, die ih rerseits wiederum einen Unter auftrag vergeben hat. Ein kom pliziertes System, bei dem nie mand mehr weiß, an wen er sich wenden soll. Na pablicaziun san le cojiné dles niendranzes dl'arcada alpina dia Talia dada fora dia Banca de Trèni g Balsau. L es mendran zes nia sciôche ares vëgn mangiades, mo scitiche ères instës- ses mangia. Nia i atri, mo les spëises che rôia sòn mesa, les spëises plü tipiches. Por dui istés é Wolf- traud De Concini, in- stësssa de na men- dranza, plü avisa dia mendranza
todëscia dia Boemia (Sudeten- deutsehe), rodada por les mendranzes fora, dai ocitans fina ai slovens. Nia mû le test é so, ince les foto- grafies. ,,Y ji pormez eniade atramënter aies mendranzes", dij l’auturia, nia con te- matiches politiches o legales o finanziares, mo con le bun mangé. Na maniera che dess descedé apetit. Le li ber à inscio dlungia le valur etnich ince en valur partirti dër con cret: cujiné dò i rezec che é tl liber. Les mendranzes tratades é 10: ocitans, i franco- provenzai
, i walser, i todësc de Südtirol, i ladins, i mòcheni, i cim bri, i carinzians (inscio vëgn no- minês i grups germanofonns tla provinzia de Belun y tl Ciarnia tl Friûl, i furlans, i slovens. Vigni mendranza vëgn prejentada ince te soa storia y con so lingaz, con na cherta geografica dia zona da ëra abitada. Ince i guanc da zacan ciafa sôa lerch, mo nia te na maniera folcloristica y kitsch: tro pes fotografies mostra la jënt scémpia, i paurs te so guant da vigni dé, o ince eiases, ince de chë- res veilles
y enmalester y nia mû finestres con ciôf. Degiin stil da publicité turistica. Inscio vëigon ince - fat banal - che la jënt é dota valla y ch’ai n’esist nia chës cara- teristiches defora la por incadré etnicamënter: al n’é nia les desva- lianzes de „raza" che valgiign seombussolês chir ince aldedain- les fotografies de paurs ocitans <11 Piemont y i dij ch’ai é paurs dia Ciarnia o dl Trentin, spo ne s’an anadû ilegügn ch’ai n’é nia vëi. Por fortiina inscio nia le cliché mendranza-gherlanda. Les spëises vëgn
spo prejentades con plëgn rezet (an dess ester bogn da fa dû) con so inom local, sciôche i „macaron e trifidas" (macarons con soni) o ince „las ceulas ubo l’empium" (doles con daète na pasta de riji, gliagna, ciajô y üs) di ocitans, i crafuns da segra di ladins, o i ciajlsùns fur ians (na sort de cajenci). Le cojiné dia jënt dies Alpes é en cojiné dia meseria. An n’ea no ri- euns, no n’al le mot da cumpré adoni en grommi de patiic. Inscio adorân sô con gran fantasìa i friic y les verdures che