114 items found
Sort by:
Relevance
Relevance
Publication year ascending
Publication year descending
Title A - Z
Title Z - A
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_118_object_2131624.png
Page 118 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
ciastel de Freieck (ades ospedel a Pekolin) e a ciape 1 titolo de nobilte dal Kardinal Andrea d’Austria, vasko de Kostanza e Per- senon ai 8.9.1640 per dal e per soa fameja. L stema 1 e trei gili su nen fonz nsalese (rikora da vedei nkuoi sula gesa a Villa grande kon desoura 1 miliesum 1601). N toum al 1651 Shan Ba tists 1 a ciape per dal e sua fameja dal Arciduka Karl d’Austria, kapo del ordine teutoniko, la nobilte austriaka. Soi doi fioi Sban Tomesh e Tone s’a spart! del 1646 la kampania del

pere; 1 prum s’a tont Freieck e 1 sekondo la gesa del pere koi luosh a Kol e koshi s’a forme doi linie. Tone, kanke 1 e mort del 1650, 1 a lashe doi fioi: Sban Batists, ke 1 e devente kapitano dela mi- lizia del Tirol e po tenente nele trupe del Imperator, e Shan To mesh, ke e mort senza fioi. N fradel de Kilian Piazza, pievan de Marebe, dal 1614—35 ava inom Mane kol sorainom Sabo; käst 1 e mort del 1617 e 1 a lashe plu fioi. Un de kish 1 e ste fator dele miniere Fursil e • 1 auter 1 a ciape

Freieck. I fioi de Tomesh ava inom Piere Piazza, govemator de Thum e fator de Livinalonk e Shan Domäne ke nel 1671 eva enge konte Piazza a Freieck e 1 eva kapitano de viera e del ciastel d’Andraz (1658—81): N toum 1 ann 1715 1 eva Osepantone Piazza, degan de Fügen n tel Zillertal, ke fossa ste n proneon de kal Shanantone Piazza ke nel 1620 ava ciape 1 titolo de konte, perce 1 eva parentela kol papa Inozenz 12. ke portava apunto 1 titolo »de Comitatibus«. L’a enge otegnuda ke 1 Imperator Karl

4. i a de 1 titolo de konte col sorainom »de Piazza, konti a Freieck« (10. 12. 1736). Un konte 1 a enge skomence a porte 1 stema dela fameja Piazza del’ Italia e kal dei konti di Salisburgo. Dei konti Piazza 1 e mort Kaspar Ignaz nel 1762 kome Chorherr de Persenon e Bepo Polikarp 1758 kome kanoniko a Persenon. Bepo, konte de Piazza e mort 1 ultimo dela fameja ke s’ava stabile a Per senon (1818). : ’ 7. 1 ' Un antra fameja, slargiada fora specialmente fhu per 1’ Italia, 1 e kala dei Chizzali ke abitava a Pezei

e eva benestante. I soi membri i e stei plu oute impiegati del vasko n tele miniere de Fursil. Per käst apunto Shan Chizzali a otegnü la refhon del stema dal vasko de Persenon Wilhelm del 1631. Plu tert Shan Chizzali e fhu a Venezia e s’a maride ko na ,fia d’en pa- trizio venezian »de Bonfadini« e a ciape nstas 1 patriziato dela republika nel 1648. I soi fradiei Luka e Mane a ciape 1 diploma de nobilte permö del 1638, komferme dal Imperator Franz 1. nel 1804. L stema len ciampanil su na mont varda

