278 items found
Sort by:
Relevance
Relevance
Publication year ascending
Publication year descending
Title A - Z
Title Z - A
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_277_object_5627922.png
Page 277 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
debic per meter scioldi te n mplant portamont. Plu gen se cumedoven su la ceses per de d'albierch ai patins. L mplant da fe neif ie uni fat su I ann 1985. Schilift Sochers Fat su I ann 1969 sun I eur plu a sud dla conca de Ciampinei dala medema sozietä che ä fat la sentadoia, iel uni mudä ora cun na sentadoia da cater I ann 2006. TI medem temp iel nee uni zarä ju n segondo Schilift fat su tla medema conca for nteur I 1970. Col Raiser Fat su da Luis Schenk ti ani 1961/63. Giauri I ann 1963 cun

condles daviertes da 2 persones che adurvova 20 menuc a ruve sun Raiser y menova su feter 300 persones al'eura. L lift de Col Raiser, me n pert sun la spersa dl Chemun de Selva, passa via grüne privac de 18 patrons. Renuvä I ann 1988 cun cabines da 8 persones y pona inö dl 2008. La sozietä de Col Raiser ie stata una dla primes a fe n mplant da fe neif sun dut I purtoi dal ann 1982 inant. Schilift Plan da Tieja L prim lift baby te pra da Tieja ie uni fat da Luis Schenk da Dosses I ann 1955 y pona I ann

1965 da Matthias Comploj da Tieja cun na capazitä de 500 per sones al'eura. Renuvä I ann 1969 y 2009. Nee tlo iel bele uni fat n mplant per fe neif dl 1991. Gherdeina Ronda DI 2003 iel uni frabicä n cunliament sota tiera danter la furnadoies de Ruacia y Col Raiser. L se trata de na ferata cun doi vagons te n tunel. I vagons ven trac da na corda y ie boni de mene feter 2.000 persones al'eura. Chesc cunliament ie garatä do ani de proietazion da pert de Luis Schenk y dl Cunsorz de turism de Gherdeina

(che ä fat y paiä i prim dessenies). L ie pona uni metü su na sozietä a chela che I ie uni nviä a fe pert duta la populazion de Gherdeina. L President de chei ani dl Cunsorz de turism de Gherdeina dr. Andreas Sanoner da Mauriz ä purtä inant I proiet cun gran mpeni tant che te doi ani de leur iel uni fat sibe I tunel che la furnadoia. Risacia L prim Schilift sun Risacia ie uni fat I ann 1952 d'autonn per 1.050.000 lire dal'azienda de turism cun I aiut de Valantin Bernardi dl Fever. N ova spustä

y mpue slungiä I Schilift che fova dant ja Nives y jiva dal hotel Oswald nchin sala stazion dla ferata. L fova pona uni cumedä su, mudä y dat a fit a Valantin per 270.000 lire al ann. L ann 1956 ova I patron dl grünt Rudolf Perathoner de Col fat su da nuef I Schilift sun Risacia cun na capazitä de 500 persones al'eura. L vedl Schilift fova I ann 1958 uni vendü a S. Cristina. Mudä iel uni dl 1978 y dl 1988 te doi schilifc. Chesc lift ä n mplant da fe neif dal ann 1984. L President on. Sandro Pertini

1
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_294_object_5627939.png
Page 294 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
L bivach sun Saslonch ntan che I ven fat su (1935). Giuani Demetz da Iman pra I crist de Saslonch, crist che el ova metü su n lecurdanza de si mut Tone che fova uni tucä dal teune. Cincant'ani do ie I crist nstes uni batü ju dal teune. La sezion de Gherdeina dl DÖAV ova rmessü I ann 1923 pervia dl fascism uni mudeda te "Societä Alpinisti Gardenesi" y ova pona per la ntraunides de viera dat su defin si ativitä canche la uties dl AV univa desteutes de forza y dates a sezions dl CAI talian (nsci

Puez, Dantersasc, Jeuf de Sela, Boe, Pisciadü y Ncisles) cun n decret statel di 3 de setember dl 1923. L'ativitä dla lia da mont ova permö scumenciä dl 1954 cun I CAI de Gherdeina (dal 1921 a Bulsan) y I AVS (Alpenverein Südtirol), metü su a Bulsan dl 1945, che se ova metü adum tla Lia da Mont, desmustran de ulei teni adum y nia sparti duc "chei da mont" de Gherdeina. La prima arpizedes de nosc creps Saslonch (3181 m) ie uni arpizä I prim iede da Paul Grohmann de Viena ai 13 de agost dl 1869 adum

da mat sfadieusa ajache n messova ti ji permez a pe pian via da jape dla valeda. I alpinisc dan la prima vie ra ne piova nia via per I "Fassanerband" ma su per I "Felsenweg" che jiva da Dantersasc su ulache I ie la utia de Dantersasc (Rif. Vicenza - Langkofelhütte). L "Fassanerband" ie permö uni giauri y n pert njiniä ca dai saudeies dl'Austria- Ungaria canche i stajova tla utia de Sela ntan la prima viera. Danter l'autra vies sun Saslonch iel da lecurde I parei nord giauri I prim iede da R. Pichl

y R. L. Weizer dl 1918 y pona plu tert nee d'inviern da Renzo Bernardi de Filipo y Ludwig Moroder de Val de jene dl 1962. L bivach sun Saslonch ie uni fat per de d'albierch a chei che fajova I parei nord y ne ti la fajova nia a ruve zeruch I medem di o che restova tl crep pervia dl stlet temp. L ie uni fat su da n valgun meinacrep de Gherdeina cun I aiut finanziel dl CAI de Bulsan dl 1935: Ferdinand Glück, Luis Senoner da Costa (Fulmine) che ova purtä su n rodl de banda da ben 30 chilo, Karl Runggaldier

da Ciaslat, Moz Demetz de Tita d'Odl, Karl Demetz da Pramauron y Adam De metz de Col da Larjac (ehest ultim nia meinacrep). Ai 30 de setember dl 1935 fovel uni giauri ufizialmenter cun I inuem de "Bivacco Giuliani". Sun I crep de Saslonch iel nee uni metü su plu simboi de nosta religion: nsci uloven meter dl 1938 na creusc de peton sun piza, dl 1953 ova Giuani Demetz da Iman metü su n crist, plu tert batü ju dal teune, dl 1961 la Madona sun I parei nord-est zipleda da Flavio Pancheri y dl 2001 n crist

