9,767 items found
Sort by:
Relevance
Relevance
Publication year ascending
Publication year descending
Title A - Z
Title Z - A
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1967/15_11_1967/SNL_1967_11_15_1_object_2136511.png
Page 1 of 12
Date: 15.11.1967
Physical description: 12
S. i. a. p. Vegn de fora 2 otes al mens NOS LADINS Lire» 50 No. 22 Pursenü, 15 de november 1967 An XIX c. c. post. No. 14-1174 - per posta: Noi Ladin», 39046 OrtUei (Bz.)- Abonament pur l’an 1967 L. 800 - Pur paiic fora dla Italia L, 1200 - Spediz. m abbon. poit. (grup. 11) La strada dla Val Badia ä 75 agn Ai 2 d’otober ä la strada dla Val Ba dia albü chitamenter sü 75 agn de vita, sciöch’ala e trata al de da incö. Purchel dess-1 gni cunte val de süa storia, de süa lungia vita, sciöch’ala

se mirita. — Franzi Pizzinini scri in reguardo: „Bonamenter, ch’al foss bele passe ai temps di Romagn pur la Val Badia ’n tru, che passaa pur Preroman y Ciastel de Badia por comuniche cun les stra- des dl impero roman. Sigü purater e-1, che do la fondaziun de Sonneburg (dl 1018) y do ch’al ee gnü ciafe sö les mineres de fer sö la munt Pore (2405 metri) a Col de S. Lizia, passaa-1 ’n tru, che servi por trasporte 1’ diejo al cun- vent y 1’ fer ai fürs de Valparola y Pi- colin.” „Chesta strada pe-1 che

jee a pe; 1’ mo- viment sön strada gnee fat cun ciavai y müsc da soma.” — „Incina a l’epoca de Napoliun (dl 1800) ee les strades de comunicaziun tles valades secondaries trusc strenc’ y sfadiüsc; düta la roba gnee traspor- tada sö 1’ spine dla jent y de tirs. Pur chel gnee-1 metü sö staziuns de „müda” pur barate jö i tirs stanc’ y por ji inant cun tirs palsä fora. üna de ehestes pal- ses o müdes ee a Preroman y l’altra a Sompunt.” — „Fina che la jent vioo de chel che cher- scioo tla Val instessa

, bastaa-1 1’ tru vedl. Mo col temp, cun l’aument dla po- polaziun, cherscioo-1 ince tres plö y plö 1’ bujegn de porte ite roba. Purchesc gnee la strada tres miorada y slargiada, y an punsaa ince presc a la costruziun de na strada nöia pur 1’ transport dla roba cun ciars trac’ a ciavai. La posta gnee portada da ’n trogher o na troghe- ra, che jee cun so cestun „dla fora” pur ji a do la posta y valgügn kili de zü- cher.” Dla costruziun dla strada nöia cunta berba Franzi Kostner sen. te so liber „Franz

Kostners Leben für seine Dolo- mitenheimat”: „Dl 1883 e-1 gnü trat la strada dal de da incö pur la locia da Mantena todescia y dlungia 1’ rü dla Gader; dl 1885 ä-n metü man con i laurs. Tue’ fora i punc’ e i laurs gnüs fac’ di pionirs dl 14° corp d’armada; i punc’ e gnüs fac’ de legn. Ai 2 d’otober dl 1892 ä la strada podü gni surandada a la popolaziun (la pera de inaugura- ziun e mürada ite tl hotel,Posta-Zirm” a Corvara). Les massaries, 1 'material da slopete, 1’ condü y i punc’ ä paie 1’ Stato

1
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1962/01_12_1962/SNL_1962_12_01_1_object_2134957.png
Page 1 of 14
Date: 01.12.1962
Physical description: 14
«Ml S. i. a. p. itiroler Kulturinstitut Streitergasse, 20/jEI Bozen Vegn de fora 2 otes al mens NOS LAD j 3 | Lira» 30 No. 23 Pursenü, 1. de dezember 1962 An XIV c. c. posL No. 14-1174 > per posta: Nos Ladins, Ortisei (Bz.) - Abonament pur düt l'an 1962 L. 500 - Pur paisc fora dla Italia L. 900 - Spediz. in abbon. posl. (grup. 11) Oaurida y benedlda ete Ca sVtada d £a 9M - At Ulan. Ai 15 de november e gnüda benedida la strada nea da La Pli a Al Plan con gran li- greza de döt Mareo. Dan les

autorites dla Regiun, Provinzia y de nosc Comun y trepa jont da tlo, ä nosc Sior Ploan Don Albino benedi la strada y laprö dit a düc’ valgünes de beles parores, che sö la strada ne vegni nia dant desgrazies, y che la strada porti ma de bun sö La Pli, che la strada porti ütl a la jont y i deidi te sü afari y vegni adorada a fin de pesc y de bona vijinanza danter la jont co röa ensciö plü gonot y plü sauri adöm. Endespö ä le dr. Manzini, rapresentant dies Operes publiches dla Regiun, taie la veta

, co lascia passe sen düc’ sö por cösta bela stra da. Spo ä nosc ombolt Sior Antone Ties sa- lüde les autorites y la jont roada adöm por la festa y ä dit bei iolan a düc’ chi co ä dai- de fa cösta bona opera, mo el sü sa tan de saltades che al ä fat por roe de fa cösta stra da. ’N ultima ä ciamö l’Ing. Fragiacomo, ca- po dl «Genio civile» de Balsan spighe la gran emportanza dla strada nea, co e gnüda fata con scioldi dal Stato y ä coste 165 miliuns de lires. A la festa ä ince tut pert chi co ä fat i laurs

Massimino Sartori, l’Ing. Sebastiani co a fat le proiect y trec’ d’atri. I laurs de fa cösta strada aa metü man l’an 1955 y e lun-. gia danprö da 5 km. Döta la jont de Mareo y cis i paurs e der ligri, che ai pö sen condü demez con manco laur y manco speises so li- gnan y döta la roba da paur che ai ä da ve- nc y deperpo ince se condü adalerch döt plü sauri y sanben che le maiü ütl ä les fraziuns Curt, La Pli y ince Pliscia con plü de mille persones co disc iolan a l’ombolt y a düc’ chi co a daide pro

y che le Comun ess belo orü fa denant; cösta ciasa dla scora nea gnarä a coste 46 miliuns. Le de che la strada nea e gnüda benedida y sorandada a düc, ea ciamö der en bei de da d’alton con bun soredl y le corü ghel dai lersc y dies campagnes mostraa le bei ince de cösta sajun. Can y olä ch’al ven fat stra- des nees fora por paisc, sozede-1 nia danre, che la strada e spo valgamia y ince massa erta por ester comöta a düc’ y por vigne sort de trasport, mo por fortüna a fa cösta strada e-1 ince gnü

2
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1959/01_01_1959/SNL_1959_01_01_1_object_2133871.png
Page 1 of 12
Date: 01.01.1959
Physical description: 12
No. 1 Pursenu, 1- de jene 1959 An XI Vegn de fora Conto corr. postalc No. 14-1174 — per posta: No* Ladin«, Ortiiei (Bolzano) Lire* 25 2 otes al men< Abonament pur diit l‘an 1959 L. 400 - Pur i paiac fora dla Talia L. 900 - Spediz. in abbon. post. (grup. II) La sforia dla sfrada dla Val Badia (Franz Kostner - Corvara) vn. Incina d’otober dl an 1919 un-se albü pesc pur la strada. Pur podai sodesfä ai doveri cuntra la „Zentralbank der deutschen Sparkassen” y d’val privac’, un.se indö damane

la conzesciun dl daz, ch’se foo inc stada dada. Purätr, al ne funzionaa nia plö insciöche dandaia. 1 fanc dai ciavai dijoo, ch’ai n’ paiaa pur sü patrims y chisc metoo so i fanc a ne paie nia. Pur 6chive tan d’litighes a cia- fe f scioldi, foo.l spo prasc gnü lasce eö Pdäz.' ' Cun latra dl 5-1-1920 dl „Commissa- riato Generale” d' Trant a PUfize tec- nico d’Burnech, gnee-1 de l’ordine dla consagna dla strada dla Val Badia y de Ciaolunch a l’Ente ch’ Paa mantignida dan la vera; casc foo la Concurenza dla