6
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_49_object_2131555.png
Page 49 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
dai Relto-Gali, ke univa dala Franzia i dala pert dla Sbizera sula seira. Mben kish Tuski muciadives s’a metii ntra ei n kapo, ke ova inuem R a e t u s , i sota si kumando iesi passei i lec ai piesh del’ Alpes i ie ruvei tel Grilhun dal di da nkuei nfina ai piesh del Retikon. Ilö s’ai lashä Ihu i da ilö demez ai fundä tei sekuli do 1 popul potent dei Reti, ke se-sparpaniova ora nee . tel Tirol nfina al Brener, po tel Friaul i nteur Belum i te mez 1 bezirk de Verona. - Run 16 ani de studi

speziai sun kesh kapital sonse rua a kel tant, ke nfina mo an for shazä 1’ eta di Reti true massa aut La fundazion del gran popul retik te nolh luelh ie anzi'l eveni- ment national plu Iheun, dan ke i.populi del' Alpes ruve sota 1 flieuf roman. N muessa danieura desfrenzie danter 1 prim tlap tasko sota Raetas tel Grifhun da fen o »R e z i a aut a<< (latin »Raetia prima«) i 1 autra Ihent ke ven numineda Reti i ke purteniva al gran popul retik preroman del’ Alpes zentrales, lia ala Ihent del prim tlap

tasko. . ■ ■ . ‘ Romani übri ne s’al — ora de velk un — mei dre lasha Ihu tla valedes dla Dolomites. Plu tert s’aral ntana ite per 1 plu vel desliendenc di Romani kome laue, fitadins i ben nee kome hber- tins 1 ) i possidenc te plu melhes. A kesta : moda s’a nce lasha Ihu tadesh dal Bor te nosta valedes. Dal temp dla nashita de G. Kristo nfin ala fin del renie ro man del Orient ie unii duc kanc i suditi romanisei, lcesh uel di, i äiteut su la lingua romana, si kultura i si religion (da zirka 1 250

nka per 1 plu la katolika). Te kesh temp toma nee 1 sku- menciament del ladin, ke ven ka na gran pert dala lingua rustica latina. Ranke po nteur 1 560 i Bajuvari tadesh ie ruvei tel Tirol nfina Bulsan-Saleum i tel Puster nfina seura Jenekin, a 1 rusne tadesk do i do finä su tla valedes prinzipales 1 roman o ladin. Ma te kela valedes segondaries, ula ke n ne pudovä nia dre per mez, ske tla pushions dla Dolomites, s’a manteni 1 1 atin vul gare o ladin plu o mankul nfina al di da nkuei. Zeuzauter

9
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_116_object_2131622.png
Page 116 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
spo restada kol inom de Rost de Ras, no se sa, se per avei kompre 0 per ester maride un- pro. i Dei trei. fioi.de Konrad 1 era Mainle 1 plu, vegle, ke ava spose la sorela del potente Randolf de Theis e e mort nel 1318. I nobili de Rost no serviva n l’outa ne ai vaskoi de Persenon ne ale mimighe de Sonnenburg e Shan de Rost, ü de Mainle a mossü finalmente mpermate ale munighe de reste dagnara indipendente. I Rost e stei plu tert plu oute giudici n Marebe eia kompre nel 1502 1 ciastel de Aufhofen

. — Un Shan de Rost e devente nel 1543 kurator del dominio del vasko a Uttenheim e nel 1545 1 Kardinal Rristof de Madruz i a de 1 ciastel de Kehlburg. Koshi la fameja s’e spartida n doi linie — »de Rost da Aufhofen« e »Rost de Kehlburg.« Dionis de Rost da Aufhofen e devente konsilier e luogotenente a Freiburg i. Br. e del 1564 1 a ciape 1 titolo de baron. Kasta linia s’a fern nel 1805 kon Repo, kanoniko de 8. Candido. Giov. Gaudenz de Rost e devente konsilier imp., general e kommandante dela forteza

