14 risultati
Ordina per:
Rilevanza
Rilevanza
Anno di pubblicazione ascendente
Anno di pubblicazione discendente
Titolo A - Z
Titolo Z - A
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_24_object_5276429.png
Pagina 24 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
chemuns enteressei al proiet dia ferata éss veraménter dat cä, dassova determinò la vela dia trasseda. 12) L finanziamènt dassova uni realisä tres Pemiscion d’azions fundières y privilegedes, pra cheles che 1 univa emprima pensa de se tré permez i enteressei, depona la Provinzia y 1 Stat. La pitia zita de Tluses, daniéura enteresseda al proiet, lasciova speré te de gran cuntribuc. 13) Oradechél pitova Tluses de miéura cundizions de cunliamént ala ferata a sud. L tòch de streda enchin a Tluses

presentova na mèndra pendenza dl grunt, cundizions di terac otimeles y la ferata pudova passé tres belézes dia cuntreda. La linia Tluses-Urtijéi fova oradechél piu curta y custova perchél demanco. ,4) Emplü fova “dut o scenoauter 1 trafich prinzipel che péia via da Gherdéina, urientà de viérs di nord y no di sud; sibe Limpurtazion de marcianzia - mocis de leniam adurvà tl’endustria dia valeda - vén dai raions di nord, sibe l’espurtazion di prudoc endustriei dia valeda vén fata a nord”. 15 ’ Tluses fova

enee bele unida nuzeda dan la costruzion dia streda de Gherdéina, da Pruca a Urtijéi, sciche luech de depunduda dLendustria dl lén de Gherdéina. 161 En cunscidrazion de chésta vantajes ti dajova chéi de Urtijéi la preferènza ala linia de Tluses. Riehl ova laura óra per chésta linia n proiet che 1 ti ova presenta al Ministèr dia ferates. Chésc ova fissa per de nuvèmber di 1906 la revijion dia trasseda, pra chèla che n dassova enee traté la luegia dia stazion dia ferata. 171 Sun la pusizion

di frabicat dia stazion ne fova i cumémbri di Cumité dia ferata bén no a una. 181 La jiva sèn de giapé rièsc 1 finanziamènt, davia che pemanche n se éss assegurà chésc, pudòven giapé la cunzescion. TI 1907 pudova Tluses deberiéda cun Urtijéi mustré su n autofinanziamènt de un n milion de heleri, 191 piu de n chert dia spéises preududes sun 1 proiet y che amuntova a 3,9 milions. L jiva de bujèn de na suvenzion da pert di Stat y dia Provinzia, sce n ulova purté a cumplimènt 1 proiet. La dumanda de suvenzion

al “Landtag” fova eder unida refuseda cun la mutivazion “de sburdlé óra la dezijion sun l’amonta dia soma enchin che i léures preliminers sun la doi linies de cunliamént Bulsan-Ffe-Urtijéi y Persenon-Laion-Urtijèi y i preventifs ne n’èss nia cunzedu de se fé na idea sun 1 custimént cumplessif de duta la scumenciadiva y de si realtà”. 201 12) Usservazions de Riehl en cont de na discuscion sun la ferata de Gherdéina, datedes 16 de messel 1905, archif dia zita de Tluses. 13) Memorandum al Cumité dia ferata

1
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_22_object_5276427.png
Pagina 22 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
N valgun uemes de Urtijéi stajova ala per per Rifesser y fundova n Cumité dia ferata. 5) Tl medem tèmp proietova l’enjenier Josef Riehl na ferata dia Dolomites che dassova mené, pian via da Gherdéina, séura i jeufs de Sela y Purdoi, tres Reba y La Plief de Fedom, séura 1 jèuf de Fauzares ju a Ampéz y inant enchin a Toblach. Chésta ferata che foss passeda bel tres la Dolomites ess dassü giaurf al trafich 1 raion dala cuntreda tan faszinenta. I Gherdéines enteressei ala ferata se univa al proiet

de Riehl y lasciova speré te de gran cuntribuzions. 6) Sun 1 pont de avièda dia ferata dia Dolomites s’arlevòvel eder n cunflit d’enteresc che 1 ne foss nia stat mésun archité tan prese. Belau duta la stazions turistiches che se descedova plan plan dlongia l’Isarch, danter Bulsan y Persenon, cialova de se tré 1 pont d’aviéda. N tei cunliamént ulova di na sburdla de viérs dl turism, y si empurtanza politica-ecunomica fova massa granda per pudéi se tré sotora. I Bulsanins se ova pronunzia per na linia

