24 Ergebnisse
Sortieren nach:
Relevanz
Relevanz
Erscheinungsjahr aufsteigend
Erscheinungsjahr absteigend
Titel A - Z
Titel Z - A
Bücher
Kategorie:
Geographie, Reiseführer , Geschichte , Südtiroler Dorfbücher
Jahr:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_254_object_5627899.png
Seite 254 von 660
Autor: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Ort: Wolkenstein
Verlag: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Umfang: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Sprache: Ladinisch
Anmerkungen: Literaturverz. S. 646 - 649
Schlagwort: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Signatur: III 292.573
Intern-ID: 539157
Per ne desturbe nia i guvernadeures fascisc oven messü müde I inuem "Alpen rose" tl inuem "Albergo alla Stazione". Dal ann 1928 nchin al 1935 fovel uni dat a fit a Moz Bernardi (che I ann 1930 ova fat su cun si fena Trina Ploner-fia deTu- bia Ploner dl Juan - l'ustaria Roma dal'autra pert de streda). Do la mort de Anton Schenk, fova l'ustaria unida meneda inant da si fena Maria nfin I ann 1959. Anda Maria, resteda seula cun 5 pitli mutons, ova messü vender la puscion dla da ruf. Nteressant iel

lecurde che Anton Schenk ova cumprä I ann 1924 la prima curiera y pitova bele ntleuta I servisc de trasport da Bulsan te Selva. Prim sciafer fova Valantin Bernardi dl Fever. L servisc de curiera fova pona uni teut ju dal regim fascist che ova metü su na sozietä publica per pite I servisc de trasport publich (SAD). Dal 1959 ie I "Albergo alla Stazione" passä al nepot Adolfo Lussardi y a si oma Berta Schenk che ä inö mudä I inuem dl hotel te Ingram. La pension Valentini Pension Valentini (nfin al 1951

ciajea Ingram o luech Fungeia) (1487 Fungaya, 16... Der Gerichtsschreiber wohnte zeitweilig im Haus Fun- gea, 1858 Anton Schenk, Fungoi) Danter I 1870 y I 1890 fovel uni ju na smueia che ova zarä demez la vedla cesa y I tublä (Unterfungoi) che fova dl paur da Laion Anton Schenk y che univa adurveda coche ciajea dantaldut d'instä. Chesc ova I ann 1909 frabicä su da nuef la ustaria (che se tlamova Ingram) y plu tert nee I tublä. L'ustaria fova unida venduda dl 1931 ala familia Valentini de Ciampedel

2
Bücher
Kategorie:
Geographie, Reiseführer , Geschichte , Südtiroler Dorfbücher
Jahr:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_277_object_5627922.png
Seite 277 von 660
Autor: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Ort: Wolkenstein
Verlag: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Umfang: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Sprache: Ladinisch
Anmerkungen: Literaturverz. S. 646 - 649
Schlagwort: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Signatur: III 292.573
Intern-ID: 539157
debic per meter scioldi te n mplant portamont. Plu gen se cumedoven su la ceses per de d'albierch ai patins. L mplant da fe neif ie uni fat su I ann 1985. Schilift Sochers Fat su I ann 1969 sun I eur plu a sud dla conca de Ciampinei dala medema sozietä che ä fat la sentadoia, iel uni mudä ora cun na sentadoia da cater I ann 2006. TI medem temp iel nee uni zarä ju n segondo Schilift fat su tla medema conca for nteur I 1970. Col Raiser Fat su da Luis Schenk ti ani 1961/63. Giauri I ann 1963 cun

condles daviertes da 2 persones che adurvova 20 menuc a ruve sun Raiser y menova su feter 300 persones al'eura. L lift de Col Raiser, me n pert sun la spersa dl Chemun de Selva, passa via grüne privac de 18 patrons. Renuvä I ann 1988 cun cabines da 8 persones y pona inö dl 2008. La sozietä de Col Raiser ie stata una dla primes a fe n mplant da fe neif sun dut I purtoi dal ann 1982 inant. Schilift Plan da Tieja L prim lift baby te pra da Tieja ie uni fat da Luis Schenk da Dosses I ann 1955 y pona I ann

1965 da Matthias Comploj da Tieja cun na capazitä de 500 per sones al'eura. Renuvä I ann 1969 y 2009. Nee tlo iel bele uni fat n mplant per fe neif dl 1991. Gherdeina Ronda DI 2003 iel uni frabicä n cunliament sota tiera danter la furnadoies de Ruacia y Col Raiser. L se trata de na ferata cun doi vagons te n tunel. I vagons ven trac da na corda y ie boni de mene feter 2.000 persones al'eura. Chesc cunliament ie garatä do ani de proietazion da pert de Luis Schenk y dl Cunsorz de turism de Gherdeina

3