2
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_282_object_5627927.png
Page 282 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
Val Pudra Fat su dala medema sozietä che ova fat I Piz Seteur I ann 1966 iel nee uni vendü dl 1968 adum cun la maiuranza dla sozietä. L medem Schilift ie urmei n funzion da plu de 40 ani. Dant fovel tlo per zirca 10 ani n pitl Schilift a rarmpins. Senoner L Schilift sun Plan de Gralba ie uni fat su I ann 1962 da Luis y Heini Senoner da Freina che ä fat I ann 1994 nee I mplant da fe neif. Gran Paradiso L Schilift a un post ie uni fat su da Tone Perathoner de Ronch I ann 1960 cun na capazitä

de 320 persones al'eura. L ann 1978 iel uni spustä a na maniera da vester nee de cunliament per chei che da Piz Sela uel furne via Ciavazes. L ann 1988 iel uni purtä a na capazitä de 900 persones al'eura. Sotsaslonch Fat su I ann 1974 dal Chemun de Selva y dat a fit. DI 1989 iel uni vendü a Vinzenz, Paolo y Luis Mussner che I ä pona mudä dant te n majer Schilift y I ann 2007 te na sentadoia automatica da 4 posc fajan nee I mplant da fe neif. Sole L Schilift ie uni fat su I ann 1970 da Vinzenz Mussner

da Larciunei y mudä dl 1980 te n Schilift da doi, te na sentadoia da trei I ann 1991 y te una automatica da 4 I ann 2007. L mplant da fe neif ie uni fat dl 1991. Ti ani 1962 y 1963 fovel sun I medem purtoi n pitl lift a rampins fat su da Pepi Perathoner dl Nucia. Cittä del Sassi (dant Schilift “Sassolungo”) L Schilift fat su da n valgun cumembri dl CAI de Bulsan danter I 1950 y I 1960 ie uni cumprä I ann 1968 dala Societä Sciovie del Sella. L jiva dut ite per I eur da Seteur da ulache n jiva tres la Zitä

di sasc nchin pra la utia Valentini sun Jeuf de Sela. Nchin dl 1978 fovel me n troi da neif dret rie da giate danter i sasc. DI 1978 ova l'azienda de turism fat ite na pista lergia 6 o7 metri per passe cun n giat stlupetan ora y tulan demez de plu gran sasc. L leur fat ntan l'ena de "Ferragosto" zenza lizenza ova nee purtä a na gran straufonga. L ann 2000 iel uni mudä ora cun na sentadoia automatica da 4 persones spustan la trassa mpue a man ciancia a na maniera da schive I vent ite per I eur. Sasso

Levante Sentadoia da una persona fata su I ann 1967 da Erildo Cappadozzi che cun si familia ova a fit la utia dl Jeuf de Sela. Mudeda ora cun na sentadoia da trei I ann 1988 iela mo for n funzion. L 2011 iel udü danora de la müde cun na sentadoia automatica da 6 persones. L mplant da fe neif ie uni fat dl 1999. 278 Nosta Selva Turism, ustaries y lifc

3
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_485_object_5628130.png
Page 485 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
se, seiche ratova de chei ani nee I pluan de Urtijei, Franz Anderlan. Ora de chei desturbovel scialdi che n se ancuntova tla ustaria da Deur, ciantan y sunan ("man traf sich fröhlich zechend"), y metan de jene dl 1897 nchinamei a ji n bal dla lueses, eie che univa udü seiche velch de scandaleus. L Kantioler, un di cumembri dla lia, ova monce ("sogar") scrit na marcia de chei dala lueses. Ala fin ie I "Rodelclub" uni recunesciü dala "Stadthalterei" de Dispruch y ä fat inant si ativitä

de garejedes, nchin che I ie rot ora la prima viera mundiela. Ai 20 de jene dl 1906 ie I inuem dl "Rodelclub" uni mudä te "Wintersportve rein", davia che si ativitä fova unida slargeda ora nee al sport dai schi. Samben che a chesta maniera fovel tose uni n cunflit cun i autri clubs dai schi, che fova bele unii metui su chei ani. Nia da creier che bele dan 100 ani fovel uni a se I de de tei Problems, che lecorda de velch de tei de al didancuei. Mo plu tert fova I inuem dla lia pona uni mudä

che i giapova. Do la gran viera ä I sport dai schi giapä na mpurtanza for majera y chei dala luesa ie jit de velch dojü. Ma lasciä su defin ne n'iel mei uni. Ti ani dl fascism iel uni njiniä na pista dal bob da Col de Flam ju, che univa uni tant nee adurveda per la garejedes dla lueses. La segonda viera mundiela ä samben fermä l'ativiteies sportives y purtä la fin per la lia, ma ai 26 de dezember dl 1947 iel inö uni metü n " Rodelclub", de chei che bera Willy Pycha, mut de Martin che fova bele

leprö pra la fondazion dl club dl 1896, ie stat I prim President. L numer di scric ite I ann 1949 fova de 170, y de chisc 80 eiles! Truep jeuni ä nscila inö metü man a se de ju dassenn cun chesc sport y can- che I ie ruvä adalerch la tizi, la luesa nueva, scialdi bassa y pesocia (la pesova nchin a 20 chilo) cun si fieres di curvons bendebö grosc, ie I sport dala luesa deventä atratif per trueps. DI ann 1956 fovel uni metü a ji i Campionac dla Talia da Plan de Gralba ju. Plu tert iel stat garejedes

4
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_102_object_5627747.png
Page 102 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
Tubia da Linacia (sun I caret I prim a man ciancia) y dessot cun n valgun cumpanies de leur. Nteressant iel mo a savei coche I ti fova uni teut i grüne ai patrons per pudei passe cun la ferata. DI 1915 fovel uni teut ite I grünt per n cer temp y dl 1917 fovel pona uni marciadä ora n priese de 50 heller (10 metri de terac valova tant che n chilo de cern). Te Selva fovel uni teut belau 9 ha (za. 90.000 metri) de grünt, la gran pert ai paures y al grof von Wolkenstein. Deguni ne n'ova udü

i scioldi dla teuta, ajache I fova uni paiä ora cun tituli de debit dl stat dl'Austria (na sort de Buoni dl Tesoro) che do la viera ne valova plu nia pervia dla svalu- tazion. Plu luesc fova unii taiei a mez ora y i ciamps laurei deventova ronesc massa erc. Chesc dantaldut dal hotel Griji nchin ta La Poza y da La Bula nchin te Plan. La ferata passova seura plu stredes de Selva via: ora I Griji seura la streda plu mpurtanta, pona ja La Poza (tlo fovel na stazion), ta Lambolt, dan ruve sun Col da Rainei

