33 risultati
Ordina per:
Rilevanza
Rilevanza
Anno di pubblicazione ascendente
Anno di pubblicazione discendente
Titolo A - Z
Titolo Z - A
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Storia , Südtiroler Dorfbücher
Anno:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_53_object_5627698.png
Pagina 53 di 660
Autore: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Luogo: Wolkenstein
Editore: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Descrizione fisica: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Lingua: Ladinisch
Commenti: Literaturverz. S. 646 - 649
Soggetto: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Segnatura: III 292.573
ID interno: 539157
senieures de Ciastel Rupert, Fritz y Ulrich) ova pona lasciä pro de taie bosch per fe mo d'autri 7 luesc. Na dezijion che ntleuta ova bele tat de ite na prute- sta dai abitanc di autri luesc che perdova a chela maniera pastures y lenia da verder che fova dui doi de mpurtanza vitela. La unificazion dl Tirol ie unida cumpleteda da Mainhard II (1258-1295) ti tulan pudei tempurel ai vesculi. Dessegur fova Selva sota la contea de Gudon y nee sota la medema sunieria, pona passela ala sunieria

de Wolkenstein che ova cumpetenza nee seura Colfosch. Nteur I 1200 fova mo la Val Venuesta y la Val d'Ega ladines. DI 1363 fova la contea dl Tirol passeda ai Habsburger y deventeda defin austriaca y la pert dolomitica dl Ciadura fova ruveda sota Unieja, situazion resteda nscila nfin ala fin dl 1700 canche I ie rot ora la vieres napoleoniches. TI 14ejim secul fovel suzedü te nosc raions n grum de desgrazies. L ann 1338, dl 1340 y dl 1341 fovel stat de gran nvajions de saioc, che ova purtä la ciarestia

), Plazoles (Plazola), Larschyneid (Larciunei), Ruschalday (Rustlea), Fratthof (Frata), Golsell (Curijel). DI 15ejim secul fovel pona stat I prim " gran frabicament" te Selva; I fova uni frabicä ben 20 luesc da paur y nee la prima capela ti prei da Nives I ann 1503. Me tl ridl da Ruacia y Dorives fovel uni frabicä 10 luesc. Propi te chesc temp ti fovel uni cunzedü ai paures i prim derc politics y nee na reprejentanza tl pariament dl Tirol " Landtag ", a na maniera che i paures ne pudova nia me uni mudei

ora dai senieures, patrons dl grünt. Nee I dert de suzescion da pere a fi fova uni recunesciü te chesc secul. Dal 1500 al 1700 fovel for mo ruvä leprö luesc y dl 1780 fovel te Selva 93 luesc da paur. Nee i Tiroler Freiheitskämpfe, al scumenciament dl 1800, ä tueä Selva me de puech. DI 1809, ntan la viera danter I Tirol y I Paiern adum cun la Franzia, fovel ruvä n batalion de 1.200 saudeies de Napoleon cun I generel Peyri te Plan y ova metü su tenda, unian da Fedom tres Curvea y I Jeuf de Frea

2
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Storia , Südtiroler Dorfbücher
Anno:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_507_object_5628152.png
Pagina 507 di 660
Autore: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Luogo: Wolkenstein
Editore: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Descrizione fisica: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Lingua: Ladinisch
Commenti: Literaturverz. S. 646 - 649
Soggetto: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Segnatura: III 292.573
ID interno: 539157
Lia di Paures de Selva (Bauernbund) Bele dan passa cent ani, dl 1904, fovel uni metü su I "Tiroler Bauernverband" che tulova ite dut I Tirol storich. N lecurdanza iel uni urganisä I ann 2004 doi de gran defiledes, una a Sterzing y l'autra a Dispruch. L fin de chesta urganisazion fova de crie n liam plu sterch danter i paures y de na usc tlera per ressolver i problems sozio-economics y politics de chei temps y nee I manteniment dla tradizions di antenac. La ntraunides dla doi gran vieres

mundieles ä spart! chesta urganisazion. Do la prima viera, canche I Tirol ie um spart!, fova Sudtirol ruvä pra la Talia cun la cunseguenza che sota I fascism fovel uni pruib! duta la lies storiches y nsci nee I " Bauernbund". Permö do la segonda viera, nteur i ani 1950, fova chesta lia inö renvenida. Tlo possen d! che I scumencia l'ativitä dla lia di paures de Selva, ajache da moinla fovel na strutura dl "Südtiroler Bauernbund" a livel de luech, raion y de provinzia. L prim seurastant dla lia di paures

5
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Storia , Südtiroler Dorfbücher
Anno:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_264_object_5627909.png
Pagina 264 di 660
Autore: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Luogo: Wolkenstein
Editore: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Descrizione fisica: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Lingua: Ladinisch
Commenti: Literaturverz. S. 646 - 649
Soggetto: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Segnatura: III 292.573
ID interno: 539157
Retlam turistich te chei ani L prim prospet dl hotel Krone che fova de Luis Demetz da Plazola. Te hotel univel bele ntleuta rujenä talian, tudesch, franzeus y ngleisc. Da arjonjer da Pruca te 4 eura y mesa per 5 iedesc al di cun la cales dala posta (Postkutsche). Nteressant iel nee la nutizia che Selva ä da pite de bon'ega. Neuerbautes Haus mit allem Komfort eingerichtet Hotel “Krone” @ GSäGSä Wolkenstein, Grödnertal sh Meereshöhe 1563 Meter a a a Tirol o a □ Das ganze Jahr geöffnet

und Dessert. Abendessen: Suppe, Braten mit Beilage, Dessert. Bei kurzem Aufenthalt (Touristen) sowie vor und nach der Hochsaison massige Preise, c*&e*&<*&e*s4e*&e^3es&e*&c*& Zimmer per Tag von 1,60 Kronen aufwärts. Restaurant & la carte zu jeder Tageszeit. Vorzügliche Wiener Küche, ts-» Beste Getränke. Weitere Auskünfte während des ganzen Jahres erteilt Alois DemetZ, Besitzer On parle franqaiee o Englieh spoken. Wolkenstein, Groden, Tirol. 260 Nosta Selva_Turism, ustaries y lifc