Ehrenburg kol titolo de konte. 2 . La sekonda fameja nobile kon refhon de stema e la fameja »de. Sisti a Sistenhofen a Plan«. L prum ke ven nomine de kasta fameja 1 e Rudigier Sisto 1187. L. stema e le kerte dela fameja e fhude perdude 1 ann dela peste 4691 e permö del 1634 1 vasko de Persenon Shan Platzgummer a toume a de la refhon de stema a Shan Batista de Sisti. L stema e fat coshi: n lion rosic n pe, kol skudo sun fondo blef. Shan Batista a Studie a Salisburgo e Padua filosofia, a ciape 1 titolo

de dotor de Llo- sofia (7.2.1665) e de dotor de lege (30.7.1666) a Padua e po 1 e devente plevan de Livinalonk e a fonde 1 benefiziö de Sisti a Plan. Ai 6 de dezembre 1681 1 e devente konsilier spiritual e visitator dela diocesi. So berba ke ava 1 medesimo inom e ke ava otegnü 1 titolo de nobilte, 1 ava bele nel 1634 1 titolo de »magister philosophiae« e po l e divente dotor de teologia, de- gan e konsilier spiritual a Livinalonk 1646—1672. Kol diploma del konte Giovani Nivard Sutory de Ortenheimb

, skrit a Bolsan ai 29.9.1690, Salvester de Sisti a ciape 1 titolo »nobile de Plan a Sixthof«, per dal e sua fameja. L vasko Ignaz de Künigl da Persenon a rinove 1 konferimento del titolo ai 30. 12.1736. Autri membri dela fameja de Sisti 1 e ste.Shan Sal vester de Sisti, kanoniko de Freising, nomine da Giusepe I. ai 4. 9.1705. Un Andria de Sisti, nome Ploner da Plan, 1 era re- presentant dele- zite de Bolsan ala dieta d’ Innsbruck nel 1546. N auter. Salvester de Sisti 1 era komandant dei shizri fodom

10
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_57_object_2131563.png
Page 57 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
etz. Nshi pon di, ke senieur Marie ie sta 1 prim ke ncs a fa kunefhc, ai autri, la ke son i ke rusnonfeter unfat sk’ i Friauli, i Rumauncr kei dela Provans o de Katalonia. Mo n jede toi senieur Marie 1 stlop sula shables i peja tla viera, ma kest jede kiil landsturm da Ciastel del 1809 sul Berg Isel. Do bera Franzi da Lenert dessel vester ruvä del 1830 ugrister dla pfor a Persenon. Ma neus raton ke 1 sibe bele ruä dan 1 30. 116 a Persenon iel pp nee mort, plu de segur 1 ann 1844. Kesta fossa

la vitä de n uem ke a fat tant per Urtifhei i per Gherdeina, ma ke fossa desminciä, she ne fossa si cianties, si rimes i si kumposizions i .si kronikes ke 1 tenissa n memoria. Te si ultimi dis s’ an festediä tant del bravo poeta, kronist, maester ugrister, skrivan i kumbatant de Spinges i del Berg Isel, ke n ne sa nee no segur, kanke 1 ie mort. 0 bei i rik Urtifhei! Dlekordete di uemes ke t’ a fa graut i kuneshü! De si cianties n’ onse me plu n valgunes. »La vedla muta« foa tel kalender del 1911

, »L vedl mut« te kel del 1912. 1 na grau pert ie danz unides desdrudes da tei, ke udova massa fosk, davia ke les ti savova m pue massa mondänes i da massa n bon umor. Restes ke ie kest ann tel kalender, ke un o 1 auter kunesherä, nes a lasha skri fhu bera Franzi da Lenert, i neus 1 ringrazion de si servish. C. Koke Senieur Bepo Mahlknecht, ugrister d’Urtifhei, a da fe a giape Stina del Sigat. 1 ) Da Senieur Marie Ploner, ugrister a Ciastel (1800—30). Fete da katif da senn! Kanke Senieur Rristl ven

. Ne te stile inshi de len! Di: Bon di! Unieise ben? Seis uni? E ben dret gien Ke unieise a me kri. Ve spitan ben ert, shi shi. I kun vera impazienza, No me neus — dut Urtifhei! l ) Stina del Sigat fova la nipote de bera Kristl Perathoner del Sigat, ke stalhora a Firenza i ova mandä sun si speises 1 korp de San Be- nedet ala dliefha da Urtifhei.

