696 risultati
Ordina per:
Rilevanza
Rilevanza
Anno di pubblicazione ascendente
Anno di pubblicazione discendente
Titolo A - Z
Titolo Z - A
Giornali e riviste
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1949/01_04_1949/SNL_1949_04_01_1_object_2131729.png
Pagina 1 di 4
Data: 01.04.1949
Descrizione fisica: 4
- tal, y na pert de Rina co ne ea nia dal vesco da Porsenü, el en licare a Sonne burg. Danter le vesco da Porsenü y les mognäns de Sonneburg el sozedüdes trepes descordies por fa avarei de plü sü derc da vigne pert, y encer le 1200 düc i paisc de Sonneburg tla Val dla Gader gnea a ester sot la jurisdiziün y aministraziün dai veschi da Porsenü. Te cöstes litighes, chi co aa le j>lü da döre y messaa de sciö de chel de plü da entrames les perts, el i abitanc dla Val. Danter les atres prescriziuns

de de sciö entant al an, messaa ince gni de sciö mesa la ierpesciün can che al moria zacai; dal 1209 encä ai ma plü bria de de sciö ön en tier a les mognäns can che al moria zacai dla familia. Le plü stfr- mada y onorada dla giont de Maro y Badia e stada la superiora de Sonne burg, la abadessa Gisla (1188—1233) co desponsaa söa giont da de sciö ci che ei ess messü, can che la raccolta ea stada s.leta. Encer le 1150 gnel ince funde le clöster de Neustift, co ciafäa lüsc y munts a Colfosch, y F an 1218

cumpraa le spitol da Porsenü en lü (Schwaighof) a Colfosch dal vesco (18 marks), y ensciö ea la Val Badia belo despartida te cater deverses possessiüns (Sonne burg, Vesco da Porsenü, Neustift y spi tol da Porsenü). L’an 1180 gnel ince le vesco da Trant Salomon a Sonneburg a fa avarei sü derc dla aministraziün, co i ea gnüs conzedüs tla fundaziun de Sonneburg da Volkold, mo do püc ans i veschi da Porsenü dea ordino che Paministraziun ea ma tles mans dies mognans de Sonhe- burg y dai veschi da Porsenü.

1
Giornali e riviste
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1969/15_09_1969/SNL_1969_09_15_14_object_2137024.png
Pagina 14 di 16
Data: 15.09.1969
Descrizione fisica: 16
CORVARA „IX 0 Convegno estivo“ dl A.E.D.E. taliana (20-29/8 69) La seziun taliana dl A. E. D. E. — Association Europeenne des Ensei- gnants—ä organise y tigni so „IX 0 Con vegno estivo” dal 20 al 29 d’ agost a Corvara. L’ tema ee: „Pur ’n insegna- ment europeo dla leteratöra”. I refe- rac’ gnoo tignis tl hotel „Miramonti” da Pescosta. L’azienda de turismo a fistidie por 1’ local dies conferenzes y les ciamenes por chi che toloo pert: 176 professeri da döta la Talia. L’ Co- mun da Corvara

ä de ca ’n aperitif tl hotel „Posta-Zirm” y la azienda a or ganise na heia gita a Desproch. L’ „convegno” e gnü daurit ai 21 d’a- gost dal President dla seziun taliana dl A. E. D. E., prof. Lazzaro M. de Bemar- dis; 1’ prof. Mario Bastianetto, Vizepre sident dla Giunta Europea dl A.EJD.E., ä porte i salüc’ dla Giunta Europea; Milio Pider, President dl azienda de turismo da Corvara, ä porte i salüc’ da Corvara. Prof. Giuseppe Tramarollo, Vizepre sident dl A.E.D.E. taliana, dijoo che al e trei suredli che ne va mai

