus Laas werden in den Gewölben am Wi- dumsplatz bis zum 30. Dezem ber ein Repertoire ihrer Werke zeigen. Öffnungszeiten: Dienstag bis Sonntag von 10 bis 12 Uhr. Samstag vormittag und Mon tag geschlossen. de Mateq Taibon L a Pii él’unich palsc dia Val Badia romagnii, da dò la vera encà pón dì, pflch so puch jo desch’al ea. Val piices ciases nèes él gnu fat, mo an n’à nia odii chel gait de costruziun co à segné i atri paìsc dia valada

. Por chi co i ciara ma dér bel, se pre- jentéia enscio le paìsc pd desco ul- tim flech idilich dia valada. Manco bel por trepa jont dal post, co méss jì tal paìsc Ijin o altro sc’ai ó avéi cuatìer o se fa so na ciasa. Con en regolamont no di patrimonee dia dlijia àn podii laoré fora en proiet de na zona edilizia tla Pincia de calo- gna; empara él ince gnu proieté la stra da nòia da La Pii a Brach por tó de- mez le trafich dia strada co passa por plaza de paìsc fora. A La Pii é la plaza damò

en zenter dia vita soziala desco te degiin ater paìsc tla Val Badia. Sen che dot foss fat ìa y an as- petass ala realisaziun, met man la „Junge Generation“, con a cé Felix Ploner, da fa rognes: an proa con les dotes da fa passò la strada amez la zona d’espanjiun fora. „Strada cech ia y àò é tose dit“, critichéia Palfrades les ghiranzes aproscimatives. Dertan la proge- taziun dia zona y Tepserimont dia strada tal plann regoladù n’àn mai aldi nia, anzi 1 SVP à daidé meter ete tal plann la strada

òl ester cotanc. Por la costruziun dia strada él gnü fat en préventif pauscial de 1,5 miliare de lires. La variants fora por la zona abitada gness a costò zirca 400 miliuns, y son cose bat Felix Ploner. Tresele Palfrader n’aze- tëia endere nia cose con- frunt y stlarësc en punt essenzial: Latuala „stra da“ fora por Codacia é en vérité en tru, y por l’adaté a strada de transit jessel debojügn de dortòraziuns y de drenaja, co gness a eo- sté endòt zirca le medemo, fejera avaréi: „Con i cose fosson danlò

“ dij Palfra der. Sen à Felix Ploner, co n’ò nia zéder, metti la strada son l’ordinn di dé dia sonta- da de comun con l’aiiit de colegs de partì. „Degiign de chisc n'é d’La Pii“, criti chéia Palfrader: „Al n’é nia bel che chi da Rina vai ad arforé chi d’La Pli y sii pro iec“. Ploner enstès n’é nia roé te comun, 1 SVP d’La Pli é jiida fora daldòt a òt | pies ultimes eleziuns. Y ^ cose é ince l’argumont de 3 Tresele Palfrader: „La jont 1 anse ia dò nos, ai s’à metti nos te comun y nia i atri“. I atri