Strada. L’ calvario ’ aa indö scomence da nü pur me. Pur de na resposta giüsta, foo-1 gnü tigni a Picolin na riuniun ai 24-1-1920. Chilo i prejanc foo: Pur P Gapitan distretuale (Bezirkshauptmann) l’Dr. Nocker; pur l’Genio Civile de Burnech l’injinir Vytvar; l’inj. Fischer y P Comite dla Concurenza. Pur la stra da de Ciaolunch foo-1 l’surastant Giu- ani Grones. Do na giornada plana d’ laur, foo-1 gnü scrit ’n verbale de 9' pagines a ma_ 6cin. Iö aa osserve da prinzip, che i ne n’aa nia plö l’aiüt

da les autorites in- sciöche denant y che i aa einamai ince da combat d’cuntra. tolando fora l’inj. Fischer. TI verbale gnee-1 metü it düt cant ci che al foo gnü contribui pur la strada dal 1885 insö da les Comunes y da la Concurenza incina dan la vera. La Con curenza spo ne n’aa plö degun obligo d’ to da nü in consagna la strada, in sciöche i documanc dijoo. Cal che l’injinir Fischer- aa metü a verbale, mirita inc’ d’estr porte in la din. See la strada vagn laurada fora, in- sciöch’al e P proget

, ciaf-la plö na gran importanza, ch’ala ne n’ess albü dan la vera. Ala deura na linea internazionale da Nord a Süd y purcasc ne n’e-1 giu- stifiche d’ damane, ch’ les Comunes man- tagnes na strada pur l’transito d’auti, can ch’ai basta pur la populaziun na strada pur l’transito cun ciars y ciavai. L’ Guern ne n’ä degun ütl d’ consigne la strada a la Concurenza, che la lascia impo ma ji ad mal y cun maius spaises spo a la dortore sö. See P Guern d’Ita- lia o avai i darc, messarä-i ince

3
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1966/15_05_1966/SNL_1966_05_15_12_object_2136006.png
Page 12 of 16
Date: 15.05.1966
Physical description: 16
sön strada. Soeben che la strada d'La Pli e em- pormö gnüda roada de fa dan püc’ agn, ee-1 valgamia de morveia de odei danprö da 30 auti y passa 50 motors sön nosta plaza, y propio ä ince cösta strada porte pro de trep, che jont ä podü s’arjigne ete y ciafe plü laurs por se trä le vire. Nia ma ostis, boteghirs y artejagn ä albü le maiü ütl de cösta strada, mo ince i paurs por mene de- mez miü marcie le lignan, condü por- mez döt ci che ai adora y cis roe plü snel da’n paisc a l’ater, can che

al e de bojügn. Der ligri e spo nosc paisc y cis la fraziun da Curt, che al ven completada la strada da Curt ete y sön Furcia, da olä che al e na bela strada cina jö Val- daora; ma la fraziun da Pliscia e cia- mö ’n pü taiada fora dies strades, y nia ma les Villes de Pliscia, mo döt Mareo odess ien, sce ince la vedla strada alta fora da Peraforada de sora y Sares gness en pü laurada fora, dea- che düc’ jess plü ien alta fora da ji a Bomech; deperpo spo ne fosse-1 tanco degügn prighi de loines y roes

, y ar jigne cösta strada gness sogü ma a co- ste püch al Stato o Provinzia, deache por la gran pert e la strada belo leria assä y al foss pücia fadia da dortore fora tlo y enlö na te bela strada. La net dal pröm ai 2 de mä e mort te na gran desgrazia sön la strada Wal ter Taibon, de 32 agn. Sö la strada de- nant co roe sö Al Plan messe-1 ester che. al sn jü valgamia snel, y. te.’n iade ne s’ä spo l’auto nia plü lasce rovene avisa desch’al orea y e salte massa a per ciampa sön les stanges dlungia strada

, y la roda da rovene s’ä spo fi- cie tal piet y l’auto s’e rosede fora de strada. Püch do passaa Roland dal Festl da Framacia, co odea la borta desgra zia; el ciariaa sö i dui feris, deache al ea ince le jon Hubert Call laprö, y i condüjea atira fora ’n spitol. Le bim jon Walter ea feri tan dassen che i do- turs ne podea plü fa nia ater y messaa lasce la vita belo döes ores do, deper po che le jon Call por fortüna s'aa ma ciafe na derta spordüda y podea endö gni a ciasa. Duc’ ä der fat pöde dla gran

desgrazia y ä tut pert ai dolurs dla familia dal desfortüne. Che le bun Walter palsi bun tl pesc de Chel Bel Dio! Ince fora Bomech e-le sozedü na desgrazia con auti al pröm de mä; en zerto Egidio Fabbro de 66 agn passaa sö la sera da öna pert sö l’atra dla strada tla ciüte y Antone Pescosta da Pedraces strüsciaa chel vedl, che coretaa ia por strada, mo atira do gnee-1 Lois Tavella che i saltaa adoss plü dassen a chela persona vedla, che gnea ferida tan dassen, che al morii spo val dis do. RINA Sciöche

4
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1966/01_12_1966/SNL_1966_12_01_12_object_2136190.png
Page 12 of 16
Date: 01.12.1966
Physical description: 16
dagnara ciamö, mo sciöche casc an ne se recorda degiign. Bele dal ri tamp de mez agost aa les ries eghes mene demez la strada te plü toc’ e te d’atri ingrave ite la strada con material mene jö sö la strada. Mo casta ota dl 4—5 de november e la strada gnöda desfata e rünada ciamö tröp plö dassan, che i tecnizi dla stra da e dl ANAS, ä fat 1’ cunt, che al co- sta almanco 600 miliuns pur la dur- ture indö. Tla lungheza de 26 km. da San Lauranz cina sön Badia e la stra da gnöda menada demez dl düt

te 10 postc’ e te 26 postc’ e la strada gnöda menada demez ’n buna pert o les eghes ä ciave demez la tera sot la strada. L’ plö burt ä les eghes laure demez la strada danter le punt de Mantana tudescia e Longega, olä che la strada e gnöda menada demez trai iadi dl düt e 12 iadi pur na buna pert. Ciamö te plö postc’ e la strada gnöda stopada pro da crap e de vigni sort de ma terial mene jö da de piceres eghes, che te casta ocajiun se e trasformades L’umbolt de Corvara partasc fora la marana ai lauranc

' te de gran eghes plö che priguroses. I plö toc’ de strada menes demez dl düt ä la lungheza de 1500 metri. Les auto- rites dla strada gnee atira a cunscidre i dagns e i laurs da fa, e ne se udoo Braies dai ski - giaches da vent Pullovers grosc (..maglioni“) WAIBL-STEGER - BURNECH P. Schmidhammer > BURNECH ■ Tel. 85833 ^''«»«ft SPEZIALISE PUR 1MPIANC’: de scialde y müde aria te locai de ► ' ► hotels y bars restauranc* y ciasadafüs La strada defora da Pcderoa nia plö fora de pudei durture nosta strada dan

l’ansciüda che gnarä, ma- gari che an ess pudü passe pur Nade ma con de pici auti a val moda, deache al manciaa i scioldi, 1’ tamp e la jant che laora. See düt va ma bei sciöche an ö tla vita, e de chi ’n e-1 plölere püc’ e-le püch da di, mo sce val ä da mance, e-le sauri da se punse, ci straciaries che düta no sta jant ess messü ste fora düt invem zenza na strada. Na buna pert dla jant de nosta valada se tira 1’ vire cun i furesti, d’invem ciamö tröp dami che d’iste, e tan tröpa de nosta jant foss

5
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1952/01_03_1952/SNL_1952_03_01_1_object_2132167.png
Page 1 of 10
Date: 01.03.1952
Physical description: 10
che orä ji a Cortina da de vigni pert dl mon ada- lerch pur chera sajun de fora dl 1956. Chel grandiscimo moviment turistico pur chera sajun fescodei danperfora che al e de bojügn de costrui na strada dla ferata plü grana y normale, sö’n chera che les ferates da dlunch adalerch possi ji diretamenter cina a Cortina, y a la r medema manira sarä-1 ince de bojügn de arjigne strades che condüji la jent tai hoti modems dai paisc plü danprö da Cortina. Al e da odei dan perfora che ma dar na picera pert

