Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 5. 1981
Pagina 307 di 324
Luogo:
San Martin de Tor
Editore:
Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica:
320 S. : Ill., Kt.
Lingua:
Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti:
Aschenbrenner, Max: ¬Die¬ «wilden Menschen» (La jënt salvaria) in den Sagen der Dolomitenladiner / Max Aschenbrenner, 1981</br>
Faggin, Giorgio: Germanismi nel Friulano (giunte al Pirona) / Giorgio Faggin, 1981</br>
Fontana, Josef: ¬Die¬ Ladinerfrage in der Zeit 1918 bis 1948 / Josef Fontana, 1981</br>
Goebl, Hans: Isoglossen, Distanzen und Zwischenpunkte : die dialektale Kammerung der Rätoromania und Oberitaliens aus dialektometrischer Sicht / Hans Goebl, 1981</br>
Kuen, Heinrich: ¬Die¬ Eigenart des ennebergischen Wortschatzes : Teil 2 / Heinrich Kuen. - 1981<br />
Menardi, Herlinde: Hof und Haus in Ampezzo / Herlinde Menardi, 1981</br>
Messner, Dieter: Rätoromanisch / Dieter Messner, 1981</br>
Richebuono, Giuseppe: Notizen über die Gerichte der ladinischen Dolomitentäler / Bepe Richebuono, 1981</br>
Rohlfs, Gerhard: ¬Die¬ Sonderstellung des Rätoromanischen / Gerhard Rohlfs, 1981</br>
Tekavčić, Pavao : ¬Il¬ Soprasilvano : ritratto linguistico della maggiore delle varietà romance / Pavao Tekavcic, 1981</br>
Zehrer, Josef: Untergegangenes Romanenland in Vorarlberg / Josef Zehrer, 1981
Soggetto:
g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura:
II Z 1.092/5(1981)
ID interno:
348835
la frâbighes y i palae ti ciantons dia stredes, y na lin- gia d'auti da cëria serpejova cun rembomb che ne zedova. Te n iëde ie cumpari 1 ciampanil: si seva gotiga dala pàtina de centeneies se a nderzâ su, rëita seiche na desfida tla lergura spirënta dl eurijont; depona ie ciu- tiâ su 1 tët ërt dia dlieja, seiche jumblâ da na man dejudëivla; la cëses senedes danterite tla vìnies, che sparpaniova n tof mujel y gudibl, semiova che scutëssa su n cunedi sulën suspendu tl’aria. Na use misteriëusa ova trajmetü
na nuvela y mpleniva de vita y speranzia nueva duta la cosses. Chëstes fladova si ligrëzia dal dedite ora. La Pasca tumblova pra porta dl euer di rëidlesc y di tralascei, y Gejü, 1 8e- niëur, se njeniova a pië 1 jol de viërs dl tronn supem dl ciel. L paro va che la natura, per festejé si trionf sun la mort, ëssa ulü mpië i crëps rojulins dl Piz Macaion de si linëus plu pur; 1 Adesc, de si plu bel culëur upalin y i bôse d’Andrian de si vërt-brum, 1 plu jvaiënt. La vita rumpiva ora, putënta, dal grëm dia
; i coi de Verona sul lim dia pianadura che se perdova tla fuschia de na baita scunesciu- da: ma 1 ne fova degun parëdl. La Val dl Adesc, de na belëzia óra dl solit granda, mazova adés cun si ncher- sciadum, y chiche l’ëssa ududa mé un n iëde, univa sfurzâ a rediërjer. La pizes di Texl, ncurunedes dal sfugaté di dlaceies, 1 nimb dlecat di lëns da mëiles che muova si rames pliëntes seiche see les ëssa ulü jmilé i prei, zingulei de violes