18
Books
Category:
Geography, Travel guides , Linguistics
Year:
(1978)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 2. 1978
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/329269/329269_128_object_5163275.png
Page 128 of 204
Place: San Martin de Tor
Publisher: Ist. Ladin Micurá de Rü
Physical description: 199 S. : Ill., Kt., Noten
Language: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Notations: Carl von Czoernig, studioso del Friuli / Camillo Medeot ; Giorgio Faggin, 1978</br> Decurtins, Alexi: 40 Jahre Rätoromanisch als vierte Landessprache : eine Besinnung / von Alexi Decurtins, 1978</br> Dorsch, Helga: ¬La¬ scassada busarada ... - ein abteiisches Gelegenheitsgedicht aus dem vergangenen Jahrhundert / Helga Dorsch-Craffonara, 1978</br> Fontana, Josef: ¬Der¬ Enneberger Schulstreit / Josef Fontana, 1978</br> Garlato, Francesco: ¬Il¬ senso dell'identità etnica / Francesco Garlato, 1978</br> Goebl, Hans: ¬Ein¬ Sprach- und Sachatlas des Zentralrätoromanischen (ALD) / Hans Goebl, 1978</br> Kuen, Heinrich: ¬Der¬ Einfluß des Deutschen auf das Rätoromanische / Heinrich Kuen, 1978</br> Kuen, Heinrich: ¬Die¬ ladinischen Farbwörter / Heinrich Kuen, 1978</br> Śliziński, Jerzy : ¬Die¬ Darstellung der Ladiner in polnischen Enzyklopädien des XIX und XX. Jahrhunderts / Jerzy Slizinski, 1978</br> Lunelli, Clemente: ¬Il¬ musicista Giovanni Battista Runcher : (1714 - 1791) / Clemente Lunelli, 1978</br> Moroder, Edgar: Franz Moroder zu Lenert : (1847 - 1920) ; Handelsmann, Altbürgermeister, Heimatkundler / Edgar Moroder, 1978</br> Nazzi Matalon, Žuan : Prejeris furlanis / Žuan Nazzi Matalon, 1978</br> Richebuono, Giuseppe: ¬Le¬ mone da Colfosch te dificoltês / Ojep Richebuono, 1978</br> Sobiela-Caanitz, Guiu: ¬Il¬ Rumantsch ed otras linguas romanas periclitadas / Guiu Sobiela-Caanitz, 1978
Subject heading: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Location mark: D II Z 1.092/2(1978) ; II Z 1.092/2(1978)
Intern ID: 329269
ISTITUT LADIN ’’MICURÀ DE RÜ” LINGAZ Y CULTURA F.Vittur: Nr. 1 Parores d’introduziun al curs pur maèstri 1978 L.Craffonara: Carateristighes dal lingaz ladin G.Pescollderungg: Eserzizi de grafìa M. Graffonara: Storia dia Dlìjia A. Morlang: L’èrt te nostes ciases A. Morlang: Dui artisc dia Val Badia: R. Rottonara: Ujöp Craffonara y Angel Rottonara Geologia dia Val Badia E. Moroder: Flora y fauna dia Dolomites - Cie fé per stravardé chésta bela formes de vita de nosc raions? - defata dän man -

19
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1997/22_01_1997/NST_1997_01_22_9_object_1805478.png
Page 9 of 16
Date: 22.01.1997
Physical description: 16
na piata da vigni dé ladina. Les pròmes esperiènzes iiistifichèia Totimism. de Mateo Taibon I mpronta àn metti so la Agen- tura da Novitads Rumant- scha (ANR) por sciafîé plü sauri réalisé la „quotidiana“, la piata da vigni dé ladina, de chéra ch’an baia bele da troc agn. Ségn é la quotidiana tlo, dan che la ANR ròi a soa realisaziun pratica, realisaziun gnüda reta- rada da cuestiuns orga- nisatives y dia dificulté da àvèi na composiziun ecuilibrada dl’agentòra. Impò s’aspeta la quotidi ana dala ANR

en aiüt si gnificatif dandadôt por les plates dia politica. Le tëmp danter la de- zijiun da la vaighé con chësc proiet storich y le prôm numer é sté dër côrt, püch plü de n mëis. Implü à la maiù pert di redadus che fej sëgn pert dia quotidiana lauré cina ala fin dl ann por i atri sfois grijuns, sfois che é gnüs intégrés tla quotidiana - inscio é le tëmp efetif de preparaziun por la quotidiana sté minimal. La quoti diana se presentëia impò con en design bun madori y plajô. Le fo- liet é blanch y fosch

- diziun de valur por en proiet tan impegnatif. Danter i comentadus dia quotidiana él ince Flurin Spe- scha, scritur grijun dër conesciü. La redaziun é dezentralisada. I tese (en pert ince les fotografles) i vëgn menés ala redaziun zen- trala con modem. La senta zen- trala é ala periferìa de Coira, de- frunt ala televijiun rumantscha. La redaziun dia quotidiana é tla medema ciasa co le „Bundner Tagblatt“ che à ospité fina ségn vigni dé soa piata ladina (sòn chésc model por nosc foliet, ndr). blatt

