5 risultati
Ordina per:
Rilevanza
Rilevanza
Anno di pubblicazione ascendente
Anno di pubblicazione discendente
Titolo A - Z
Titolo Z - A
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_25_object_5276430.png
Pagina 25 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
Chei de Persenon y Bulsan sperova, coche bele dit desséura, te n cunliament dolomitich y purvova uludamenter de la tré óra en lonch cun 1 proiet de Tluses per davaniè tèmp da anjiniè cä si proiec. Sun n tei tratamènt de si proiet se ä sambén i Gherdèines metü de contra mandan na ressoluzion al “Landtag”: La persones encuei tlo endunedes préia 1 “Landtag” tirolese che 1 tole ino cà 1 proiet dia ferata bele presenta y ehest iéde zénza tò en cunscidrazion proiec tla nibles che ie mé unic scirmei

ite tla debatuda acioche 1 proiet de Gherdéina, che ie autamènter piu inant da n pont d’ududa dia rentabeltä, di bujén y di svilup naturel di trafich y che èss emprimadedut merita cunscidrazion, tuméss tl’ega. N préia enee de ne ti tenf nia la scela a routes da descunsié y che foss de dann al proiet dia ferata di Gherdèines ...” 21) La ressoluzion ne n’ie nia resteda zénza uni tèuta en cunscidrazion: n se ova tèut dänt de traté la cuestion dia ferata tla prima session dl “Landtag” che univa. Enee

1 Ministèr dia ferates 22) se ova musträ a una cun cunzescions: sun la basa di resultac dia revijions dia trasseda, fates de nuvèmber di 1906 y de setèmber di 1907, apurvòvel ai 10 d’auril di 1909 l’elaburazion di proiec detalièi per la sèula ferata a aderènza Tluses-Laion- Urtijèi y per la linia cumbineda a stanges dentedes y a aderènza Pruca-Laion- Urtijéi. Pruca èss ziam dassu uni cunlia - per aduné i enteresc che jiva scherdèil di doi luesc de Tluses y Pruca che ie mé de cater km dalonc un dal auter

- tres n azionamènt denta enchin al mese “Vogelweide”, ala ferata a aderènza de Tluses. 23) Pra la revijion dia trasseda “surpassova” 1 proiet dia ferata de Gherdéina chèl dia ferata de mesa-mont da n pont d’ududa sibe finanziel che enee tecnich. L proiet de na ferata de mesa-mont messova uni dat su da si sustenidéures per la stleta rentabeltä preududa. La cuestion dia ferata de Gherdéina parova ensci finalmènter ji a bèn de Tluses. Chéi de Persenon solidarisova cun 1 proiet de Tluses

. Ma la situazion che semiova a prima ududa tan bela, messova mo s’ancunté cun truepa deficulteies. Bulsan ne la dajova nia tan sauri su y se agudova al proiet de Ciastel (Pruca, sèura Ciastel ite a Urtijéi), “y piu avisa cun la mutivazion che la costruzion de chèsta linia po pu uléi di, piu tert, n cunliamént diret da Bulsan tres Blumau y Fie.” 24) Bulsan-Pruca-Ciastel contra Persenon-Tluses-Gherdéina: la custelazions se ova spusta; sèn fòveles una dan l’autra tla batalia per 1 pont d’avièda dia ferata

1
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_22_object_5276427.png
Pagina 22 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
N valgun uemes de Urtijéi stajova ala per per Rifesser y fundova n Cumité dia ferata. 5) Tl medem tèmp proietova l’enjenier Josef Riehl na ferata dia Dolomites che dassova mené, pian via da Gherdéina, séura i jeufs de Sela y Purdoi, tres Reba y La Plief de Fedom, séura 1 jèuf de Fauzares ju a Ampéz y inant enchin a Toblach. Chésta ferata che foss passeda bel tres la Dolomites ess dassü giaurf al trafich 1 raion dala cuntreda tan faszinenta. I Gherdéines enteressei ala ferata se univa al proiet

de Riehl y lasciova speré te de gran cuntribuzions. 6) Sun 1 pont de avièda dia ferata dia Dolomites s’arlevòvel eder n cunflit d’enteresc che 1 ne foss nia stat mésun archité tan prese. Belau duta la stazions turistiches che se descedova plan plan dlongia l’Isarch, danter Bulsan y Persenon, cialova de se tré 1 pont d’aviéda. N tei cunliamént ulova di na sburdla de viérs dl turism, y si empurtanza politica-ecunomica fova massa granda per pudéi se tré sotora. I Bulsanins se ova pronunzia per na linia

che menova séura Ffe-Séuc-Ciastel y Urtijéi, entan che i Gherdéines sperova sun n cunliamént piu curt ala ferata a sud. Na trasseda da Bulsan séura la mesa-mont via senificova ziam na desviéda per i trasporc de chiena che piova via da Gherdéina y jiva al nord. L proiet dia ferata séura la montes fova uni laura óra da Riehl, ma él enstés l’ova giudica nia rentabl y tecnicaménter scialdi rie. 7) Per chésta gauja s’ova 1 Ministèr dia ferates 8) y Josef Riehl pronunzia l’ann 1909 contra la ferata