-Calalzo te na strada dla ferata normale. Pur eondü a fin le proiect de chesta strada mes- sassa-1 gni' ciae fora ’n tunel de zirca 9 Km. sot le Monte Cristallo, che gness sanbegn a coste somes stravagantes, che chioosia pö se fa fora i cun?, y l’ater toch de chera strada passass spo ciamö te lüsc, olä ch’al e prighi dies loines aladö ch’al. e le teren te chi lüsc. Al vegn ince baie de arjigne na strada dla ferata che jess-da Balsan a Cortina, che passass pur la Val de Gherdeina, y ince chesta strada

gness a coste eis tröp y dess tröp laur. Mo al ne vegn nia baie de arjigne na strada dla ferata Cortina-Bumech, che passass da Fiames pur Pederü-Al Plan de Marö-Longega-San Laurenz, che foss na comunicaziun de Cortina con le Pu ster, Val de Badia y de Maro. Bele dant l’ultima gran vera ee-1 gnü fistidie pur le proiect y les misura- ziuns pur arjigne na strada dla ferata nöia danter Cortina y Bomech, mo do ch’al ee rot fora la vera, aa düt messü gni metü de na pert. Sciöchc i ün bele dit, dartant che

pur la strada dla ferata nöia da Toblach-Cortina foss-1 de bo jügn de ciae fora zirca 9 Km .de tunel, bastasse-1 de ciae fora apena 2 Km. de tunel pur la strada dla ferata Bumech- Cortina, che foss le pice toch da Pe- derü-Plan dla Oa-Fiames. Düta l’atra strada de chesta ferata nöia passass pur teren nia ri da laure fora, a pe dla val y ruvass apena a 1500 metri de alteza y nia tl prigo de loines. ehestes eoses e tl interesse de 00^ y dess de da pense a düc’ pur fistidie pur le begn de düc* canc

’ y nia ma de val- günes persones ,y insciö ruve a eondü a bun fin la strada dla ferata Bumech- Cortina, y arjigne con chesta na comu nicaziun plü snela eon le Brenner y düc 1 i paisc dl nord. ’N ater gran ütl, sce al vegn fata chesta strada dla. ferata, foss-1 che che sta strada da Fortezza-Bumech-Val Ba- dia-Gortina foss de cutan plü cürta, ’mper chera che va da Fortezza-Bur- nöch-Toblach-Cortina. Chesc foss sigü un di maiüs ütli pur le turismo. Deache al mancia les strades c la Val Badia y de Maro

6
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1997/28_05_1997/NST_1997_05_28_11_object_1802547.png
Page 11 of 16
Date: 28.05.1997
Physical description: 16
sein wird. Aber ich kann Ihnen sagen, daß die alten, aus dem Pu stertal abgezogenen Liturine zwischen Trient und Verona ver kehren. Deswegen können Sie sich vorstehen, mit welchen Schwierigkeiten wir zu kämpfen haben. Aber dennoch sind wir zu versichtlich, daß auch die letzten Liturine bald aus dem Verkehr gezogen w'erden. Interviewt: Aktor Oueuiiokek HEUTE INGRID MAIR-ZISCHG Installationen aus Stahl und Ton Steinhaus, Kunstmyst, Di bis So 17 bis ZO Uhr, bis 31. Mai Strada dia Val Badia: maratìa cronica Sce la strada dia Val

Badia é indò eniade sarada, ne se fej degugn piu demorvèia. Mo trec é impò pian pian stiifs. (mt) La storia dia strada dia Val Badia é scitiche en mé o na maratìa cronica. La strada é indo staila sluta. Surpreisa n'é chésta ilegii- na. La jént é oramai aiisada de nia savei sc’an scialiarà veramenter da passe. E Ansa à metii man da lauri: defora dal Crisi de Longega à messi) slii sii la strada por en dé intìer. Le rognes n’e indere nia ro- ades; por codi - y an odarà tari di che al sarà tla reai

té - sarai le tra tteli a sens alterne. Mo almanco podaràn passò, sce ince con temp [lordi) aspetan; nia da premici ne sciafion intant nòies sarades. Chi dl’alta valada tol le ju de FYara tari inant che ai mess jì can tra Balsan o cncer ìa - chesta vari- anta ne funzionali indora nia (la gnerà; can che le ju de FYara ò sliit mess iin fa en tru der lunch [»»• roé poi - ejempl a Pruca. La variunta di ju de Bòrz à ince sii gragn linde: li strada è strenta y nia adatada al gran tratteli - y chesc

ò, a dì li ve ntò, ince dert. Nia dlunch ne des- sel ester stradtins [xir le transi- tamiint de gròmuns de auti. Por jì tla Val de Puster òl diies variantes: Flircia y Sares. La ota ò te vigni eajo lungia. Da Longega a Al Pian Mo le punt debl de chesta strada é La Pii, pili avisa la óta siin som pin za y la Gran Ciasa. Deache i mürs dia Gran Ciasa, vedla residenza nobla indi ostarla, é massa en ma- lester, [xi passò ma auti che ne [x:sa nia pili co (!,5 tnnelailes. Valch [lassa impò - cina che al n ò nia

en control fej valch ci che ai ò. La noia strada «intra Brach, che dess ji sot la zona de espanjiun fora, ojan le trattch de transit (Mangia plaza de paìsc ia, ò cianió en lisa de dis- cusciun. I ,o problem de basa de dot ò che la strada dia Val Badia ess dego- jegn de n renovament radicai. En ejempl co che ara va da fa ò la strada de Jenesien, olà che al ò gnii fat sii na coxtrtiziun enonna por portò le trattch da Balsan sii al’altiira. I cose ò stòs ale, anzi enorms dumi pili co la strada in stessa

7
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1953/01_11_1953/SNL_1953_11_01_7_object_2132589.png
Page 7 of 10
Date: 01.11.1953
Physical description: 10
-le gni metü, mo ala ne n’e jüda, e insciö sperun-se che fina d’ansciuda pö-1 gni telefone ince da Lungiarü. La strada: chesta e na •cosa che bagn ■ le plö sta a cör a düt Lungiarü. See al deventa na desgrazia, ne baste-1 ma de telefone al dutur o al 'medo dlä ciaussa, mo al foss bagn de bojagn ch’äl foss na strada e che le dutur pudess atira gni ’nstess sö 1’ post, e nia che 1’ dutur possi impurmö ruve adalerch do ’n val- günes ores a pe e laprö gonot dlun brunturäjn, e deperpo messa ciamö nosta jant

ji fora extra a l’acompagne ite e i porte döt le patüc’ che ’n dutur pö adore da medie. La strada e al de da incö üna dies prümes nezescites de nosc paisc pur pudai vire e tigni 1’ vare oon le pro- gress de nüsc temps; düc messa reco- nasce che zenza nosta colpa i temps e la vita s’ä müde de tröp da zacan ’neä, e che al ne n’e plö poscibl de vire sciö- che chi da zacan. Na ota ee-le döta. la Val Badia che messaa sciafie de vire zenza na strada, mo purcal ee-1 spo i paurs che se stentaa de vene süa

roba e la servitü che stentaa ciamö de plü de ciafe laur e se davagne le pan, e tröc de manco aa les poscibilites de meter sö familia. I tirs e le lignan ee sigü ince laota chiris, mo nüsc paurs ne sciafiaa nia: de' condü demez e ince nia. de condü adalerch ci che ai ess magari ince dar adore. Chi che n’udess ciamö al de da incö nia la nezescite. de avei na strada, messun di che ai ciara ma zruch ai temps passes e slüsc i ödli ai temps che ä da gni. Ciamö dant püc* agn gnoo-1 dada l’ocajiun

de asfalte la strada dla Val Badia, che e strada dla Provinzia, mo valgügn Ladins foo de cuntra e ehr scioldi e spo gnüs adurves pur asfalte d’atres strades dla Provinzia, sciöche la strada da Türesc, de Sexten e d’atres. Sein e begn düc’ gnüs lassura. che les strades e Ta cosa plö impurtante pur la vita de na valada y cis pur nosta va- lada; ustis e artejagn nia manco che r paurs speta sein dar ert che la strada de nosta valada vegni asfaltada plö tose ch’al pö ester, ince i foresti va plö gion

al fresch olä ch’al e de beles strades da ji oon sü auti e motors, .e lascia dar gion demez paisc, olä ch’al e de burtes strades. La giara che vegn metüda pur eunce la strada gnoo denant presc bei menada ite oon i ciars da paar, mo al de da incö ä fetr düc rodes de gumo, e ehestes rodes ne mena nia plö ite les peres mo les sbürla ma de na pert fora e insciö romagn la strada di a la lun- gia plena de peres e burta da mene e araite. L’ pür tru de Lungiarü vegn vigni an tres plü siet, e 1’ toch che passa