11
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_158_object_2131664.png
Page 158 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
Tiroler Volksfound. I Tudesh i Ladins a da fc na rie batalia per matter si naziona- litä i si pushions tan grandes k’i les ova da vcdlamenter tel Tirol,, kc s’ a fa tan suenz gran uneur tela storia. Da vint o trenta ani inka prova na pert de Talians del lont, fhudei mo nee m puc' dal’ Italia, de inplante la Üngua taliana for plu insu i de fe luesh taliani ora de nosta pu- fhiöns. Eh, nee kontra nosta pushions — i dish, kc nosta rusneda n’ ie nia per se, ma me n dialet talian — meini batalia

i 1 fova gran eura d’i meter permoz a kesta intenzions, k’ie n pert nee kontra 1 regni de nosh Koser, n bon parei. Shike saveis, s’a 1 Tiroler Volksbund, ke s’a inctü adum del 1905, shike d’autra unions teu dant de laure kun duta forza dekontra ala intenzions de nes fe taliani. El ie nee sta bon de giate fhent d’ugn partida, senieures o paures, rikes o pueresh, prevesh o d’autri, d’i abin i adum per salve la nazionalitä tudeslia i la ladina kontra la ntenzione di Irredentisc, ke uel fe dela pert desot

del Tirol na provinzia talians »Trentino«. I se duc kish ten adum, sarons nee boni de fe, ke 1 Tiroa ne venie nia partl i reste per FAustria na seva kontra si nemic, ma mashima, k’i Ladins ne devente taliani. Ke do la Statutes muessa 1 Tiroler Volksbund zape ite per la na zionalitä di Ladins i per si ntercs nazional die tan kc per i Tudesh. Mei ne penserons d’ulei fe Tudesh ora de kesta nazion, k’ie for stata sun nosta pert. , L Tiroler Volksbund a fen 300 sezions spartides dlonk ora, nee Tudesh

i Ladins ora del Tirol po uni teuc su, 1 a' sezions te duta la provinzies del’Austria i nfina mei tel’Amerika.. Duc i amizi del Tirol i de si fhent, la fhent, k’a ki temps de mco soria, ke la Germania i pertes del’Austria messova sto sot al kumandio di Franzeush, a teni adum uem per uem, sibe Tudesh o Ladins, i a fhic tela viera kontra i furesti, k’ulova vester patrons de nosta bol- valedes, duc ven priei de fhude pea kul Tiroler Volksbund, a de veil per n jede o a se lashe to su per for. Dant al dut

prions inö nosh Ladins de se rekurde, k’ on danicura purvä de man teni si nazionalitä i si nteres, do zapq ite to nosta kum- pania per. desmustre, k’i ne so lasha pie dai Taliani, k’i fefh 1 bol per i fe Taliani, ma k’i uel änzi teni da neus Tudesh;'Ladins i Tudesh ie for stai i patrons del Tirol. Per uni teu su tel Tiroler Volksbund paja un al manko 1 krona. She ne s’abina t’en luek al manko 10 membri per fe na sezion, dessi so nunzie i mande i grofh al Tiroler Volksbund a Dispruk, Fallmerayer

12
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_117_object_2131623.png
Page 117 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
e so fi Jako 1 e mort del 1628. L neou Jako (1573—1654) 1 eva 1 pere de Kristofel (1618—1701). La fameja s’a sparpalie da lerk ntel Europa. A Tlufe e a Yiena 1 eva de bravi negozianti de kasta fameja; perö n’e reste enge sul luok a gesa. Un Franz Soratroi eva kapelan del ciastel d’Andraz. 4. La fameja de Varda a Verda. I de Varda ä ciape 1 stema ai 28.4.1631 dal vasko de Persenon Wilhelm e 1 Impe rator Leopold I. 1 a konforme ai 2.4.1691. Membri de kasta fameja i ava 1 daz del Imperator a Korvera e valgugn