de mesa-mont. Sciche autemanza ala ferata de mesa-mont se batova i Bulsanins, per la linia da Pruca demez. 9) Enee chéi de Persenon ne se ova nia lascia mucé la ucajion de méter la mans sun 1 proiet: la idea fova chèla de cunliè Persenon tres Gherdéina cun Blumau - ino n proiet che entardivova l’esecuzion dia linia Pruca o Tluses! 10) Scebén che i marcéi dia chiena fova en gran pert urientei a nord, ne se ova i Gherdéines nia tan riésc lascia ciaculé su che 1 trat da Gherdéina tres Persenon foss piu

cumedéul y piu rentabl che la doi routes proietedes y bèndebò piu curtes da Tluses - obén Pruca - a Urtijéi. Enchinamei la valeda de Puster dassova uni trata ite: chéi de Persenon preudova te si proiet n slungiamént dia ferata de Gherdéina enchin a Vandoies. 10 Ma enee chèsc proiet univa refusa dal Ministèr dia ferates. For piu y piu solidarisova abitane de Persenon cun chéi de Tluses y stajova ala pert per 1 proiet Tluses-Urtijèi. I pone de avièda debatui fova sèn doi: Tluses o Pruca. I Gherdéines

2
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_30_object_5276435.png
Pagina 30 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
Michiel. Da San Michiel demez mustrova sü la direzion dia trasseda na mudazion: empede fumé su per Pinei, aut 1442 metri, fumova la ferata tres Salames lonch doi km. La se lasciova 1 tunel do éila y arjunjova te 10,7 km dala sortida dl tunel la valeda de Gherdéina tla ujinanza de Puntives. Da ilo inant jiva la ferata sun la trasseda de Tluses. 4 ^ Chésc proiet teniva almanco en pert cont dia ghiranzes dia jént de Gherdéina, davfa che 1 tumova óra chéi che ratova che la trasseda su per Pinéi

foss “per ma”. 45) Sun chésc proiet nuef fòvel um fissa ai 31 de jené dl 1913 a Bulsan na senteda per duc i enteressei. Pra la reunion mustrova i Gherdéines bele de vester zacò anjiniéi a n cumpromis: Franz Demetz da Féur per ejémpl se ova pronunzia per 1 proiet de Ciastel. 46) L prumutéur dia ferata Josef Rifesser alincontra s’empuntova inant cun ustinazion sun la realisazion dia linia d’aderenza de Tluses y purtova dant eie che 1 ti dajova 1 piu da cé: i custiménc preudui di proiet de Ciastel

, l’efiziénza di tòch a stanges dentedes, la rentabelta dia ferata y e.i. L séurastant sezionel udova de bon uedl 1 proiet de Ciastel y refusova la méndes purtedes dänt da Rifesser cun chésta paroles: “Per chi valgun mandli che vén ziplei te Gherdéina, possi pu i scirmé te na cassa y i mené sèura Ciastel, unfat sce la linia jiss per Pruca, de chésc ne n’an nia dréde tem cont”. 47) Rifesser ova mo purvä n ultim iéde de ruvé a n cunliamént diret dia ferata cun chèla a sud: èl ova enciariä n cér enjenier March

de mudamènc de minonga a bèn dia linia de Ciastel, che fova mo leprò unic renfurzei da na cumunicazion di cunséi cumenel di 4 de merz dl 1913, che se detlarova “cun resserva” a una cun 1 proiet de cumpromis. 50) La desponibelta al cumpromis di Gherdéines se lascia mé splighé dal fat che na union di enteressei jiva de gran bujèn y davfadechèl ulòven uni tèuc su tl desséni de lege dia ferates locheles che metova a desposizion dia ferates tirolejes 40 milions de crones. 50 La union ie eder unida

a se 1 dé massa tert. L Ministèr dia ferates ova bele téut si dezijion: 1 proiet dia ferata de Gherdéina ne tucova nia da uni téut su tl program de costruzion dia ferates di Guvièm austriach dl ann 1913. 52) I enteressei ala ferata 44) Grödner Bahn: Waidbmck-Kastelruth- St. Ulrich, relazion tecnica, dateda jené 1913, abineda privata de Andreas De lago. 45) Protocol dia revijion dia trasseda, 1912, pi. 7. 46) Rifesser da Persenon al ambolt Franz Martiner, data 4 de fauré 1913, archif cumenel de Urtijèi

