46 risultati
Ordina per:
Rilevanza
Rilevanza
Anno di pubblicazione ascendente
Anno di pubblicazione discendente
Titolo A - Z
Titolo Z - A
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_76_object_4398613.png
Pagina 76 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
a fò itimion 36 18. Gesù conta la parabula dell'uem rie y del puere La za ni 37 19. Gesù henedeR ! pltli 38 20. Gesù restisi tön Lazarö da mört . 88 21. Gesù dà 1 cumandament della carità . 39 22. Gesù dis dan öra 1 giudìzio alla fin del mönd .39 23. Gesù enstitues I Ss. sacrament dell' a utero ... . 40 24. Gesù suva sane sul mönt (ìlivèto 40 25. Gesù ven più 41 26. Gesù ven cundannà a mört dal sinèdrio 42 27. Gesù veti flagella 42 28. Gesù veli corona de spines .... * . 43 29. Gesù ven presenta al pöpul

y otindannà a mört 43 30. Gesù porta la creus ■ 44 31. Gesù veli metlù sulla creus . 44 32. Gesù dis la sött ultima paroles y iridi - sulla creus 44 33. L cörp de Gesù viin suplì 4o 34. Gesù resusitöa da mört 40 35. Gesù cumparèss a si seulèies y enStitiii;s 1 sacr. della pcnetenza ..... 46 36. Gesù nißtt Piere per 1 maser paster 47 37. Gesù se en va su al eiel 47 38. L Spiritò santo ven giù scura i apöstuli^ 48 39. La Difesa de Gesù Cristo ven sparpnniedà ora . 48 Appendix del Eever, Bega, Pluvàn

Fr. Ànderlan. 1. Della cröazioii del mönd 49 2. La cröaziön y I piccia di ngiuli ■ 3. Cröaziön dell' uomo. Far; vis terrèstre 4. Adam y Dieva turnèi tei piccia . ol 5. Del casti e del picei à 52 6. La fràbica del ciaiiip.mil de Bühel 53 7. Gesù cónta del figlino! prodigo (Da Sognèur Kngliel y Segiieur lijuannij . - 54 Sbagli de stampi — Druckfehler .54

1
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_70_object_4398595.png
Pagina 70 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
che la büca öva eliti: J à zèli cunesù. che i ic desnùds, y perciò che ei se ciancio va un dal] auler. s' ài cun plöcces de fishes fait en gurmèl, lös do ai audi la us eie eh el boi Die y s'à aZehen ci n danler la sienes del verzòn. Che! boi Die à e!ionia Adam: „Adam, Adam, ula iesar 1 ' Achim a reispendù: „E audi fi us y m' è aschendù, giacche in e temu. pervia che sdii desinici.' 1 Che! boi Die à pò domanda: .Chi Vii pa diti, che tu ies desinici? Essa fös inaia del lOn. che l'è pruibi

de no maio?' Adam à respond li : „L'eila, che tu in'ès dal. nie n'à dal v je n'è maià.' Pö à che! boi Die damandà Di e va: -Perciò èssa fati, ches?' Y Di e va à respendù: „La bocca m' à engiannà. che n'è inaia. ' NBJ Iddie veisa dull y sà dull. Nèus ne pudòn te en söul pen si or. che chel boi Die ne sèbe. Perche! n' an sons e mèi fé del mèi, On eh e se son sèni, perciò che cliel boi Die vöisa cinti cani. 5. Del castic del piccia. Do che Adam y Di è va öva cunfessà 1 piccia, à chel boi Dio diti alla bùca

: „Giacche tu òs fall ches, sarès mal adi da tra. dulls i lieres della tièrra. tu muesserès te tré sui von ter, maio slueb della ti erra y da dodo unirà en' öila a Le sfranger 1 ce.' A Di è va à. dilt che! böl Die: „Tu arès truepp «lui eures y duehes cun li inutons y muesserès sto sòlfa li ucm, che dimanderà de tè.' A Ad ài n à chel bòi Die cliff: „Perciò che tu ès scullà su sulla us de ti fènna. y che t'ès inaia del lön, che l' ove pruibi de maio, sarà la ti erra ma lach da en li lön r. Tu muesserès cun

ca da Adam v Die va v èrpa culla natura eliche ches piccia, che se ti ama piccia „òriginèl'. ha Madonna sèula io res tè da zenza piccià òrigin èl. orcio che Oila fòva destinèda a de von tè l'orna, del Salvator.