8
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1957/01_11_1957/SNL_1957_11_01_7_object_2133579.png
Page 7 of 10
Date: 01.11.1957
Physical description: 10
P temp se mantegn bei, spo deventerä-1 oiamö chesc alton che i püri vedli e les monies, che i rincüra cun gran bunte e pazienza, pös ji ite tla bela ciasa nöia, che ai s’ä bei tan dii cunforte; ma berba Crooia pe-1 ch’oress plö gion ch’el gniss chel da la falc’ a P do. La strada d’Antermöia e in chesc an rovada fina sö da Crist d’ Rises; da ailö va-ra a la derta inant e spo ia e jö al Bagn do ch’ara ä fat la gran ota jö cuntra Miri, sciöch’an alda. L’ultimo toch e garate ’n pü ert, mo an e cun- tenc

a sparani cun libri de sparani y libri de Conc Curenc 1 . Banca autorizeda a fe operazions cun paesc fulestieres. Strades nöies Bele da dui agn incä ä-n lit tles zai- tuns che chi da L la desmena dla strada e ti da, sce ara ne ti vegn alede ’m grain pert la colpa a chi d’ Comun. Side sciöch’ala e, al ’n e de chi che se cunforta dassen e n’aspeta l’ora ch’ara vegni fata, >e pur console chisc Ultimi vegn-1 dit: la strada gnara fata; na lege nöia disc che vigni maiü vila mass estr umida cun la strada

maestra, e deade- chel e-la begn sigüda che chesta strada vegn fata do püc’ o tröc’ agn. — Pur i fa aspete nia tan iert chi da Ia gran bü- sia, desse-1 ince gni dit, che sciöche fetr düt a chesc mon, vigni medaia ä dües perts, la buna e la stleta. Gina ch’al e ma ’n tru che cundüsc te’n paisc, röie-1 manco jent foresta ilö e chi dl post vi inant bun o stlet; el rüva ilö manco de vigni sort de stleta jent da dlunch adalerch tan begn i dis da laur che ‘ince les festes; la jent dl paisc e pa- trona

de so paisc, al e bei la pesc e an vi am baldeza, an se mantegn sües be- les üsanzes da paur, les iisanzes de dli- jia e dla vita propia de vigni paisc. —- Ora ch’al e na ota la strada ä düt cant chesc ie tröp d’ater d’ bxxn na fin: la strada ti deura 1’ tni a düc, bagn e stlec’; auti e motors cun ’n der scesciüre soiöch’ai fajess aposta datrai sön tru da vigni ora d’ de e d’ nöt. Stöp pur chi che va a pe, stöp pur les oiases e les frabighes dlimgia strada, che ti va ite ti salamenc’ ince sce an tegn

1’ vider stlüt. Chi che abiteia dlungia strada ne sa, sce a*i dess se cunforte plü do l’ 90- radl che porta stöp, o do la plöia olä che almanco 1’ stöp ä na fin. Ince i gragn movimenc’ di soldas ne n’ä de- gügn gion, e ince chisc se’n aprofiteia de vigni strada, pur trasforme spo gonot ’n bei prä do strada te’n pice desert, e pur avei paies i dagn messa spo 1’ paur salte da Ponzio e Pilato. Sanbegn 1’ plö ö avei les strades chi dai auti e dai mo tors, e chi che va a pe messa spo der oiare de me gni

9
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1967/01_11_1967/SNL_1967_11_01_13_object_2136507.png
Page 13 of 16
Date: 01.11.1967
Physical description: 16
’ de na gran impor- tanza. Di punc’ de na meindra impor- tanza trataa de paie fora 823.000 lires a la firma A. Repetto da Balsan por la costruziun dla strada d’Antermeia; ’n ater trataa de na variaziun al bilanz por gauja de entrades nöies de 700.000 lires, ch’e gnüdes destinades por paie speises fates pur dorture sö la Scola d’Antermeia; n terzo trataa de paie con- tribuc’ obligadüsc y speises d’ufize; n quarto trataa de meter sö 1’ büanz de previjiun 1968. N punt important trataa dl cunt con- suntiv pur

de cumpre düt 1’ aredamnt por dües classes dla Scola media da San Martin por la speisa de 950.000 lires. Por tegni y mantegni la condüta dl ega da San Martin, ch’e passada da la fraziun da San Martin al Comim, ä 1’ Consei de- stine la soma de 100.000 lires; mo 1’ re- golament n’ä nia podü gni de pro y i contribuc' por se tache ite y por vign’an n’ä nia podü gni metüs, purciodi che i aconsiadüse ö ciamö se informe miü de ehestes coses. Y l’ultimo punt important! La strada che da Picolin fina sön

Antermeia e set km lungia, in gran pert erta y ma fina a San Martin asfaltada. Cis te chel toch danter Ciastel de Tor y 1’ crist a l’alteza de 1495 metri e la strada da spavent erta: fina a 22 porzent. L’ Consei ä de pro de to demez i dui maiüs erc' y i laurs vegn a coste 3,5 miliuns. Antermeia Strada „Antermeia - Ju de Börz” La vijinanza d’Antermeia s’ä metü adüm y fat fora de fa cun sües speises na strada da Antermeia fina sön Ju de Börz, y ala s’ä ince bele metü al laur por realise chesc gran

y bei proieet: in chesta aisciüda e-1 gnü dauri 1’ gran toch fina sö a pe de Börz y sein d’alton vegn-1 laure pro 1’ secundo y meinder toch fina sön Ju de Börz. Düta la strada deventa zirca 5 km. lungia y 6 metri lergia; ala ciafa na pendenza media de nü y na mascima de 12%. La vijinanza fesc chesta strada pur diversci motivs; por pudei condü cun plö comodite 1’ fegn y la legna y por alze 1’ moviment di foresti, che va sön Börz a se goder les belezes dla natüra. I prä de Börz e bele gnüs cumprä sö por

arjigne impianc’ da ji d’inver coi ski. La vijinanza d’Antermeia se'n apro- fiteia de chesta intenziun y fesc sö na bela strada daverta, pur düt l’an. An termeia laora bele ince por se fa instes- sa liftc’ por d’inver: 1’ maester y um- bolt Willy Clara ä ’n lift da Antermeia sö; l’hotelir Hermann Winkler ’n fesc ’n secundo plö insö y 'n terzo dess ince gni fat; düc' trei dess condüsc fina sö ’n Ju d’Alfarei (2273 m). Mo ince la strada da Antermeia sön Börz ne dess nia se rave ailö. Poness laora da süa

10
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1999/17_08_1999/NST_1999_08_17_11_object_1784690.png
Page 11 of 16
Date: 17.08.1999
Physical description: 16
Taaeszeitunq Bergmeister-Variante gefällt den Meranern nicht Die Bau- und Wirtschaftsgruppe Burggrafenamt hat in Zusammenarbeit . mit einem regionalen Meinungsforschungsinstitut in einer Fragebogen-Aktion, die Meinung der Burggräfler über die MeBo- Ausfahrten, sowie über den Küchelbergtunnel, eingeholt. Dabei kam ein erstaunliches Resultat zu Tage. Von Joachim Invekhofkk Comisciun dia contradiziun Le no dia strada d 'La Pli a Brach - la medema comisciun ä dan da zacotcun d’agn dit de sciö

