35.545 Ergebnisse
Sortieren nach:
Relevanz
Relevanz
Erscheinungsjahr aufsteigend
Erscheinungsjahr absteigend
Titel A - Z
Titel Z - A
Bücher
Kategorie:
Geschichte
Jahr:
1853
Geschichte der Ereignisse in der österreichischen Monarchie während der Jahre 1848 und 1849 in ihren Ursachen und Folgen
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/GEOEM/GEOEM_389_object_3958502.png
Seite 389 von 738
Autor: Meynert, Hermann / von Hermann Meynert
Ort: Wien
Verlag: Gerold
Umfang: IV, 730 S.
Sprache: Deutsch
Anmerkungen: In Fraktur
Schlagwort: g.Österreich ; z.Geschichte 1848-1849
Signatur: II A-6.673
Intern-ID: 178666
384 Niederlage der Piemontcsen öei S. Lucia. theidigen sollten, war der linke Flügel dem l., der rechte dem 2. Ar meecorps angewiesen. Das 1. Corps hatte als Gefechtssiellung die Linie von Roveggia über Chioda, Santa Lucia bis Ca. Pelle- grino, das 2. von da bis Croce Bianca. Alle diese, wie die zunächst davor und daneben liegenden Orte waren zur Jnfanterievertheidigung eingerichtet, und durch gehörig vertheilte Artillerie unterstützt. Am 6. Mai, um 9 Uhr Morgens, meldeten zuerst die Borposten

von Ca. Ruova und Camponi auS, den Anmarsch des Feindes, wurden bald darauf angegriffen und zogen sich in die Gesechtsstellung bei Santa Lucia, was jetzt auch sämmtliche Vorposten auf der ganzen Linie thaten. Santa Lucia mit dem Theile der Gefechtsstellung des i. Armee corps, welcher gegen das 2. Armeecorps hin lag, also bis Ca. Pelle- grino' hin, war von dem 10. Jägerbataillon besetzt, welchem das italie nische Grenadierbataillon d'Anthon als Reserve diente. DK Jäger hat ten den Ausgang von Santa Lucia

, den dortigen großen Garten, die Kirche und rechts davon den mit einer Mauer umschlossenen Kirchhof (dessen berühmte Vertheidigung der ritterliche Oberst v. Kopal leitete), noch weiter hin einen, diesen flankirenden Steindamm besetzt. Auf diese zugleich von einigen Geschützen vertheidigte Stellung richtete der Feind seine ersten Angriffe. Die am Eingänge von Santa Lucia stehende österreichische Artillerie konnte sich hier nicht halten, und immer dichter drang der Feind vorwärts, wurde

aber von einem heftigen Feuer und von den Bajonneten der tapferen Jäger und Grenadiere empfangen. Durch drei Stunden hielten sich diese wackeren 2 Bataillone gegen die fortgesetzten Angriffe eines doppelt und dreifach überlegenen Feindes, bis sie endlich gegen i Uhr durch Mangel an Munition genöthigt wurden, Santa Lucia und die vorliegenden Puncte zu räumen und sich hinter eine Steinlinie zwischen Ca. Pellegrino und Santa Lucia zurück zuziehen. Der Feind warf sich nun mit vermehrter Kraft auch auf den, östlich

von Santa Lucia befindlichen Theil der Gefechtsstellung der Bri gade Straffoldo, besonders auf Chioda, wo ein Bataillon des venetia- nifchen Infanterieregimentes Erzherzog Sigismund heldenmüthigm Wi derstand leistete, zuletzt aber sich hinter die, von dem Rondel vor der Porta nuova nach Santa Lucia führende Straße zurückzog; worauf nun auch die, dem Angriffe bisher weniger ausgesetzte Stellung des

1
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1964/15_08_1964/SNL_1964_08_15_7_object_2135481.png
Seite 7 von 10
Datum: 15.08.1964
Umfang: 10
1 Pinsir religiös i Salve Regina! Insciö nominuns nos y invocuns nos vigni de santa Maria, mo tan gunot zan- za se fa na giüsta idea de chisc titoli y inoms. Pur la festa de santa Maria dal ciüf orun-se ine’ un iade se splighe plö avisa, purciudi che ala porta ine’ casc bei inom. Nos invocun e nominun san ta Maria cun casc titolo, purciudi che ala in verite ä dignite y potanza de Re gina. I. Santa Maria ä la dignite de Regina pur la süa descendenza bei. In chisc Ul timi tamp ä-n plö che mai

pare in ma- lora i resc y regines, mo i uress di, le dejiderio, 1’incherscemun do i resc, do persones de valüta y qualites fora dl solito i e reste ai populi. In sostituziun craiun les regines de beleza, dla moda y dl kino, y an se desmantia laprö, che un dar re o regina e ma chi, che sur- passa i atri in nobilte vera y propria dla persona. Na te regina e santa Maria. Ala ä in persona na descendenza regale, do la Bibia vagne-la da la ciasa dl re Da vide. Mo plö ciamö ä-la les qualites rega les

da supurte y pati. Ailö dije-la ala: „Side fat da me secundo la tüa parora. Santa Maria ee na persona de sentimenc’ no- bli y gragn, casc vaigim dal Magnifi- cat, che ciamö aide da incö fesc gran impresciun, can che liün e ciantun: Da sain inant me dijarä-i beata düc’ i po puli dla tera. Ala ee na persona de gran forza morale y rassegnaziun tl dolur y tles crusc. Casc se disc Maria can che ala se presentaia a nos sot a la crusc de so Fi mort tl grem. Dütes castes vir tüs y qualites cuntades sö chilö

se disc che santa Maria ä ün anima bela, plana de nobilte y virtü straordinaria, purcal dignite de regina. Ma ciamö vagn a lüm la dignite de re gina, can che cunscidrun i privilegi, che ala ä ciafe extra ciamö da Cal Bel Di, plö che dütes les atres creatüres, nia tue' fora i Angeli dl paraisc. Idi instass la ä lita fora tra millesc y mülesc a de- vente süa Uma. S. Elisabeta la zelebraia purcal la Benedida tra dütes les dones. Pur casta gran dignite e-la ala la Ima- culata, zanza macia y picie