e stei giudici n Marebe (Jako da Verda, Franz da Verda e Giulio da Verda (1897—99). 5. Finalmente 1 e nkora la fameja Grones ke abitava ala Plie e ava gran kampania a Sorarü, ke a ciape 1 titolo de nobilte da Karl4. ai 14.4.1735 kbl söurainom Grones de Gro nesberg. Shan Domäne 1 eva'aministrator dela fabrika de tabak a Hainburg e Pierantone kanoniko a Persenon e Chur, L stema len frasum koi trei ram su na mont varda da trei ponte. L plu renome de kasta fameja 1 e ste Tone de Grones, kasier del

cirkolo Czemowitz, mort del 1828. L era ste mane dai suoi a Viena per studie filosofia eil ava rakomane a Bertol Gabrielli e kanke 1 a bu fini i studi del 1778 1 e fhu koi militeri e sot 1 inom de »general Cavaller« 1 e fhu' n Russia 1781—82. 6 . Fra le doi fameje nobili matrikolade a Kol S. Lucia len pruma da nome i »de Piazz a«. L kapo de kasta fameja 1 e ste Kilian Piazza de gesa Piazza a Vilagrande, fator dele mi niere de Fursil, mort 1596. So fi Batista 1 eva govemator a Thurn (S. Martin) e fator

13
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_113_object_2131619.png
Page 113 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
fek pomes e reves ke kefhea e i papacei te peltra 1 ) fha fac. Do kejl’a magna bon teis e metu do trei pomes e ravalesh te gofa per ge-i porter ai sie, la e fhitate stua e lo la troä uii fantolin te kuzo. 2 ) Kist fantolin : l,era, se sa, piü skermolin, 3 ) ma. piu bei del so e ela .zenza fer auter, se toi kel e met .1 so te kuzo e s’inva. r- - . - {■ , ’■ ... i:! • Kanke 1 e rua la myre del bez e la veit ke te kuzo 1 e un petegol 4 ) dela Bregostenes, dala gran tremolaa no l’a sapu. fer auter

a veder, i a kognü ciapar ite a destor un gran cian da na ciuska 11 ) ke 1 ge aea zarä i berdons da dos e 1 ge zakea 1 kamefhot in toc. La fhent l’a vedü sobito, ke kel le 1 cian del Mucia kol koralin da aguc. Ki fenc. i a parä l cian a cesa e i a mena sta ciuska te Pian e lo i a vedii ke, keke i fha- ghea, 1 era beliunpont, la ciuska de Centedelbes. . : . • L Bregostan a la veder zareda e sberdoneda kol kamefhot e 1 spenzerle in berdons, 1. a volü saer, kike 1 e, stat a ge. fer; Ela, i bülharona, l’a

dit ke 1 cian del Mucia e 1 tous dei Cices, i l’a brin- keda -sun Rucenaes e, trata. fhun Kolkec, staoneda. su; Ajsentir sta robes 1 Bregostan s’a ingalinä, 12 ) su tant ke 1 se a partl.de bot a ge ponter do al tous del Cic. Sta.ciuska ge aea.dit ke ji l’a brinkeda sun Rucenaes e no sun Strentures. e perkel 1 Bregostan no saea, ke la fhent da Kiarvena l’a troeda, ma 1 kerdea ki.de Duron. El 1 saea bei dret, olake le 1 pra dei Cices e-le fhit.tratetirä 13 ) x ) gr. poz-— Schüssel-aus Kupfer

14
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_78_object_2131584.png
Page 78 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
latines a Persenon. L ie fhit.tel kun- vent dei kapuziner! a Areo del 1870 i a dit miissa nevela n San Stefun de Nadel del ann 1874 a 8. Krestina. L ie stat tel kunverit d’ Areo. de Male i de Trent, ulä ke 1 fova kunfessor del Yeskul i terment bon de perdike. Si vita for de bona ueja, aliegher i kuntent,' devertivel bclc da Student i pona kank’ el fova kapuziner due kun si bon umor i si matades da ri. Skebenkc 1 ie sta giut amalä, nel udovun m po no mei dala luna o dcspazient, ma for se la rifhan