che menova séura Ffe-Séuc-Ciastel y Urtijéi, entan che i Gherdéines sperova sun n cunliamént piu curt ala ferata a sud. Na trasseda da Bulsan séura la mesa-mont via senificova ziam na desviéda per i trasporc de chiena che piova via da Gherdéina y jiva al nord. L proiet dia ferata séura la montes fova uni laura óra da Riehl, ma él enstés l’ova giudica nia rentabl y tecnicaménter scialdi rie. 7) Per chésta gauja s’ova 1 Ministèr dia ferates 8) y Josef Riehl pronunzia l’ann 1909 contra la ferata

de mesa-mont. Sciche autemanza ala ferata de mesa-mont se batova i Bulsanins, per la linia da Pruca demez. 9) Enee chéi de Persenon ne se ova nia lascia mucé la ucajion de méter la mans sun 1 proiet: la idea fova chèla de cunliè Persenon tres Gherdéina cun Blumau - ino n proiet che entardivova l’esecuzion dia linia Pruca o Tluses! 10) Scebén che i marcéi dia chiena fova en gran pert urientei a nord, ne se ova i Gherdéines nia tan riésc lascia ciaculé su che 1 trat da Gherdéina tres Persenon foss piu

cumedéul y piu rentabl che la doi routes proietedes y bèndebò piu curtes da Tluses - obén Pruca - a Urtijéi. Enchinamei la valeda de Puster dassova uni trata ite: chéi de Persenon preudova te si proiet n slungiamént dia ferata de Gherdéina enchin a Vandoies. 10 Ma enee chèsc proiet univa refusa dal Ministèr dia ferates. For piu y piu solidarisova abitane de Persenon cun chéi de Tluses y stajova ala pert per 1 proiet Tluses-Urtijèi. I pone de avièda debatui fova sèn doi: Tluses o Pruca. I Gherdéines

2
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_29_object_5276434.png
Pagina 29 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
Josef Kienzl cun i rapresentanc di proiec cuncurenziei. N se univa sun la costruzion dia ferata Isarch-Urtijèi. 39) L cunzet “Isarch” ascundova la cuncurdanza di partic. N se aspitova ensci suzés cun la dumanda de suvenzion, pra chela che n lasciova mo davièrt 1 pont d’avièda de Tluses o Pruca. Pra la revijion dia trasseda de nuvémber di 1912 dl trat da Ciastel seura Pinèi 40) - danter l’auter la cuarta tratativa cumiscionela sun la ferata de Gherdeina - fova l’acurdanza arjonta d’utober bele

. Preududes fóssel 9 fermedes y stazions. Sce tenion cont dia velozita bassa sun la trasseda denteda, dia rnajera pendenza dia linia a aderenza y dia dopla cumpéida de stazions resultéiel per 1 trat Pruca-Urtijei n temp de fumeda minima de n’eura y 50 menuc. Sun chésc tòch ons enee 250 m de deslivel perdu cun la remonta a Pinèi”. 42) Che a chèsta moda foss 1 trasport de marcianzfa da Gherdeina demez bèndebò piu encomper y pesoch fòvel sauri da se pensé. En ududa di svilup che ä da uni en cont dia cuestion

dia ferata iel bon nunzie la pusizion di Ministèr dia viera. Chesc se ova pronunzia per la linia a aderènza Tluses-Urtijei sciche cunliamènt piu curi ala valeda dì Isarch. L univa fat prescion acioche “1 uniss realisa al piu prèse n tei cunliamènt” y ulache la stazion dia ferata èss messu uni fata a na moda da garanti la cuntinuazion dia ferata a Toblach. L Ministèr de vièra ova enee tlari che 1 proiet Pruca-Ciastel-Urtijèi ne pudova nia fé cont di sustèni finanziel di Stat “pervia di emplant

denticulèr che messova um tacà ite piu ièdesc”. 43) Davia che enee pra chèsta uperazion d’ufize ne fòven nia stac boni de se mèter a una danter i enteressei a una dia doi linies de proiet Tluses-Urtijèi (ferata a aderènza) y Pruca-Ciastel-Urtijèi (linia cumbineda a stanges dentedes y a aderènza), ova Riehl deberièda a Hoffmann proieta mo n’autra varianta per na ferata de Gherdèina. La trasseda fova feter chèla di proiet de Hoffmann: na ferata a stanges dentedes, che piova via da Pruca, arjunjova

1 plateau de Ciastel, y da ilo menova na ferata a aderènza inant enchin a San 39) Protocol dia senteda, data 17 d’utober 1912, archif cumenel de Urtijèi. 40) Protocol dia revijion dia trasseda, fat ai 22 de nuvémber 1912, archif cumenel de Urtijèi. 41) ib., pi. 7. 42) ib., pi. 11. 43) ib., pi. 10.

