74 items found
Sort by:
Relevance
Relevance
Publication year ascending
Publication year descending
Title A - Z
Title Z - A
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1970/15_04_1970/SNL_1970_04_15_7_object_2137173.png
Page 7 of 12
Date: 15.04.1970
Physical description: 12
fesc a la geuri su y stlu, co che’n pö meter ite la roba y auter. Cun ’l passe di dis ne manciove-1 plu giut che fova tlo ’l prim d’otober, y purimpö che Hugo se'ncunfertova belau, fove-1 em- pö ’n pue gram, ma l’oma ti ova ben empermetü, che ’l prim iede ’l meine-la pa eila a scola. Al prim d’otober l’oma cherda Hugo per temp per ji dant enghe a Messa; Hugo sauta me debota ora de liet, ss tira seura y maia da guste, la purga ove-1 bele ’l di dant enjeniä ca. L’oma che fova bele leveda abeneura

, do ti avei mo da l’ega santa a si mut, ’l tole- la sot al brac’ y va de vieres de dlieja; Hugo ä mo dit adio al pere y chel ti ä enghe mo dit bona fertuna a ji a scola. Da duta la pertes udovun mu- tons y mutans che jiva a scola, y de plu fova cun si oma, y '1 fova enteres- sant a scute su co che dui se la rusnova y se fajova si dimandes, co che la jirä a scola a si pitli. Ruei ch’i fova te dlieja, ä-i mo giatä bei lerch te banch, ajache i fova ruei per temp, y ’nfin do la Mes sa fova la dlieja belau

l’an ne passe per debant. L’ oma de Hugo se’mpensova tra d’eila scutän su sen. directer, mi pitl Hugo ie ’nfina mo sta tan valent y ä Guanc 1 da noza te'n gran Sortiment KONF EZIONS ULSAN-PQRTICI-14-LAUBEN for tan ulgä, ie rate mo ence ch’l ebe ’n pue de talent. Hugo ova ’n cumpani d’inuem Marco, mut dl ujin, cun chel ch’l ova bei plu iedesc fa damat; chesc cumpani fova tla medema dass y i ova cialä de ste bei adum tl medemo banch. Can che ie unida la maestra te dass, ä-la cherdä ju i inuemes per

do co che i scrijova, y la ova pedü cunstate che vel un scrijova dret dl vieres; ’l ne ie po nia jit via giut, che ä sunä la ciampanela per ji a cesa y la maestra ä lasdä de cunte dant; sanben che l’oma y ’l pere aspi- tova a cesa per audi co che la ti fova jita a pitl Hugo ’l prim di a scola. Can che ie uni Hugo ne ä-i nianca abü dret de damande, che ’l pitl ova riese scu- menciä a cunte su dut ce che i ova tan emparä, y cuntenc' fova pere y l’oma che ’l pitl jiva tan gen a scola. Na pi*la storia

1
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1970/15_04_1970/SNL_1970_04_15_6_object_2137172.png
Page 6 of 12
Date: 15.04.1970
Physical description: 12
de pitli y me plu puec’ per malaties infetives. Po ie-1 sta fat ti Ultimi ani ’n gran progress tla maniera de se nutri y tla chirurgia. Na operazion selva la vita a’n grum de jent y i la slongia nia d’inrer de vint o trent’ani. ’L pitl Hugo ’L euer jeun dla pitla creatura batova lesier, ’nfasciä tla prima fasces tl bei di de mei. L’oma fova deibla da la fadia, ma la legreza curiva dut y fa- jova desmince. La beila ova truep da fe, dal pitl che uni tant bradlova y l’oma da ciale, ma che ne fova