überfuhr sie. Das Weiße Kreuz von Meran brachte die Verletzte in das Meraner Krankenhaus. Am Einsatz war die Straßenpolizei von Meran beteiligt. L a strada dia Val Badia gnarà comedada, y por la comedi: jaràl dehujegn de la sari: por an perioda piti lun ghi, zacolan il agri. Insciii alma- no les previjiuns. l’Or ci che re- verda les alternative.-; él tres ciamó piich de fat. Deloje In tra- fich ile d'atri verse portarli do gragn problems. Insciii é Ghor- valada n'alternativa nia pos tulila, oilii che

beli: siigli é la stra da y i jus dampró dal cola». Ci che romagn é les variante» de Furt-ia, Rina (Grones) y La Pli- Sares. Le problem gran nasc a La Pii, olii che ài n 'e danter le paìsc y Brach nia na strada (che an i diji strada canta piich), mo ma en tru. Le trafich ina: ma le- sìer ne sciafiarà mai da passe atlò. Al passass por pinza d ' La Pii fora. Por le paìsc fossel agn de tormentaziun che la populazi- un ne se lasciarli nia tan atira sforzé sii. Y al é ince problems pratics. La Pii

è en paìsc striint. I stodafiis à calcolò che al à lereh a La Pii 130 auti. Y chi à lerch can che na ligna è enzai so por rench y il 'atri amez strada. Y can che i auti é amez strada - ocajiuns de festa - é ince la plaza d'La Pii piena de jent. Cò fà passe le tra fich alternatif, ince mà te ona na direziun, ala strada dia Val Ba dia? Al i gness ince tut a chi il ' La Pii so post, olà che al floresc la vita dia comunité, la plaza. Le trafich passass ince sora la Gran Ciasa fora, con na óta che triic

se stromena da fa (an sa pii tan in compri che i seiors é siin nostre» strade») y con i miirs dia Gran Ciasa en malester. Na sohmun lbss la strada sol paìsc fora. Mo chesta strada, tut sii tl plana regolatili, é dalunc, le proiet é gnii liloché a Balsan dia seconda vomiscili!) legislativa. Ci che é la cèssa stramba: La medema comisciun à dit de sciii al plann regolatili dal comun, olà die rollimi cèsta strada ea lòite. Empiii n T-ss la comisciun »ègri nia plii la com petenza da ili de no, mo mà plii

11
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1958/15_06_1958/SNL_1958_06_15_1_object_2133735.png
Page 1 of 8
Date: 15.06.1958
Physical description: 8
S. i. a. p. Herrn. No. 12 Pursenü, 15 de jügn 1958 An X Vegn de fora Conto corr. postale No. 14-1174 — per poata: Nos Ladins, Ortisei (Bolzano) Lires 25 2 otes al mens Abonament pur düt l’an 1958 L. 400 - Pur i paisc Fora dla Talia L. 900 « Spediz. in abbon. post. (grup. 11) La sforia dla strada. dla Val Badia (Franz Kostncr - Corvara) III. La descriziun dla strada dla nosta val, da S. Lauranz incina Corvara, e dar ria y delieata, purciodi che al ne n’e plö jant vedla da podai damane informa

- ziuns dal tamp da zacan y purciudi che da rultima vera e-1 ste desdrüt in gran pert les scritüres vcdles. Solainanter ca- les d.al 1910 insö e ciamo res tad es te mies mans. Soe al foss pur cajo ciamo valgügn ch’ savess val de plö che casc articul porta, chi foss dar bei priä, de 1’ lasce a l’savai al scrivan o a la reda- ziun de „Nos Ladins” a Ortejai. Les gran rgosses dl alton dl an 1882 aa desdrüt in gran pert la strada da Pi- colin incina Zija y da chilo inant incina sön i Puntac foo-la stada

rovinada da la boa de Josciara. Tut in conscidraziun da les autorites, che i 4 Cunnuis dla val ne foss nia plö sta bogn d’ se mat a post casta strada, foo-1 gnü mctü ’n injinir a fa ’n pro- get pur na strada nöia; casc foo l’injinir „De Aufschneiter”. L’an 1883 aa casc injinir scomcnce 1’ proget dla strada ch’ün sain: da Picolin a Zija sön P tracie dla vedla, da Zija a Pedraces in gran pert nöia y da Pedraces a Corvara in pert do la vedla y in pert toc’ d’ strada nöia. Chi ch’a punse fora spo P proget

dla strada da Picolin a Longega, nc sa-i nia, purciche castes scritüres me mancia: plö sigü s’ä-i metii düc a üna. A gni sura ite pur P Losch de Plaies, do la strada vedla, foss-el gnü a Longega na gran cuntra pendanza. L’ proget dl injinir Aufschneiter foo pur na strada d’ II. dass, de na lar**aza d’metri 2 1 / ä , cun plazes da tignl Fora, zanza cunetes, cim 8 punc, sparangoles y stüs d’ lagns dan da l’ega y ’n punt d’ fer da passe ia l’ega ai crap de Sotcia- stel de 55 m. de lungaza. La lungaza

d* düta la strada foo complessivamanter des de 33,400 Ion. Les spaises foo calcola- des a 110.000 rainesc o 220.000 corones y gnee paiades dal Stato, da la Provinzia y P 21 o/o da i Cumuns. La pert ch’ ti aspetaa da paie ai 12 Cumuns ee compartida sön la base dies entrades y di kilometri d’strada, che vi- gnüna adoraa. Insciö paiaa i Cumims da S. Lauranz, Mantana, Föll y Onies dbo- riada l’8o/o, i Cumuns d’Marö, Rina, S. Martin, Lungiarü y La Val l’50°/o y i Cumuns d’ Badia, Corvara v Calfosch l’42o

12
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1998/17_09_1998/NST_1998_09_17_11_object_1792223.png
Page 11 of 16
Date: 17.09.1998
Physical description: 16
N D 11 PUSTERTAL ILADINIA Mä problems Na fraziun entiera taiadafora: la strada La Pli - Brach nia praticabla por le trafich posoch. „...dann können wir es lassen!“ Das Brunecker Stadtmuseum für Grafik steckt in einer Krise. Die Besucherzahlen sind im Sommer um mehr als die Hälfte zurückgegangen. Einer der Gründe: Die Gemeinde hat ein Werbetuch in der Stadtgasse über Nacht ohne Absprache mit der Museumsleitung entfernen lassen. Von Hans Peter Lercher Die hat mehrere Ursachen. Num mer eins

die Kultur managt, stellte auf Anfrage der „Tageszeitung“ klar: Daß der Wettbewerb mit den „Ol-Platten“ nicht erfolg reich gewesen sei, habe seinen Grund auch darin, daß er vom Museumsausschuß nicht ausrei chend unterstützt worden sei. Tla fraziun da Pliscia é cotanc malcontonc, y nia piich. La stra da atuala danter La Pii y Brach é sarada al trafich posoch. Le problem é belo vedi, mo empò n’él nia ciamó dan man na solu- ziun. La Gran Ciasa à i miirs dér en malester. La strada dan ter La Pii y Brach

passa tóch sora la Gran Ciasa fora. Porchél ne poi passé degiign auti posoc piu co 6,5 tonelades danter La Pii y Brach y enscio ince Pliscia y Peraforada y les viles dia tom- pla da Pliscia. Passé por la stra da da Sares y Peraforada ete pert (co foss mefo ince na gran muraria y en gran tru empiii), n’é gnanca consenti, deache blem sciafia cose da gnì ince por na secunda gauja: la strada de costa fatéza gness a coste trep, y enscio é ince le conséi de comun de Mareo pliilere cibhe con l’impégn che

la strada végni fata. DI ater vers messass ince con n’atra verjiun la strada atuala gni dorterada, y ince chél costass trep. Enscio éson danter argumentaziuns che se roda òna danter l’atra desco le iat co se roda por se morde tla coda. Le conséi de comun, costa l’opiniun de Tresele Palfrader, à manco hiisia da fà vai ean che ara se trata d’La Pii. Le malcontont végn da odéi dan- dadòt sce an t'ej en confrunt con Beiträge für alle Kultureinrich tungen um 10 Prozent gekürzt. Gasteiger: „Wir fragen uns all

werden. 15 Kilo Marihuana beschlagnahmt In Bruneck sind gestern vier Al baner mit 15 Kilogramm Mari- huan verhaftet worden. Die Ver haftungen erfolgten im Rahmen einer großangelegten Aktion der Carabinieri. Die Ermittlungen werden von Staatsanwalt Giovan ni Kessler geleitet. Weitere De tails sollen heute bekanntgege ben werden. ■mä ■ ■ ■ » mw Gran Ciasa: le mür é en malester, autl posoc ne po nia passé sora fora. ince che strada é sarada por auti po soc. Ensciii é la st rada sarada de dui verse porles mas