, dedite da Rustlea, la streda da La Sia su, la streda dla dlieja, chela de Dantercepies, de ndut 8 stredes y sarmben de plu troies da ji a pe, y chesc dut zenza stanges da ferme I trafich. Do la fin dla viera (l'Austria ova lasciä de cumbater ai 3 de nuvember; n di dan la Talia) ai 4 de nuvember dl 1918 fova Sudtirol uni teut ite dai talians y ai 2 de setember dl 1919 fovel uni fat la pesc de Saint Germain che ova recunesciü nosc raion ala Talia. La ferata fova passeda dl 1920 de dert ala "Ferrovie

la seines fova feter de stleta cualitä. Bele dl 1938 ulova I guviern la tö ju, ma I cumisser (podestä) da ntleuta inj. Arturo Tanesini ova arjont che la unisse tenida y mpue frabicheda ora. I puenc, n pert mo de len, fova unii cumedei y fac de peton y de sasc. Do la segonda viera, ti ani 1946-48, fovela inö tan inant de la tö ju y te Gherdei na fovel uni metü su n cumite per la rmanteni (leprö I hotelier Ossi Pitscheider dl Oswald) ajache la fova mpo mo I seul mesun che garantiva I cunliament cun la Val

dl Isarch. I plu vedli se lecorda mo che dl 1951, I ann dala gran neif, fovela jita tresora y la fova la seula puscibltä de furne ite y ora dla val. DI 1953 fovel uni metü su na sozietä per la manteni y la meter a ji a lectrisc (soc. anonima Ferrovia Elettrica Val Gardena), ma dut I mpeni ne n'ova juä a nia. L fova i temps dl auto privat, la sozieteies dla curieres (dantaldut la SAD) ova n gran peis pulitich, la ferata jiva massa plan y per la fe nueva, manciova l'ulentä pulitica y donca i scioldi. Nsci

5
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_281_object_5627926.png
Page 281 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
cabines da 6 persones (1.200 persones al'eura) y I ann 1992 (2.200 persones al'eura). L ie udü danora de fe su n mplant da condles nuef I ann 2012. Ju de Dantercepies iel uni ju nfin I ann 1969 me un purtoi dai schi dal gran Punton, i autri purtoies ie unii fac per i Campionac dl mond dl ann 1970 y I purtoi ju per Col dl Tina puec ani do. L ann 1983 iel uni scumenciä a fe I mplant da fe neif sun duta la pista. La sozietä patrona de chesc mplant ie dal scumenciament incä stata tla mans

dl Chemun de Selva a uni da Colfosch su cun I inuem Monte Carlo ie uni fat da Robert Senoner da Valantin y Oskar Mussner da Costa I ann 1965. L ann 2002 iel uni fat na sentadoia da 4 posc y 2.200 persones al'eura metan su la sozietä Val Setus. Panorama L Schilift Panorama tla posizion da ncuei ie uni fat su I ann 1965 da Otto Mus sner da Guton y Vinzenz Senoner da Cesanueva y mudä I ann 1975 y pona I ann 1994. Dant fovel te chesc post doi schilifc cun rampins da tache ite. L prim fat su I ann 1955 cun

I inuem Bustac da Vinzenz Demez da La Bula sun I grünt teut a fit da Sepl Senoner da Cesanueva, che do n valgun ani I ova dat a fit a Albert Mussner da Plazola. L ann 1961 ova pona Otto Mussner fat su n lift dlongia I prim, sun si grünt (me n 50-60 metri plu a man ciancia) y nee la utia, tramedoi cun I inuem Panorama. Tramedoi lifc ie jic nfin I ann 1965 canche I ie uni fat su I Panorama coche I ie al didancuei. Piz Seteur La prima sentadoia cun stuei da un ie unida fata su I ann 1947 tres la sozietä

"Sciovie del Sella" da Amadio Kasslatter dl Droc adum cun la familia dl inj. Bruno Falk de Bulsan y Luis Perathoner dl Nucia che puec ani do ä frabicä la ustaria Piz Seteur. Bera Amadio che ova judä y ascundü saudeies americans sun I fine dla viera fova uni judä da chisc cun na bela soma de scioldi. L ann 1968 ie la maiuranza dla sozietä unida venduda a Gianni Marzola y Sandro Lazzari che l'ä mudeda ora te na sentadoia a doi posc y pona dl 2000 te na sentadoia automatica a 4 posc. L mplant da fe neif

ie uni fat ti prim ani 1990. L lift dai schi Panorama cun un di patrons Otto Mussner che da iust n "gancio L lift Senoner sun Plan de Gralba. Nosta Selva_Turism, ustaries y lifc 277

6
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_46_object_5627691.png
Page 46 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
su, coche n ndrezova la rames de siena da rotes (n len cun la rames scialdi ndretes) per fe seites, coche n fajova arcs, coche n nterciova si cordes y nee coche n trajova la seites, davia che I se tratova de na sozietä de ciaciadeures cun I arch. Da seira univa i ciaciadeures de reviers pra la sosta y aspitova che la ceina fossa njinieda. Nee ntleuta davanioven I euer de n'eila plu sauri cun n pitl giuel; chesc savons ajache I ie uni abinä n snech dl mer (Columbella) cun n busc che univa adurvä

per na culana. Do ceina se abinova duc nteur al fuech ulache i ei cuntova de si ntraunides, les ngrascian dassenn coche i ciaciadeures de uni temp, pona univel fat damat, I univa ciantä, balä nchin tert dan ji a durrmi tla ciasota. Tlo veijen che la cosses ne se ä nia mudä plu che ntant. L fova de mpurtanza meter a verda che I fuech vardova nee de nuet, ajache tieres salveresc coche i leufs y la lores pudova uni daujin chiran da maie. La vita ti jiva do ala sajons y la persona fova pert dla natura

dl 1994 ei abadä che canche I suredl levova, passova i rehli tan daujin al "Sas dl Moro" che n essa me abü dre de tre na seita per ruve pra I "guste". L ie uni giavä dut I Frea I, III y IV, pra I Frea II iel me uni fat proes. L ie uni giavä cun I sistem stratigrafich; duta la tiera giaveda ie unida laveda y crissa ora a man per ne pierder nia i töc plu pitli. I reperc urganics coche sumenza y ciarbon ie unii recuperei tres la flotazion (flottazione) y I ie uni data radiometricamenter truep campions

de tiera y de ciarbon. La sostes sota i purons dl Plan de Frea ie unides abitedes suvenz ti temps vedli y plu jeuni dl Mesolitich, dal Sauveterrian antich nteur al 9.000 dan G.C. nchina al Calstelnovian nteur a 5.000 dan G.C. Chesc luech ie donca uni adurvä per za. 2.000 ani y I ie uni arbandunä nteur ala prima neolitizazion. Chesc fat possen stlari cun I gran mudament culturel che ie stat te chei temps te Europa. Davia che n ne se spustova nia plu da n luech al auter, ne cunsen- tiva I leur ti ciamps

7
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_88_object_5627733.png
Page 88 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
MÄnonALPOLiTisac ERZIFHUriGSAnSTALT Meine Pitschieler danter chei da tre zedules de si ann ntan che I fova ruvä n feries sa Bula (1944). merz dl ann 1940 fovel bele uni giauri te Sudtirol 288 scoles cun 465 maestri. Ala populazion ti univel zenzauter dant de avei na si scola tl Stat talian y sota la pulitica fascista. La scoles autes ne ti fova nia unides cunzedudes ai sudtirolesc. La direzions de scola pudova me fe a na maniera che i mieur sculeies giapessa na furma- zion tl "Terzo Reich