nia sa- jeula, y po mo l’uem che ulova avei cujinä bon. La eifoma ova enghe abü scialdi da leur, ajache dut ne fova nia jit tan sauri. Do che dut fova passä, messove-n pense al bateje, per l’inuem fove-1 bei plu giut uni rusnä, y ’n fova ruei a chela, che sce ’l fossa ’n mut, pona fosse-1 nia burt Hugo, y sce na muta, po ciuldi pa no Margherita. Bele impont fove-1 ’n mut seiche ’n essa abü ’l plu gen, y sen se tratovs-1 de ji dal pluan a rusne can che ’n pudess ji a bateje. ’L pere toi me debota

damandä encanteur co che ’n fesc, ajache ’l fova '1 prim iede ch’i fajova i nonesc da bateje. ’L fova dut jit ben y perchel ov-i pona teu ’l pitl Hugo y fova jic’ a cesa dui cuntsnc’. La beila ’ntant ova abü ’n gran da leur per enjenie ca na bona marenda, y l’oma ne aspitova l’eura de pudei inö avei si pitl, che ova tan custä duel. Presc do ch’i fova ruei, ä ’l pere cun- tent fa sente dui pra meisa, scumen- ciän pra i nonesc, l’eifoma, ’l pluan dassova ben enghe rue can che mei. Bele impont cialän

la p |u modernes Klinker d’uni sort per restau- ranc’tavernes y sales Tee’ d’Eternit a forma de scintles Portes de * ier P er Pimpiant da sclaude J. REINISCH 6 Co. ^.tlNISCH&CQ IR ^ERIAU EDILI° BU LSAN Str. Conciapelti 10 Telef. 21 3 05 ’L pitl Hugo cresciova dret ben y l’oma ä presc pedü leve, y ’l pere ova dret da leur da ziple. Cun i ani, can che ’l pitl Hugo fova uni majer, ov-i pensä de ’l mande a la scola di pitli per ste adum cun i autri pitli, y l'oma ova ensci plu dleurela de fe si leures de cesa

, y po depenjove-la mo velch danterite velch da chiena, ajache ’l fova tan da leur. ’L pitl Hugo fova ’n mut dret valent y ne jiva nia ’ngert tla cesa di pitli, seiche datrai vel un, aja che ilö pudove-1 fe damat cun i autri mutons y '1 maie ti savova enghe dret bon. Cun ’l passe di ani fova Hugo de- ventä scialdi majer, y ’n bei di de se- tember toi l’oma ’l pitl Hugo y va a ’l lasce scri ite tla prima classe de scola; ’l pitl Hugo fova dret valent y ulgova bei al pere y a l'oma y jiva gen a scola. ’L sen

2
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1966/01_08_1966/SNL_1966_08_01_3_object_2136063.png
Page 3 of 14
Date: 01.08.1966
Physical description: 14
1. d’agost 1966 — An XVIII. Neus Ladins N° 15 — pag. 3 i URTIJEI Messa nevela de Senieur Hugo Senoner « Gherdeina ä na longia tradizion de messes neveles. Belau uni an ’n fi de si popul se consacrea al servisc de Die. Chesc iede ä ’l jeun teolog Hugo Se noner de bera Gabriel da Luca giatä la cunsecrazion a fant de Die. Sen. Hugo ie nasciü l’an 1941 a Urtijei; do che’l ova finä la scoles ele mentares ie-1 ruä tl Seminar a Dorf Tirol; a Studie teologia ie-1 jit tl Se minar de Trent, ma can che

Gherdeina ie rueda sot al vescul de Bulsan-Per- senon, ä-1 studiä a Persenon. For de bona ueia, amich dl sport y di libri, ie-1 deventä President dla grupa di stu- denc’ ladins de chel seminar. Sen. Hugo ä ence viagiä truep cun T „Bauorden” y ti Ultimi ani ie-1 ruä a Berlin, ulä che’l ä laurä pea pra la cura d’anes de na pluania. Truepa persones a Berlin ä ’n bon dlecord de nosc primiziant. ’L sandi de S. Piere y Paul fova ’n gran di per la zitä de Persenon: l’univa ilö cunsacrei 15 jeuni a prevesc

y un de chisc fova ence Sen. Hugo. Entan che l’orgun sunova da festa y i cores ciantova, danter na gran fola de jent, ulä che ence truepes de Gherdeina fova da udei, ’l vescul de Bulsan-Persenon, Mons. Josef Gargitter, jiva su fin a l’autere tres doi linges de jeuni, che dassova uni cunsacrei. Cun gran sule- nitä scumenciova te chela bela dlieja baroca la cunsecrazion di 15 jeuni. Dut ’l popul dijova pea urazions y ciantova entan che i nueves cunsecrei lijova adum cun ’l vescul la s. Messa. A Urtijei laurov