-la de cör! 2. Maria e regina, purcal ä-la gran po tanza y comando. Che casc e insciö bast-1 ma punse a les parores, che di jun tan gunot: Santa Maria, mater Dei, uma de Cal Bel Di. L’angel disc pö incö: al sarä 1’ Fi dl Altissimo y tres indö al- diuns y cherdun-se, che santa Maria e la uma de Cal Bel Di. La relaziun che passa tra uma e fi, savuns pö düc, che e regulada dal quarto comandamant, che vel inc’ ia in cal ater mon sanbagn. Purcal poduns bagn crai, che so Fi di vin la onoraia y la respetaia inc

2
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1960/15_08_1960/SNL_1960_08_15_7_object_2134305.png
Seite 7 von 10
Datum: 15.08.1960
Umfang: 10
Santa Maria Assunta Artistc e moleri zanza numero ä ra- presente la beliscima szena, co che santa Maria vagn purtada dai /Vngeli al eil e lassö incuronada da So Fi Gesü a Regina dl eil e dla lera. Imaginai-te, bun Cristian, de avai dan da tie üna de castes pitüres. Schi res de Angeli sta in- ciar la liegina in, e cianta e sona; se abina inciar so trono ia e se inchina cun grau revetanza, Gesii i mat la eo- rona sö r cie, che Maria inclinaia cun devota uniille, düt le eil lese festa glo- riosa

a Süa liegina. 1. Ma de eater persones sa-n, ehe ales e stades trasportades cun corp e anima da easta tcra demez: Elia, Hc- noeh, Gesii e santa Maria. E ma Gesii e santa iMaria e morr’, indb resuris da murt e jüs al eil. Santa Maria e inee morla pur devente in düt simile a so Fi Gesü, niu inee ala sora eim Gesü e resurida e jüda a paraisc eul corp sciö- ehe Gesü. Le corp de Maria vagn ma surpasse in gloria e bclcza dal corp glo riose de Cesü, purciche F corp de .Ma ria e resuri in gloria dan düe

i Saue, che e ma eiamo cun l’anima sön pa raisc. Do le giudiz universale sarä-1 sclii- res de Saue, che jarit eul corp jrinulal- manter al eil, ino düe sarä sorpassä in gloria dal corp de santa Maria. Le Corp de santa Maria, la nobla iesta de Süa anima, le tempio plö splendüs de süa anima plana degrazia, somaia a la lüna, che sluminaia plö che dütes les stares e relletaia perlalatnaiiler le luminüs dl soradl. Santa Maria se ä merite la glorifi- caziun de so corp cun la süa maternite divina e cun

la süa verginite imaeulata. Priunde-la, ehe ala se daide a vire zanza picie e a sc merite cun les bones opres la glorilicaziun de nosc corp e la lelizite eterna de nosta anima, do easta vita. 2. Do ehe santa Maria c resurida e c jüda sö verscio F eil, gnee-la tuta sö a la porta dl paraisc cun gran festa da düe sü lelizi ahitane’. S. Bonavontura disc: „Ineö bagn düta la curt dl paraisc i jee incuntra a süa regina. Mile .Vngeli i joraa incuntra, pur to it la regina, i Patriarchi vagn jö dal trono

, Tö saräs in- ooronada. L’aeolianza de santa Maria al eil e plö solene eiamo, che cala de Gesü; purciudiche Gesü e ma ste tut ite dai Angeli, Ala da e stada tuta ite da les schires di Angeli e Sane, da so Fi e da düta la Trinite santa. Purciudi se ä pa santa Maria merite tan de onur e festa? S. Bernardo disc: „Cun düta rejun e-1 sain dütes les creatüres e Idi in- stass che Te onoraia, o Alaria, purciche la honte dl Onipotente da Te e cun Te ä renove e reforme düt, ci che Al ä crie.” Mi hun Cristian, sce

5
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1952/15_08_1952/SNL_1952_08_15_2_object_2132280.png
Seite 2 von 8
Datum: 15.08.1952
Umfang: 8
di a la lungia danter vita y mort. Empö ä Chel Bel Di aldi les ora- ziuns y les lagrimes di sü, y l’ä la- sciada vari pur to pert a la ligreza dla Messa Noela, ch’e stada ai 7 de messe dl 1946. Mo al pe che le gran patrun de vita y de mort la äi veramenter ma lasciada vari purchel; deadie püc’ meisc Pinsir religioso Santa Maria dal Ciüf La gran Santa Maria, o Santa Maria dal Ciüf, e la plö bela ,1a plö luminosa festa de mez iste. Da casta sajun e-le le soradl 1’ plö cialt, e dlunch indarch e-Je sein un fluri

e crasc madü e da mile odurs. Al e bei sciöche dl e tera oress se furni plö da festa sein pur la gloria e trionfo de nosta Uma, Santa Maria, che se’n va al dl. I. Al e sein le tamp dla racolta sö la tera, aulä che düc’ porta adüm ci che la tera ä porte da früc’; Santa Maria dal Ciüf e la festa dla racolta pur no sta Uma dl eil. Sdöche ’n bei grajn maz de ciüf dai plö bi curusc ä ATla abine adüm cun diligenza e pazienza tl tamp de süa vita sö la tera früc’ dies bunes operes: dla pietä, dla ora- ziun

devota, dla ubidianza pronta, di sacrifizi generosi, dla cianite verscio le proscimo e de’n gran amur verscio Di e sö Fi divino Gejü. Mo ciamö pro diese maz de belisd- mes flus ä Ala metü la gherlanda dies virtüs plö luminoses. Dant dal düt 1’ plö bei blandi de Süa inozanza de anima e corp, le plö bei brüm e zeleste de süa umilte e l’or de sö cör amante de Uma de Di e dla jent. Che podess mai mesüre la richeza e la beleza dla racolta de Santa Maria incö, aulä che Ala va a gode i fnüd de na vita

spenüda düta pur Di e pur nos, sü fredesc e sorüs. Santa Maria foo la plö rica de grazies, mo ince la plö rica de bunes operes e vir tüs, e purcal ä-la ince dafe da Cal Bel Di le premio de plegn e sura vigni mi-4 süra gran. Ala e stada incö preiniada no ma tl anima, mo ince tl corp; Sö Fd ä uni corp e amimai e la ä tuta sö tla gloria dl dl. Casc e impurmetü a düc’ i bugn Crestiagn pur le de dla fin dl mon, mo a Santa Maria i e-1 bei std conzedü danperfora. E pur casc se rale- grunse nos incö cun Santa