13
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1970/01_12_1970/SNL_1970_12_01_12_object_2137314.png
Page 12 of 12
Date: 01.12.1970
Physical description: 12
palsi begn tla pesc de Di! MAREO Ai Ultimi d’otober e stada tlo la noza de Lenze Willeit da Mez-Biei y Maria Palfrader de Pre-Soröa, y la gran pa- rontela y cunesciüs ä tut pert a la bela festa, y düc’ aöda der bona fortüna ai marides da nö! Do les gran eghes da l’an 1966 y la spordüda che düc’ ea tanco sares dae- te, deache la gran strada danter Lon- gega y San Laurenz ea gnüda en pert menada demez y ’n pert ea la strada plena de material, ä düc’ metü man de se festidie de arjigne ’n atra strada

por podei ji fora ’n Puster, olä che düc’ ä da fa o ji da doturs y por vigne sort de afari de nezescites y sön chera e-1 spo de vigni vers gnü daide la vijinanza da Curt con a capo Pire de Col de fa na derta strada da Curt cina sön Fur- cia, da olä demez che chi de Valdaora ä belo da agn fat fora valgamia na bona MARINER Ornament d'or ä dagnora süa valüta varietes da maride Os ciafeis da nos: varietes elegantes - odles - ornamenc’ dl brac’ - ores - morones dal col v tröpes d’atres dar de beles

scincundes Ornament d’or fesc dagnora ligreza MARI l\l ER BURNECH str. zentrale, 27 strada cina jö sö la gran strada tres la valada de Puster. Cösta strada nea, co podarä ester dal maiü ütl a döta la Val Badia, ä coste 84 miliuns de li- res, e lungia zirca 5 km. y e zirca 5 mt. leria. La strada dai soldas da Al Plan sö por chi Vai y sö por chi pres da Rara ea belo gnüda fata fora valgamia l'an 1958, mo a pert che nia düc' i auti podea passe da vigne sajun, ne ea che strada de püch y degün ütl a la gran

pert dai paurs da Curt y Costamesana. Le Comune ä ince agn a la lungia fe stidie de mantegni cösta strada, y dea che cösta strada e de gran ütl a döta la Val Badia y ince por la Val de Puster, spera nosta jont che les speises de mantegni cösta strada vegni finalmen- ter soratutes da la Provinzia. Jona de San Martin de Tor Sö la staziun dla ferata e-1 un scior che ä valgamia prescia de ji invalgö, y la ferata ne rüva mai adalerch, cina che chel scior va a damane le capo dla staziun, can che rüva

— diit pur Hotel: — tasces de servietes — bloch pur anunzie — roles de cassa — cunc’ de pnnsiun etc. — papir pur toilette — ceslc’ dl papir — articuli d’ufize — chertes da carte BURNECH I. strada zentrale, 54 Tel. 85146

14
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1959/01_03_1959/SNL_1959_03_01_4_object_2133916.png
Page 4 of 10
Date: 01.03.1959
Physical description: 10
Da 'n ta Fodom £a Jüwnatada - Masern, dz noste Mont! Da agil ’ncä ven scialdi descorast |e fat progeti per na strada da rue al pe de casta bela mont de la Marmolada. Qiin adess fat l’e ste ben puocli! Da Cianacei i laora davö al stradon ite per Alba e Penia, ma ’ncora se mossa rue su a pe; e füll che ’1 sarä, gausa la nei e le grau levine, ei restarä dalviert de- ’nsü, l’e ’ncora la strada batuda fora ’n- tant la viera del -18 china a Table Pa lazzo: da chilo ’nsii l’e ste la SADE ehe s’ä fat

l’ultimo trat per ji su coi ma- teriai da fe la gran diga idel Fedaia che bina la icga de duta la Marmolada per mate a ji le doi zentral eletriche de Malga Ciapela ’nipruma e davö cala de me per 4 meisc a l’an: da jugn a se- tember i niese da d’iste. Da Ciauri, ite per la Val Pettorina e i Sarai de Sotoguda, se pö ji su al Fedaia bele adess con de pici Pulman per na strada dart arta e nia saurida che per 14 km la douc dal 12 al 18 o/o, con ou- tade da steate a le 1‘e e dart strenta, scialdi da mate

averda. Na strada che se adata plu per na Jeep! Ence da casta f iert la resta sarada la maiou pert de ’an da la nei e levine. Da Sotoguda Saviner. Per retifiche e slarge casta lon- gia strada, l’e en progeto che perveiga na spaneda de 960.000.000 che puoch vantagio el portasa per resolve el pro- blema de na strada curta e segura de rue a la Marmolada. El 12—18<>/o de pendenza con casta spaneda no se rua al podei to na! Dute caste consciderazion, i ä fat vi- gni l’idea al Comune da Fodom

de fe en proget de na nuova strada che par- tisa da la statale 48 de le Dolomiti, da furneien seiche na roda cun ’n peis ciariä su de plu de mesa tonne Motocarro ERCOLINO 192 ccm purteda efetlva 590 kg *L MOTO GUZZI cun legreza Ve presentea I nuef ERCOLINO 192 ccm purteda 5 qulntal, che le ‘I model plu modern de MOTO-carroj motor a 4 tempes, 4 marcles; marcla zerudi y a reduzlon; premses Jndraullches; rodes da glaml£ ora? super- flzle da darl6 1,93 m: bon de tri y saurl da furni; sterdi y segur. - ‘L nuef

ERCOLINO le adatä per uni bujint prlsc L. 416.000 MOTO Informazlons plu avlsa Ve dä *1 conzessionlst F. BASSETTI Bulsan-Maran-Caldaro GUZZI la outa No. 23 del Pordou (la outa dal peron) a 1949 de auteza. Da casta ,qu- ta, se perveiga de fe 800 m. de nuova strada del viers de mont de Ornela che* la douc el : 5 o/o, e po na ■ galeria sot ! el Sass Ciapel de km. 2.350 zirca, de 6 m. lergia che la douc el 2o/o e la portasa a quota 2040 bei davant al piazal del llifu- gio Venezia al Plan de Fedaia per

15
Newspapers & Magazines
Die neue Südtiroler Tageszeitung
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/NST/1998/19_08_1998/NST_1998_08_19_11_object_1792754.png
Page 11 of 16
Date: 19.08.1998
Physical description: 16
durchsucht Mögli cherweise stand auch eine dritte Person mit einem Fluchtauto be reit. Die Carabinieri von Innichen werden sich nun mit ihren Kolle gen in Madonna die Campiglio und Milland bei Brixen in Verbin dung setzen, nachdem es dort am gestrigen Dienstag zu Überfallen kam. Daß es sich jeweils um die selben Täter handelt scheint aber unwahrscheinlich. Vigni 100 agn Le ressanamënt dia strada dia Val Badia é proieté. Laùrs metarà man en ater ann. L a strada dia Val Badia ea gniida fata di 1892

