Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 1. 1977
Page 199 of 222
Place:
San Martin de Tor
Publisher:
Ist. Ladin Micurá de Rü
Physical description:
215 S. : Ill., Kt., Noten
Language:
Deutsch; Ladinisch
Notations:
Craffonara, Lois: Zur Stellung der Sellamundarten im romanischen Sprachraum / Lois Craffonara,1977</br>Daverda, Albert: Ansässige Bevölkerung in den ladinischen Tälern der Dolomiten im Alter ab 6 Jahren nach Bildungsgrad und Sprachgruppe 1951-1961-1971 / Albert Daverda, 1977</br>Faggin, Giorgio: Literarisches Schaffen der Ladiner Friauls in den Jahren 1974 - 1975 / Giorgio Faggin, 1977</br>Ghetta, Frumenzio: ¬Die¬ Weiheurkunde der Heiligkreuz-Kirche im Abteital aus dem Jahre 1484 / Frumenzio Ghetta, 1977</br>Goebl, Hans: Rätoromanisch versus Hochitalienisch versus Oberitalienisch : dialektometrische Beobachtungen innerhalb eines Diasystems / Hans Goebl, 1977</br>Kuen, Heinrich: Auf den Spuren verschwundener ladinischer Wörter / Heinrich Kuen, 1977</br>Richebuono, Giuseppe: ¬Der¬ Kampf der Gemeinde Ampezzo um die Erhaltung ihrer Autonomie / Josef Richebuono, 1977</br>Valentini, Erwin: Ladinische Kultur oder Kultur der Ladiner? : Versuch einer Definition des Kulturwesens in Dolomitenladinien / Erwin Valentini, 1977</br>Widmer, Ambros: ¬Das¬ Rätoromanische in Graubünden / Ambros Widmer, 1977
Subject heading:
g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Location mark:
D II Z 1.092/1(1977) ; II Z 1.092/1(1977)
Intern ID:
329260
Injunta leterara Max Tosi, post ladin La montes nes senta bele tla cuna gran tacamënt a d'ëiles y cun chësc ncie n ncresciadum cia- fuel sce n èssa da muessëi les lascé. Ma les nes stauscia ncie n pue’ adum y nes toi n frégul 1 fia, y daviadechël nes meudlëi-les ncie ite na cèrta strentura de ududa, tela che ne ié nia da cësa tla gran planadures o dlongia 1 mer scunfinà. Y te chësta strentura che te nroza n pue’ scialdi dur a ti piti cèrti, crësc pea, nia ngèrt tla jènt dia montes, na cèrta
curieusità; manco chèla di gran savèi priejà che tela de ulëi savëi dut cieche ntravën te chësc nosc massa piti mont. Ulessàn savèi dut sun nosc valejans, ncie la robes che ti n va me a d’èi; dantaldut chèles dia persones che luna ora per velch de sèuraprò che les à, o de persones che ié unides auzedes sun n pustamënt. Y plu alauta sèura nèus che na tei persona ié, y plu che ulessàn savèi dut de chësta. Max Tosi ié, per chiche 1 cunèsc personalmènter, ma ncie per chèi che 1 cunescëssa me très si scric
, ènghe na tei persona metuda tla lum per n donn dut sie, n donn rer coche pièrles dl bon. L bon spirt 1 à ncensà poet. Di ani da fantulin de Max Tosi, di ani da piti mut, ne savon-s nia: chisc ié si sucrée; ël ne uel nia che n vede a snasé laite. Y per respet a si ulëi ne nfruscion-s ncie no dò. L ne se resta auter che stuné ju chësc mpuls curiëus y se cuntenté dia brosces che ël ié cunsenziënt de nés dé. Chisc ani de si prima jeunëza resta jëuc tl scur. Nëus savon me che ël ié furlan de nascita
dia gran ega ti à zënzauter duna a chësta jënt spirt plu morbe y daviërt che a tela seiche nëus, ridleda ite. Nëus muessessàn bën se arpizé suënz sun i crêpes plu auc per ntënder cieche ulëssa dì avëi ududa lergia y geurì 1 euer ai autri. Ma coche la suzed nia dinrer tla vita, suënz tan da la pitoca y ngianënta, la familia de Max Tosi à giapà da s’ia tré te n auter raion y à nsci muessù migré. Ti sarà pa uni ert sëura lascé si tiëra, 1 bel Friùl? Nëus pudon me s’1 nmaginé, davìa che, aldo dia
sensiblità plu o manco cia- fuela de un, fajëss-n ënghe pea majer o mënder ncresciadum a lascé la nosta. Chësc ncrescia dum ti ié uni smurzà ju n frégul a Max Tosi me ajache a Maran, ulache si familia à dat sëura, ne vif nia puecia jënt ladina da dlonch capro y la valedes ladines ne ié nia drë’ tan dalonc da chësta zità. Tlo à nosc mparentà de rujneda metù man bele drët abenëura a se dé ju cun la rujnedes de duc i Retorumans, y a la Facultà de Lëtres de Milan les à-1 studiëdes sëuraprô a dut 1 auter.