Maria, nosta bona Uma. Ciarunde ma ince nos de fa na bona e rica racolta de bunes operes e fajun-se ’n bei maz de virtüs tl tajmp cürt de nosta vita sö la tera, e ciafarun ince nos le premio e sarun ’n de cun nosta Uma pur dagnara g’.oriosi e beati sö in paraisc. II. La Iegenda cunta che valgügn dis do che Santa Maria e stada metüda te fossa e-le jü i apostjoH a dare do ciamö do, ai 12 de forä dl 1947, s’l’ä-1 tuta a paraisc. Berba Franz s’ä dafe ’n gran colp con la perdita de süa bona coinpagna

6
Zeitungen & Zeitschriften
Neueste Zeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NEUEZ/1939/06_04_1939/NEUEZ_1939_04_06_3_object_8186702.png
Seite 3 von 6
Datum: 06.04.1939
Umfang: 6
zu meiner Be ruhigung bei", sagte er und verbeugte sich. „Einige Matrosen haben sich geweigert, auszufahren, weil sie das .grüne Wrack' fürchten." „Sollen es bleiben lassen", brummte Alvarez. „Die ,Santa' fährt morgen früh! Alles sonst in Ordnung?" „Jawohl." „Also!" Der Chef machte eine bezeichnende Gebärde mit der Hand, die besagte, daß er allein zu sein wünsche. Fernando stieß am Ausgang der Loggia, an der Treppe, die zu dem Park führte, fast mit Santa Alvarez zusammen. Sie lachten beide. Santa sah heute

? Hat er sich dir nicht während der ganzen drei Wochen, da er hier war, wie ein wirklicher Kavalier gewidmet? Kannst du mehr verlangen? „Aber er ist eben wieder fort. Zu einer anderen!" stteß sie hervor. Alvarez wurde rot, die Adern auf seiner Stirn schwollen an. „Und ich sage dir, daß du ein närrisches Ding bist. Malvida ist nur geschäftlich fort. Du solltest endlich einmal deine Interesien denen des Geschäftes unterordnen!" „Mitten ins Herz!" sagte Santa wie verträumt und spielte an dem Griff ihres Revolvers. Alvarez warf feine halb

ausgerauchte Zigarre über die Loggia in den Park. „Mit Weibern zu streiten, ist so wider sinnig wie die Annahme, daß das .grüne Wrack' unseren Dampfer angreifen könnte." „Das.grüne Wrack'?" fragte Santa langsam und blickte den Vater lange an. „Ich möchte es einmal sehen." Sie schwieg eine Weile, da ihr Vater keine Antwort gab und nur etwas vor sich hinbrummte. „Ueberhaupt, warum hat mich Jose dieses Mal nicht mitgenommen? Er will Haß säen, wo Liebe ist." „Nun sei schon so gut und höre auf!" brauste Alvarez

auf. „Ich sage dir, daß von der Arbeit Joses das Wohl und Wehe unserer Firma abhängt. Er ist ein Ingenieur, wie man wenige trifft. Wenn die Erfindung erst glückt, die er zur Zeit in Arbeit hat, wirst du in kurzer Zeit die reichste Frau in Chile sein. Bist du nun zufrieden?" Santa schürzte die Lippen. „Ich frage nicht nach Geld, wenn ich liebe, Papa." „Aber das Geld ist doch eine sehr angenehme Zugabe, mein Kind. Soll ich dir vorrechnen, wie reich du heute schon bist als meine einzige Erbin

? Und wo wir hingekommen wären, wenn wir Ioss nicht gefunden hätten? Ich stand vor dem Bankrott. Du weißt es. Du zwingst mich aber, dir diese brutale Tatsache wiederholt vor Augen zu führen. Erst seitdem Jose Malvida in unser Geschäft eingetreten ist, hat es sich so rapid entwickelt. Von seinem Bleiben hängt das Schicksal von uns allen ab. Von seinem Bleiben — oder —" Alvarez blickte sich vorsichtig um und fügte fast flüsternd hinzu: „Von seinem Tod." Santa sprang in die Höhe. Jeder Tropfen Blut war aus ihrem Gesicht

7
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1970/15_03_1970/SNL_1970_03_15_1_object_2137145.png
Seite 1 von 12
Datum: 15.03.1970
Umfang: 12
S. i. a. p. yC^3* y \ Vegn de fora 2 otes al mens NOS LADINS Lires 50 No. 6 Pursenü, 15 de merz 1970 An XXII. c. c. post. No. 14-1174 - per posta: Nos Ladins, 39046 Ortisei (Bz) - Abonament per l’an 1970 L. 800 - Per paisc fora dla Italia L. 1200 - Spetl. in abbon. post. (gr. II) L'edema santa An disc „edema santa” purciudi che ala se recorda i fac’ plö sanc’ da la vita de nosc Signur Gesü Cristo, y ala se mat dan dai ödli i misteri plö sanc’ de nosta santa religiun cun cheles ze- rimonies

y ufizi che a düc’ fesc gran impresciun, spezialmenter i Ultimi trei dis dl edema santa. L’edema santa scumencia cun la domania da l’ori, aulä che al vegn dan la s. Messa benedi l’ori y les granares che i mituns da scola arjigna bei la sabeda y che ai porta spo la domania te dlijia a lasce benedi; y plü lungia che un ä süa stangia y plü brau che al e. Do la benedisciun fejun spo la pru- zesciun inciar dlijia cun les stanges che pingula de tröc’ papirs y vates da de vigni sort de curüsc. Les stanges

