3 risultati
Ordina per:
Rilevanza
Rilevanza
Anno di pubblicazione ascendente
Anno di pubblicazione discendente
Titolo A - Z
Titolo Z - A
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_28_object_5276433.png
Pagina 28 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
piu a bonmarcia. 33) Te n scrit al Ministèr dia ferates ti dajova 1 Cumité d’azion Pruca-Ciastel-Urtijèi, che se ova entant furma, dassénn péis a si pretenjion: “Davia che, sce chèsta linia ne uniss nia a se 1 dé, pona unirai zénzauter costruì te curt témp la ferata de Gherdéina da Tluses ite. L ie bele uni envia via la trasseda tl detail de chesta y la rica valeda de Gherdéina, a una cun Tluses, ä bele metu adum entéur un n milion de crones te azions fundières”. 34) Per jf a pén cun 1 proiet

dia ferata de Gherdéina messova sén Pruca y Ciastel abiné adum almanco tan na gran soma te azions fundières. N se purvova cun piesc y cun mans acioche la sotscrizion di’azions che jiva de bujén garatéss al piu prése. Enee i Bulsanins fova unic animei ala sotscrizion, do che 1 proiet dia ferata de mesa-mont fova uni stlut óra sciche varianta puscibla. Da calculazions piu avisa fòvel ziam resulta che la ferata de mesa-mont che passa paralelaménter ala ferata a sud, fova bén piu bela da n pont

d’ududa dia cuntreda, ma foss stata truep piu péigra. La scumenciadiva dia sotscrizion dl’azions ova pia Ciastel y bele de messel di 1910 pudova la chemuns plutosc pueres de Ciastel y de Séuc mustré su la bela soma de 204.000 crones. 35) La spéises dia trasseda fova preventivedes sun 3,8 milions de crones, la lunghéza fova de 20,5 km. 36) Ensci fòvel uni arjont avisa chél che n ova cun 1 proiet de Tluses: sciche proiet de cuncurénza tlecòvel a puntin. Ma eie se n dijova pa chéi de Urtijéi de chésc

proiet nuef? Scebén che 1 pont d’aviéda ulu da Urtijéi fova mé aprésciapuech 4 km piu a nord de Pruca, se ova Urtijéi metü contra la realisazion dia varianta a sud. I arguménc che univa trac dant al proiet de Pruca fova tleres defin: Tespurtazion dia chiena fova urienteda a nord, y n ne pudova nia s’aspité che i Gherdéines èss azeta la deviéda tres Pinéi enchin a Pruca. Emplü restova 1 trat do Pinéi ju feter for tla dumbrfa y d’inviém fòvel nevèt prò. 37) N messova arjonjer n cumpromis azetabl sce

n ulova purté a fin 1 proiet te témps nia massa Ione, davfa che 1 Stat y la Provinzia finanziova 1 proiet mé a cundizion che n ruvéss a na union sun la direzion dia trasseda. L’autèur di articul “Eine objektive Beleuchtung der Grödner Bahnfrage” (= Na ilustrazion obietiva dia cuestion dia ferata de Gherdéina) se enmaginea drét scémpia la realisazion de n cunliamént dia ferata: “N dé se dé la man y scirmé duc i scioldi te un n poz, pona an pa belau mez 1 capitai de costruzion da na pert y 1 rest

1
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_27_object_5276432.png
Pagina 27 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
nia enstesc teilt tla man 1 finanziament dl proiet, “do che,” aldo che Rifesser scrij te si brosciura, “1 ie pu scioldi assé tla valeda”. 25) L’assegurazion finanziela dl proiet èss finalménte r pudü meter na fin al cunflit d’enterés per 1 pont d’avieda; na unificazion sun chèsc, che fova la cundizion per giapé na suvenzion, ne foss nia piu jita de bujèn. Ma dant messòven mo se davanié la creta dia persones finanziariamènter piu stersces de Urtijéi. Chèstes pesimova eder sun la rentabelta dia

