2,137 items found
Sort by:
Relevance
Relevance
Publication year ascending
Publication year descending
Title A - Z
Title Z - A
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1998/12_05_1998/DOL_1998_05_12_21_object_2093007.png
Page 21 of 36
Date: 12.05.1998
Physical description: 36
/in die/der unseren Produkten neue Absatzmöglichkeiten erschließt. Interessiert? Bitte rufen Sie uns vormittags zwischen 8.30 und 12.30 Uhr unter der Tel.-Nr. (0471) 982341 an, damit wir i - einen Gesprächstermin vereinbaren können, oder schicken Sie uns ein Fax unter der Nr. (0471) 973595. STRADES / Propostes „Strada Colz“ y „Micurä de Rü“ La Ila, San Ciascian y Badia ciafa en inom por les strades de paisc Badia (cb) - L’edema pas- sada ä le Consei de Formaziun motü a ji trei seres de infor- maziun ti trei paisc

ä prejentè en sböz ala popolaziun inter- essada. La jent ä mostre tröp interess spezialmenter por la denominaziun dia strada prin- zipala di paisc. BADIA / Problems Le Ciastel Coìz, ó Granciasa a La Ha, ti darà plö sigü ilice le inom ala strada prinzipala dl paisc. A La Ila se ä intenü feter düc ala proposta por la strada de paisc, che paia demez dala lo- Refodamma diit funziona Ciomènt lascè dlungia strada / Nia ma turisc Badia (eb) - Da mez dezember dl’97 eie pié la definitivamenter le nü sistem

de racoiüda dl refodam ti trei paisc dl comun de Badia, adüm ince al comun de Corvara. Tröc se sprigureia dala cuta por le refodam, dessigü nla tan alta sciöche al vegn minò, y ne „produzeia“ inscio feter degun refodam. Chèsc riiva ti pose pio desvalles. Foto: „D“ calité Siéia da Sompunt cina ala incrujiada pur La Ila Alta, tla localité Funtanacia, cun la denominaziun „Strada Colz“, in referiment al ciastel di me- dioev, che tronegiéia ciamò dütaurela cun maesté püch sot la dlijia da La Ila. „Strada

La Ila" é indere stè le inom chiri fora dala comisci un. I abitane da San Ciascian à proponü de nomine la strada de paisc sciöche „Strada Micurä de Rü“, in referiment ince ala picera plaza de dlijia tl zènter de paisc in onù a chèl che se ä fat de gran meric por la cultura ladina y ince tl monn dia sci enza, nasciü propi a San Cias cian. La proposta fata indere dala comisciun de ti dè l’inom „Conturines“ ala strada de pai sc, ne à nia ciafè tröp cunséns dala popolaziun. San Linért ó avèi inant süa

Strada San Linért“, dal punt dia Gran Ega cina ala noia zona residenziala a San Linért. In scio ince chi da Pedraces à pro ponü de podéi denominé inant la strada statala tla localité Puntac cina al Hotel Teresa, cun „Strada Pedraces". Chèstes propostes gnara cia mò ejaminades tl proscimo cun- séi de comun de Badia, (dan l’isté), ola che dütes les pro postes fates gnara ince ciamò en iade valutades y bunaménter ince feter dütes azedades, sciö che proponüdes dala comisciun y spezialmenter cun i cambia

1
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1998/05_03_1998/DOL_1998_03_05_35_object_2090731.png
Page 35 of 48
Date: 05.03.1998
Physical description: 48
hatten. Mit einem Feuerwerk wurde das gelun gene Fest, das immer wieder von Einlagen verschiedener Vereine aufgelockert wurde, abgeschlossen. Mitten in die Feiern platzte die Nachricht von der ersten Medaille der Biathlonjunioren bei der WM im kanadischen Valcartier, und dies hob zusätz lich die Stimmung des Festes. Erst nach dem Fest stellte sich heraus, daß mit Michela Ponza in Valcartier eine weitere Sportlerin aus St. Christina gleich zwei Medaillen gewann. TRAFICH/Val Badia Mét i laürs pur la strada man? Val Badia