cun les rames d’ori vegn portades a ciasa y metüdes sö dlungia la si d’urt, acio- che ales pares da la tempesta y dal ri temp. Spo vegne-1 la Jöbia santa, aulä che düt se recorda, ci che nosc Signur ä fat in chela ultima sara denant che muri. Al vegn ma dit üna Messa pur solito y in chesc de e-le ince i atri proi che riciöi cun i fedeli la s. Comuniun da les mans dl prou zelebrante pur fa do al Signur tl ultima ciana. Al Gloria e-le dütes les ciampanes y brunsines che sona adüm pur la ligreza

dl istitu- ziun dl ss. Sacramant. Da sein inant scuta les ciampanes y i orghi cina a la sabeda santa da la resureziun in segn de plüra pur la pasciun de Chel Bel Di. An disc che les ciampanes va a Roma cina a la sabeda santa. Do Messa vegne-1 spo porte 1’ ss. Sacra mant demez dal gran alte sö un alte arjigne aposta, in pruzesciun solene pur se recorde che Gesü foo arbandons dai sü y mene demez dai ri. Do vegne-1 desfat jö vigni ater alte y daurit sö 1’ tabernacul y lasce davert pur recorde che Gesü

aspete da düc’, can che t’un iade 1’ sepolcher vegn lu- mine da dütes cheles cogures dai bi curüsc y cun la ciantia: „Al sant Se polcher de Cristo Signur” cumparesc la mostranza stopada sö a mez cheles Iüms. Sabeda santa: ala se recorda la pesc dl sepolcher pur nosc Signur. Purchel dandaia passaa-n chesc de zenza de- gügn ufizi pur mostre che an ne uroo nia destürbe la pesc dl sepolcher. Mo sain tolun in chesc de bei la resureziun danfora, che dandaia foo fata la nöt dla sabeda santa a la domania

8
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1956/15_03_1956/SNL_1956_03_15_3_object_2133191.png
Seite 3 von 12
Datum: 15.03.1956
Umfang: 12
Neus Ladins N° 6 pag. IH. 15 de merz 1956 — An VIII. L’ ENA SANTA L’Ena Santa ie unida celebreda da no- sta jent per Ia gran pert for aui devezion y amor a nosc Salvator Gesü Cristo. Ma n muessa ende di che valguni ne tulova plu nia pert a la s. Funzions dl’Etia Santa, sibe che i ne pudova nia pervia de i teures o sibe per d’autra caujes ji te dlieja. Per via de chesta mancanza dla parte- cipazion dla jent — che fova plu o maii- cul dlonch — '1 Papa a seil mudä Fora- rio dla S. Messa y dla

s. Funzions per FEna Santa acioche plu jent tulessa pert ai misteri dla Pascion, Mort y Resure- zion de Gesu Cristo. El ä dat ora la prescrizion che vel per dut ’l mond che da mo inla dessa uni fat chesta muda- zion: la S. Messa y Fautra s. Funzions empede da duman sara domesdi o Ji seira. See ’l resta la S. Messa y i Ufid seiche dant, certa cerimonies sara fates n pue autramenter co che i prevesc spie- gherä a i fedeli dan Pasca. Nosta zai- tes ä enghe bele scrit velch de chesta renovazion dla Liturgia

dl Ena Santa. Per di ’n curt: La Dumenia dFUlif dessa sen unida fata la Pruzescion cun Fulif plu solene che uel di la jent dessa ji peia a unerc Gesu Cristo come Re y ti de testimonianza publica d’amor y de recunescenza seiche i ova fat a Gert- salemme. La Pascion de Gesü Cristo ven cianteda seiche zenza. La Juebia Santa ie chel Sandi che le- oord Fistituzion dl Sacrament dFAutere, che uel di dla Santa Messa come sacri- ficio y oome Sacrament y dFOrdine Sa- cro. En chela seira dl di dan si mort Gesü

Cristo a fat l’ultima celna cun i apostuli, ä dit la prima S. Messa y ä dat la prima S. Comunion a i apostuli y ä dat ad ei FOrdine sacro: Fajede chesc in memoria de me! Appunto in ricordanza de Fultima ceina ie-1 tan ben fat seeondo la pre scrizion dla Dlieja a di da seira la Santa Messa y recever la S. Comunion. Duc i fedeli ie enviei a rengrazie Gesü de chisc gran doni y adore Gesü ti S. Sacra ment dFAutere. ’L Venderdi Sant lecord la Passion de nosc Salvator y perchel unirä-1 fat l’A- zione

y sc ur- dene. La Sada Santa dessa vestr da mo in- lä ’l di plu chiet dl’an, ’l di de tristeza, jache la Dlieja lecord Gesü tl S. Se- polcio. En chesc di ne ie-1 deguna Santa Messa enchina da seira terd, can che scumencia la ueia (vigilia) de Pasca. Da nuef ie-1 che sen unirä-1 fat duta la cerimonies permö da seira plu terd che uel di Ia benediscibn dl fuech, dl gran Ceir de Pasca, dl ega santa dl ba- teisun y po sarä-1 la S. Messa solene cun la fiuizione dla resurezion de nosc Se- gneur Gesü Cristo

10
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1968/01_07_1968/SNL_1968_07_01_2_object_2136706.png
Seite 2 von 12
Datum: 01.07.1968
Umfang: 12
. Aulä che 1’ Papa cumana, ailö e-1 Cristo che disc: chi che ascuta os, ascuta me y chi che ascuta me, ascuta 1’ Pere, che e in eil. Purchel dije-1 ince al prüm Papa, S. Pire: Tö es Pire, che ö di pera, y sön eheste pera ö-i fabriche mia Dlijia. Purchel odunde in verite tl Papa Gesü sö la tera! Nos i dijun pö tan bei Pere, sant Pere al Papa. Purciudi che scipche 1’ pere da lä-vita a sü mi- tuns, insciö dä-1 al -y j'mantagn la vita a la santa^Dljjia^In ultima vagn dal Papa düta la vita dla fede