i biei prei da Nives i 'ta mez la bela dlielha küla cesa dla skola dlongia, i po 1 pitl grum de ceses del ghetun kula grau bela cesa, ustaria ala posta — la Gerva. 1 (Dlongia ie len mo ben 1 plu bei hotel de duta Gherdeina »Hotel Oswald von Wolken stein«). I pona veigun n teur ora per parejes dla sala da una pert i biei bosh, da P autra koi i prei dla Vila de seura i dla Vila de sot; i finaknenter i biei krepes: Meisules, i Saslonk, a man dreta; Stevia i Puez a man ciancia; krepes ke per metui ilö

slce furtezes kontra i abitanc del’ autra valedes. Ie ke son bele 27 ani ora de Gherdeina, ma per auter suenz n kesh Iratemp sta laite a perdike o a kri parenc, ie ke son enlre de Selva, ie ne pos fe auter ke skri mpue de zeke de Selva i dei Selvans. Ma skrilhe me dre puek i bei n kurt i kike uel savei de plu, messes danz to a man 1 über, ke ie stat skrit i dat ora da un da Urtilhei, da bera Franzi Moroder da Lenert. Slrrifhere m pue de storia dei grofes, dei kunfins, dei ciastiei; velk direi dla

16
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_114_object_2131620.png
Page 114 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
la kiel 4 ) sun pöncil 8 )/ L Bregostan 1 a volu ficer sia grifes anter i morcie 6 ) ite a rasper la kiel/ Ki laite a vedu ciuter 7 ) la ciates del Bregostan e l tous brinka la Iahe, ge taa via i deic a krida: »Te 1 es fat instes!« L Bregostan s’a metu a brajer e krider; ke dut Salaes rimbombea. La Bregostenes ke stalhea te Ciarelhbles, sui koi de Foskolin e su per la Peles del Ponthin, les e koretes dutes a spier, keke ge mencia al Salvan e les domanea: »Ki t’a lat? Ki t’a lat?«, ,e el kerdendo

de dir 1 inom del Cie, respön: »Instes! instes!« — La Bregostenes les a grigna 8 ) e respon: »Instes, l abieste! instes, 1 abieste!« e les e s’in Ihites e i Cices se a librä dal Salvan e dala Bregostenes, ma trei seres do le stat robä 1 ciaii del Mucia e no le mai rua ala lush, demö so kolarin i 1 a troä .sun Pian dal Desk koi aguc piens de sank. La Bregostenes per löst no les a lasha lo de vegnir a roher e kreper da ite, e i Fashegn, kanke i se labrikea na malhon, i kognea se 1er kulakokes lene hnpe

de lonestres, perkeke la Bre- gosteiies no pösse ruer da ite tan sori. . > ... ■Ai tempes del Konsei trentin (Cöncilium tridentinum 1545- 1563) la Bregostenes les e States panudes 9 ) e.les a kognü lasher i Fashegn in pesh. 8ha vint egn dant i a labrika la gelhia de Sen' Giakom sa Ciampedel (1525) e da inlaonta inkä i Fashegn ge stac libre. Perkeke la Ihent no se desmentie tant prest dei tempes passe, i a depend un alresk sui mures dela gelhia, oläke se-vedea ke na Bregostena tenta na tousa e ge vel roher

17
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_74_object_2131580.png
Page 74 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
fheuna. Dan.n valgun ani iel unigiapä te n ciamp ta Pilon n diesli dodefli muneides paganes rumanes del ann 300. • Ma nee mo mile ani pln terd nteur 1 1300 univa 1 troi pajan adurvä dai senieures dl ciastel da Sakun, Stetteneck, i de Selva, Wolkenstein; perkel disk i tudesh mo al di da nkuei »Purtschar- steig«, ke uel di troi del ciastel. Te vedla skritures ven nee dant 1 inuem »Jagersteig« i »Kirchsteig«. Giuldi ke n diüiova nslii, ie seuri da ndevine. - ■ . •' .N auter jede n auter tok