’ y respogne a domandes, cone- sce fotografies y ciafe de vigne sort de roba. Por vigne fal gnee-1 de ’n tan de punc’ de strauf. Da sera e-1 spo ste tl hotel „Posta-Zirm” la premiaziun. L’ miü a ciafe la „olp”: vacanzes deban por Chinese de te ’n hotel de secünda categoria; 1’ secundo a ciafe por premio vacanzes deban por otede te ’n hotel dla medema categoria y 1’ terzo vacan zes por otede te ’n hotel de terza cate goria. Spo e-1 ciamö gnü parti fora tröc’ d’atri premi de valüta. Classifica: 1) Radice

2
Giornali e riviste
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1970/15_03_1970/SNL_1970_03_15_7_object_2137151.png
Pagina 7 di 12
Data: 15.03.1970
Descrizione fisica: 12
, y enseniova i ciantarins a liejer la notes. Da ilö ’mpö ie i manuscric’ plan plan jic’ perdui no me pra neus ma dlonch ora tl Tirol, y Tie me da ti rengrazie a chei che ä teni su cun amor y ä cri adum chesta opres, sce giaton mo da la Val Badia encuei cundi la plu cunesciuda culezion tudescia de vedla cianties de dlieja dl Tirol. ’L ’n ie dan- terite de ariceul reres, velch che ie jites perdudes te dut ’l rest dl Tirol. (Heinz Stuflcsser) En ejempio de’n bon plan: Majon da lave tl Hotel „Rose“ d‘ Fie-Völs

Cun i leures de renuve ’l renumä y vedl Hotel „Rose” de Völs do l’esem- plar stil dl Arch. Dr. Pattis ie-1 enghe unit enjiniä ite da nuef impianc’ de cesadafuech y da lave. Chisc impianc’ cun la massaries Voss ie ’l plu adatei per laure te’n hotel modern: cun dret puech personal venie-1 fat ben y riese uni cosa. Na empurtanza speziela ie unida data de adurve puecia forza electrisc. Davia de chei ie-1 uni cri ora ’n impiant a prescion cun tanf, che da la forza a la majon da lave, che ten ega ciauda

per cesadafuech, bani y meises ciaudes. La majon da lave adrova me puecia lerch, ulä che la massaries ä lerch te’n local de ca. 20 m 2 cun bona lerch enghe per ’l personal, che sta laite. ’L leur dl personal va me de bujen a eures, y ensci pö ’l personal fe d’autri leures tl hotel per la gran pert dl di. Duc’ i leures de lave y suie ie cumpletamenter automatisc. L’automat da lave funzio- nea da seul, a na maniera che ’l ne ie nia de bujen de druche butons (Schal ter), y chi che mei pö meter

a ji l’im- piant. L’impiant ie enghe segur per ’l temp che ä da uni, ajache '1 pö for uni mudä aldö dla sort de roba da lave y ai mitli da lave, che pudrä avei muda- zions. L’impiant ne ie enghe no liä a’n zerto program, ma pö uni adatä a uni auter program de lave. ’L ne pö nia me uni laveda la besc de liet y restau- rant, ma enghe chela privata de uni persona de cesa o hotel. L’automat da lave Voss leva 30 kg. de besc a l’eura, che ie zirca 35 linzuei da un liet. Tla zentrifuga danter l’automat da lave

a na maniera che’l temp dl leure ne va mei a uet, y ’l leur pö enghe uni auzä da 40 a 60 liec’ y per ’l bujen dl restau- rant. La patrona, sen. Baugartner, ä dit ch’la ie dret cuntenta de chesc impiant. La masra empurtanza ne ä nia me ch’l leur ven fat cun manco speises, ma mo plu da'n di ä-1 che la besc ven ora tan bela blancia. ’L ghest dal di d’an- cuei dä gran empurtanza a la netizia y igiene. De bela besc da meisa y da liet ie la prima cosa per ste gen te’n hotel. Tan ben l’impiant per la cesadafuech