, la vita dla grazia, la vita dies animes y la vita etema di cristiagn. Al aa rejun chel pice famai de di insciö: L’ Papa e Gesü in tera. Cun gran spirito de fede orun-se ince nos punse insciö, di y crai insciö. Priunde pur 1’ Sant Pere, che porta T-gran pais dla responsabi- 4ite pur düta la santa Dlijia in chisc" tempi tan turbä. 2. In S. Pire fajuns la festa dl Papa, mo al medemo tamp zelebruns ince la festa- de so Regn, dla santa Dlijia ca- tolica. Ci e-1 pa la Dlijia? La santa' Dlijia e dan dal düt

na bela familia, - na bela famüia che abracia düc’ i po puli y düt 1’ mon. Y 1’ bei de chesta gran familia sta dan dal düt tla bela uniün tra düc’ sü fis. Ciarede, dütes les naziuns,'dütes les 'räzes, jaiit de vigni curü y zivilisaziun, istruis y nia istruis, düc’ e cherdä y inviä a fa pert de chesta gran famüia. Y i mituns de chesta familia se sant propi da ciasa tla familia dla santa Dlijia. Düc’ ä i medemi pinsirs, les medemes idees, la medema fede. Düc’ e sö la medema strada y düc’ va verscio

1’ medemo ultimo fin. Y düc’ ö ruve sö in paraisc, aulä che la famüia düta se abina indö adüm pur dagnara. La santa Dlijia e spo tan na bela familia, purciudi che ala e na santa familia, na famüia di Sanc’. Ala e santa familia na ota, purciudi che so fon- datur e 1’ plö sant de düc’ i Sanc’ che ä vit sö la tera. Santa e la dotrina, fata aposta pur fa sanc’ sü scolari. Sant e so fin: la Dlijia ö y e destinada da so fundatur a fa sanc’ düc’ sü mituns. Tröc’ e bei sanc’, atri e tl laur de se fa sanc

’, y düc’ in chesta familia santa vagn metiis sö la strada dla santite, madar che ai se lasces eduche y trä sö aladö. Gunot poduns nos aldi, che sun mituns de na famüia santa, can che aldiün tres indö da nü, che a Roma chesc o chesta vagn declarä Sanc’. Mo de tagn de atri ne aldun nia, mo ai e a paraisc. Dije-me, aulä ciafes pa tan na bela famüia, la famüia de Di sö la tera? La santa Dlijia e spo na gran famüa. Un bei aldi, che ala abracia dütes les naziuns y düt 1’ mon. Che e-1 pa che pö cumpede

11
Bücher
Kategorie:
Geographie, Reiseführer
Jahr:
1902
Trentino occidentale ; P. 2 : Campo Rotaliano, valle di Non, val di Sole, i monti del Trentino occidentale.- (Guida del Trentino ; Vol. 4)
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/334156/334156_258_object_5393403.png
Seite 258 von 320
Ort: Bassano del Grappa
Verlag: Pozzato
Umfang: VIII, 298 S. : Ill.
Sprache: Italienisch
Schlagwort: g.Trentino ; f.Führer
Signatur: I 101.436/4
Intern-ID: 334156
240 XV. '1 MONTI DEL TRENTINO OCCIDENTALE. XV. 2. 3. Col della Mare (m. 3442) e Passo Rosole (m. 3539). il primo a 8 e il secondo a N del Monte Rosole (in, 3531), che è al 8 del Ce vedale. e a Ni del Palón de La Mare. Da Peto, per uno o 1’ altro di questi passi, a Santa Caterina circa 14 ore. Da Pelo o da Cogolo in 4 ore al Baita di La Mare vedi sopra; di qui all* uno od all* altro dei due passi 4 ore. Vista splendida. Dall' uno e dall'altro la discesa sulla Vedretta delle Rosole e quindi sulla

Vedretta del Forno è difficile. Per la Malga del Forno ore 6 a Santa Caterina. 4. Passo della Vedretta Rossa (ni. 3405) detto anche Passo del Forno e F omaccio. Da Peto o da Cogolo, salendo fin quasi alla Malga di Pont svecchio, ore 2 J / 2 e quindi a sin., su con difficoltà per la Vedretta Rossa, ore 3 ì /. l al passo; giù, con difficoltà, perla Vedretta del Forno a Santa Catei'ina in 6 ore. — Peio-Santa Caterina ore 12. [Si possono qui ricordare questi altri passi, assai meno frequentati e meno

al baita presso la Malga Paludei (in. 2260), 1 ora; al passo, Bore; (confine austro-italiano) ; _ per Val di Cavia, Rifugio di G aria. e Ponte di Pietra, ore 3 1 / 2 . Peio- Santa Caterina 1) ore. Dallo stesso passo della Sforzellinà, prendendo a des., per comodo sentiero, passato il Frìgi- dolfo, si giunge a Pezzo, donde, in */ 2 ora, ai Bagni dì Santa _ Apollonia. 6. Passo di Montozzo (m. 2617). Con giunge Peio con Ponte dì Legno in Val Cam orfica. Facile. Da Peio (bagni) ■ alla Malga Palù ore

12
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1965/15_06_1965/SNL_1965_06_15_2_object_2135716.png
Seite 2 von 12
Datum: 15.06.1965
Umfang: 12
vigni de y sura düt 1’ mon tla santa Massa cina a la fin dl mon. Ne e-1 forsci casc 1' colmo dl a- mur de un Di pur nos? Ci mai deven- tess-1 dl mon, sce al ne ess t’un iade plö la santa Massa. L’ sacrifizio dla santa Massa ä y da la plö gran forza, pur tigni jö y desdrüsc les potanzes dl infer. La santa Massa ä la virtü de ti gni sö la man dla giustizia divina, che sta pur castie i piciä y i piciadüsc. La santa Massa destüda les flames dl pur- gatorio y delibraia cales animes. Da la santa Massa

i vagne-1 ai cristiagn vigni bagn y vigni benedisciun. La santa Massa purcal e la plö gran scincimda dl amur divin de Gesü a nos. Gesü se ama, purcal e-1 reste tres cun nos cina a la fin dl mon tla santa Eucaristia y ö reste prijonir d’amur te nösc tabemaculi. Al ne uroo gnanca se tralasce do süa mort y do süa ascen- siun, mo al uroo ste tres cun nos, che al pudess se daide te nostes nezescites dla vita y se consule te nostes crusc y tribulaziuns. Al uroo tres ester a no- sta desposiziun, de y nöt

