241 Ergebnisse
Sortieren nach:
Relevanz
Relevanz
Erscheinungsjahr aufsteigend
Erscheinungsjahr absteigend
Titel A - Z
Titel Z - A
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1969/01_09_1969/SNL_1969_09_01_2_object_2136996.png
Seite 2 von 16
Datum: 01.09.1969
Umfang: 16
adalerch te si paesc, ulä che na gran- discima pruzescion de jent dla valeda y de ora de ca ä acumpania sun si ul timo viac’ de chesc mond ’l gran am bolt y benefateur de Urtijei. Bera Hermann Moroder da Jumbierch f A la supeltura de Bera Hermann Moroder da Jumbierch ai 27 de lugio a Urtijei pudove-n udei la gran stima che chesc uem y bon pere de familia ova pra si jent. Bera Hermann, fi de Bera Sepl da Jumbierch, fova nasciü a Urtijei ai 3 d’auril dl 1889; el ova emparä a ziple da si pere tla scola

d’ert y dai bon zipladeures Bera Rudolf Moroder-Le- nert y Bera Ludwig Moroder dl meune. Bera Hermann ova messü fe pea la gran viera dl 1914-18 tla Galizia y tl Trentino. Do la viera ie-1 jit per curt temp a Offenburg a ziple y po ie-1 unit zeruch a cesa. L’an 1926 s’ä-1 maridä cun Anna Pescosta y ä abü ’n mut y trei mutans, sen duc’ maridei. Si fi Hermann leura da zipladeur te berstot de si pere. Bera Hermann fova dret bon de ziple tl ert de dlieja y ä fat ’n gram de sta- tues, sanc’, cristc

’, madones, stazions, statues che ie ruvedes ’n gran pert tl America, ulä che si frä Bera Alfons ova na gran berstot. Ma ence tlo da neus encanteur fova si leures dret cris; tla dlieja de La Val via i Badioc’, tl Trentino y a Urtijei te curtina sun fossa dla familia Mar- tiner y ensci via. A ji te cesa de Bera Hermann ie-1 seiche a ji te’n bei mu- seum, ulä che’n pö udei de uni sort de chedri, statues, relieves y pitures, propi vel de bei. Bera Hermann ova for na gran le- greza cun la natura y cun

la vedla roba da zacan, perchel ä-1 ence fat for pea cun 1’ museum de Gherdeina. El mu- strova enghe ueia y savei per ciante y la mujiga, y perchel ä ’l cor de dlieja pra si supeltura ciantä ’l „Requiem” de Huber y la Mujiga l’ä acumpaniä te curtina. Bera Hermann ova ’n dre bon euer y judova ora, ulä che’l fova de bujen de jude. El fova na persona da talent per tan de coses, el lijova gen, studiova for plu y plu si ert, el savova da cunte dret da ulei bon tel coses da zacan, y fova na persona deleteula

y valenta. Da bon cristian tulove-1 su uni leur cun cuscienza y ’l fajova che duc’ pudova vester cuntenc’ pea. El ä sapü cun si bon ejempio tre su na bona fa milia y ova for na gran legreza cun si pitli nepoc’ y chisc univa enghe dret gen a cri ’l bon neine. Bera Hermann resterä vif tla bona recurdanza de duc’ chei che l’ä cune sciü y si biei leures ziplei y depenc' te tan de dliejes cunedesc for si gran savei y si bon spirt de na vita vera- menter religiös?, vivuda y praticheda fina l’ultimo mument

1
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1966/01_09_1966/SNL_1966_09_01_1_object_2136087.png
Seite 1 von 14
Datum: 01.09.1966
Umfang: 14
dl trainer Hermann Nogler da Vidalong se fesc uneur tl America dl Sud. Ai 14 d’agost su la seira te duta Gher deina rusnove-n me de un aveniment: Carlo da Freina fova deventä campion dl mond dl ski tl slalom a Portillo tl Cile; la notizia fova unida purteda da l’ondes dl radio dal cuntinent de lä da la gran ega ca tl Europa y tlo te nosta valeda se sparpaniove-la ora te curt temp. Ma ence i autri de Gherdeina s’ova teni scialdi ben; Iusti Demetz, Ivo Mahlknecht, Felix Denicolö y Ge rhard Mussner, dui

canc' i „azzurri” sot a la guida de Hermann da Vidalong s’ova fat uneur, de ei unive-1 rusna. See la prima nutizia ova purtä ami- razion, ert aspitove-n che nosc azzurri ruvess zruch te si valeda y nia giut ne ä-n aspitä. La sada ai 20 d’agost te duta Gherdeina ons abü gran festa. Legreza, plajei, entusciasmo augures y vives zenza fin da Urtijei enfin te Plan. Pudon di; jent da dut ’l mond te Gherdeina, jent de Gherdeina se fesc uneur te dut ’l mond. Tl Cile, tl Ame rica dl sud, su la rives da neif

i mondiali 1970 Ciuki Kerschbaumer y ’l rapre- sentant dl chemun de Selva Carl Ploner fova fumei encontra a Bulsan; sun plaza S. Antone ie la mujiga che sona, de plu cun la trocht, auto- riteies y gran fola de jent. Udon chei de familia de Ivo Mahlknecht y de Hermann Nogler. ’N svei de ewiva, ’l bater dla mans, ’l sune dla mujiga, bravi a dui canc’. ’L ti ven seurandat gran mac’ de gladioles, l’ambolt i saluda a inuem dla popo- lazion y duc’ ti toca la mans. Riese ’l corteo di auti se muef inant dl viers

2
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1969/01_08_1969/SNL_1969_08_01_1_object_2136983.png
Seite 1 von 12
Datum: 01.08.1969
Umfang: 12
Vegn de fora 2 otei al meni NOS LADINS | — No. 15/16 Pursenu, 1. d’agost 1969 An XXI c. post. No. 14-1174 - per poata: Nos Ladins, 39046 Ortisei (Bz.)- Abonament pur Pan 1969 L. 800 - Pur paisc (ora dla ltalia L. 1200 - Spediz. in abbon. poit. (grup. 11 MESSA NEVELA chei che ä purtä pro a fe tan bela che sta si y nosta festa dijän, che na popu- de Senieur Hermann Senoner lazion che unerea i prevesc, unerea se enstessa. Te Gherdeina ie-1 na bona usanza, che uni Messa nevela ven tenida cun gran

solenitä y cun ’l to pert de duta la populazion, co che la ie ence stata ehest an pra la Messa nevela de Se nieur Hermann Senoner a Urtijei en la segra de San Durch ai 6 de lugio. Bele la ueia da la 6 da seira pra ’l receviment de Senieur Primiziant se ova abinä na gran fola de jent sun pla- za de dlieja a to ite ’l preve nuef y a ’l salude de cuermenter. Da jeun fove-1 jit a Studie y sen uni- ve-1 zruch te si luech seiche preve. La ciampanes y la mujiga sunova, i pec’ rundeniva inö do tan de ani per

dl primiziant ä dit entan marenda chesta poesia: Salude encuei cun gran legreza ’l pri miziant, mi jurman Hermann da neus tan ben cunesciü dui neus parenc’ son tlo per ti fe festa ’n tel gran di de si Messa Nevela. Me dlecorde co che s’ la rijan y ciantan deberieda can che ’l univa da Student a nes cri, neus l’udan gen ruän ite per chel plan zaperlan messove-1 rue enfin de sot a Stufan l’oma univa po cun na gran ciampana a bruntle per la tiotena che fajan y la matades che dijan. Ie udove chesc di tan dalonc

3