3
Giornali e riviste
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1961/15_01_1961/SNL_1961_01_15_4_object_2134426.png
Pagina 4 di 10
Data: 15.01.1961
Descrizione fisica: 10
„Piccolo Hotel Selva" ; . , Dan doi ani, a ji da Pjgon ite y su per Rustlea, se fermova jent, mascima i fulestieres, a ti ciale ... a viel’ de burt; cater mures de sass cun en bur tet da cater Bes. I bujes per la fune- streies cialova ca sclie i uedli 'de ’n viere; nteurvia n trei sasc, pestaria y maroca clie univa, cul ternp, curida ite da la urlies. N se damandova: chi sara pa reslä ficiä tlo cun na tel baraca... y po jivun inant per lasce seura l’uedl sun velcJi plu de bei. Sul medemo post

, ulaclie stajovala ba raca n nevina, aaioontun sen n blot pitl hotel. L’inuem „Piccolo Hotel” ti sta iust ben seura. Pra la viles nuevcs dl ridl de Rustlea, ie-1 nsci metü pro mo na bela cesa. (üniss-1 pu Tat 1 medemo cun ch’la inaladeta „revina”, che smea destineda a desfigure in etemo nosc luech, cassii dan dlieja!) I culeures, plu che la formes, deditc y dedora, dl „Piccolo Hotel” ä n ton plutosc modern o nuef. N ne po nia di che 1 „nuef” ie for bei o danieura burt. Ma se Studie ora vel d’auter, vel

da nuef, diel ie for bon. Chel che da ’l plu tl uedl, a chi che vijitea 1 Hotel, ie zenz’auter 1 parei fosch da sala da marenda (Speisesaal). Son ben Usei a udei m parei cun inii sort de culeures, ma fosch ne Pä-n mo nia dre udu. Soe : 1 sta ben, sce ’l sa bei, chel po lunä un ji a udei nstess. La Firma „Kaufmann” de Bulsan, che ä fat ! leur, a in iede ahu l’idea — y noe ’l snait — de de ju fosch a ’n pa rei, y l’ost ne s’ä nia temü a ’1 lasce fe. — Prue zeche muessa for vester al- manco lezit

6
Giornali e riviste
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1960/01_12_1960/SNL_1960_12_01_11_object_2134391.png
Pagina 11 di 14
Data: 01.12.1960
Descrizione fisica: 14
a la Societe PRO LOCO dla Comune de Ba dia y prezijamantr dies fraziuns de Pe draces, La lla y S. Ciascian. A casta foo-1 prejanc zirca 60 tra ostis y afita- ciamnes. La sentadg aa scomence da les 4 do- misde tla sala dl hotel Dolomiti. Im- Guanc’ CIAPIEI PER EILES westen pullowers besc per eiles y ei La ciauzes ELBEO - PERLON lana da fe ciauza «AUvi([6illvC Bulsan Portici - 28 - Lauben - telef. 21460 Cassa dl Sparagn dla Provinzia de Balsan fundada l’an 1854 Direziun generale: Balsan, strada dla Cassa

de Turismo. 5) eleziun Ul aministraziun nöia. Da la trataziun di prümz catr punc, foo-1 gnü na disputa pur l’eleziun dl presidant nü y dl Comsai dla Giuntaj. Finalmantr s’an uni de sburle castes elezixms sön la sabeda, ai 19 dl mais. La continvaziun dla sentada e spo stada, insciö che al foo gnü fat fora, al liotel Ladinia, la sabeda da les 8 da sara y s’ä stlüt cun les elezixms de nü consiliari dla direziun, trai pur vigni paisc. Da S. Ciascian e-I rve it chise 3: WIESER Paul — hotel Armentarola

CRAZZOLARA Lüca — pens. Serena PIZZ1NINI Angel — hotel Rosalpina. Da La lla: Dr. Vinz. FRONTULL — pens. Rike Herman PESCOLLDERUNGG — hotel Dolomiti Alfonso PIZZININI — pens. La Villa. Da Pedraces: Otto ZIZZININI — sporthotel Teresa Hans IRSARA — hotel Miramonti Angel TREBO — ostaria Croce Bianca. Chise 9 s’aä spo lit fora tra d’ai 1 Org. Confezions Vittadello Per dut ce che i cumpreis de: Paletö - mantiei camejoc' - breies camejoc' a vent y breies da sky cialede for ite pra VITTADEILO CONFEZIONS Plaza