, che podes- sun ji bei, can che oressun, a se acun- sie y se baudie cun al. Gesü se ama y purcal ne se cunten- ta-1 ma, de ste cun nos, diungia nos, mo al uroo se uni intimamanter cun nos tla santa Comuniun. O dije-me, che ess pa podü desmostre so amur in manirä plö bela y plö tlera, che Gesü se T mostra ti gni dait da nos y se uni tan intimamanter cun nos? Düt ci che Gesü instass ä, düt cal se dä-1 a nos, can che al vegn te nosc cör. Al se da so corp sant y düt so sanch preziosis- simo

, uroo reste cun nos. Spo tagn de cristiagn, che va bagn a 1’ reciöi, mo zanza fede, zanza se prepare, zanza. rengrazie,, zanza .un bun pinsir. O tan guriot vagne-1 maltrate, desprije, desönore tl Ssmo/Sacramant propi da chi, Che al cunscidra sü amisc ,sü fis che al ama cun amur zanza mesüra! Cun rejun dijoo i pagagn, can che ai aldn, ci che Idi ä fat pur amur dla jant: „Ci gran bun Di e 1’ Di cristian.” 2. Bagn un te gran amur da pert de . Gesü tla santa Eucaristia ne mirite-1 inc’ amur da nosta

pert. Amur pur amur. Amur damana indö amur. Co puduns pa i desmostre tla plö bela maniera nosc amur a Gesü pur so gran amur tl Ssmo. Sacramant? Nos onurun Gesü sö la crusc, che al reno- vaia tres ciamö sö i altä de nostes dli- jies. Cim l’ascute la santa Massa, no insciö pur üsanza, mo cun fede viva y devoziim sintida mostruns nos tla plö bela manira, che recordun, ci che al ä fat, sofri y pati pur amur de nos. Y spo savun-se, che propi tartan la Mas sa Gesü partäsc fora les plö numero- ses y les

13
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1958/01_04_1958/SNL_1958_04_01_9_object_2133687.png
Seite 9 von 12
Datum: 01.04.1958
Umfang: 12
dies uradles, gran lita pro de bogn prisc Dütes les reparaziuns sciöche re- paraziuns de roba d’or y d’arjent vegn fates bun marcie y begn Fm LANER * Burnech Strada zentrale, 18 Ci fajoos pa Os, o Santa Uma? Co che Santa Maria passaa le tcinp dla dolorosa Pasciun de So Fi divin 1. Ci fajoos pa Os, o Santa Maria, le de dla Jöbia Santa? Le de dla Jöbia Santa ee-i plana de incherscimun, can che mi Fi, mi Di, mi gran Begn me lasciaa sora e jee a muri pur düta la jant. Soranta sora stee-i te mia stüa e punsaa

do, can che mi Fi divin fajoo la ultima ciana cun Sü Apo- stoli, can che AL dijoo cun 1’ cör plegn de amur: Tolede mangiede, casc e mi corp, che sarä sacrifiche, tolede buiede, casc e mi sanch, che sarä spenü pur os! Cun gran turmant tl cör punsaa-i a mi Fi divin, can che Al tl urt dl url tru- muraa, priaa e suiaa sanch, sfinl cina a l’agonia. dla mort. In cala ora dijoo-i tra me e me: „Purciudl ne pö-i pa Iö ste cun Te, Tc daide purtc, Te console?’ 1 ’ 2. Ci fajoos pa Os, o Uma Santa, in cal

de de Vaindres Sanc’? In cal de de Vaindres Sanc’ stee-i Iö te mia stüa bela sora e punsaa a mi Fi, a mi «fran Begn, che gnee batü a sanch, curone de spines, maltrate e cundane da Süa jant. E can che iö aldii che Al gniee cxmdüt a la mort, ne la tignoo-i plö fora, i messaa ji a l’incunte. Ö ci spa- vent e ci dolur a udai mi Fi cun la gran crusc, düt plegn de plaies e aanch so müs divin! Mi Fi, mi Di, iö sospiraa. Mia Uma santa, mormoraa-l Al. E can che Al ee ruve sönsom la munt,- despiej desnü dan düta

la jant, ’jdestenü sö la düra crusc, cun colpi a les mans, ai pisc e spo inalze in aria pur pene de plö, agonise e sospire pur trai ores lungies, na eternite. O, ci fajoos pa ailö, o Uma santa de Cal Bel Di? O, ailö pitaa-i e sospiraa-i, agonisaa-i e tromoraa-i dal gran spavent e gran dolur, dal gran tor ment e gran amur, e mia anima e mi cör ee trapassä da na lancia düra © erü- dia, e i priaa d’ pudai murii cun mi Fi, pur la fini. E ailö dijoo-i: O mi Fi, mi Di, mi somo Begn, gran sciöche 1’ mer

e mi dolur pur to amur. Dä pro ch’la uma pöis muri cun 1’ Fi, cun Al pur La fini. O Angeli dl eil, o creatünes pitede, plürede, pice s’un menede d’osc Creatur e bun Signur! 3. Ci fajoos pa, Uma santa, in cal de dla Sabeda Santa? In cal de dla Sabeda Santa iö stee te mia stüa bela sora e punsaa a mi Fi, Organisazion dla vendita 'Necdd” Ditta • Finna Ivo Scala P.ERSEN0N ria Albnin-Slr. 5 Rappresentant pur la Val Badla: H. SCHÖNHUBER - BURNECH