2
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_12_object_4398417.png
Pagina 12 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
a Diéva: „Ciuldi v'à pa Id die cumandà de ne maie de dutis i lens del verzon?' Diéva à respendù: „Neus maiön di lens del verzon, ma del lén ta möz à chel boi Die cumandà de nö maie, accioche ne messonse- fös muli.' La böea à pö dift: »De segùr no ne messèis muli, se en maieis. Anzi vo giauriréis i uedli y saréis sehe Iddio ' Di èva i cialrjva zen al fruit y cunsideröva ehe 1 fossa boi y bön. La n'à tent giù y n'à mai a Po i n'à la dai encie a si new Adam y ei n'à èliche maià. 2. Zen ài giauri

i uedli y à cunesù. che i ie d'esnùds. Y giacche ei se daudöva un dall'ani er, ài tèut ca ploces de leu da fìghes y s'à faLt gurmèi da inora. Ganchei àpoaudì laus deDie,s'àiaschendù solfai lènsdelverzonite, Ghel boi Die à pö eh er dà : „Adam, Adam ulà ies?' Adam à respendù: „Son ben ilo. ma me téme y ne m'enfìde ni a a me lasse udei. pervia che son d'esnùd. Davi a de chel sonse pit a m'ascuender.' Iddio à pö diti: „Chi t'à pa diti, che tu ies d'esnùd? Jel veira ö no. essa 111 f'oisi maià del ten

y messerès sté ai cum an do de li uem.' Y a Adam à dilt chel boi Die: „La (ièrra sarà maladìda per (i gausa. ypines, giardöns y spinacces dessi a (e puri, è! Tu messerès maie ti pan cui suè, enchìna che tu girès ino alla ti erra, de eh ell a che tu ies sta leni: pervia che tu ies stuep y stuep de ventres ino.' Zen à pö fait Iddie a Adam y Dieva guanls de poves y i à Irai scura, Ensi furnii i ài ciaccèi dui doi ora del paravis terrèstre v à mettù su angiuli enn spèdes de fuec, acciocché i ne posse più

3
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_64_object_4398577.png
Pagina 64 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
36. Gesù métt Piere per I maser paster. Do la resurrezi^n ie resta nos Segneur Gesù Cristo mo caranta dis sun ches mönd. A più manieres ài mustrà ai apostuli, che 1 ie viv y à rusnà curi éi del régni de Die, Encie ad antri de si sculèies ie cum pari Gesù, eri lede enchina mèi à pio de cincént te un iéde. En dì fövel sott sculèies de Gesù adùm cllongia 1 lèc de Genè- sarèt, danter cliis Piere, Giacobè y Giuanni, Te en iéde stagiova mènadré Gesù dlöngia ad éi sun éur del lèc. El rusnova y maióva

encie, ehe je t'àme.' Sun cheSta à ditt Gesù: „Vèrda mi bieses!' 37. Gesù se en va su al elei. L ultimo iede ie cumparì Gesù ai ùndes apostuli caranta dis do la resurrezion tei cenàcul a Gerusalèm. El maiöva cun ei y i à di manda de res tè a Gerusalèm, enchina che éi à recevù 1 Spirito santo. Pö dessi scumencè a perdichè ai Giudieres y ai Pagàns, Gesù à ditt: „A ini m ieJ data dutta la potestà en ciel y en tierra. Bavia de che! gide y ensegned^e dutts i populi ybattesei eninuem del Pére y del

Fi y del Spirito santo, y ensegnei a usservè dutt cant, chèl che je v'è cummandà. Y cialede je sön cun vö dutts i dis enchina alla fin delm^nd, Clièl che ere y se lassa battesè, chel se salverà. Ma chel che ne ere ni a. che! s'adannerà. Po à Gesù mena ora i apóstuli sul mùnt olivéio. Ilio al auzà si mans y à benedì i ap 0 stuli, Y entàn che el i benedìva, se n' iel git demöz da dei; 1 s' à auzà tell'àier y se n'ie git su al ciel. I