3
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_28_object_5276433.png
Pagina 28 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
piu a bonmarcia. 33) Te n scrit al Ministèr dia ferates ti dajova 1 Cumité d’azion Pruca-Ciastel-Urtijèi, che se ova entant furma, dassénn péis a si pretenjion: “Davia che, sce chèsta linia ne uniss nia a se 1 dé, pona unirai zénzauter costruì te curt témp la ferata de Gherdéina da Tluses ite. L ie bele uni envia via la trasseda tl detail de chesta y la rica valeda de Gherdéina, a una cun Tluses, ä bele metu adum entéur un n milion de crones te azions fundières”. 34) Per jf a pén cun 1 proiet

dia ferata de Gherdéina messova sén Pruca y Ciastel abiné adum almanco tan na gran soma te azions fundières. N se purvova cun piesc y cun mans acioche la sotscrizion di’azions che jiva de bujén garatéss al piu prése. Enee i Bulsanins fova unic animei ala sotscrizion, do che 1 proiet dia ferata de mesa-mont fova uni stlut óra sciche varianta puscibla. Da calculazions piu avisa fòvel ziam resulta che la ferata de mesa-mont che passa paralelaménter ala ferata a sud, fova bén piu bela da n pont

d’ududa dia cuntreda, ma foss stata truep piu péigra. La scumenciadiva dia sotscrizion dl’azions ova pia Ciastel y bele de messel di 1910 pudova la chemuns plutosc pueres de Ciastel y de Séuc mustré su la bela soma de 204.000 crones. 35) La spéises dia trasseda fova preventivedes sun 3,8 milions de crones, la lunghéza fova de 20,5 km. 36) Ensci fòvel uni arjont avisa chél che n ova cun 1 proiet de Tluses: sciche proiet de cuncurénza tlecòvel a puntin. Ma eie se n dijova pa chéi de Urtijéi de chésc

proiet nuef? Scebén che 1 pont d’aviéda ulu da Urtijéi fova mé aprésciapuech 4 km piu a nord de Pruca, se ova Urtijéi metü contra la realisazion dia varianta a sud. I arguménc che univa trac dant al proiet de Pruca fova tleres defin: Tespurtazion dia chiena fova urienteda a nord, y n ne pudova nia s’aspité che i Gherdéines èss azeta la deviéda tres Pinéi enchin a Pruca. Emplü restova 1 trat do Pinéi ju feter for tla dumbrfa y d’inviém fòvel nevèt prò. 37) N messova arjonjer n cumpromis azetabl sce

n ulova purté a fin 1 proiet te témps nia massa Ione, davfa che 1 Stat y la Provinzia finanziova 1 proiet mé a cundizion che n ruvéss a na union sun la direzion dia trasseda. L’autèur di articul “Eine objektive Beleuchtung der Grödner Bahnfrage” (= Na ilustrazion obietiva dia cuestion dia ferata de Gherdéina) se enmaginea drét scémpia la realisazion de n cunliamént dia ferata: “N dé se dé la man y scirmé duc i scioldi te un n poz, pona an pa belau mez 1 capitai de costruzion da na pert y 1 rest

4
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_30_object_5276435.png
Pagina 30 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
Michiel. Da San Michiel demez mustrova sü la direzion dia trasseda na mudazion: empede fumé su per Pinei, aut 1442 metri, fumova la ferata tres Salames lonch doi km. La se lasciova 1 tunel do éila y arjunjova te 10,7 km dala sortida dl tunel la valeda de Gherdéina tla ujinanza de Puntives. Da ilo inant jiva la ferata sun la trasseda de Tluses. 4 ^ Chésc proiet teniva almanco en pert cont dia ghiranzes dia jént de Gherdéina, davfa che 1 tumova óra chéi che ratova che la trasseda su per Pinéi

foss “per ma”. 45) Sun chésc proiet nuef fòvel um fissa ai 31 de jené dl 1913 a Bulsan na senteda per duc i enteressei. Pra la reunion mustrova i Gherdéines bele de vester zacò anjiniéi a n cumpromis: Franz Demetz da Féur per ejémpl se ova pronunzia per 1 proiet de Ciastel. 46) L prumutéur dia ferata Josef Rifesser alincontra s’empuntova inant cun ustinazion sun la realisazion dia linia d’aderenza de Tluses y purtova dant eie che 1 ti dajova 1 piu da cé: i custiménc preudui di proiet de Ciastel