3
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_27_object_5276432.png
Pagina 27 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
nia enstesc teilt tla man 1 finanziament dl proiet, “do che,” aldo che Rifesser scrij te si brosciura, “1 ie pu scioldi assé tla valeda”. 25) L’assegurazion finanziela dl proiet èss finalménte r pudü meter na fin al cunflit d’enterés per 1 pont d’avieda; na unificazion sun chèsc, che fova la cundizion per giapé na suvenzion, ne foss nia piu jita de bujèn. Ma dant messòven mo se davanié la creta dia persones finanziariamènter piu stersces de Urtijéi. Chèstes pesimova eder sun la rentabelta dia

te na risia de milions”, 27) se cunfermova. La realisazion de n cunliamént dia ferata cun Tluses semiova uni for piu daujin. Che Ciastel se temova ensci da n “endeblimént” de si turism da d’insta y da n spustamént dia sunierfa sezionela a Tluses, iel da entraudéi da si sforc per 1 cumplimént dia ferata de mesa-mont che èss dassu pié via da Blumau. 28) N auter pont sun chél che i enteressei de Ciastel se batova per giapé 1 cunliamént dia ferata fova la trasseda Pruca-Tagusens-Teis-Ciastel-Urtijéi. L univa

enee pensa a n slungiamént dia ferata sun Mont de Sèuc. 29) La revijion dia trasseda dia linia Pruca-Ciastel ie unida fata Tann 1909. Pra chésta se pronunziova chéi de Ciastel bén for mo per la ferata de mesa-mont, “ma sce per gaujes finanzieles o d’autres ne fóssel nia sta mésun realisé chésta”, 30) se detlarovi a una cun la ferata Pruca-Ciastel. Chésc proiet ova enee giapä n gran susténi dai Bulsanins che udova te chèsc n bon proiet de cuncurènza ala ferata da Gherdèina a Tluses, for mé sciche

autemanza ala ferata de mesa- mont, sce chésta ne n’èss nia pudü uni realiseda per motifs tecnics y finanziei. 31) L culauradèur de Riehl, Korger, detlarova eder, en ududa dia gran deficulteies tecniches y finanzieles, la piu gran pesimes contra 1 proiet Pruca-Ciastel. 32) La stampa tudèscia-sudtiroleja da entléuta - mocis la “Bozner Nachrichten” y la “Bozner Zeitung” - nunziova ala menuda di proiec dia ferata de Gherdèina tan pustejei; la majera simpatia univa tlo mustreda per 1 proiet de Pruca sèura

Ciastel, mutiveda dala intlujion di raion dassènn frecuenta de Ciastel y Séuc, dal pont d’avièda piu ideél de Pruca, da si esistènza manaceda y dala compra di terne 25) Rifesser, op. cit., pi. 68. 26) Rifesser a Franz Demetz, data 17 de nuvémber 1911, abineda privata de Andreas Delago. 27) Bozner Nachrichten, 25 d’agost 1910. 28) Bozner Zeitung, 26 de jené 1907. 29) Michael Honeck y Josef Hatzis ala surastanza cumenela de Ciastel, data 2 de fauré 1909, archif cumenel de Ciastel. 30) Protocol dia

4
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1995)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355148/355148_21_object_5276426.png
Pagina 21 di 212
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br> Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br> Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br /> Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br> Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br> Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/17(1993)
ID interno: 355148
Elfriede Perathoner LA FERATA DE GHERDÈINA > L fova n bel di de mei di ann 1960: passa 2000 persones se ova abina adum dan la stazion dia ferata de Urtijéi. Cun duel y tristéza aspitòveles che 1 ruvéss adalerch la ferata. Dala 20.40 ruvòvela finalménter a Urtijei, abelida da ciofs y cumpanièda dala mujiga. L fova Pultim viac che la ferata fajova, do che la ova cumplf per 44 ani alalongia si servisc raternan y suflan. La ferata fova unida costruida entan la Prima Viera Mundiela. La messova miuré

la puscibelteies de refumimènt di front dolomitich. Proiec per na ferata fova bele danman. L se tratova de proiec che fova unic laurei óra te temps de pese. Bele Fann 1906 ova Josef Rifesser da Stufan metti adum na brosciura sun la ferata de Gherdèina, 0 cun chèla che 1 purvova a cunvèncer la populazion dia valeda di bujèn de costruì na ferata, davia che la streda de Gherdèina “ne curespuend bele encuei nia piu ala cundizion fluriènta de nosta endustria, la ne curespuend nia a nosc trafich turistich for piu

moderna di trafich. Na ferata garantiss n viac piu a bonmarcia y piu aslune enchin ala ferata di Prèner, pitèss mocis la puscibelta de fumé entan dut l’ann, y emplu slesirèssela 1 trasport. L pont de avièda dia ferata restova mo davièrt: o Tluses o Pruca. L finanziamènt dassova uni curi cun l’emiscion de azions privilegèdes y fundières. *) N gra de euer ala seniéura Milva Mussner -Bonata per la traduzion dal tudésch tl ladin de Gherdèina. 1) Rifesser, Josef: Die Grödner Bahn, Bozen 1906

5