4
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_41_object_4398507.png
Pagina 41 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
nel medömö temp duffrì, eie che fova cuniandà per la puera gent, cioè döi pitia tùppes. Entiéuta vivövel a Gèrusalèm eri bön vödl drétt del timor de Die. L ova inuem Simeon. Ohes aspittöva cun gran desiderio 1 Salva tor. Enspirà dal Spirito santo iel ruvà tei tèmpio, canche la Madonna y sant Usopp purtóva ite 1 bambìn Gesù. L Spirito santo i öva ditt T che 1 ne murirà dan avéi udù 1 Salvator del mond. Simeon à téut 1 bambìn sul brae y laudöva che! boi Die y digiova: „Zen possi muri cun pès

del- l'Orièntè a Gèrusalèm. Éi digiova: „Ulà ie pa 1 Re d'i Giudieres che ie nasù? Néus on udù si steilla teli'Orièntè y son unii a 1 adurè.' À n' audi na téla s' à 1 Re Erodè sperdù. L à fà cherdè adùm i masri proves y i sapienti? della scrittura y i à damandèi, ulà che dessa naSer Gesù Cristo. Chis à pò ditt: „A Bètlèm della Giudèa.' Zen à 1 Re Èrtklè manda i Re magi a Bètlèm y à ditt: „Gide y crìde su 1 bambìn! Y pernanche 1 eis giappà, sa gémei al savéi, acciocché posse encie je gì a 1 adurè

a gì a cesa. 8. Gesù miiccia teli'Egitto. En chel temp iel cumparì a sant Usöpp 1 angtnl del Segneur y à ditt: „Lö va su, tue 1 bambìn y si orna y m ucci a teli'Egitto! Ròsta

5
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_46_object_4398522.png
Pagina 46 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
purl ö vi ammalèi, che fova plens de defötts y de mèi y Gesù i variva dutts cants. „El giva encantöur fagiàn del ben.' Act, Ap. 10,38. 14. Gesù resusitöa da mort 1 geun de Nairn. Gesù giva en iéde te na zittà, che se tlamöva Nairn, Gun él give] encie si sculèies y trueppa d' nutra Kent. Ganche Gesù ie ruvà da usìm dal purtön de zittà, citile zen, purtövi öra en mört, ] unico fi de si orna, che io va veidua. Se ìamentàn y bradlàn givla do la bara y trueppa gent de zi Uà 1' accumpagnöva. Ganche

. En di föva Gesù git ora dlongia 1 lèc de Genèòarèt, Ilio s'öva abinà na fólla de gent entéur el ite. Gesù ie git ite te na barca y s'à senta giù; ma la gent ie stata de dora sun eur del lèc en pö. Dalla barca ora ensegnova zen Gesù 1 pöpul. Ganche 1 föva sul danter eures, à ditt Gesù a si sculèies; „Tullon la barca y gioii via per 1 mèr!' Chi5 toll la barca, ulà che föva Gesù la ite, y pöa via per 1 lèc. Encie d'autra b arches fu mova pèa. Gesù stane y stuf dalla ladies del di s' à pendù giù

y s' à endurmenzà. Ecco te en iede s' a ri öva na burasca sul lèc y 1' öndes del mèr sautöva tan ite per barca, che la s'empleniva d' èga. Ma Gesù dor miva. I sculèies de Gesù öva pia ite en gran spaventi éì va debota da Gesù y 1 chorda y dis: „Segneur, giù denes, neus gìon perdùi!' Gesù ii ditt ad öi: „Perciò ve temeìsa, u eines de puecia fede?'

6
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_49_object_4398531.png
Pagina 49 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
pröia, venie] dat; ugni un, che chi er, giappa y a ugni un, che batt te porta, venie! giaurì!' 18. Gesù conta la parabula dell' uem rie y del puere Lazaro. Danter la gent, che giva dö a Gesù, fövel enei e de dre avaröns. A chis à ditt Gesù : L föva en jede en uem ric. Ches giva fumi de scarlàtt y de 1 in 1 più fin: ùgni dì tenivel märendes y ceines grandioses. — Ma 1 föva encie en puere: ches ova inuem Lazaro. L stagiova senta dan porta del rie y fsva dutt plen de plèies y de màrcia. Gen essa