7
Giornali e riviste
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1965/15_12_1965/SNL_1965_12_15_14_object_2135878.png
Pagina 14 di 16
Data: 15.12.1965
Descrizione fisica: 16
CORVARA Ai 20 de november e stada chilö la noza de Milio Dapunt, usti dl Hotel Aquila da chilö e Maria Granruaz da Suracianins, e la parantela e la jant da chilö ä porte pro pur na bela festa, e dar buna fortüna ai maridä da nü! Ai 27 de november e stada la noza de Giuvani Oberbacher e Gusta Decla- ra e la jant dl paisc ä fat festa con la jant da noza. Düc’ i augüra dar tröpa fortüna ai maridä da nü! LA ILA Ai 18 de november e-le ste chilö dües nozes: 1’ prüm per e ste Franz Rotto nara

. Ai 25 de november e stada chilö la noza de Erwin Castlunger da Sumpunt e Hilda Granruaz dl Hotel Aurora da La Ila e tröpa jant ä urü fa plö bela la festa cun tigni a nostes üsanzes dl oca- jiun e pur 1’ paisc e-le ste ’n bei de; düc’ augüra dar buna fortüna ai ma ridä da nü! Ai 27 de novamber s’e maridä chilö Gustin Pescosta e Clara Pizzinini e la Pnr les scincundes de Nade clafei-se chilö na bela gran lita de cialxä da d'invern pur vigni bujegn pur di - ales - meindri cialzä dal ski dies miüs qualitös dUt

chiris fora reservun*se gion pur Os. Reduziuns de prisc pur Nadö jant ä indö tut pert a la bela festa de buriada e augüra dar buna fortüna ai jogn tl stato nü! Tla ciüte de Zürich se e maridä ai Ultimi de novamber Cleto Valentin da Freinademez e Hildegard Hagenfelder dl Austria e düc’ augüra dar buna for tüna ai maridä da nü! Pur Nade vagn ince ruvä i gragn laurs dla cundüta dla eletrisc dl Hotel Teresa, e cun casc arä 1’ patrun dl Ho tel Otto Pizzinini plö che forza assä pur i bujagns dl Hotel

12
Giornali e riviste
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1962/01_10_1962/SNL_1962_10_01_4_object_2134912.png
Pagina 4 di 14
Data: 01.10.1962
Descrizione fisica: 14
IV° Cungress ladin ii. L’ultimo iade ons scrit zeche dl Cungress ladin a Urtijei, ch’a finä ai 9 de setember da seira cun ’n bei cunzert dla mujiga de Sent dl Grijon v dla mujiga de Urtijei sun plaza de Urtijei. Do s’ä abinä i cungressistc’ per ’n valgun eures tl Hotel Posta, ulä che chei ora de ca fova ’n pension, per ste mo ’n pue adum. ’L di do abeneura duc’ i cungressistc’ dl Friul, dl Grijon y di Dolomic’ te 3 pull- mann ie furnei tres la Val Gherdenia, pass de Frea via i Badioc’. ’L fova

’n bei di sa- rein, a dui i savova drei bei, i crepes tan nec’, ’n udova lonc’ v lerch. Tl Hotel Te resa de Pedraces duc’ s’ä fermä pra na meisa dret ben scicheda, ’l Vice-Ambolt de Badia Cav. Franz Pizzinini dant v ’l sen. Eusta- chio Costa ä saludä cun paroles de euer duc’ y ä rengraziä a l’Azienda de Cura dl ren- fresch. A la fin dl rusne ie-1 uni scincä scric’ per ladin de Badia, y tra chisc libri fova «L Gran Bracun» dl Cav. Fr. Pizzinini y ’n libr de cianties badiotes dat ora dal dr. Franz Vittur