, l’efiziénza di tòch a stanges dentedes, la rentabelta dia ferata y e.i. L séurastant sezionel udova de bon uedl 1 proiet de Ciastel y refusova la méndes purtedes dänt da Rifesser cun chésta paroles: “Per chi valgun mandli che vén ziplei te Gherdéina, possi pu i scirmé te na cassa y i mené sèura Ciastel, unfat sce la linia jiss per Pruca, de chésc ne n’an nia dréde tem cont”. 47) Rifesser ova mo purvä n ultim iéde de ruvé a n cunliamént diret dia ferata cun chèla a sud: èl ova enciariä n cér enjenier March

de mudamènc de minonga a bèn dia linia de Ciastel, che fova mo leprò unic renfurzei da na cumunicazion di cunséi cumenel di 4 de merz dl 1913, che se detlarova “cun resserva” a una cun 1 proiet de cumpromis. 50) La desponibelta al cumpromis di Gherdéines se lascia mé splighé dal fat che na union di enteressei jiva de gran bujèn y davfadechèl ulòven uni tèuc su tl desséni de lege dia ferates locheles che metova a desposizion dia ferates tirolejes 40 milions de crones. 50 La union ie eder unida

a se 1 dé massa tert. L Ministèr dia ferates ova bele téut si dezijion: 1 proiet dia ferata de Gherdéina ne tucova nia da uni téut su tl program de costruzion dia ferates di Guvièm austriach dl ann 1913. 52) I enteressei ala ferata 44) Grödner Bahn: Waidbmck-Kastelruth- St. Ulrich, relazion tecnica, dateda jené 1913, abineda privata de Andreas De lago. 45) Protocol dia revijion dia trasseda, 1912, pi. 7. 46) Rifesser da Persenon al ambolt Franz Martiner, data 4 de fauré 1913, archif cumenel de Urtijèi

5
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_27_object_5276432.png
Pagina 27 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
nia enstesc teilt tla man 1 finanziament dl proiet, “do che,” aldo che Rifesser scrij te si brosciura, “1 ie pu scioldi assé tla valeda”. 25) L’assegurazion finanziela dl proiet èss finalménte r pudü meter na fin al cunflit d’enterés per 1 pont d’avieda; na unificazion sun chèsc, che fova la cundizion per giapé na suvenzion, ne foss nia piu jita de bujèn. Ma dant messòven mo se davanié la creta dia persones finanziariamènter piu stersces de Urtijéi. Chèstes pesimova eder sun la rentabelta dia

te na risia de milions”, 27) se cunfermova. La realisazion de n cunliamént dia ferata cun Tluses semiova uni for piu daujin. Che Ciastel se temova ensci da n “endeblimént” de si turism da d’insta y da n spustamént dia sunierfa sezionela a Tluses, iel da entraudéi da si sforc per 1 cumplimént dia ferata de mesa-mont che èss dassu pié via da Blumau. 28) N auter pont sun chél che i enteressei de Ciastel se batova per giapé 1 cunliamént dia ferata fova la trasseda Pruca-Tagusens-Teis-Ciastel-Urtijéi. L univa

enee pensa a n slungiamént dia ferata sun Mont de Sèuc. 29) La revijion dia trasseda dia linia Pruca-Ciastel ie unida fata Tann 1909. Pra chésta se pronunziova chéi de Ciastel bén for mo per la ferata de mesa-mont, “ma sce per gaujes finanzieles o d’autres ne fóssel nia sta mésun realisé chésta”, 30) se detlarovi a una cun la ferata Pruca-Ciastel. Chésc proiet ova enee giapä n gran susténi dai Bulsanins che udova te chèsc n bon proiet de cuncurènza ala ferata da Gherdèina a Tluses, for mé sciche

autemanza ala ferata de mesa- mont, sce chésta ne n’èss nia pudü uni realiseda per motifs tecnics y finanziei. 31) L culauradèur de Riehl, Korger, detlarova eder, en ududa dia gran deficulteies tecniches y finanzieles, la piu gran pesimes contra 1 proiet Pruca-Ciastel. 32) La stampa tudèscia-sudtiroleja da entléuta - mocis la “Bozner Nachrichten” y la “Bozner Zeitung” - nunziova ala menuda di proiec dia ferata de Gherdèina tan pustejei; la majera simpatia univa tlo mustreda per 1 proiet de Pruca sèura

Ciastel, mutiveda dala intlujion di raion dassènn frecuenta de Ciastel y Séuc, dal pont d’avièda piu ideél de Pruca, da si esistènza manaceda y dala compra di terne 25) Rifesser, op. cit., pi. 68. 26) Rifesser a Franz Demetz, data 17 de nuvémber 1911, abineda privata de Andreas Delago. 27) Bozner Nachrichten, 25 d’agost 1910. 28) Bozner Zeitung, 26 de jené 1907. 29) Michael Honeck y Josef Hatzis ala surastanza cumenela de Ciastel, data 2 de fauré 1909, archif cumenel de Ciastel. 30) Protocol dia