“ é ince la grafica y la stamparla dia quotidiana (la Gasser AG). Ciamó d’aisciòda in- dere gnaràl fat le trasferimént ia de l’atra pert dia strada, ia tal medemo edifize olà ch’ai é ince la televijiun rumantscha. La sudivijiun dl foliet é scioche chél de vigni ater foliet svizer o european. Sòn la pròma piata él gran informaziuns locales y poli tica internazionala y svizra, go- not acompagnada da n comentar. La secunda piata, intitolada „no vitads“, porta politica inter nazionala. Al vègn spo les

. Lultima piata é spo, sciòche duc i foliec svizrì, en ka- leidoscop de notizies impii parti culares o de ciacoles de salon; sòn chésta piata él p.e. sté la notizia dia congiunziun dia nava spaziala americana „Atlantis“ con la stazi- un russa „Mir“. Son l’ultima pia ta ince les previjiuns dl témp. En abonamént tlo da nos é in- teressant ma por chi che laóra tl ciamp dl’informaziun o dia cultu ra: la quotidiana ròia alerch per niò n’edema dedò, impu tert por informò son l’atualité. Les prisc porater

20
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1997/25_01_1997/NST_1997_01_25_23_object_1805603.png
Page 23 of 30
Date: 25.01.1997
Physical description: 30
, aconsiadù dia SVR à mené fora en eomunicat stampa, olà ch’ai aciisa Carlo Wil leit da entorje i fac y da se tó, tla stampa ladina, mene ch’ai n’à nia. Aia se trata dia presidenza ladina tl conséi provinzial y regional y dia poscibilté (nia garanzìa) ince por i ladins da tó chésta cialda publica. Fina ségn ea i ladins siile foia, sciöche ai é sliic foia da tröpes ciaries puunches. Les esdusiuns é detades con le Statut d’autonomìa, che é da 25 agn, mo pormó do 25 agn de iniiistizia él gnii fat en vare por

ne n destituì öna de tröpes. Le eomunicat de Roland Atz é serit por todèsch, sciöche por renforzé l’in- tenziim di SVP de nia ester fair. Dé fora él gnü sön cherta intestada dia regiun (olà ch’ai fala la scrita ladi na!). Na resposta a vai scrit por la- din ti media ladins dess ester por ladin y ti media ladins - le rest é pori na gazara, y dandadöt en com- portamént de prepotenza defrunt ala mendranza y so lingaz. Roland Atz, esponent dia man dérta dia SVR s’à gonot detlaré (a inom di SVP) cuntra moziuns

de Willeit. Al dij che dot ci che é gnii aijunt tl conséi provinzial é gnü ar- junt con la maioranza assoluta dia SVR Ci ch’ai ne dij nia: ince les dér tröpes cosses por i ladins che é gnii- des refüsades dal conséi provinzial (y al foss sté cosses de basa dia sco- nanza de nosta mendranza) é gnü- des refüsades con la maioranza as soluta dia SVR Roland Atz seri che dot ci che i la dins à ai por orenté di SVP o por moziun direta dia SVR „etwa das Ladinische Kulturinstitut“, sciöche Atz dy. Mo l’Istitut

Cultural Ladin „Micurà de Rü“ é gnü proponü y laure fora dia AGT (Arbeits gemeinschaft Tirol); la SVP à spo proé da fä dl’Istitut Ladin nia n’Lsti- tuziun indipendénta, mo en repart dependént dal Siidtiroler Kulturin stitut. Impili é lTstutut pormó gnü fondò can che i fasciagn ä bele so Istitut Ladin. See l'Istitut Ladin é roé a so Uvei y dandadöt a so alt re- eonesciment, spo por les gran la dies y la gran compoeténza de dr. LoLs Craffonara, so diretur por tröc agn. Nomine sciöche mbit dl SVP végn

tl eomunicat ince l’introduziun di ladin sciöche lingaz aministratif ties valades ladines - mo chésta é stada na concuista fata dandadöt dia Union Generala di Ladins; la SVP ess orti na soluziun minima- lisanta. Chésc ultim eomunicat, sciöche tröc, mostra che le eomportamént di SVP con i ladins y con i „Ladins“ é segnò dia mancianza completa de fairness y de eoretéza politica: See la stampa ladina seri vai, dodi re- spogn spo la SVP por todésch, y ci- odì nia sön le medium ladin, mo te n eomunicat divulghé

21