14
Bücher
Jahr:
1900
Elenco cronologico dei libri, opusculi ecc. stampati a Rovereto : (dal 1673 al 1898).- (Materiali per una bibliografia roveretana ; P. 1)
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/328337/328337_22_object_5382139.png
Seite 22 von 191
Ort: Rovereto
Verlag: Tipogr. Roveretana
Umfang: 196 S.
Sprache: Italienisch
Anmerkungen: Aus: Programma dell'i.r. Scuola Reale Superiore Elisabettina di Rovereto ; 37-40 (1895-1899). - Mehr nicht erschienen!
Signatur: II 102.601/1
Intern-ID: 328337
Dominion da Verla). Raccolta di alcune Composizioni Poetiche, fatta in occasione, che Professa l'instituto di Santa Chiara nel Venerabile Convento della Santissima Trinità in Trento l'anno 1746 Suor Maria Alvisia Margherita di San Giu seppe nata Branati. In Poverello. Nella Stamperia di Fran- eescantonio Marcliesani. Con Licenza de’ Superiori pag. 19 in 8°. Heineccins lo. Cottlieb. — Elementa juvis cambiali« commoda auditoribus methodo adornata a. Io. Gottlìeb Heineceio I C. et antecess. Roboreti

. Sumptibus Bàlleonianis 1746. Supe ri orumPermissu. pag. 99 in 8°. ; Sommario delle indulgenze concesse alli Rosarj, o Corone dette di Santa Brigida benedette dalli Superiori de' Monasteri, o da altri Sacerdoti dell’Ordine del Santissimo Salvatore, o sia della medesima Santa Brigida a ciò deputati. In Roveredo, presso Franeescantonio Marcliesani 1746. Con Lio. de’ Sup. 1747 Aiumhm. — (D, I. A. B.) Somietto. — Riportando gloriosa- mente la laurea in ambe le leggi nel Collegio di Padova F Illustrissimo

Signor Gasparo Antonio Bonfìoli de Cavalcabò da Roveredo. Sonetto umiliato ai Nobili Signori Doti. Giuseppe Bonfìoli de Cavalcabò Caterina Frizzi de Crettenberg genitori amantissimi del Laureato. In Roveredo^ presso Franeescantonio Marchesani Stampatore e Libra,]o. 1747. Con Lic. de’ Sup. A maimo. — Divozione dei cinque Venerdì in ossequio di Santa Maria Maddalena de’ Pazzi Carmelitana Nobile Fiorentina, con la sua Istruzione. Meditazioni, Officio, Considerazioni, Inno,, ed altre particolari Orazioni

a detta Santa per implorare la sua efficacissima protezione, con le Indulgenze concesse dal tenero amore del vivente Sommo Pontefice Benedetto XIV., e la par tecipazione dell' altre concesse da altri Sommi Pontefici. Più la.

15
Zeitungen & Zeitschriften
Volkszeitung/Deutsche Volkszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/TIRVO/1956/24_12_1956/TIRVO_1956_12_24_5_object_7690129.png
Seite 5 von 16
Datum: 24.12.1956
Umfang: 16
- ne und lichtertragende Nadelbaum das eigent liche Weihnachtssymbol — allerdings auch erst seit knapp 150 Jahren! ■— so ist es in den USA der gutmütige, langbärtige „Santa Claus“, der auf seinem Renntierschlitten durch das verschneite Land fährt In Frank reich heißt er „Pere Noel“ und er ist nichts anderes als der gleiche Heilige Klaus, wie die Amerikaner ihn als Weihnachtsbringer haben. Er ist in Frankreich erst seit dem Ersten Weltkrieg „eingebürgert“ — damals hatte n die USA-Truppen ihn mit und er ge fiel so gut

, daß er sich rasch durchsetzte. Die nahe Verwandtschaft mit unserem Niko laus, dem gütigen Bischof, der die Kinder beschenkt, ist unverkennbar. In England und Amerika kommt er am Weihnachtsabend und die Kinder hängen ihm ihre Strümpfe an® Fenster oder- an den Kamin (durch den er ins Haus zu kommen pflegt), damit er sie mit Geschenken füllen kann. Um den bra ven Renntieren des Santa Claus etwas zum Fressen zu bieten, stopft man vielfach Heu und anderes Futter in die aufgehängten Strümpfe. Weihnachten

und angezündet wird. In Oesterreich gibt es ein Postamt „Christ kindl“. Es liegt in dem kleinen Ort Christ kindl unweit von Steyr und hat jedes Jahr sehr viel zu tun, um alle einlaufende Post mit dem vielbegehrten Christkindl-Stempel zu versehen. Auch der Weihnachtsmann hat ein solches Postamt, allerdings in Amerika und zwar in dem Dorf „Santa Claus“ im Staate Indiana. Santa Claus hat nur ein paar hundert Einwohner; aber in den Wo chen vor Weihnachten herrscht dort Hoch betrieb, denn dann öffnet das Postamt

des amerikanischen Weihnachtsmannes „Santa Claus“ seine Schalter. Das Dorf Santa Claus hat übrigens eine nette Entstehungsgeschichte. Als sich um die Mitte des vorigen Jahrhunderts einige Far mersfamilien im südlichen Indiana nieder ließen, gaben sie ihrem Dorf den Namen Santa F6 — Heiliger Glaube. Da sie meilen weit von der nächsten Siedlung entfernt waren, wollten sie ihr eigenes Postamt haben, doch die Regierung in Washington machte das von einer Umbenennung des Ortes abhängig, weil es schon ein Santa

FS im Staate Mexiko gab. Die Farmer über legten nicht lange. Wenn es nicht der „Hei lige Glaube“ sein konnte, dann sollte es der „Heilige Nikolaus“ sein. Und so hieß der Ort künftig Santa Claus und bekam sein Postamt. Er wäre aber wohl bis heute unbekannt geblieben, hätte nicht der Seemann Jim Jellik einmal um die Weihnachtszeit das Postamt besucht und dabei beobachtet, wie der Posthalter Briefe einfach in den Papier korb warf. Das seien nur Wunschzettel von Kindern, die an Santa Claus, den Weih nachtsmann

16
Zeitungen & Zeitschriften
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1954/15_06_1954/SNL_1954_06_15_2_object_2132744.png
Seite 2 von 10
Datum: 15.06.1954
Umfang: 10
Pinsir religioso Amur pur Amur! La bela e gran festa dies Antles se re- corda indö un iade da nü che nosc Siur Gesü Cristo tl Santiscimo Sacramant da- mana da nos Amur pur Amur. I. Gesü se ama nos senza mesüra, pur- cal renovaie-1 Al le gran sacrifizio dla crusc vigni de e sura düt le mon tla santa Massa. O amur senza mesüra! Gi mai de- ventasse-1 de chesc mon, soiöch’al e al de da’ncö, sce al ne gniss plö ofri la santa Massa pur plache la iustizia de Di? La Santa Massa tegn zruch la spada ora

