dal mèd’ ; Gnidé e fagèd’ chi qué mesès! òs avarons e shordonons, ITs gros lascèdé, os or e argént Scognù té cases e bordons, Lascède os grum begn qu’licio- re'nt ! Piz do Bòà. Quiló gnid’sù sùn ques bèl piz,. Injonedlà la santitè Qué Di desmòstra t’vigni piz Àmèdé e no quel bùr piche! Òs invidius do vigni begn Tüt fora quél que toca ad os, Os mormorò dà dèr ri segu, Dal blòt stiate eiafòs la tos : Quiló gnid’ su pro l’armonia, Charèd’qué dùt se vegne tan bèl, Ignó de mal né vèghen nia, De dùt’òs
cant’miù è vigni ocèl. Quiló gnid’ sù sùn quei bèl col È la riqueza contemplèd 1 De nos signor; despó sé poi Chamo, qu’laseès os viz, credèd’ ! Ed òs machä do ri pensirz, De rls azions, do bùr piebà, Più stlèt’ chamó que tira 1 ), Òs dùt 1 del più bùr mal tachà: Mangions e dùt’ òs eontentom 2 ), D’os vénter sòl bon’ servidùs, luche òs de porcaria boions Scèque èsses gros da imparadüs, Quiló gnid’sù, la mod’razion Podès odéi pro i pici ocl, Pro i bl chamùrce té quél valon, Pro dùt’qui ciuf sentir