". Ntan I instä dl ann 1940 fovel uni cherdä 430 sudtirolesc jeuni de se abine adum sun la Mont de Seuc y I nen fova uni cris ora 324 che n ratova adatei per ji ala scoles per devente maestri (Lehrerbildungsanstalt) a Dispruch, Feldkirch, Salzburg, Klagenfurt, Wels y Graz. N'autra puscibltä fova chela de fe dumanda per pudei ji ala "Oberschule für Volksdeutsche" a Rufach y Achern. Chesta scoles messova ti ste sot diretamenter al "Reichsministerium für Wissenschaft, Erziehung und Volksbildung" y I tuco

(Gewerbeoberschule) tl Württemberg y ova fat si temp de lerner da eletricher. Dedö fovel jit do a si mestier aldö dl " Reichsarbeitsdienst (RAD)" a Metz. Do chisc ani de furmazion y do vester ruvä zeruch per curt temp a cesa, fovel uni cherdä pra i saudeies y ova messü ji tla viera tla Polonia. Ntan i Ultimi mensc de viera nchin Nadel dl ann 1946 fovel prijunier de viera di rusc, dan che I ova pudü uni zeruch per for. Cun la nvajion dla trupes tudesces tla Talia d'autonn dl 1943 y do avei metü

duta la populazion tudescia y ladina la seula scola (Regelschule). La scola taliana seuravivova cun fadia. L fova unfat sce I se tratova de mutons de chei che ova optä o no, duc, tudesc y ladins fova ublighei de ji tla scola tudescia. Chesc slargiament cumpurtova nee che I prugram de nseniament messova uni laurä ora da nuef. L ann 1944 ova la ntendenza publicä i prugrams nueves che trajova sen ite deplü I spirt na- ziunelsozialist: “...la scola ä la respunsabltä che i jeuni giape la cunescenzes

che univa scialdi bumbardeda. L fova uni pensä a hotiei de chei che n ova mo nia fat lazarec dainora. I planns fova tl prim unii fac per doi posc, Maran y Gherdeina. Te Selva dassovel uni metü su na scola auta per mutans cun belau 100 posc. N'autra scola auta per mutons 8 4 Nosta Selva La storia de nosc luech

8
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_335_object_5627980.png
Page 335 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
ite. TI Chemun de Selva fovel uni fat la streda che da Maciaconi - passan per Ruacia y L Ampezan - ruvova ora I Pizuela, la streda dal Ghetun ora Ciaslat y chela da Plazola te Val. N tunel che essa taiä ora I trafich tres Urtijei fossa nee stat te nosc program, ma I Chemun de Urtijei I ova straicä. Straicä dal Chemun de Santa Cristina fovel pona uni la streda che dova mene sun Pana, ulache I fova udü dant i purtoies de resserva, ntleuta mo scric dant dala FIS. Per chela streda ova I Guviern

de Roma bele dat pro n cuntribut de 287 milions de lire. L fova uni frabicä cater majeri palac: a Urtijei la cesa de chemun, ntleuta I zenter de produzion dla RAI, la Cesa de Cultura de Urtijei seiche zenter dla stampa, la cesa de chemun de Santa Cristina, zenter dla agenzies de stampa y la Cesa de Cultura "Oswald von Wolkenstein'' de Selva, zenter diretif dla garejedes. Seiche purtoies fovel uni fat la "Cir" per la libra y I slalom gigant dl'eiles, la Sa- slong A y B per i ei, la "trei" de Ciampinei

per I gigant di ei fova unida slargeda y adateda, nsci nee I purtoi de Rone. Sun Rone fovel uni fat un di prim mplanc per la neif cumpata dla Talia. Ora de chel fovel uni fat doi purtoies sun Mont Seura. L fova samben uni automatisä la re dla telecomunicazions y la RAI ova I prim iede te si storia dat tres la garejedes a culeures. Nee sce la cossa ne ä nia diretamenter da nfe cun i mundiei ulessi mpo lecurde che dl 1970 fovel jit n funzion I prim sistem automatich de schipas che valova per

9
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_368_object_5628013.png
Page 368 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
defrenc de scultures, pitla mubilia, pec da ur- nament fac de len di Tropics, carillon, urnamenc per Nadel, scatules dala beli- jia y scultures de avuere. L ie stat I prim a vester bon de meter adum na mascin da ziple a pie via da n "pantograf" adurvä tla ndustria dla belijia (Schmuck). Cun chesta al pudü fe de plu pec unfat ju de mascin che univa pona finei te uni detail a man. N cunlaurazion cun mpurtadeures ti USA, ti Paejes Tudesc, tl Nghiltiera y tla Franzia, seiche nee tres I marciä davaniä cun

suzes tla Talia se ä auzä dassenn la dumanda di prudoc ANRI. L bujen de auze la produzion deventova for majer. Ino n iede fovel na sfida per la familia Riffeser a abine de gran berstotes per na produzion aldö di temps. L ann 1952 iel uni fat su y njiniä ite la gran berstotes sun la puscion privata de Karolina, sun Plan da Tieja. Na stiera tla "fabrich ANRI" fova benuluda y nsci fovel tose teut su 120 lau ranc te fabrich y 100 lauranc che laurova a cesa. La regules tleres dla direzion dla firma

. L mplant per sece I len che n adurvova a chesc fin ie uni metü a ji I ann 1956 adum cun la prima mensa de fabrich de Sudtirol. A strufs se nuzova nee i sculeies dla scola d'ert y prufesciunela dla mensa. Sota la direzion prufesciunela de Edmund Dellago se ä giauri for inö d'autri marcei y nsci univa la scultures ANRI vendudes te passa 120 stac. Ora di majeri marcei che fova i USA, i Paejes Tudesc y la Talia ruvova la apustedes danter I auter dal'Australia, dai Caraibi, dal'lrlanda, dal lapan y dal stat

bendebö desman dla Nueva Zelanda, dal'Argentina y dala Ruscia. Sota la direzion de Giulio Sestini iel uni njiniä ite na berstot me per i modiei per pudei ti ste do miec ai trend dl marciä. Pra la scultures plu de suzes tochel: 20 modiei defrenc de criples, 400 fi- gures de mutons de Ferrandiz y 250 de Sarah Kay, 20 juesc dal scioh de frenc. L articul plu de suzes fova I carillon "Dr. Zhivago" cun la melodia "Lara" de chel che I n ie uni fat ben 18.000 pec. Ti ani 70 y '80 ova ANRI n volum de afares

ANRI iel I ann 1965 uni ngrandi la spersa de produzion nchin a 4.500 m 2 . Te chei temps iel uni nee metü su i destudafuech dla fabrich cun doi grupes. Ntleuta fovel pra I ANRI nchin a 230 culaburadesses y culaburadeures. La mutans fova dantaldut moleres nseniedes ju dal moster Luis Mahlknecht. 120 eiles pudova mo, do avei metü su familia, fe a cesa, sota I cuntrol di mostri, I mestier che les ova mparä. I articuli y i materiai che les ova de bujen univa purtei te si ncesa y n univa nee inö