6
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_31_object_5276436.png
Pagina 31 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
de Gherdèina ne ulova nia mo ti la zeder: rapresentanc univa enciariéi de abiné cä l’amiscion cun ce mésun che mei; delegazions univa mandedes a Viena, 1 univa scrit dumandes. L fova ziam unit a urédla che 1 foss passa ani enchin al proscim desséni de lege dia ferates locheles. L proiet ova eder ino n iède giatä na tlera refudanza, coche 1 demostra n scrit dl rapresentant Kienzl a Franz Demetz, lita entant séurastant di Cumité d’azion Pruca-Ciastel-Urtijéi: “L ie defin impuscibl che la ferata

de Gherdèina ruve mo ite tl dessèni de lege dia ferates locheles”. 53) La cuestion dia ferata ne jiva ensef nia inant. Entant iel rot óra la Prima Vièra Mundiela. L’ann 1915 detlarea la Talia vièra al’Austria. La Talia ä scumenciä si ataca te n mumènt te chèl che 1 Tirol ova duta si trupes al front ost. I scizeri ie unic mubilisei sciche ultima resserva y mandei al front. L trasport y 1 refumimènt dia trupes fova drèt rie, davfa che la stredes y i mésuns de cumunicazion ne tlecova nia. Sciche ejèmpl pòssen

detaliä che - pervia dia gran prèscia (tl tèmp de trèi mènse messòven stili jii la costruzion) 55) - ä dessegur ènghe abii da n di tla vela dia trasseda. Acioche la costruzion dia ferata uniss meneda inant piu rièsc, jfvel de bujèn de tò de piu pruvedimènc: ensef univa 1 proiet en detail, che preudova n emplant eletrich y na larghèza dia loses dia seines de un n meter una dal’autra, sèuralaura a na maniera che 1 proiet de Riehl ova messii uni trassa per doi terc da nuef. 56) Enee 1 radius òven messii

7
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_36_object_5276441.png
Pagina 36 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
trasseda mo tl ann 1916. La mäjera pert di perjunieres de viéra fova unic spustei a Auer ulache 1 univa metü man cun i léures de costruzion dia ferata dia valeda de Flém. Zeche fova restei per judé óra pra i leures de ciamp. Cun la dodejima batalia d’Isonzo, pra chela che i Austriacs fova roc ite enchin pra 1 Plef y ova desdrü 1 front dia Dolomites y dia Ciarencia y cun la retrata di Talians, ova enee la ferata perdii si empurtanza strategica. De nuvémber di 1918 ne fumova la ferata nia piu

. 64 * La Ferates di Stat talian deventova patrones nueves dia ferata de Gherdeina y tla mans de ehestes iela resteda enchin al I960. 65 * La déibla velozita mascima de 14 km/h suvier y de 18 km/h juvier, 66 ’ la propagazion dl automobil piu flessibl sciche mésun de trasport de persones y material y 1 defizit anuél de 60 milions de lires dia ferata 67 * ven purtedes dant sciche gaujes dl’architeda dia ferata. Na ressanazion de chésta ess povester empedf che la uniss data su, ma la Ferates di Stat

ne se embastova nia l’am de abiné adum la spéisa de 600 milions de lires 68 * che jiva de bujén. Empermò ti prims ani setanta, canche i priejes dl penzin ie sprizei tla steiles y 1 ie uni envia via na dumenia cun pruibizion de fumé, nes mucòvela de avéi dat sù la ferata. 69 * Ascurtazions AOK= Cumando sèurastant dFarmeda FEW = Ferata de viéra KA = Archif de Viéra LVK = Cumando de defendura Fotografies a piata 32 de: L & R Großrubatscher / Urtijéi. ☆ ☆ ☆ 64) Diare, op. cit., 8 de nuvémber 1918. 65) Liber dia

8
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_21_object_5276426.png
Pagina 21 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
Elfriede Perathoner LA FERATA DE GHERDÈINA > L fova n bel di de mei di ann 1960: passa 2000 persones se ova abina adum dan la stazion dia ferata de Urtijéi. Cun duel y tristéza aspitòveles che 1 ruvéss adalerch la ferata. Dala 20.40 ruvòvela finalménter a Urtijei, abelida da ciofs y cumpanièda dala mujiga. L fova Pultim viac che la ferata fajova, do che la ova cumplf per 44 ani alalongia si servisc raternan y suflan. La ferata fova unida costruida entan la Prima Viera Mundiela. La messova miuré

la puscibelteies de refumimènt di front dolomitich. Proiec per na ferata fova bele danman. L se tratova de proiec che fova unic laurei óra te temps de pese. Bele Fann 1906 ova Josef Rifesser da Stufan metti adum na brosciura sun la ferata de Gherdèina, 0 cun chèla che 1 purvova a cunvèncer la populazion dia valeda di bujèn de costruì na ferata, davia che la streda de Gherdèina “ne curespuend bele encuei nia piu ala cundizion fluriènta de nosta endustria, la ne curespuend nia a nosc trafich turistich for piu