-i per festegie ’l nuef preve, scicova su ceses cun gherlandes, lumes y gran chedri cun i simboi dla cristianitä. La dlieja de San Durich univa fumida dut a festa y sun piza de ciampanil tacova auta la bela ban- diera blancia-ghela dl Vatican. En ueia dla festa univa Sen. Hugo da Persenon a Urtijei, acumpaniä dal non da bateje, l’ambolt de Urtijei, bera sepl Rimggaldier da Passua, dal non da cunferme, bera Max Stuflesser de ' ’etlin. Sim plaza de dlieja ie-1 uni teu I su cun ’l son dla ciampanes

da duta la populazion de Urtijei, Tautoriteies dla dlieja y de chemun y ence truepes fulestieres. A inuem de duta la popu lazion ä l’ambolt de Urtijei dat ’1 salut dan rejes. Do na funzion de rengrazia- ment tenida te dlieja y la benediscion dl primiziant, ä i jeuni dla azion cato- lica purtä dant tl Oratorium de calonia na academia a uneur de senieur Pri miziant. Cun ’n pitl pez per gherdeina, dret da ulei bon, ä 4 mutons saludä Sen. Hugo. ’N valgun jeuni ä po cun gran maestria fa ’n pez de teater

3
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1968/15_04_1968/SNL_1968_04_15_2_object_2136642.png
Page 2 of 12
Date: 15.04.1968
Physical description: 12
bei i tractors che se lascia aldi un pü. An veiga che an sant l’ansciüda. BADIA Reuniun dla Interessenza „Munt de Fanes” En Santa Maria de merz ä la „Inte ressenza por la Mimt de Fanes” tegni a Badia söa reuniun ordinaria. La pre- sidenza aa le President Paul de Costa de Badia, la direziun aa Dr. Hugo Va lentin de Badia. Sö l’ordine dal de ee-1 en döt ein punc’; de chisc ä dui, chi de maiü emportanza, ma podü gni trates en pert. Tal gran sol dla ostaria „Crusc Blan- cia” a San Linert de Badia s’e-1 abine

: 12/24, 5/24, y 7/24. Do cösta proporziun e ince partis sö i derc’ y i doveri. Do les parores de salüde ä le direc- tor-secreter Dr. Hugo Valentin dan da döt lit dant le protocol dla ultima reu niun generale. Spo ä-1 cunte dla ativite fata dartan Tan 1967 y ä cis cunte dla vijita, che na comisciun motüda adöm aposta i ä fat a la Munt ai 11 d'agost. Al e ince gnü de cunt sö la cassa; mo cösc cunt mess ciamö gni fat plü avisa y gnarä porchel ciamö en iade porte dant. Tla discusciun porsora T ativite da Tan passe ä Pire de Col

en ocajiun dla vijita fata sön Fanes. Ince Dr. Josef Torggler da l’Ispectorat Forestale da Balsan ne n’ä nia podü gni; y porchel ä endö Dr. Hugo Valentin lit dant ci co ea gnü motü adöm porsora les propostes per meter sö ’n ordino y por les mioraziuns dla Munt de Fanes. Sot le punt „diversces” e-1 gnü träte dai statuc’ dla Interessenza dla Munt de Fanes. Chisc statuc’ e gnüs laures fora te Mareo y e ince belo gnüs des pro dal consei de comune de Mareo. En ocajiun de cösta reuniun s’ä-i desmo- stre

9