10
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_398_object_5628043.png
Page 398 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
Posta L postin Josef Lardschneider de Pozzamanigoni. DI 1859 univa giauri a Urtijei I prim ufize dla posta y ilö messova I un o I au- ter de Selva che giapova vel'letra ciale de ji a se tö si nutizies o a mande via vel'letra. Dal 1857 (DÖAV 1888) n ann do che I ie uni giauri la streda univa la posta uni di da Pruca a Urtijei ("Tägliche Fahrpost") y da ilö tres n pustin ("Bo tenpost") te S. Cristina y te Selva. N valgun ani do ova Carl Pitscheider da La Gerva (nasciü dl 1830) scumenciä a ji uni

di a Urtijei cun si ciavei a tö la posta y nsci fova La Gerva I pont de refe- riment per chei che aspitova vel'letra. Bele dan che I fova uni fat la streda da Pruca ite, semeiel che bera Corl jiva a pe cun na fiertla a tö la posta a Pruca. Do el ova si fi (nee Corl de inuem), nasciü dl 1877, teut su I leur de ji a tö y de ora la posta. D11897 d'instä univa I "Stellwagen" doi iedesc al di da Uritjei nchin te Plan y nee la posta jiva doi iedesc da La Gerva nchin a Urtijei. L prim ufize dla posta (K.u.K

. Postamt) fova uni giauri te Selva ai prim de dezember dl 1873, doi ani dan chei a S. Cristina, for tla ustaria da La Gerva, prim "Postmeister" fova Corl Pitscheider. Dal 1911 pona fova I pitl ufize menä da na certa Ladinser de Tluses y dedö, nfin al 1928, da Floriano Bernardi da La Ila te Badia. I mutons dl ost de La Gerva purtova ora la posta y se damandova per chesc servisc n scioldo da chei che giapova na letra. Per adurve I telegraf (K.u.K. Telegraphenstation) pudoven dal 1890 ji a Urtijei

. N messova uni culeghei da na zentrela cun I numer dejidrä y I durova suvenz plu eures a giape I culegament. L prim post de telefonn publich ie uni giauri dl 1926 cun n cuntribut dl chemun che ova nciariä Floriano Bernardi (mpiegat dla posta) de I mene. I ufizies dl Chemun de Selva ä giapä I telefonn ai 16 de nuvember dl 1926. Permö I ann 1952 iel uni metü ite I telefonn automatich, cun chei che n pudova cherde su diretamenter, ma per cherde su te vel'stat oradecä, messoven nchin dan I 1970 aspite

11
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_321_object_5627966.png
Page 321 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
L scumenciament dl sport dai schi te Selva Tla Talia ie I sport dai schi uni su ala fin dl ultim secul. Un che ä purtä inant dassenn chesc sport fova Adolf Kind. Chesc tla Elpes a uzident, plu de 500 km dalonc da Gherdeina. Te chei ani iel uni a se I de i prim cuntac cun I sport dai schi tla valedes dla Dolomites. Soeben che I sibe uni scrit puech sun chesc argument, possa chesc uni desmusträ storicamenter de gra a cie che conta vel'nosc antenat. DI 1893 ova bera Joel Castlunger da Colfosch

resiä si prim vares sun i schi. El fova uni nciariä dal "DÖAV (Deutsch-Österreichischer Al penverein)"- sezion de Bamberg, de frabiche na utia sun la grupa de Meisu- les. Castlunger ie pona jit ti Paejes Tudesc per se cruzie de co meter man y ilö al cunesciü vel'njin che essa pudü ti slesire chesta gran nceria. Nscila fova i prim schi, che fova mo dret scempli, passei sun i coi nevec ite y mo nia tuchei de nosta valedes. Vel'ann plu tert, ä nee Gherdeina cunesciü I sport dai schi de gra a Vigil

, se lasciova tre pea dal ji cun i schi. DI 1908 fovel uni metü su I "Dolomiten Alpenskiclub Ladina", registrä a Bul- san pra l'autoritä de cumpetenza. Dutfova muet da Vigil Pescosta. Do chesta scumenciadiva fovel dl 1921 te Selva y a Santa Cristina uni metü su I "Schi club Sella". Ji cun i schi fova ntleuta me velch per chei da tlo ajache I fova me turism d'instä. L turism da d'inviern ä metü man bei plan dl 1914a Urtijei, te Selva mpue plu tert nteur I 1920, sceben che n possa mo nia rujene de na dreta

12
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_305_object_5627950.png
Page 305 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
desteut dal Ente Tre Venezie. L'autra sor ä maridä Luis Pederiva de Fascia y ä cumprä I ospize dal consorz de osc de Urtijei. Pederiva I ä menä inant fin dl 1979 canche I ie uni vendü ala sozietä dai lifc Dantercepies che I ä sarä dl 2001 . Per la storia y la tradizion che chesta utia ä, se meritessela de uni dertureda y inö giaurida. L Jeuf de Frea fova tla storia dla valedes ladines de gran mpur- tanza y I fova per milesc de ani I troi o la streda de majer cunliament danter la valeda

dl Isarch, Gherdeina, Colfosch, Ciaulonch, Reba, Fedom y la plana- dures de Unieja. Dessegur passova sun I Jeuf de Frea I Troi Paian, che ie pu I prim cunliament tres Gherdeina. Sun chesc jeuf iel nee uni scrit una dla plu bela stories de solidarietä dla jent da mont y dl prim judacrep ( Bergretter) de nosta valedes: la storia dl Vedl Linacia (1829-1905). Utia de Ncisles La sezion de Regensburg dl DÖAV ova giauri ai 26 de agost dl 1888 te Ncisles na utia. Tla prima utia ne fovel degun ost, I fova

ova plu iedesc abinä si uem cioch ti ovi dat la utia dl 1907 a Johann Nepomuk Demetz da Tlusel che ie stat ilö nchin al 1939. DI 1913 ova la utia giapä na cundota d'ega; I telefonn ovela bele dal 1911 inant. Deberieda cun la utia fovel uni giauri i troies sun Stevia (Furcela dla Piza), sun Col dala Pieres y sun Sas Rigais. DI 1921 iela unida ocupeda dai saudeies, dl 1923 desteuta dal Stat talian y seurandata ala sezion dl CAI de Firenza. L cuntrat ie permö uni sotscrit dl 1949. Dal 1940 inant iela

seurandat a Pescosta de mene la utia per I prim ann, ma bele I ann do iel uni a mene la utia per la sezion de Bulsan Anna Krautschneider de Arco. Ntant fovel bele uni fat mo leures per meter l'ega te cesadafuech y fat ora mo vel'majon tl sotet. DI 1904 ova passa 2.000 persones durmi tla utia de Sela y dl 1905 fovela inö unida ngrandida, fat n troi sun Col de Toi y cumprä nee na gran spersa de N valgun uemes de Urtijäi ova fat su I ospize sun Frea dantaldut per ti de da d'albierch a chei che fova