- mai sfodrada dla iustizia divina cuaitra l’umanite fora de grazia de Di. La santa Massa fesc oiamö ste jö le re dies oscü- rites, che al ne pö propi rovine düt cant chel che al ä bei rovine. La santa Massa e l’unica salveza e cunsolaziun pur le mon da sein, sce la jent oress l’odai ite cöamö tl ultimo moment. Tla santa Massa e-1 l’amur de Chel Bel Di, che i da ai Cnistiagn ciamö düt ci che ai 6 e adora, sce ai sä da l’anüze fora. Amur pur amur! Nos d dun amur pur amur a Gesü, soe nos jun e ascutun

la santa Massa tanche pudun e cun devo- ziiun. La santa Massa e le temp aulä che nos pudun ciafe misericordia e gra ziles zenza fin. O tan mal fesc-i chi che ess temp e ocajdun de ji a massa, nvo ai ne 1’ fesc nia pur tanc’ d’afari o pur la oomodite ne va ai nia, o magari ai va, mo ai ne mat nia a verda o dl düt ad se cum porta mal te dlijia tartan la santa Massa. Chisc perd un grüm de grazies e ciamö laprö mostr-i de ne avei degün amur pur tan de amur des- mostre da Gesü pur nos tl Santiscimo

, al ö gni daite de nos tla santa Co muniun. Cala uniün pö pa ester plö intima e strenta, che cala che le pan ä cun tö corp, can che tö te 1’ manges? Nia ne pö plö 1’ despartl da te, tan -devente-1 tüa natüra. Na te uniün tan intima e strenta uroo avei Gesü cun nos, purcal vegna-1 da te sot forma de pan a se uni cun te tla santa Comuniun. E chilö se dä-1 düt se instass, al se dä düc’ i tesori de sö amur che ne finesc mai, disc le Conzil da Trent. Amur pur Amur! Go pös-te pä ater i mostre chilö tö amur

pur sö gran amur, sce no ater che tö te 1’ toles sö gonot, mo dagnora cun la plö be’.a e bona dispo- siziun e devoziun te tö cör tla santa Comuniun. La Comuniun e la donaziun plö intira de sö gran amur; begn fa-i la ligreza e tole-1 sö cun le plö grau amur poscibl. Al ne e mitl plö sterch pur cresce tla piete e fedelte a Gesü, che la santa Comuniun recevüda indertüra. Al ne e mitl plö sigü pur se stravarde dal picie e dal mal, che la santa Comuniun plö gonot. Prova-la e te udaräs! Nia, o Cristian

18
Zeitungen & Zeitschriften
Neueste Zeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NEUEZ/1939/22_04_1939/NEUEZ_1939_04_22_4_object_8185588.png
Seite 4 von 6
Datum: 22.04.1939
Umfang: 6
, die er anläßlich der Eröffnung des Hauses der Deutschen Kunst in München über die Roman tiker gesprochen hat: „Es ist kein Zufall, daß gerade diese Meister dem deutsche st en und damit natürlich st e n Teil unseres Volkes am nächsten st ehe n". Der kommissarische Leiter des Ferdinandeums, Prof. Doktor Heuberger, begrüßte die Ehrengäste, den Vertreter des Jnez sah den Revolver, den Santa immer noch krampfhaft in der Faust hielt. „Hattest du — damit — Vergeltung —" Santa warf den Kopf zurück, warf

sich auf einmal Jnez an die Brust. „Ach — du — was hast du erdulden müssen?" „Der Tod gleicht alles aus", sagte Jnez. „Ich habe ihm ver geben, tue du das gleiche, Santa. Laß uns für seine arme Seele beten." Und beide Frauen knieten an der Leiche des Mannes nieder. Die eine hatte ihn geliebt, bis sie seine Untreue erfahren hatte, die andere bedauerte ihn aus aufrichtigen Herzen. Die Lippen der beiden Frauen bewegten sich leise. Schließlich erhob sich Santa. In ihren Augen lag ein feuch ter Schimmer

. „Was soll nun geschehen, Jnez?" „Er sollte hier begraben werden. Man darf in Valparaiso nicht wissen, wer Malvida eigentlich ist." „Du hast recht. Das ist auch die Ansicht von Jack Morlan. Aber wir zwei Frauen — wir können doch nicht — ein Grab schaufeln." Santa sagte: „Sollen wir den Piloten fragen?" „Malvida war dein Bräutigam, Santa. Trotz allem. Ja, wir müssen den Piloten einweihen. Er hat für eure Firma doch sicher schon Frachten mitgenommen. Er wird verschwiegen sein. Wir wollen ihm tausend Goldpesos geben

. Wenn es sich nicht gerade um ein Verbrechen handelt-" ; Santa nestelte aus ihrem Täschchen das Geld und reichte es ihm. Er schob es achtlos in die Tasche. „Also, um was handelt es sich?" Santa sah hilflos auf Jnez. Jnez sagte: „Hier drinnen hat sich vor einer Stunde ein Mann vergiftet. Er muß begraben werden. Wir zwei können es nicht allein. Und sonst ist niemand in der Nähe. Wollen Sie uns soviel vertrauen, daß wir Ihnen schwören, es handelt sich um kein Verbrechen?" „Aber ich kenne Sie doch, Senorita

. Hatte man Sie nicht entführt? Man sprach lange davon?" „Ja, ich bin Jnez DAndrade. Und meine Freundin Santa Alvarez werden Sie ja ebenfalls kennen. Der Mann, der in diesem Hause gestorben ist, war mein Entführer. Aber es soll niemand erfahren, wie er und wo er gestorben ist, es soll auch niemand wissen, wer er war. Wollen Sie uns das versprechen?'' Der Pilot machte ein verlegenes Gesicht. „Wenn es sich nicht um Sie handelte, meine Damen, wenn ich nicht wüßte, daß Sie über jeden Verdacht erhaben

21