6
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Storia , Südtiroler Dorfbücher
Anno:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_509_object_5628154.png
Pagina 509 di 660
Autore: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Luogo: Wolkenstein
Editore: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Descrizione fisica: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Lingua: Ladinisch
Commenti: Literaturverz. S. 646 - 649
Soggetto: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Segnatura: III 292.573
ID interno: 539157
Lia di Osc (HGV) La Lia di osc de Selva ie unida rmetuda su dl 1967 cun I mpeni de reprejente miec a livel pulitich i nteresc de chesta categuria y nee per fe pea a abeli mani- festazions y nfrastrutures dl luech. A livel provinziel fova la prima urganisazion di osc (ntleuta "Wirtegenossen- schaft") bele unida metuda su dl 1883 a Maran, Bulsan, Burnech, Persenon y tose do a Tluses. I prim osc de Gherdeina fajova per I plu referiment a Tluses. Na lia unitera di osc de dut I Tirol ie unida metuda

adum dl 1908. La urga nisazion di osc dl Tirol dant, dl Trentin sota I fascism y de Sudtirol do ä for laurä inant samben cun vel'deficultä y nteruzion ti temps dla doi vieres. Presidenc y presidentes dla lia iel stat: Pepi Pitscheider dl hotel Des Alpes dal 1967 al 1969 Andrea Senoner dla Villa al Sole dal 1969 al 1985 Alberta Callegari dl hotel Genziana dal 1985 al 1993 Günther Prinoth dl hotel Piccolo dal 1985 al 2009 Doris Pycha dl hotel Astor dal 2009 Lia di Buteghieres de Selva Seiche te dut

7
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Storia , Südtiroler Dorfbücher
Anno:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_247_object_5627892.png
Pagina 247 di 660
Autore: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Luogo: Wolkenstein
Editore: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Descrizione fisica: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Lingua: Ladinisch
Commenti: Literaturverz. S. 646 - 649
Soggetto: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Segnatura: III 292.573
ID interno: 539157
de Rustlea maridä Tonia deventan nscila ost. L hotel ie pona for restä tla mans dla familia Vinatzer. L hotel ie uni ngrandi I ann 1903 y fova per chei temps tat ite cun duc i njins plu moderns. L prim pitl cudejel o pruspet dl'ustaria la Krone ie bonamenter uni stampä I ann 1910 y porta sibe i priejes n krönen che la scrita "Wolken stein, Groden, Tirol”, samben sota l'Austria. L'ustaria fova I ann 1910, coche scrit sun I pruspet, bele "elektrisch beleuchtet" y "beheizt" y nee "modern eingerichtet

mo n iede l'ustaria. La ustaria dla Krone nteur I 1910. L prim depliant (stampä a culeures) dl hotel Krone. NEU = ERBAUTES = HAUS o MODERN □ EINGERICHTET ELEKTRISCH BELEUCHTET UND BEHEIZT ÖTEL l<£ONE WOLKENSTEUN G'RÖÖNEÄTHM- TIROL 1563 M.ü.cm DAS GANZE, JAHR GEÖFFNET Nosta Selva_Turism, ustaries y lifc 243

9
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Storia , Südtiroler Dorfbücher
Anno:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_64_object_5627709.png
Pagina 64 di 660
Autore: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Luogo: Wolkenstein
Editore: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Descrizione fisica: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Lingua: Ladinisch
Commenti: Literaturverz. S. 646 - 649
Soggetto: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Segnatura: III 292.573
ID interno: 539157
L grof Engelhard Dietrich (1606). L Ciastel - Fischburg ti dajova d'albierch ala puera jent de Selva y S. Cristina dal 1841 al 1925. (foto urigineia sun scipa dl 1907) L Ciastel te n Stil renaissance ie I ultim ciastel frabicä su tl Tirol mo ncertlä cun mures y cun sfentes per stlupete y se defender, cossa mpue ora dla norma ajache I Ciastel ne n'ä mei abü vel'fin de defendura, seiche pudova avei cia- stiei plu vedli y te posizions plu strategiches. L grof Engelhard Dietrich ova purvä dassenn

de ti fe capi al "Erzherzog" Leo pold dl Tirol che I fova de bujen de chesc ciastel per se defender da vel'nvajion de chei da Unieja, ma I ne n'ova abü degun suzes de chesc viers y perchel ne n'ovel nee nia giapä i finanziamenc y i saudeies per fe su I ciastel a speises dl guviern. Nsci ovel fat su aslune la pert per passe I instä, ma pona ovel abü dret giut da fine i mures nteur via y I gran ciampanil (finä permö dl 1643). Jeuni dl raion pudova laure per fe su I Ciastel mpede ji pra I militer. Do Engelhard

11