Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
Pagina 27 di 212
Luogo:
San Martin de Tor
Editore:
Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica:
260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua:
Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti:
Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br>
Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br>
Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br>
Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br>
Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br />
Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br>
Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br>
Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto:
g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura:
II Z 1.092/17(1993)
ID interno:
355148
nia enstesc teilt tla man 1 finanziament dl proiet, “do che,” aldo che Rifesser scrij te si brosciura, “1 ie pu scioldi assé tla valeda”. 25) L’assegurazion finanziela dl proiet èss finalménte r pudü meter na fin al cunflit d’enterés per 1 pont d’avieda; na unificazion sun chèsc, che fova la cundizion per giapé na suvenzion, ne foss nia piu jita de bujèn. Ma dant messòven mo se davanié la creta dia persones finanziariamènter piu stersces de Urtijéi. Chèstes pesimova eder sun la rentabelta dia
te na risia de milions”, 27) se cunfermova. La realisazion de n cunliamént dia ferata cun Tluses semiova uni for piu daujin. Che Ciastel se temova ensci da n “endeblimént” de si turism da d’insta y da n spustamént dia sunierfa sezionela a Tluses, iel da entraudéi da si sforc per 1 cumplimént dia ferata de mesa-mont che èss dassu pié via da Blumau. 28) N auter pont sun chél che i enteressei de Ciastel se batova per giapé 1 cunliamént dia ferata fova la trasseda Pruca-Tagusens-Teis-Ciastel-Urtijéi. L univa
enee pensa a n slungiamént dia ferata sun Mont de Sèuc. 29) La revijion dia trasseda dia linia Pruca-Ciastel ie unida fata Tann 1909. Pra chésta se pronunziova chéi de Ciastel bén for mo per la ferata de mesa-mont, “ma sce per gaujes finanzieles o d’autres ne fóssel nia sta mésun realisé chésta”, 30) se detlarovi a una cun la ferata Pruca-Ciastel. Chésc proiet ova enee giapä n gran susténi dai Bulsanins che udova te chèsc n bon proiet de cuncurènza ala ferata da Gherdèina a Tluses, for mé sciche
autemanza ala ferata de mesa- mont, sce chésta ne n’èss nia pudü uni realiseda per motifs tecnics y finanziei. 31) L culauradèur de Riehl, Korger, detlarova eder, en ududa dia gran deficulteies tecniches y finanzieles, la piu gran pesimes contra 1 proiet Pruca-Ciastel. 32) La stampa tudèscia-sudtiroleja da entléuta - mocis la “Bozner Nachrichten” y la “Bozner Zeitung” - nunziova ala menuda di proiec dia ferata de Gherdèina tan pustejei; la majera simpatia univa tlo mustreda per 1 proiet de Pruca sèura
Ciastel, mutiveda dala intlujion di raion dassènn frecuenta de Ciastel y Séuc, dal pont d’avièda piu ideél de Pruca, da si esistènza manaceda y dala compra di terne 25) Rifesser, op. cit., pi. 68. 26) Rifesser a Franz Demetz, data 17 de nuvémber 1911, abineda privata de Andreas Delago. 27) Bozner Nachrichten, 25 d’agost 1910. 28) Bozner Zeitung, 26 de jené 1907. 29) Michael Honeck y Josef Hatzis ala surastanza cumenela de Ciastel, data 2 de fauré 1909, archif cumenel de Ciastel. 30) Protocol dia