moderna di trafich. Na ferata garantiss n viac piu a bonmarcia y piu aslune enchin ala ferata di Prèner, pitèss mocis la puscibelta de fumé entan dut l’ann, y emplu slesirèssela 1 trasport. L pont de avièda dia ferata restova mo davièrt: o Tluses o Pruca. L finanziamènt dassova uni curi cun l’emiscion de azions privilegèdes y fundières. *) N gra de euer ala seniéura Milva Mussner -Bonata per la traduzion dal tudésch tl ladin de Gherdèina. 1) Rifesser, Josef: Die Grödner Bahn, Bozen 1906

9
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1997)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 20. 1996
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355181/355181_163_object_5277476.png
Pagina 163 di 276
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 270 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Angelucci, Diego E.: Nuovi dati sulla preistoria delle Dolomiti : la campagna di scavo 1994 nei siti mesolitici del Plan de Frea (Selva, Val Gardena) / Diego E. Angelucci, 1997</br> Arbeitsbericht 10 zum ALD 1 / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1997</br> Berschin, Helmut: Questione ladina, Grundrechnungsarten und Dialektometrie / Helmut Berschin, 1997</br> Craffonara, Lois: Ladinische Beichtzettel aus dem vorigen Jahrhundert / Lois Craffonara, 1997</br> Craffonara, Lois: Rund um Osterbeichte und Osterkommunion im Gadertal / Lois Craffonara, 1997</br> Craffonara, Lois: ¬Der¬ Salzburger Hofmaler Jakob Zanusi (1679? - 1742), ein unbekannter Buchensteiner / Lois Craffonara, 1997</br> Faggin, Giorgio: ¬I¬ verbi "analitici" in friulano / Giorgio Faggin, 1997</br> Gallenmüller-Roschmann, Jutta: Ethnische Identität: Ladiner in Südtirol 1991 und 1994 / Jutta Gallenmüller-Roschmann ; Roland Wakenhut, 1997</br> May, Jürgen: Hans Perathoner und das Leineweberdenkmal in Bielefeld : ein Grödner Künstler im Ravensburger Land / Jürgen May, 1997</br> Muljacic, Zarko: ¬Una¬ menzione del romanzo grigione dell'847 / Zarko Muljacic, 1997</br> Trapp, Eugen: "¬Das¬ größte und schönste Studio von Florenz" : zu Leben und Werk des Bildhauers Giovanni Insom / Eugen Trapp, 1997</br> Trapp, Eugen: Neues zum Werk des Bildhauers Dominik Mahlknecht / Eugen Trapp, 1997</br> Videsott, Paul: Wortschatzerweiterung im Ladin Dolomitan / Paul Videsott, 1997
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/20(1996)
ID interno: 355181
] (1862): Vita dia Santa Fancella Notburga de Rottenburg. In gausiung de sua canonisaziun, scritta dang Pastor d’animes dia Diocesa da Porsenù. Traduziung dalLoriginal Todeisc fatta dang Sacerdote d'l Decanato de Marò. (Ms; Pfarrarchiv La Pli / Enneberg]. [Declara, Mati] (1878): Storia d' S. Genofefa trasportada f uose lingaz daò ' I canonico Smidda M. D. [= Mati Declara] plovang d' Marco. Prum liber lading. Porsenù. [Declara, Mati] (1884): Valgunes recordanzes ladines. Ms. Dorsch. Helga (1967

