15 items found
Sort by:
Relevance
Relevance
Publication year ascending
Publication year descending
Title A - Z
Title Z - A
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1966/01_06_1966/SNL_1966_06_01_13_object_2136023.png
Page 13 of 16
Date: 01.06.1966
Physical description: 16
de devoziun te cal san- tuario. Düc’ se 1’ recordarä sigü ciamö tröc’ agn e 1’ tignirä ’n buna memoria. Mada Catarina Pescoller f Ai 13 de mä 1966 e gnöda supulida a Bumech mada Catarina Pescoller, de 87 agn, e tröpa jant ä acumpagne la buna mada sön so ultimo iade. Mada Catarina ee nasciüda sö Cianaciai de Badia e ee bele da jona jüda a survi pro plü patruns, cina che ala ee ruvada dan 53 agn tla ciasa dl Baumeister Franz Müller a Bumech sciöche fancela a ciare sura ai mituns. Pro la familia Müller ä spo

ä desmostre cun l’a- cumpagne sön so ultimo iade te curtina da Bumech, ulä che la familia Müller- Zingerle fistidiarä inant de süa buna fan cela. Sigü e-le plölere ri al de da incö da ciafe ciamö na persona cun tan de beles virtüs, sciöche la buna mada Catarina: fedelte a süa jant, iustizia de vigni vers, damane püch pur se instassa, tigni düt sön nosta religiun, punsö e fistidie plö pur i atri che pur se instassa tres fora. Mada Catarina da Cianaciai ä propi desmostre na bunte rara te süa vita e Cal Bel

Di i arä sigü de T premio mirite. La buna mada Catarina e gnöda supulida tla fossa de familia Müller, e insciö can che al gnarä la resureziun di vis udarä i tröc’ mituns dies families Müller indö la buna mada Catarina e ala instassa udarä chi tröc’ mituns dies families Müller, pur chi che ala ä tan fistidie e i ä urü bun. Che mada Cata rina da Cianaciai palse bagn tla pesc de paraisc! La plata „NosLadins” pö vignun s’apuste bei sauri con scri a „Nos La dins” Ortisel (Bz.) WEST FA L1A la mascin da muje

1
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1963/15_04_1963/SNL_1963_04_15_7_object_2135075.png
Page 7 of 12
Date: 15.04.1963
Physical description: 12
, se ferman do avei maiä la speisa ch’ la tiera ti dajova a bever o a fe bani tl ruf dla Puiates, pra l’eghes d’ Campestrins, Ravison, Penne y ensci mo d’autres. (va inant) Na medejina che ä fat iazion «E audi», disc ’l patron de na gran fabrich a'n jeun da na burta ciera, «che unies uni di massa tert te ufize. Ce ie-1 pa perdret cun vo, Müller?» «Ie ne se ’nstess no da me jude, se- nieur directer», respuend l’impiegä cul ce bass, de «nuet ne sons bon de dur- mi y me eute da una pert a l’autra. Permö can

che ’l stlea di m’adurmenzi y po dormi tan ben che en ’n aude nia ’l Wecker. Ie lauresse gen de plu da seira...» «No, no», disc ’l patron. Te na fa brich seiche la nosta, ie la puntualitä ’l prim duvier. Jide dal dutor y lasce- ve de vel mitl per durmi. Y da mo inlä ve anunzies uni di da duman pra me.» Müller Olga. ’L dutor ti dä pilles y ti disc, che el dessa per ’l scumenciament ’n to me una seula snel do ceina. ’L jeun fesc co che ’l dutor ä dit, ma ’l glutesc trei pilles te’n iede, ajache

’l dubitea de si fazion. Presc do sente-1 na gran suen, el va a se ponder y bele ie-1 demez. Can che el se desceida da se’nstess, se sente-1 dret fresch y pausä ora. Si eura mostra la set. Cin menuc’ dan la ot ie-1 tl ufize dl director che se tira iust ora ’l mantel. «Son tlo», disc Müller dut cuntent. «’Ncuei sons uni per temp, senieur di recter 1» «’Ncuei sei», disc ’l patron. «Ma ciul- di ne seisa inier dut ’l di nia unit?» Danter maridei Teodelinda ’n di disc-la a si uem Arcangiul: ciuldi ne me uessa

2