. Rapresentanc’ dla «Lia Rumantscha», dl Friul y dla Union generela di Dolomic’ ä rengraziä cun bela paroles. Po ie-sun fur nei zeruch a Corvara v fat ’l pass dl Ciaulon y presc son ruei a La Pliev de Fedom, ulä che l’Ambolt ä teu su duc’ tla cesa dl Cun- sei de Chemun v dit paroles de ben unii a duc’. ’N bon cor ä purtä dant ’n valguna cianties per fedom, scutedes su dai cun gressistc’ cun gran plajei. ’L Chemun po ä fa ‘njinie na bona marenda te’n Hotel de Reba. ’Nce te ehest ucajion ie-1 uni rusnä

y ciantä. Y presc do marenda furnova i pull- man sul pass de Pordoi y po a Cianacei ulä che i cungressistc’ foa aspitei da ’n grum de jent, y ’nee ciantarins cun la trocht y bandiera y balerins. A duta chela jent, che nes fajova festa, ä rusnä dant al dut Don Mazzel, y ’l Notar Rizzi; ä respondü rengra- zian ’l President dla Union generela di Do lomic’ Cav. Franz Prugger, finän ora cun la paroles: «Ladins sons y Ladins restons». ’Nce Cianacei ä fat gran uneur ai cungres sistc’ te’n gran Hotel

13
Giornali e riviste
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1962/01_07_1962/SNL_1962_07_01_10_object_2134846.png
Pagina 10 di 12
Data: 01.07.1962
Descrizione fisica: 12
da La Ila — Vi- llösa — Pire Pescosta pro P buteghir Sepl Trcbo — Onorata Frenademez- Pe- scolderung. I nasciüs dl 1902 de San Ciascian ’n vita e 8, e chisc e: Giuvani Agreiter de Itur — Maria Canins, La Salota — Pa- squal Crazzolara de Larjäi — Maria Lo- dovica Ploner dl Hotel La Varela — Amalia Clement de Rü, sein a Riva — Milia Crazzolara du Suracianins — Sepl Frenademez, che e a La Ila — Brigita FOTO ERIKA SÄES"" (da l’altra pert dla sporcassa) TEL. 85 7 OS Urel-se ’n iade avei na bela iotograiia

Cirilo Rottonara da Plaön — Maria Angela Testor-Dclmonego da Col de Fujina — e Siur Valerio Frenes, Curat. Do la S. Massa ä Siur Valerio dit dant ’n Paternoster ai morc’ dl an 1902, che e chisc: Maria Pizziuini, monia de Cral- fonara — Maria Irsara da Coz e pa- trona da Mez-Pescol — Maria Irsara da la S. Crusc — Vijio Piccolruaz dla Ro — Franzi Pitsehcider da Ruac’ — Fe- dclc Frena dl Hotel Toi'ana — Sepl Canins de Lenz da Costadedoi — Ste- fania Bcrnardi da Verda — Franzi So- rarü da Verda — Sepl

Pescolderung dl Hotel Dolomiti’ Ai 12 de jügn e stada la supultüra de mada Judita Pitscheidcr-Frcnademez da Oics, de 79 agn. Mada Judita e re- stada vadova da l’an 1944 incä, e ä tres laurc pur trä sö bagn sü mituns y fa dl bagn a düc’ do vigni ocajiun. Ala e morta do lungia maratia e ä lascc ‘ndö 8 fis c fies te na gran crusc pur avai purdü süabunauma. Che mada Judita da Oies palse bagn tla pesc de Cal Bel Di! Ai 13 de jügn c stada la noza de Os wald Pitsehcider, sartü da Ruac’ cun Nane Granruaz