, y da dailò ineà ésera gniida co- medada gonot y ince aslariada, mo mai n 'àn proieté ciano chésc coliamént : la strada dia Val Badia é ciamó chél tru por i ciavai di 1892, ince se'al é plii lerch y as- falté. La situaziun di trafich é miidada, chél sa vigni giat, y ti ut- metii - méss ester roés ,,i témps dies sporjénzes, di paréis de crép y dies sfesses prigoroses, mo dan- dadiit dia strada stliìta“. Ala fin sani la strada leria set metri por na lunghéza de 5,8 chilometri. Tisi crepa gnaràl forò biisc

por set toni, che ara eri sistem de ilmni- naziun y de alarm dér modern. Al grumi ince costruì cinch galerìes Caueuìa rMin qha | lims agn él ince gnii haudié assà dia strada, che n 'é nia plii adegu- ada ala situaziun. Impede zacotan de ciavai al de passa plii de 10.000 auti al dé. Por chi d ' La Pii po la strada por Pliscia y Sares ester n 'alternativa, por i sciors, che se stromena po bele assà son Iti stra da da Longega fora, n'el nia en bun conséi, y lapró n'él gnanea bun fat (lauri en ater

tru de tran- sit nia adegué ala situaziun. Scioche le sfoi d'informaziun dia provinzia informéia, é le proiet por i nos toc dia strada fat, y l'ann che vègn metarà man i laùrs. Le pròm motif che iiisti- fichéia en intervént massif é chél dal siigherté. Le trat plii critich dia strada é chél danter Manténa Todéseia y Longega (gonot assà sté saré prò roes o podruns). La junta provinziala à modifiche i planns regoladus di comuns de Mareo y San Laurènz por dorteré la strada, con laùrs che gnarà scric

fora a Uvei europeich. Al plii tert tl 2004 - inscio végnel impor- Strada dia Val Badia: Proiet por le ressanamënt tat artifiziales davertes y dui pone. Sot strada ite passarli ince la condiita dies eghes pazes, che è ti ultims témps stades le prota- gonist de na pici» comedia poli tica: la junta provinziala à bele decretò i laùrs - y à spo indi-re messii zeder defrunta ala urente dia populaziun. Y inscio àn udii le miraco che na cessa lissada por decret dia junta è indù gniida miidada, deache

16
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1958/01_10_1958/SNL_1958_10_01_1_object_2133803.png
Page 1 of 10
Date: 01.10.1958
Physical description: 10
-c’ dla val Ba- dia ince chi d’Gherdana. Do ’n tamp relativamanter cürt, gauja l’püch trafigo stradale dla doman, passaa-1 pur la eite d’Balsan, ciamo Idüt iluminada tl albie dl de nü, paralisada da ’n son lisir de chi citadins, do na giomada cialda y pso- cia, ch’aa porte apana sön la doman na . debla aria frasca, pur lasce paisc mpü ... cala janfrmervösar'tormentada-'y^batüda dal g ran cialt d’agost. L’iade jee inant pur la strada d’Ma- ran, fianchegiada da piantagiuns zanza fin de vignes y d vigni

sort d lagns da früc tla bela planüra dl Adige-Etsch, a somilianza dl vero „paraisc terestre”. Da ilö, olä che 1’ Isarch porta les süs eghes pazes tl maestojo Adige, sta-1 a varde cala fertiliscima conca d valada sotstanta, l’storico ciastel Firmiano (Siginunds- kron), che ä tigni trüz al tamp v ai temporai, sciöche ince a les numerojes veres y a tiagn d combatimanc de sol- das. Ai pisc d’castes venerandes mura- lies passe-1 la strada pur l’plan d’Cal- daro, tan nomine pur la gran fertilite

foo naota ~ r n gran parü, ch’ cun l’tamp e spo ste suie sö. Dlun- gia Naturno se deura la strada pur la val d’Senales. Al me pe ’n destin tragico, ch propio a Madona de Senales e-1 les fosses d’ düs nostes compaejancs: dla maestra Scolastica Agreiter y d’ Gran- ruaz Pasquala. Do ’n ater toch d strada, eco la vista d ’n ciampani cöce, alt, spiz insciöche na odla y mpü stört: Silandro, 1’paisc plö important dla val. Les süs casermes „Ortler” e ciamo in bona memoria a tagn d’ püri „Standschützen

” dl ultima vera, vedli, püri, zoc, amarä, cun mans y cun pisc storpiä, cun ’n ödl sü, tröc La ciüte de Cuera 6torc y gobi insciöche ’n cianac. I abi- tanc d’Silandro i ä ciamo al de da in- cö imant, co che ai fajoo „marschieren” pur la strada d’Corces cun les „Holz attrappen” (ermes <d’ lagn) sö 1’ spine ciaöl y .tl medemo tamp toron. I mituns da scola ch’i acompagnaa, ti scraiaa do dlun rian: „Die neue Waffe!” Inciar la dlijia ia e-1 la curtina, cun la fossa d ’n nosc paejan, l’soldä Merch Daptrnt

. L’ so tragico destin pö-n se fa cunte da ’n Pere Capuziner dl cunvant, che l’ä assistl i Ultimi momanc dla süa jona y desgra- ziada vita. Da Silandro inant, la val se slargia y, darSpondigna dmez cundüsc lartanno- minada strada dl pass dl Stelvio. Da l’atra pert dla strada, al pe dla munt ch’ fesc l’confin cun la Svizra, udoo-n da- lunc i mürs blanc dl convant Monte- chiaro (Lichtenberg) di Benedetins. Chisc ä albü na gran importanza tl combat, al tamp dl imparadassa dl Austria Maria Tarejia (17-10—1780

17
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1960/01_01_1960/SNL_1960_01_01_14_object_2134140.png
Page 14 of 14
Date: 01.01.1960
Physical description: 14
|||iiiiiii|iiiii||iiiiii|||iMiii||iiiii|j|iiiiii||iiiui||iiiii|||iiiii|||iiiii||||iiiiii|iiiii||||iiiii||iiiiii||iiiiii:|iiiiii||iiMii||iiMii||iiiiiii||iiii||||iMi[||imii|||iMil|||mi|||imi|iiiimi||iiiii|||iiiii||||iiii|||iiiii||||iiiiii|iiiiiiMimiii|iimi|||imi]|iiiii||||!mij|iiiii||||iMi||]iiiiii|||iiiii||iimij|imi||^ Tröpa fortüna y düt le begn augüra a süa stimada clientela ladina Ca qmt t butega de tapec BURNECH, strada zentrale TI passe da /' an vedl tl an nü augüra düt l‘ bun a süa bona clientela

y a sü cunesciüs la FERAMENTA P. GROHE BURNECH TI meter man l'AN NO augüra düt T begn a süa stimada clientela ladina Waibl-Sieger BO RN E C H, strada zentrale 25 y 42 Dar 'n bun AN NU 1960 augüra a düta süa bona clientela ladina la gran butega de porzelana. y de dütes les massaries de ciasadafüch y pur mesa K. Neuhauser BORNECH - strada zentrale 29 *27 meter ma /’ £/Tn ENü augüra düt l’ 6egn a süa stimada clientela ladina 3 i. ^scßurtscßentßaler 33ornecfj, strada zentrale 39 LA BUTEGA DLES MIÜS QUALITES

DE CIALZÄ H. SCHROTT BURNECH, strada zentrale 36 augüra a düta süa buna clientela dla Val Badia ’n AN NU I960 dar fortüne d. büc i f^,ablr,s bat n tju ein yOä i 960 La butega dlunch cunesciüda \ ALVERA SAN LAURENZ Felix Crepaz Burnech via Campo Tu res 7 - tet. 851 73 Fujina dai auti reparaziuns — saldaziuns 'Soccorso A.C.I. n. W "Abschleppdienst*' AI membrl dl «A.C.I.» vegne-l condöt deiner l’ auto deban, sce al 6 valch da fal£ so la strada Responsabilite dla publicaziun No. 2/49 Reg. St dr. S. Erlacher