10
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(2009)
Ladinia : revista scientifica dl Istitut Ladin Micurà de Rü ; 33. 2009
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/520620/520620_223_object_5280082.png
Pagina 223 di 240
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 239 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Bauer, Roland: "Ladinia" - Sföi cultural dai Ladins dles Dolomites : Geschichte, Gegenwart und Zukunftsperspektiven einer Zeitschrift / Roland Bauer, 2009</br> Chiocchetti, Fabio: "Ester ladins incö" : ricerca sul passato e sguardo al futuro nell'attività dell'Istitut Cultural Ladin "majon di fascegn" / Fabio Chiocchetti, 2009</br> Crazzolara, Rosmarie: Unsere Erbschaft im Zeitalter der Globalisierung: 360° Ladinität? / Rosmarie Crazzolara, 2009</br> Forni, Marco: In ricordo di Walter Belardi : (1923 - 2008) ; gli studi di un linguista per i ladini e per la lingua ladina / Marco Forni, 2009</br> Forni, Marco: "¬La¬ rujeneda dl'oma" : lessico e lessicografia / Marco Forni, 2009</br> Frenes, Erwin: Considerazioni sull'Istituto Ladino "Micurà de Rü" e proposte per il suo futuro / Erwin Frenes, 2009</br> Goebl, Hans: Bericht über die bisherigen Arbeiten am ALD-II : (1999 - 2009) / Hans Goebl, 2009</br> Mischì, Giovanni: Sammeln - bewahren - erschließen - erforschen : das historische Archiv des Ladinischen Kulturinstitutes "Micurà de Rü" nimmt Gestalt an und verbessert seinen Service / Giovanni Mischì, 2009</br> Moroder, Leander: Ladinersein heute. Und morgen? / Leander Moroder, 2009</br> Moroder, Leander: 30 Jahre Tätigkeit des Istitut Ladin Micurà de Rü / Leander Moroder, 2009</br> Mussner, Florian: Discorso dell'Assessore provinciale alla scuola e cultura ladina in occasione dell'inaugurazione dell'Istituto Ladino "Micurà de Rü" / Florian Mussner, 2009</br> Pellegrini, Giovan Battista: ¬L'¬ Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan" / Giovanni Pellegrini, 2009</br> Pizzinini, Ilda: ¬Das¬ Ladinische Kulturinstitut "Micurà de Rü" und seine Zukunft : kurzgefasste Überlegungen / Ilda Pizzinini, 2009</br> Siller-Runggaldier, Heidi: ¬Der¬ Beitrag des Ladinischen Kulturinstitutes "Micurà de Rü" für die Arbeit an den Universitäten / Heidi Siller-Runggaldier, 2009</br> Solèr, Clau: Bündnerromanische Sprachpolitik und Spracherhaltung : Überlegungen anlässlich der Tagung "Ladinersein heute" / Clau Solèr, 2009</br> Sotriffer, Toni: Zur Erinnerung an Bischof Wilhelm Egger : (1940 - 2008) / Toni Sotriffer, 2009</br> Valentin, Hugo: Zum Werdegang des Istitut Ladin Micurà de Rü : Betrachtungen anlässlich des 30-jährigen Bestehens und der Einweihung des neuen Sitzes / Hugo Valentin, 2009</br> Vicario, Federico: ¬La¬ Società Filologica Friulana "G. I. Ascoli" e la promozione della lingua e della cultura friulana / Federico Vicario, 2009
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/33(2009)
ID interno: 520620
* Liber nia plü da vene - Buch vergriffen - Titolo esaurito AAVV: 10 agn Istitut Ladin “Micurà de Rü” 1977-1987. Inauguraziun dia senta nöia, San Martin de Tor 1988, pp. 63. AAVV: 10 ani Istitut Ladin “Micurà de Rü” 1977-1987. Inaugurazion dia sen ta nueva, San Martin de Tor 1988, pp. 63. AAVV: 20 agn Istitut Ladin “Micurà de Rü”, San Martin de Tor 1997, pp. 55. AAVV: Archäologie in den Dolomiten. Forschungen und Funde in den ladi- nischen Tälern: von der Steinzeit bis zur Römerzeit, San Martin

11
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1996)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 18. 1994
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355159/355159_109_object_5276726.png
Pagina 109 di 348
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 343 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Craffonara, Lois: Micurá de Rü - Nikolaus Bacher : (1789 - 1847) ; Leben und Werk / Lois Craffonara, 1996</br> Craffonara, Lois: Nikolaus Bacher : Versuch einer deutsch-ladinischen Sprachlehre ; erstmalige Planung einer gesamtdolomitenladinischen Schriftsprache - 1833 / Lois Craffonara, 1996</br> Dorsch, Helga: Ciprian Pescosta : (1815 - 1889) ; neues Archivmaterial ; Schützenlied 1848 ; ladinische Gedichte / Helga Dorsch, 1996</br> Krefeld, Thomas: ¬Der¬ surselvische Wortschatz, die Questione ladina und die quantitative Arealtypologie / Thomas Krefeld, 1996</br> Plangg, Guntram: Zur ladinischen Lyrik von Angelo Trebo / Guntram A. Plangg, 1996</br> Rizzi, Giovanni: Coppelle - un fenomeno multiforme? : considerazioni su alcuni dati dall'area altoatesina / Giovanni Rizzi, 1996</br> Tecchiati, Umberto: ¬Il¬ popolamento preistorico e protostorico delle valli del Sella secondo linguisti e archeologi : un contributo metodologico / Umberto Tecchiati, 1996
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/18(1994)
ID interno: 355159
biographisch-literarisches Schriftstellerlexikon von Tirol, Bd. I - IV, [Ms; Ferd.]. Gatz, Erwin (Ed.) (1983): Die Bischöfe der deutschsprachigen Länder 1785 /1803 bis 1945: Ein biographisches Lexikon. Berlin. Gelmi, Josef (1984): Die Brixner Bischöfe in der Geschichte Tirols. Bozen. Gelmi, Josef (1986): Kirchengeschichte Tirols. Innsbruck-Wien-Bozen. Graffonara, Merch (o. J.): I pröi dia Val Badia. [Ms; die Seitenzahl wird in diesem Fall nicht angegeben, da die Priester nach Geburtsort in chronologischer

