Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 17. 1993
Pagina 33 di 212
Luogo:
San Martin de Tor
Editore:
Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica:
260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua:
Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti:
Arbeitsbericht 8 zum Ald I / Roland Bauer ; Hans Goebl ; Edgar Haimerl, 1995</br>
Dal Ri, Lorenzo: Nuovi indizi di popolamento preistorico in Val Badia / Lorenzo Dal Ri ; Umberto Tecchiati, 1995</br>
Goebl, Hans: ¬Die¬ dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner : eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps" / Hans Goebl, 1995</br>
Goebl, Hans: ¬Die¬ Ladiner und das Ladinische auf österreichischen Karten des späten 19. und frühen 20. Jahrhunderts / Hans Goebl, 1995</br>
Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (Nachträge) / Otto Gsell. - 1995<br />
Perathoner Bergmeister, Elfriede: ¬La¬ ferata de Gherdëina / Elfriede Perathoner, 1995</br>
Toth, Alfred: Phonematik der Mundart von La Plié da Fodom (Pieve di Livinallongo, Buchenstein) / Alfred Toth, 1995</br>
Verra, Roland: ¬L'¬ approccio "ladino" a una didattica linguistica integrata / Roland Verra, 1995
Soggetto:
g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura:
II Z 1.092/17(1993)
ID interno:
355148
nia mudedes. 57) Purempò òven enee pra la trasseda nueva messu fé sauté truep toc y costruì gal aries. De setémber di 1915 òven metü man cun la costruzion. Doi cumpames dia ferates, sezions de minadéures y de lauranc che léura 1 lèn, firmes de costruzion y piu de 6000 perjunieres rusc fova ficéi séura a fé su la ferata. I perjunieres albergiova te cuatieres de Gherdéina defin alabona. Dala cuntedes de jént piu atempeda, 58) che ä vivü pea da méndri la costruzion dia ferata, auden óra
pra nosta porta”, se lecorda Elisabeth Senoner de Sélva. “Rußland gehen, so Hunger, so Hunger, viel Hunger” (“Ji tla Ruscia, tan fam, tan fam, na gran fam”), cucheniovi desperei te n tudésch stenta, y “Passiva, passiva” fova si resposta recunescénta, sce n se menova piciä d’éi y n ti dajova velch da maié. Ma i abitane dia valeda stentova enstésc a tré inant tla ciarestia. La pecunia fova granda, tan granda, che 1 scumbat contra la fam purtova nia puec Rusc enee a rubé. Rubé rubòven dut eie che
1 se lasciova maié y abiné ca. Dantaldut de nuet se n aprufitòven per jf a rubé. Ensci unfvel scascina de nuet i ciamps de patac y i verzons, runcia y fuia tla chespuela. La puera ladraries univa dassénn straufedes: ensef ova i ufezieres austriacs y ungaresc metü man de apliché na pruzedura aricéula per custemé i Rusc. Èi univa tachei su pra n lén cun la mans liédes dovfa y cun la giames che spintlova tl aier enchin che si mus univa bel brum a gauja dia cungestion y di fréit. Filomena Moroder 59) descrij