13
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_124_object_5627769.png
Page 124 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
La dlieja frabicheda da nuef dl 1870 La canssla cun dovia un di doi pitli auteresc. L prim orgun fat dl 1874 da J. Aigner. Davia che la vedla dlieja ne fova nia plu granda asse per la populazion de Selva (928 persones) y davia che la messova nee uni dertureda su, ä I Cunsei de chemun sota si ambolt "Vorsteher" Josef Anton Perathoner da Freina fat ora ai 5 de utober 1869 de la fe su da nuef. Selva ne fova ntleuta nia n chemun dal muet. La dlieja ova n avei nteur a 10.000 gülden y i fic tlecova

n cuntribut per fe su la dlieja, n grum de persones fajova na dunfierta, scumencian pra la co- sera Elisabeth y da d'autri cumembri dla familia dl coser, persones dal muet de Gherdeina che vivova te d'autra ziteies dl'Europa nchin pra i cristians dla valeda y dantaldut la jent de Selva nstessa che judova nee pea pra i leures. L fova nchinamei uni nviä via na lotaria per fe su la dlieja nueva y per nvie la jent a dunfri deplü, iel uni fat na gran festa canche n ä metü I prim sas ai 25 de mei dl 1871

. La naveda zentrela ie unida zareda ju y la dlieja nueva tl Stil gotich ie unida fata su aldö dl proiet dl curat sn. Cyprian Pescosta (1815-1889) de Curvea. Nee I vedl presbitere ie uni mudä te n jegher de doi auzedes. Bele da Student y pona nee da caplan, passova sn. Cyprian Pescosta si temp liede cun I desseni. Chesc preve jeunn ova talent tl ciamp dl'ert y perchel iel uni mandä dl 1945 a Cortina ulache I nseniova tla scola d'ert. Do na vita rica de mudamenc danter ativitä religeusa y artistica iel

pona deventä pluan sa Bula, ulache I ie restä dal 1865 al 1877. Do avei audi de si bon inuem coche artist, I ä i uemes de Chemun de Selva y nee I curat (expositus) sn. Bastian Kostner nciariä de fe i proiec per la dlieja nueva. De agost dl 1972 pudova Pescosta fe al savei cun gran legreza che n ova stlut ju i leures, nee de gra al aiut dl moster de Badia Anton Rudiferia y de si mura- deures. Per I bon leur fat, ti iel uni seurandat a Rudiferia n diplom cumpedan su duc si meric che ova fat scialdi

Madona. Do na nrescida de Dietrich Mussner de Curzelon, resulteiel che tl mens de lugio 1879 ie un di trei vedli auteresc de Stil neoromanich uni vendü ala dlieja de S. Florian a Cianacei, y nsci nee I tabernacul dl 1876. 120 Nosta S e I v a _ L a vita religeusa

14
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_122_object_5627767.png
Page 122 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
I de Persenon, do che bele ai 18 de nuvember 1440 fovel uni cunzedü n "Frühmeß-Benefizium" (furmescere), dantaldut ora dl avei dla dlieja de Sacun che fova deventeda rica cun la dunfiertes di pelegrins. Aldo de documenc scric per latin cun la data 13 de nuvember 1440 messova I prim caplan de Gherdeina, che ova si cuatier a S. Cristina, di messa via per l'ena tla dlieja de S. Cristina y me n cajo de na noza o de na supeltura a Urtijei o sa Sacun; ti dis de festa messovel di messa n iede

a S. Cristina, n iede a Urtijei y n iede sa Sacun, ulache pona ruvova adum duta la populazion dla valeda. AI chemun de Urtijei ti iel uni cunzedü n preve ai 20 de jene dl 1652. La popu lazion de Selva messova ji a messa a S. Cristina nchin dl ann 1735 canche i ä pona giapä n preve tres na dunazion (Stiftung) dl grof Josef Anton von Wol kenstein. Ti libri de dlieja de Santa Cristina, che va de reviers nchin ai 18 de jene dl 1606, veniel dit che na curazia ie unida metuda su ai 20 de dezember dl 1674 sota

I prinz vescul de Trent y de Persenon Sigismund Alfons, nciarian Jakob Castollazzo, tl prim primissarius a Laion, coche curat te chesta curazia. Chesta acurdanza veija dant che I curat nuef muessa cunescer la rujeneda dl luech y che I muessa di messa uni venderdi tla dlieja da Sacun y uni sada te Selva. La dlieja La dliejes de Gherdeina plu vedles ie permö da liejer te documenc dl 13ejim secul: la dlieja da Sacun ie unida frabicheda da Burghard von Säben, I senieur de Stetteneck dl 1181 y la dlieja

de S. Cristina ven numineda I prim iede te na letra de nduljenza dl papa che ntleuta fova a Avignon ai 12 de dezember dl 1342 coche " Ecclesia Sancte Cristinae ". Chesta santa univa unereda bele dant a S. Cristina. Te Selva iel uni fat su na capela dl 1503 da Wilhelm I, prim Freiherr dla familia Wolkenstein cun I aiut dla populazion metan ite I cheder dla Madona dl Aiut (nia chel che ie al didancuei, ma plu n vedl). Ti documenc de vijitazion dl vescul dl 1517 iel scrit che la capela ne n'ie mo nia cunsacreda

di 23 de agost dl 1686 de Ferdinand Karl von Wolkenstein, mort cun 38 ani tl Ciastel. L cheder, na copia dla Madona de Lucas Cranach (1472-1533), ie uni stiftä dal grof Engelhard Dietrich, donca dan I 1647 (ann che I ie mort), ma I ne fova dessegur nia I prim cheder dla Madona tla dlieja de Selva ajache I ie permö uni metü ite n 100 ani do la prima capela. Aldo dl document de vijitazion dl 1577 ne n'univa I santiscim mo nia teni su te dlieja. Ma aldö de Neeb y Atz ie la vedla capela riese do unida ngrandida

15
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_226_object_5627871.png
Page 226 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
Azienda de turism do la viera cun cumpetenza me per Selva Selva dl 1961. Soeben che la ferata fova bele unida teuta demez, ie la sta- zion mo resteda nchin che I ie um fat su la cesa nueva de chemun, dl 1983. L ann 1943, canche la viera fova te si majer svilup, fova nee I direteur Fronza uni cherdä ite. L ultim protocol ie uni scrit de auril dl 1943 y do chesc nfin al 1945 ne iel stat tan che degun turism. Da agost dl 1943 nfin ala fin dl 1944 fova I chemun aministrä dal "Kommissarischer

. L'azienda ova sun I papier, almanco nfin al 1947, for mo cumpetenza sun i doi chemuns de S.Cristina y Selva. Te chisc ani, nee ajache i scioldi da dan la viera ne valova plu feter nia, ova l'azienda de turism de gran deficulteies economiches. Dal 1947 al 1950 ne fovel uni fat degun protocol y samben deguna bilanz y permö ai 19 de nuverm- ber dl 1950 fovel inö uni scrit velch pra na senteda tla ustaria La Gerva cun chesta persones: Cav. Oswald Pitscheider / hotel Oswald coche President Comm. Marcaurelio