de storia da zakan de Gherdeina. Willi da Shumbierk a Marienbad. !■=©=■! La gran mueria dl ann 1636. Ki n’ a pa audi datrai kuntan di spavenc dla gran mueria ke ie stata zakan te Gherdeina? La gran mueria ke i tudesh tla- moa »das große Sterben« foa la pest del 1636. Ntleuta fovel sta giut.no me per 1 Tirol, ma ades per duta F Europa tempes da spavenc i da gran miseries. N jede pativun sota la v.iera dei tient’ani (1618—1648) ke s’a lasha senti tei Ultimi ani nee tel Tirol. Po univel for mena viera kun

• nosli fredesh dla »trais lias« del Grislnm (Graubiindeh). For passovel tlapes de saudejes tosh de kesh vieres tosh de kel vieres per 1 Tirol ke magiova i rubova su dut, ceke ti xuiiva tla mans. Mo de plu! Kish lotri de saudejes skasliinova fkent i luesk i guai a. kike n’i lashova fe, koke i ulova. I univa presh fac freie. La usanzes de viera fova ntleuta nshi! - A kesta moda pon se pesse i la kapi ke — davia ke dut foa uni adurvä su per la vieres — F ie rot ora na gran ciarestia. Ma a fe la fin

de kisk spavenc iel mo ruä 1 mafker — la gran mueria — la pest ke a desmendri la populazion del Tirol de n dritel. N konta ke ksta rie malatia dessa vester rota ora tei Grishons. Autri inö miena ke F ebe slnimenciä pra i saudejes a Glurns sula Vincga. La tradizion konta danz ke Gherdeina dessa vester ntleuta morta ora duta, ora de n valguna families. Ma do i libri di morc dla dliefha da Sta. Kristina ne n fossel pa m po no mort tanc. Kike uel savei i inuemes de kisk morc, cele do via do de kesh liker

18
Newspapers & Magazines
Calënder de Gherdëina
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/KDG/1915/01_01_1915/KDG_1915_01_01_70_object_2131576.png
Page 70 of 174
Date: 01.01.1915
Physical description: 174
1 ciastel na nibla kome seni.ke i abitanc.del ciastel dessa sen muce i nshi se salve; enke ^ dessel vester kumpari ai grofes zeke spirc ke a anunzia la desgrazia. AI di da nkuei veifhen del ciastel me plu n valguna muredes; sota 1 ciastel iel enke mo muredes; ilö dessa vester sta la stales per : take ite i ciavei i 1 auter bestiam di grofes. N a kerdü giut ala longia, ke tla ruines del ciastel muessel vester truep grosh, ke po me unii giavei ora da mefa nuet. Per kel iel sta perfin de kei, ke a.ulü

fe la prova de fhi a giave, ma zenza giate velk, percie kei ie unii ciacei via dal Orko, o, ko ke i autri konta,. da n gran tavan ke fenova for nteur ite. Seura la cesa del Droc iel n pitl krep ke se tlama C iastelat. -— Enke ilö dessel vester sta n ciastel ke fova di grofes de Wolken stein. Vedla fhent konta d’avei mo udu. muredes; n vuel enke di, ke sunßiaslat fovel giavä ite set sames de grosh, ke ie po unides rubedes dai Inglefhi! — De kesh ciastel sunCiaslat ne san po per auter net nia. She 1 ie ytat

velk sun Ciaslat, po fovel pa mefun n pitl ciampanil, da ula kei del ciastel de Wolkenstein pudova ciale ora de vieres de Fasha i de Dantercepies per udei, she ne ven mia no vel nemik; i kel ne pudoven udei de'Val ora. A kei temps fovel massa perikuleus i per kel messova vester special- menter i gran senieures for de.guardia, ke ne venie vel leresh o assassins. 2. t Ciastel (Fischburg). Davia ke i grofes de Wolkenstein ne pudova plu abite tl ciastel de Val, s’ a fabrikä 1 grof Theodor

20