te na risia de milions”, 27) se cunfermova. La realisazion de n cunliamént dia ferata cun Tluses semiova uni for piu daujin. Che Ciastel se temova ensci da n “endeblimént” de si turism da d’insta y da n spustamént dia sunierfa sezionela a Tluses, iel da entraudéi da si sforc per 1 cumplimént dia ferata de mesa-mont che èss dassu pié via da Blumau. 28) N auter pont sun chél che i enteressei de Ciastel se batova per giapé 1 cunliamént dia ferata fova la trasseda Pruca-Tagusens-Teis-Ciastel-Urtijéi. L univa

enee pensa a n slungiamént dia ferata sun Mont de Sèuc. 29) La revijion dia trasseda dia linia Pruca-Ciastel ie unida fata Tann 1909. Pra chésta se pronunziova chéi de Ciastel bén for mo per la ferata de mesa-mont, “ma sce per gaujes finanzieles o d’autres ne fóssel nia sta mésun realisé chésta”, 30) se detlarovi a una cun la ferata Pruca-Ciastel. Chésc proiet ova enee giapä n gran susténi dai Bulsanins che udova te chèsc n bon proiet de cuncurènza ala ferata da Gherdèina a Tluses, for mé sciche

autemanza ala ferata de mesa- mont, sce chésta ne n’èss nia pudü uni realiseda per motifs tecnics y finanziei. 31) L culauradèur de Riehl, Korger, detlarova eder, en ududa dia gran deficulteies tecniches y finanzieles, la piu gran pesimes contra 1 proiet Pruca-Ciastel. 32) La stampa tudèscia-sudtiroleja da entléuta - mocis la “Bozner Nachrichten” y la “Bozner Zeitung” - nunziova ala menuda di proiec dia ferata de Gherdèina tan pustejei; la majera simpatia univa tlo mustreda per 1 proiet de Pruca sèura

Ciastel, mutiveda dala intlujion di raion dassènn frecuenta de Ciastel y Séuc, dal pont d’avièda piu ideél de Pruca, da si esistènza manaceda y dala compra di terne 25) Rifesser, op. cit., pi. 68. 26) Rifesser a Franz Demetz, data 17 de nuvémber 1911, abineda privata de Andreas Delago. 27) Bozner Nachrichten, 25 d’agost 1910. 28) Bozner Zeitung, 26 de jené 1907. 29) Michael Honeck y Josef Hatzis ala surastanza cumenela de Ciastel, data 2 de fauré 1909, archif cumenel de Ciastel. 30) Protocol dia

2
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_31_object_5276436.png
Pagina 31 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
de Gherdèina ne ulova nia mo ti la zeder: rapresentanc univa enciariéi de abiné cä l’amiscion cun ce mésun che mei; delegazions univa mandedes a Viena, 1 univa scrit dumandes. L fova ziam unit a urédla che 1 foss passa ani enchin al proscim desséni de lege dia ferates locheles. L proiet ova eder ino n iède giatä na tlera refudanza, coche 1 demostra n scrit dl rapresentant Kienzl a Franz Demetz, lita entant séurastant di Cumité d’azion Pruca-Ciastel-Urtijéi: “L ie defin impuscibl che la ferata

de Gherdèina ruve mo ite tl dessèni de lege dia ferates locheles”. 53) La cuestion dia ferata ne jiva ensef nia inant. Entant iel rot óra la Prima Vièra Mundiela. L’ann 1915 detlarea la Talia vièra al’Austria. La Talia ä scumenciä si ataca te n mumènt te chèl che 1 Tirol ova duta si trupes al front ost. I scizeri ie unic mubilisei sciche ultima resserva y mandei al front. L trasport y 1 refumimènt dia trupes fova drèt rie, davfa che la stredes y i mésuns de cumunicazion ne tlecova nia. Sciche ejèmpl pòssen

detaliä che - pervia dia gran prèscia (tl tèmp de trèi mènse messòven stili jii la costruzion) 55) - ä dessegur ènghe abii da n di tla vela dia trasseda. Acioche la costruzion dia ferata uniss meneda inant piu rièsc, jfvel de bujèn de tò de piu pruvedimènc: ensef univa 1 proiet en detail, che preudova n emplant eletrich y na larghèza dia loses dia seines de un n meter una dal’autra, sèuralaura a na maniera che 1 proiet de Riehl ova messii uni trassa per doi terc da nuef. 56) Enee 1 radius òven messii

3