Pasti / Seggiovia Dantercepies Andrea Senoner - Pensione Villa al Sole Dr. Santi Maria Rapisarda - dutor Giovanni Demetz - hotel Luna/Juan Raimondo De Biasio - impreser da muradeur Arturo Valentini - Jeuf de Sela Francesco Mosna - ambolt/podestä. Tla senteda fova inö uni metü su n cunsei sota la presidenza de Oswald Pitscheider (numinä dal prefet de Bulsan). L ann 1950 fajova I cunsei dl'azienda ora de frabiche I Schilift Nives che piova via seura I hotel Oswald y ruvova su dala stazion dla ferata

(a man ciancia de ulache I ie al didancuei la cesa de chemun) y de meter a ji per I inviern na plaza dala dlacia sun i ciamps dal tennis che fova dlongia la Villa Riffeser. Te chesta prima senteda se tratovela nee dl recunesciment dla carateristica de luech de cura y turism che n ova dan la viera adum cun S. Cristina. Chesc titul ie permö uni recunesciü ai 19 de setember dl 1953 canche I ie uni metü su ’TAzienda di Soggiorno e Turismo" de Selva (zenza cumpetenzes per S. Cristina). DI 1951 ova l'azienda

16
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_53_object_5627698.png
Page 53 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
), Plazoles (Plazola), Larschyneid (Larciunei), Ruschalday (Rustlea), Fratthof (Frata), Golsell (Curijel). DI 15ejim secul fovel pona stat I prim " gran frabicament" te Selva; I fova uni frabicä ben 20 luesc da paur y nee la prima capela ti prei da Nives I ann 1503. Me tl ridl da Ruacia y Dorives fovel uni frabicä 10 luesc. Propi te chesc temp ti fovel uni cunzedü ai paures i prim derc politics y nee na reprejentanza tl pariament dl Tirol " Landtag ", a na maniera che i paures ne pudova nia me uni mudei

ora dai senieures, patrons dl grünt. Nee I dert de suzescion da pere a fi fova uni recunesciü te chesc secul. Dal 1500 al 1700 fovel for mo ruvä leprö luesc y dl 1780 fovel te Selva 93 luesc da paur. Nee i Tiroler Freiheitskämpfe, al scumenciament dl 1800, ä tueä Selva me de puech. DI 1809, ntan la viera danter I Tirol y I Paiern adum cun la Franzia, fovel ruvä n batalion de 1.200 saudeies de Napoleon cun I generel Peyri te Plan y ova metü su tenda, unian da Fedom tres Curvea y I Jeuf de Frea

ca. Tlo ovi piä Johann Andrea Moroder de Urtijei, cumandant di scizeri. El univa acumpaniä da n valgun jeuni dret gherc y da snait tlamei i Nockri y i Orneles. DI 1809 pra I cumbatiment a Pruca ova Jan Mattie Senoner de Ciablon mazä, stlupetan da dalonc, n ufezier franzeus y fova uni cris per plu temp dai saudeies franzeusc. El se n fova muciä sun Ciablon seura Daunei y fova uni cris per nia. Da dedö, semeiel, che i I criva per I tö ite a paiament pra i saudeies franzeusc ajache I fova tan bon

17
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_284_object_5627929.png
Page 284 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
Furcela de Saslonch L lift a condles daviertes ie uni fat I ann 1957 dal inj. Ciucci de Ancona y ie per ani nee stat daviert d'inviern. L fova per uni bon schiadeur na cuestion de uneur vester stat sun la Furcela y vester jit cun i schi danjü y dojü de viers de Plan de Cunfin. Samben che cun puecia neif o cun dlacia fovel dassenn peri- culeus per i sasc spie che cucova ora y cun scialdi neif per la levines y I ie stat tres i ani n grum de desgrazies y n valgunes monce cun morc. Nteur I 1980

ie la furnadoia unida cumpreda dala sozietä "Sciovie del Sella y Piz Sella" che la ä cumededa metan su la condles stlutes che ie mo al didancuei. Dal ann 1989 ne n'ie la furnadoia nia plu davierta d'inviern. Piz Sella La furnadoia cun cabines da 40 persones ie unida fata su I ann 1964 y pona mudeda ora cun una da 100 persones bona de mene su 1.200 persones al'eu- ra I ann 1983 y inö revisioneda I ann 2003. L mplant da fe neif sun i prei da Sela ie uni fat dl ann 1988. Comici 1 Chesc prim Schilift ti prei

da Sela fova me da arjonjer da Ciampinei via tres I eur da Tieja o da Piz Seteur demez. L ie uni fat su I ann 1955 da Ascanio Palchetti y Kettmaier de Bulsan che ova nee finä de frabiche la utia dl Comici. Vendü ala Soc. Piz Sella tose do y pona mudä te na sentadoia da 2 y pona dl 2004 te na sentadoia automatica da 6 posc. Comici 2 Fat su I prim Schilift a corda bassa I medem ann dl Comici 1 iel uni mudä te un a corda auta dl 1964 y pona te na sentadoia da doi I ann 1984. Dolomiti L Schilift Dolomiti

ie uni fat su I ann 1966 da Luis Senoner da Freina y Luis Crepaz. Do n valgun ani cun puecia neif iel uni vendü tl 1985 ala Sozietä Piz Sella dl dr. Gianni Marzola. L Schilift ie mo al didancuei seiche dl 1966 y I ie me uni fat i leures de manutenzion scric dant. 280 Nosta Selva_Turism, ustaries y lifc

18
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_521_object_5628166.png
Page 521 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
L ann dal'eghes 1882 y la smueia da Fussel Puecia neif iel stat d'inviern, freit degun, I ne n'ie ades mei stat nsci. De jene tarent, de faure verdiova i prei, de merz fluriva i ciofes ju per la rives y ite per i plans y i lens purtova bele si pleces. D'auril datrai vel pitla plueia, sceno fovel n bei suredl y n bon ciaut, la sieles ova bele spiä. De mei fova I bestiam bele sun pastura, ma do la metä dl mens iel uni n ferdon y na neif che I bestiam alalergia urdlova. L juni fova for mo freit

y plu iedesc äl fat ju la neif o sceno fovel la bruma uni di, la siela de duta la valeda ie dlaceda. Lugio ä po euramenter purtä suredl y ciaut, la campanies ova inö pudü se refe. Ma l'agost ä inö scumenciä cun freit y vent, y la neif feter uni di. Fen äi fat puech defin. Chiche ä pudü sejle orde i Ultimi dl mens I ä mo do la rata fat bei y bon, ma chei che ne n'ä nia pudü sejle ä messü I lasce cater o ein enes sota I temp che I fova deventä dut fosch y nfraidiva seiche I diguei che fova siä sun pra

nchin ora Plan de Sant Antone ulache n i ä trac ora morc daujin dala cesa dl Fever. Tl'autra mesa cesa äi messü saute da balcon ju per se salve la vita che l'ega ova teut scela y porte. Feter ala medema eura ä Nazio Irsara de Plan da La Sia ulü passe I puent de Prasquel ma canche I fova tamez ie dut I puent crepä ju te ruf y I berba jiva do l'ega ora danter lens y sasc, da un n gonf al auter che I fova n spavent a I udei. Ora La Gerva fovi stac boni de I tre ora mo viv, lessü iel riese uni cherdä