12
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1996)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 18. 1994
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355159/355159_108_object_5276725.png
Pagina 108 di 348
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 343 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Craffonara, Lois: Micurá de Rü - Nikolaus Bacher : (1789 - 1847) ; Leben und Werk / Lois Craffonara, 1996</br> Craffonara, Lois: Nikolaus Bacher : Versuch einer deutsch-ladinischen Sprachlehre ; erstmalige Planung einer gesamtdolomitenladinischen Schriftsprache - 1833 / Lois Craffonara, 1996</br> Dorsch, Helga: Ciprian Pescosta : (1815 - 1889) ; neues Archivmaterial ; Schützenlied 1848 ; ladinische Gedichte / Helga Dorsch, 1996</br> Krefeld, Thomas: ¬Der¬ surselvische Wortschatz, die Questione ladina und die quantitative Arealtypologie / Thomas Krefeld, 1996</br> Plangg, Guntram: Zur ladinischen Lyrik von Angelo Trebo / Guntram A. Plangg, 1996</br> Rizzi, Giovanni: Coppelle - un fenomeno multiforme? : considerazioni su alcuni dati dall'area altoatesina / Giovanni Rizzi, 1996</br> Tecchiati, Umberto: ¬Il¬ popolamento preistorico e protostorico delle valli del Sella secondo linguisti e archeologi : un contributo metodologico / Umberto Tecchiati, 1996
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/18(1994)
ID interno: 355159
. [Druckfehlerkorrektur S. 614.] Craffonara, Lois (1977): “Zur Stellung der Sellamundarten im romanischen Sprachraum. I. Sellamundarten - Friaulisch - Venezianisch. Vokalismus”, in: Ladinia I, 73 - 120. Craffonara, Lois (1979): “Zur Palatalisierung von CA und GA in den Sellatälem”, in: Ladinia 3, 69 - 93. [Craffonara, Lois] (1988): 10 agn Istitut Ladin “Micurä de Rü” 1977 - 1987. Inauguraziun dia senta nòia , Bozen. Craffonara, Lois (1994): “Nikolaus Bacher: Versuch einer deütsch-ladinischen Sprachlehre - erstmalige

13
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1996)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 18. 1994
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355159/355159_110_object_5276727.png
Pagina 110 di 348
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 343 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Craffonara, Lois: Micurá de Rü - Nikolaus Bacher : (1789 - 1847) ; Leben und Werk / Lois Craffonara, 1996</br> Craffonara, Lois: Nikolaus Bacher : Versuch einer deutsch-ladinischen Sprachlehre ; erstmalige Planung einer gesamtdolomitenladinischen Schriftsprache - 1833 / Lois Craffonara, 1996</br> Dorsch, Helga: Ciprian Pescosta : (1815 - 1889) ; neues Archivmaterial ; Schützenlied 1848 ; ladinische Gedichte / Helga Dorsch, 1996</br> Krefeld, Thomas: ¬Der¬ surselvische Wortschatz, die Questione ladina und die quantitative Arealtypologie / Thomas Krefeld, 1996</br> Plangg, Guntram: Zur ladinischen Lyrik von Angelo Trebo / Guntram A. Plangg, 1996</br> Rizzi, Giovanni: Coppelle - un fenomeno multiforme? : considerazioni su alcuni dati dall'area altoatesina / Giovanni Rizzi, 1996</br> Tecchiati, Umberto: ¬Il¬ popolamento preistorico e protostorico delle valli del Sella secondo linguisti e archeologi : un contributo metodologico / Umberto Tecchiati, 1996
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/18(1994)
ID interno: 355159
Ortner, Franz (1988): Salzburger Kirchengeschichte von den Anfängen bis zur Gegenwart. Salzburg. [Palla Sanctus / Canins Franz] (o. J.): I pröi dia Val Badia. [Ms; es zirkulieren mehrere Kopien. Die Seitenzahl wird nicht angegeben, da am Schluß des Ms in der alphabetischen Liste der Priester auf die verschiedenen Orte ihres Wirkens querverwiesen wird]. [Palla, Jakob] (1835): “Topographisch-statistische Notizen über die Kuratie St. Cassian im Landgerichte Enneberg”, in: Enneberger Chronik, 121

14