1 puere chietà si fam culla fruzies, che tumrjva giù de rneisa del rie, ma degù ni n'i les dag^va, Finamèi i ciàns univa a ì lechò giù si plèies y madurenzes. La ie pò suzzedùda, che ches puere ie mort; y 1 ie stat purtà dai angiuli tei grem d'Abramo- Ma 1 rie ie e neh e mört y ie unì suplì teH'mfiern. Tella peines dell' intiera auzöva 1 rie si uedli y udöva da dal one Ah ram ö y te si grem 1 puere Lazaro. Zen cherdöva 1 rie: Mi pére Àbramo, èbes pietà de mèi- Manda giù Lazaro, acciocché 1 cionche ite

rnèdre la piza del déit tell'èga y me sfreide en pue la lénga, pervia che je è da ste óra de gran peines te eh'sta Hammes. Àbramo i à respendù: Pensa, mi fi, che tu ès bolle abù 1 bön entan ti vita, Lazaro òrun 1 mèi. Zen veti conselà ches, tu all'incontra veni es turni entà. Y mö seura pro iel danter neus y vo na gran stenta 1 y degun ne pö unì da Ilo cleniöz via da vo. 1 na gran s l'Onta en gran loss.

7
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_33_object_4398483.png
Pagina 33 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
da seira giulövel a d ali ère en gru m on de cattöres. Isa lassà giù via per ti erra, che en pudöva sauri i pie. Da dumàn pö lo va 1 desèrto curi cun de pilli graniei blanc sehe la bruma. A ches pan i digiovi manna. La seur de ches pan föva deucia sehe pan duncà tella miei. Con ches pan à chel boi Die mantenì i Israèli!S carant'anni alla löngia, enchìna che i ie ruvèi te Canaan. Curt temp dö ches miracul föva i IsraèlitB ruvèi te en'autra pèrt del desèrto. Dio n'övi degùn' èga. I bruntlöva cun MÓsè

. Ma chel boi Die a ditt a Mosè: „Tue ti fust tella man, va sul mönt d' Orèfo y pétta tei crèp, pö unirai ora èga.' Mosè à fatt ensila. Teche! mument che 1 à abù pettà tei crop, iel nasù na gran funtàna d' èga, ensi che la günt y I bestiàm se en pudöva böver asse. 27. Iddi© dà ! dies cumandaménts sul mönt de Sinai. Al scumenciament del tèrzo mens ie i Israelita ruvèi piai mönt de Sinai. Ilio pö ài mettù su i „tabernacoli', 1 Ma Mosè ie git su sul mönt y chel boi Die à ditt ad el: „Va giù y cumandi che

i dessa encueì y du man se santifichè, che ei dessa se lave si guani y se eugenie per 1 tèrzo di. Y canche sona la pösaunes, pö dessa 1 pöpul se fè da usim dal mönt.' Möse à fatt, sehe chel boi Die i à cumandà. La dumàn del tèrzo eli ie uni da. Ecco pö ài Scumencià a teunè y a tari u io. Na nibla clutt fossa cu ri va 1 mönt de Sinai v dutt I mönt cialöva ora da fè tèma: L tremo va, 1 fnmova y vardöva. La pösaunes su no va da sènn y si sonn chersöva for più v più. L pöpul föva pi en de spavent

8
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_69_object_4398592.png
Pagina 69 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
va cnnténts tei paravìs terrèstre y föva innuzenls; ei ne savöva nia del mèi, i föva liberi da ugni malattia, i n'óva nia da patì y enche no da muri. NB! Dutts ugnön ca da Adam y Dieva y son sun ches mönd per amè Iddie y i servì ad el y ruvè paravìs. 4, Adam y Dieva tumèi tei piccia. L malàn öva na gran envìdia della fertùna d'Adàm y Dieva, y 1 à zercà d ! i tré al piccia. En dì ie Dieva gita per 1 verzön a spaz y ie ruvèda dal len pruibì. Éila i à cialà al len y à udù na böca lessù, che à scumencià

. a rusnè. L föva 1 malàn aScbendù tella böca. La böca à dam an dà Dieva; „Percie ne maieisa nia enche de ches len?' Dieva à respendù: „Reus maiön del fruit de dutts i lens del verzön, ma de ches len à chel boi Die ditt, che ne maionse, acciocché ne muessönse muri,' — La böca à pö ditt: „De segùr ne muesséise muri, se mai eise de ches len, se giaurirà vös uedli y vo cunesereise sehe Iddie 1 ben dal mèi.' Zen à Diéva scumencià à cialè cun gola al len. L frutt i plagiova y i paro va tan bön v deuc, che