; me doi n iel restei te duta la val. Chel che fova dla dal'ega, messova ste cavia y chei che fova de ca, ne pudova nia via. Chei de Custacia che ie presc do messa jic a cesa ä messü passe via per I puent da Medel y ji su per Ciandevaves y ca per puent de Piera per ruve a cesa. La prima dumenia do mo ne n'ä deguni pudü uni ca a messa y nsci ie duc jic tla capela de Puciacia. Te Plan da Culac ä I ruf menä via 70 pas de len y nee ora I Zinch äl teut la vedla cesa cun sia y doi tubli y seiche ora Ruf

da Dorives y da medl fova te gran pericul, a d'autres ä I ruf zarä n cianton, ja Mulins fova la cesa pleina d'ega y de giara. Nsci te Selva stajova la cesa de Fuloni duta tl'ega, I mulin y la fujina fova plens d'ega y de giara, la doi eiles te cesa ä messü aspite zitran ein dis dan pudei uni delibredes. Nsci nee autra ceses fova te pericul, seiche chela de Fungeia; la ustaria da La Gerva y d'autres pleines d'ega. L fova dis de grandiscimo spavent, n udova ma auter che bradlan, lamentan y prian. Passon

19
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_52_object_5627697.png
Page 52 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
von Andechs ä dunä al vescul de Freising la puscion "Forestum ad Gredine" longobardesc che univa dal est y che, pervia che i ne fova nia trueps, ne n'ie nia stac boni de müde la rujeneda y ie unii assimilei dal " ladin arcaich " che uni va rujenä tla Elpes. Presciapuech 100 ani do ie la Elpes unides ocupedes dai baiuvaresc che univa dal nord, ma che ne n'ie nia ruvei te uni valeda y ä plu- cheauter sotmetü la Sbaiz, la Val Venuesta ntan che i longobardesc se trajova zeruch tla Val de Flem, tl Ciadura

da tö ite la valedes prinzipeles; i "latins o ladins" univa sburdlei ite tla mendra valedes (Val Venuesta y valedes dolomitiches). Dal 592 nchin nteur I ann 1000 ie I raion de Sudtirol uni duminä for inö da d'autri populi y for strisciä da ocupanc che univa dal nord: alemanns y baiu varesc. Chisc ie i temps de Carlo Magno - Karl der Große (768-814), ncurenä dal papa I ann 800 cun la nceria de defender l'Europa cristiana dala nvajion di musulmans. Sota Karl der Große fovel nee uni urganisä

dl mond ududa danora per I ann 1000) ova dunä al vescul de Freising adum cun d'autra puscions nee I bosch de Gherdeina "Forestum ad Gredine". Te chesc temp ie bonamenter nee uni nridlä da Laion demez nosc luech, ulache chei che vivova plu inite messova nee paie si cheutes dajan ju smauz, blava y nee bestiam. Do I vescul de Freising ie passä nosc raion al vescul Ulrich de Augsburg. Da chesc docu ment pudessen capi che Selva fova nfin al ann 1000 do G.C. me plu o manco n bosch. L nridlament de Selva

ie uni a se I de bonamenter bei plan te de plu seculi nridlan dantaldut la pert da suredl y nia massa erta. L bujen de vester mo boni de cultive blava (orde, siela y aveina) fajova cri ora I luech ulache n fajova su la prima ceses. La strutura geologica de nosc luech desmostra chesc mo al di- dancuei tlermenter. Ulache I fova massa ert, ulache I fova massa puech suredl per fe crescer blava y per seuraviver iel restä bosch. Permö dedö, cun I teni bestiam se ä la cultivazion auzä plu alauta taian

20
Books
Category:
Geography, Travel guides , History , Südtiroler Dorfbücher
Year:
2010
Nosta Sëlva : dal nridlamënt sun Plan de Frea a luech de turism renumà tla Elpes
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/539157_NOSTA_SELVA/539157_NOSTA_SELVA_280_object_5627925.png
Page 280 of 660
Author: Mussner, Rudolf ; Cunsëi de furmazion <Sëlva> / dat ora dal Cunsëi de furmazion de Sëlva. Tesć y coordinazion generela: Rudolf Mussner ...
Place: Wolkenstein
Publisher: Cunsëi de furmazion de Sëlva
Physical description: 651 S. : zahlr. Ill., Kt.. - 1a. ed.
Language: Ladinisch
Notations: Literaturverz. S. 646 - 649
Subject heading: g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; z.Geschichte ; f.Bildband<br>g.Wolkenstein <Grödner Tal> ; s.Heimatkunde ; f.Bildband
Location mark: III 292.573
Intern ID: 539157
Larciunei Fat su ti prei da Nives coche prim Schilift I ann 1959 da Zenz Mussner senior da Larciunei y da Batista Demetz da Sotanives. L se tratova de n lift cun ram- pins da tache ite y bele tl prim inviem se al desmusträ de gran utl tant che bele puech do ä nee i ujins fat lifc dut nteur via. Mudä te n Schilift a corda auta I ann 1967. L mplant da fe neif ie uni fat I ann 1989. Nives Fat su I ann 1960 da Hansi Lardschneider dl Tina. Mudä te n lift cun corda auta y rampins I ann 1967 y pona

slungiä mpue suvier a na maniera de se cunlie miec cun i lifc desseura dl 1986. Biancaneve Fat su I ann 1960 da Alessio Prando de S. Cristina y Luis Comploi dl Pizuela da S. Cristina. Renuvä da Paulo Mussner da Plazola I ann 1964. L Schilift, che ie ncuei, ie uni fat I ann 1979 dai patrons dl grünt Anton Welponer & Co. cun na capazitä de 700 persones. Cadepunt L Schilift ie uni fat su I ann 1960 da Daniele Mussner de Cedepuent y Tone De Sisti. Mudä I ann 1965 y pona inö dl 1995. L ann 1990 iel uni fat

n mplant per fe neif. Una dla prima fotografies turistiches a culeures cun la telecabina de Dan tercepies. Micky Mouse Chesc pitl lift per pitli mutons da se teni cun la mans (manovia), nteur a 100 metri lonch y cun n deslivel de 10 metri ie uni fat I ann 1996 da Robert Lardschneider dl Tina y I ann do afitä ala Scola de schi de Selva. Val Te Val iel uni fat su dl 2005 dala sozietä patrona dla condles de Dantercepies na sentadoia a doi posc. Dantercepies L ann 1949 iel uni fat su I prim lift da stuei

21