18
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1965/15_12_1965/SNL_1965_12_15_16_object_2135880.png
Page 16 of 16
Date: 15.12.1965
Physical description: 16
nosc paisc. Düc’ i aö- da de cör der bona fortüna te so stato nö, do che nosc bun Fritz ä dagnora tan ciare de söa bona oma y de söa jont y spo porte pro trep de bun por döt le paisc con so frabiche y arjigne por le turismo te nosc paisc. La festa por söa noza ven sogü fata de cör da vignön de nos y ciamö ’n iade döt le bun a Fritz y söa fomena! Le Consei de Comune s’ä tut sora de fistidie por arjigne na strada ince a la fraziun da Rina, co e al de da’ncö tanco l’ultimo paisc zonza na strada

da podei roe con auti. La strada da Antermeia ete e plülere stronta y lun gia por messei pie sö da San Martin. Chi da Rina s’ä metü adöm te un con- sorzio con a capo Franz Pedevüla da Rung. A1 e ince belo gnü laure fora en proiect por fa la strada da Longega sö, y la strada nea gness a ester zirca 3 kilometri lungia con al plü 12% de ert. Do la lege dl 2-6-1961, no. 45 e-1 le Stato co deida y fistidieia de arjigne strades, mo le ciave fora le grund por la strada messa gni fat con speises de chi dal

paisc. Le Comune ä ensciö fat fora de de 2 miliuns de contribut a chi da Rina por ciave fora le grund, y spo gness i laurs de fa la strada a coste zirca 15 miliuns, che les autorites de Comune y le consorzio da Rina ciararä de ciafe dal Stato. I omi de Comune ä spo ince acunsie de i arjigne le tele- fon a la fraziun da Tintal y i paurs interesses e entenüs de paie enstesc na pert dies speises, mo döt le laur messa ciamö gni conscidre plü avisa. Spo ä i omi de Comune ince fat fora de dortore endö

la strada ete por la Val cina ete Pederü, co e gnüda rünada dassen dal rio tomp laota de setember. L’Ing. Sebastiani ä arate les speises dal laur, co e de 3 miliuns, y le Comune se ä soratut de festidie che la strada vegni dortorada, y le Comune s’an to- larä ince sora de dortore la strada co va sön Plan de Corones y cis cina sö olä che al e ciases, y por düc’ i laurs gnarä-1 ince damane contribuc’ da raministraziun dla provinzia. Do e spo gnüs conscidres plü avisa i laurs de meter la canalisaziun por

. ^ CIASA DA! GUANC BURNECH - PURSENÜ * SAN CI ANA - CORTINA DITTA-FIRMA POCCHIESA ROBES DE CIALZÄ BURNECH - strada zentrale 57 * Auqüxa a düta süa Aotta dienteia dai'n Am TLadi y.’n Am An 7lä 1966 Pur dQtes les scincundes de Nad6 gnlde a dar6 y daferöls chilö la plü gran lila pur äi - ales y melndrl a prlsc veramenter bogn

19
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1968/15_11_1968/SNL_1968_11_15_12_object_2136808.png
Page 12 of 12
Date: 15.11.1968
Physical description: 12
la strada nea sön Fodara Vedla y spo sön Sennes. Sogü che i soldas ä albü da fa en rio laur da fa che strada danter i crep da Pederü cina sönsom a munt y spo enant cina ete en Sennes; cösta strada e gnüda fata por bojügns dai soldas, mo deperpo sanben arä ince i paurs, ostis y döta la jont co ä da fa sü laurs de chi versc, so bun ütl, mo al sarä ince ciamö da fa fora plü avisa, tan enant che la vita dai soldas ne sarä nia de dän ai paurs sö por ches munts. Ai 21 de setember se e endo abines i omi

- mascinsda laveautoma- tisc - mascins da sopersce aparac’ Stereo - material de instalaziun cialei-se pro Fa. Ambach & Co. BURNECH strada zentrale, 55 ziun da les autorites dl Stato por i agn 1967/68. Le maiü merit che al e gnü de pro y spo fata la strada da Curt-Rü-Les Ciases-Furcia e de Pire Palfrader de Col, co ne n’ä scone no bries no festidi por fa valch co sarä de gran ütl a döta la Fraziun da Curt y de döt Mareo, y por enteressament dal Capo Fraziun Pire de Col, ä i omi de Comun porte dant

a 1’aministraziun dla provinzia, che cösta strada vegni soratuta y man- tegnida da la Provinzia, desche ince la strada da Valdaora cina sön Furcia e ince belo gnüda soratuta da la provin zia, y al gnarä ciare che ince cösta strada vegni asfaltada a speises dla Provinzia. Nosc Ombolt Tone Feichter ä spo ince porte dant a les autorites dla Provinzia, che les strades da Lon- gega cina sö Rina y da Al Plan cina ete Pederü vegni soratutes a speises dl aministraziun dla Provinzia, deache le Comun ä massa de gran

la plü bela Vigni ciasa ciara fora bela cun i tapec’ y tendes da funestres che ciafeis pro ai Lexex, Burnech Reduziuns de prisc pur Hot! y Pensluns Mobil de qualite a de bogn prisc y cundiziuns de pale pur holi y ciamenes da afife ia Cunseis - proiec’ de möbli spezialise a mefer ife i möbli da bufega spezialisada de möbli-fisfleri E. MABR St. Georgen dlungia Burnech fei. 85920 A N J O B TEXTIL SUPERMARKET Propr. Tom Jobstrabizer BURNECH . strada zentrale, 52 Filiale* i BULSAN,»tr.Perathoner

- zag da porte ma solamenter a 106.000.-lires pro cunzesci- un dla Firma BURNECH strada zentrale, 24. Tel. 851 41 F. LANER - BURNECH STRADA ZENTRALE, 18

20
Newspapers & Magazines
Nos Ladins
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/SNL/1962/01_09_1962/SNL_1962_09_01_14_object_2134894.png
Page 14 of 14
Date: 01.09.1962
Physical description: 14
I MURINS DE COSTA Scri( pur F eoncors-ENAL. priim premiu Janl vedla ä sigü ciamö in bun rc- cord la strada vedla da Zija cina soll i Puntagi- Aula che al e ciamö aide da incö F punt da Zija, jee-la ia sö Patra perl, passaa püch sura la grau ega sot Cureiela ilc, ruvaa it a pe dla Gran Val dlungia l’ega ite, piaa plan plan sö pert ite pur la Ro e pur i prä de Co sta, passaa ia P llö dla Ro, tiraa it dart sot la Fraina ite e ruvaa spo dainprö da la ciasa di Romun, ehe an dijoa (mo che sain

da valgügn agil e toniada in rovina, apana c da cunasc P post aulä ehe ala e stada) tles otes di Puntagi che an vaiga cianio sain. Fora Zija ee-1 ai tempi de nosla sloria ciamö un liieh da paur sö a mez ehi prä che an vaiga sura strada. mo die e sie spo ineiar P 1850 lasce sö, sciöclie tagn de atri löse in ehi agn. A niesa strada tra Zija c i Puntagi. bei aulä che i erap de Costa vagn jö e ia da Patra pert i erap de Sociastel i fese. fa a la strada nöia la grau ota. ee-1 jö sot la strada vedla dlungia

Pega almanco dui gragn niurins. scc lio trai e dlungia na piccra ciasa dubilaziun. E scc i nc me l’ale. aldii-1 ci un pü de campagna laprö a forme un pie’ löch da paur. De cliisc niurins c dla ciasa ne vaigun aide da incö nia plö. L : au dies gran eghes. P mais de setambr 1882 e-1 sie dfit dcsdrül e mene in malora zanza lasce val sagn ciamö zeuch. Canclic iö ec ciamö en te in fit e cldi jeo a varde les vacies, me recordi che an udoo ciamö val tocli de strada, che jee it pur la Ro e cal toch ite

insom ruvaa tla strada nöia. Che al e castes ciases da zacan ailö, sc diji ciamö val inom che e reste. Insciö pur esempio P pre da Morin e la para da Morins de Costa che riiva bei cina jö da Pega e che bonamunter aldii pro cal pic r Ifich. I me rccord ciamö avisa che al gnee vigni iste „Cal da Morin”, che se scrioo Deluca, a sie calcs pures e pre da Morin. Al tamp che nosta storia cunta, ee-1 gran moviment de jant e ciavai sö e jö pur tru da Morin e ite pur la strada vedla cina Pedraces. Düc chi

a plajei de düc', a prisc dar arbasses M. THOMASER - BURNECH STRADA DL SPITOL VEDL - VIA BORGONUOVO-AUSSERRAGEN La Ciasa Alfa Laval (Stockholm-Svezia) fabricheia aposta pur Vos 20 dlversci tipi de zentrifughes dl lat Alfa-laval ft Diabolo dai 45 ai 250 li tri a l’ora. te vigni gradaziun de prisc Vendita a paie atira y a >ates Alfa-laval ft Diabolo Zentrifughes dl lat perfetes, sigüdes stersces, che dtlra di - Zentrifughes dl lat dagnora sura diites les atres! Rapresentanza esclusiva: Firma KNUT JONSON

21