9
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_28_object_4398467.png
Pagina 28 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
da Ione v metto va vèr da p^r udèi, co che la gira cun ches piti mut. Chel boi .Die à po lassa pro. che la fra de Faraön unisse giù dlongia ruf. La à udù eh'sta cesta y à cumandà, che una de si f'anciölles vècìe a la io- Cianche les à abù gianiì la cesta, à les udù la ite en piti mut, che hi a dio va. La fin de Farn o ri s'à mena piccia de ches piti y à ditt: „Ohes ie de segùr un de ehi pik Ii mutons di Ebrèi!' La sor de ches piti mut s' à falt da usim alla ti a del re y à ditt: „Dessi pa gì a c herd

è en' orna èbfòa, acciocché la tire su ches piti ?' La ti a del rè à respendù: „Si, mè va!' — Dutt cuntönta santa eh'sfa muta a do si Orna. La ha de Faraön à po ditt all' orna de ches piti: „Tue ches piti mut y ti re mei su! Ue pa ben te dè paiamènt per chel!' 1/ orna à teut ches piti mnt y ] à tra11 su. Cantile ches piti fova mager, 1 à la purtà dalla fi a de Faraön. Ches La po à teut su 1 mut per si fi y à ditt: „L dèssa avèi inuem Möse, pervia che je 1 è tratt ora dell' èga.' 22. Mósè muessa mucciè

y vén tlamà da lidie a deliberè si popul. 1. En china che Mfjsè ie devenlà en uem, iel for sta pra la fi a de Faraón, che s' ova teut sèura d'èl. Ma a Mosè i giva la misèria de si popul a euer y èl n'uliova più vöster per più giùt mut della fi a del rè. EI ie gif dai Israelit s y s'à drètt teut sèura d'èi. Per eh es La gausa nllova Faraön 1 cri su per 1 mazze. Ma MoSè se n' ie muccià. L ie ruvà t' i pais es de Madian da en prove, che ova inuem Jètro. Garant' anni alla löngia à Möse vardà

11
Libri
Categoria:
Religione, teologia , Linguistica
Anno:
1913
Pitla Storia bibia
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/181765/181765_44_object_4398516.png
Pagina 44 di 77
Autore: Knecht, Friedrich Justus ; Demetz, Enghel [Übers.] / Friedrich Justus Knecht. Data ora per gherdëina dai proves Enghel Demetz ...
Luogo: Brixen
Editore: Verl.-Anst. Tyrolia
Descrizione fisica: 56 S. : Ill.
Lingua: Ladinisch
Soggetto: g.Ladinisch ; t.Bibel ; f.Quelle
Segnatura: II 5.410 ; 439
ID interno: 181765
IO. San Giambattista scumencià a per di eh è y a battesè. L föva uni 1 temp, ulà che Gesù u Ilo va ensegné publicamenter. Entleuta à scumencià san Giambattista t' i paìses enteur 1 ruf Gior dano a perdichè y a battesè. El giva digiàn: „Fagöde penetenza. pervia ehe 1 regni del eie! ie da usimi' San Giambattista purtöva en guànt de peil de camèi y na conta de cuiàm enteur la vita. Si speisa föva saiöc y miei sai véra. Chei de Gerusalèm y dotta la Giudèa giva da san Giambattista, che perdicova

dlongia 1 ruf Giordano. Chis .scuttova su cun attenziön, cun fesso va si piccèi y se fa giova battesè da del. Trueppes minóva, che san Giambattista fosse I Salvator emper- mettù. Davi a de che! à di tt san Giambattista: „Jene son pa (Gesù) Cristo, ma dö mè unirai chel, che pö de più che je 1 ; a chel n'i sönse nianca degni, de i desciulè i eiauzèi no. .Je battesoie cun èga alla penetenza, ma él (Gesù) ve batteserà cun 1 spirito santo.' 11. Gesù ven battesà da san Giambattista. Nel medömö temp, che san

Giambattista perdicöva y battesöva dlòngia 1 ruf Giordano, iel encie ruvà Gesù da Nazarèt a se fè battesè da del. Ma dal gran respött che san Giambattista i purtöva a Gesù, iillövel parè clemöz Gesù y digiöva: „Je è de busen de unì battesà da tè y tu venies da mè?' Gesù à reSpendù: „Lassla suzzöder zen, pervia che ensì iel la vólentà de Die.' Sun chesta à san Giambattista battesà Gesù. Pernànche Gesù ie stat battesà, iel el unì ora dell'èga y à fatt uraziön. Ecco zen s'à giaurì 1 ciel y 1 Spirito santo

13