18
Giornali e riviste
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1967/01_04_1967/SNL_1967_04_01_15_object_2136319.png
Pagina 15 di 16
Data: 01.04.1967
Descrizione fisica: 16
s’ä i taliagn tigni sö in media 11,27 i foresti de fora de ca y 11,07 y adüm 11,15 dis a Badia. Interessant pö-1 ince ester de savei, tan de foresti che ä alberge te hoti y tanc te ciases privates. La tabela chilö de sot toi ma in conscideraziun les pre senzes relatives a l'iste 1966. hotel Taliagn furesti fora de ca totale hoti, pensiuns 34.252 20.959 55.211 gamis, refugi ciases privates 13.519 13.334 26.853 In düt 47.771 34.293 82.064 I foresti de nazionalite taliana ä pas se les vacanzes

y che constateia in confrunt cun i hoti F numer dopl de ruvä adalerch y presenzes. Afitadüsc de ciamenes ruvä adalerch presenzes Taliagn furesti f.d c. totale Taliagn furesti f.d.c. totale An 1966 56 732 788 1.348 7.299 8.647 An 1965 101 596 697 1.625 5.980 7.605 Afitadüsc de ciamenes + hoti temp hotel ruvä adalerch presenzes 1966 hoti 366 4.350 ciases privates 788 8.647 adüm 1.154 12.997 1965 hoti 356 3.018 ciases privates 697 7.605 adüm 1.053 10.623 I afitadüsc de ciamenes y abitaziuns constataa

coordinö i laurs che dess gni fac’ y pur stüdie fora adüm les po scibilites de meliore la situaziun in re- guardo. L’ moviment di foresti dl 1966 hotel ruvä adalerch presenzes Taliagn furesti f.d.c. totale Taliagn furesti f.d.c. totale ciases priv. 51 102 153 712 1.733 2.445 hoti, pensiuns y ostaries 356 351 707 6.517 In düt 1966 407 453 860 — — 8.962 L’ moviment di foresti dl 1965 ruvä adalerch presenzes hotel Taliagn furesti f.d.c. totale Taliagn furesti f.ex. totale ciases priv. 94 276 370 723 3.997

19
Giornali e riviste
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1965/01_07_1965/SNL_1965_07_01_12_object_2135738.png
Pagina 12 di 12
Data: 01.07.1965
Descrizione fisica: 12
dl moler Carlo Alfreider e Carlina Winkler da Rina. Tröpa jant ä urü i fa festa ai nuvic’ tan cunesciiis e do les beles funziuns' te dlijia, ä i invia passe de beles ores deburiada tl Hotel Crusc Blancia. Dar buna furtüna ai maridä da nü. San Ciascian Ai 18 de jügn e stada chüö la supul- türa de Berba Vijio Crazzolara de Jörgl, de 74 agn. Ciamö le de denant aa berba Vijio laure sciöche dagnara, da sara aa-1 eene e dit la corona cun i atri e t’un iade tumaa-1 spo jö de banch. Düc’ s’ä atira tut vigne

e jüda a i ciare, y a düc’ i savoo de murvöia la prezi- sciun y la belaza y matüraziun d’ert di mituns. Dar amirä gnee i zaindli, i completini, les zisces y i linzös cujis fora pur pici mituns y les fasces cun mostres, y nia de manco i desagns a aquarel, i colage con peza y papir, i mosaic cun toc’ de lagn coloris, les chertes stampades da Nade y pur l’An Nü. Dan mez jügn ä chi dl CAL tigni süa reuniün dl an tl Hotel Dolomiti, sot la direziun dl President Pire Costa e plü de 60 Sozi ä tut pert

Alpina” da Balsan pur fa vai festes te nösc paisc. Do che al e gnü fat la funivia dies perts de Lagaciö, gnarä-1 fat so curassö dlungia T lech un rifugio dar comöt pur la jant che va sö pur munt. Spo e-le ince gnü fat fora de se sforze dar pro chi che ä da di, che nösc bugn alpinistc’ ciafi plö massaries modernes de ji a crap e cis can che ala se trata de ji a i salve la vita a jant te prighi de vita sö pur chi crap. Ince i jogn dl „Pronto soccorso = Bergrettiingsdienst” se e abinä te casc Hotel pur

, ä la jant da noza tigni 1’ past tl Hotel Posta-Zirm, ulä che la nuvicia aa laure tröc’ agn. Dar buna fortüna ai maridä da nü! Responsabilite dla publicaziun No. 2/49 Reg. St dr. S. Erlacher Stamparia A. Weger, Pursenü

21