: N prigo pur vignun / Set tunì por ressané y dortoré la strada Ladinia - I laürs preodiis a Prue» y 1 ressanement siili la strada dia Val Badia podéss meter man n ater ann. Al priini de messe ti surandéia 1 guern zentral ala provinzia de Balsan Ics competenzes siili les strades. 95 miliare de lircs sarà a disposiziun tl hilanz fina ala fin de chesc ann. Na zifra che podiiss se radoplé n ater ann. I laùrs por la strada dia Val Badia végn tratà cun prioritc. La strada dia Val Badia n’é nia ma strénta

mo ince n prigo pur vignun che se mét sol iade. Otes prigorores, trac al prigo da smöies y fondamentes malsi- güdes carateriséia la SS 244. Costruìda sciöche tru da ji cun i ciavai, gnora rovada tl 1892. Tl ann 1896 se toló la Gran Ega sis punc y te più de 40 pose dota strada. Tl medemo ann s’à la jént di pósi dortoré la strada. Da 1 laóta nant él ma piti gnii fat laùrs de manutenziun. L trat rila valada arate 1 toch piti critich é da Manténa Tedés chi fina a Longega. En projet de mascima è gnii

aprové dala Jun ta provinziala, che à ince bele modifiche i planns regoladus di coniuns de San Laurénz a de Ma reo. L projet csecutif y la rela- Die Straße ins Gadertal ist schon seit .Jahrzehnten ein Ärgernis - lind lebensgefährlich dazu. Foto: „D" ziun sön les conseguenzes pur 1 ambient é n elaboraziun v cun gran probables gnarai presentà purla fin de altri. Por ressané y dortoré la st rada dia Val Badia végnel co struì set tunì. Tue fora i tunì. gnarà la strada realisada dlun- gia la strada

da ségn y ala me- dema altéza. La noia strada végn sis km lungia y costerà söi 82 miliare de lires. Da 20 a 30 miliuns al meter costa passé sot torà fora. Nia dite i laurs che va debojegn por dota la strada dia Val Badia gnarà ruvà ten pèrde agn, ma an messerà ji inant cun de plii projec, mina 1 president Durnwalder. Dò stia minunga é 1 toch da Manténa Todéscia a Longega imprömacledöt 1 plii important. Èl impormèt che do ta la strada dia Val Badia fina a Corvara gnarà dortorada sö. Tl 1856 gnò

2
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/2000/14_11_2000/DOL_2000_11_14_19_object_2634062.png
Page 19 of 44
Date: 14.11.2000
Physical description: 44
.“ Das Projekt wurde vom Ing. Emst Watschinger und Pe ter Castlunger erarbeitet und von der Firma „Impianti Col fosco“ verwirklicht. JU DE FRARA / Manutenziun „Na strada blanda n’adora nia sé“ Critiches ala stleta manutenziun dl Ju - Nos sun in regula, dij le reponsabl dia strada Daspa vent lize él datamela sola stiada che porta sön Ju de Frara. Y lize restarala incé inant ester che al é vieté sterne fora sé. ,,D7ob Corvara (eb) - „A éi moda ne végnel pa nia sparò la nei o almanco metü en pü’ de sa- ourun

o sè sön strada?“. Chesc s’à damanè chisc ultims dis de- plö automobilisc - gran pert inée dessenà - che messo jf sö y jö por le Ju de Frara. Dala pert de Gherdéina di ju ne podò i automobilisc gnanca s’enfidé cun l’auto atrezé cun i montli da d’inver, ester che la strada fó daspavént lizia y pri- gurosa. En valgügn fó chiamai dia minunga che la colpa foss da ti dè ai gherdéines, che por nia fà passò düc i auti fora por vai, à ciarè de evité la ma nutenziun di ju. Cun chèsc gran problem él vigni

dé deplö automobilisc che méss se confrontò y tan deplö i turisc che rüva sö por les mun- tes sènza savèi gonot tan pri- goroses che i jus pò ester. Alois Alfreider, che é le responsabl por la strada che porta sön Frara dala pert de Gherdéina, se tol fora dales critiches: „Nos sun i regula cun le laur de manutenziun che fajiun dütaurela sön Frara, ince sce al mumént n’él mà un su di diese lauranti preodüs, che é a desposiziun por se cruzié dia mantegnimént dia strada." Alfreider: „Dldüt mèssi sciuré

zoruch les cri tiches sön la stleta manu tenziun di strada che é gnüdes a lüm chisc dis; al végn sparò regolarménter la nèi fora de strada, madér che le toch de strada da Gherdéina jö é ot cuntra nord y ne ciafa düt le dé degun surédl. Chèsta y la gauja dia tröpa dlacia sön strada. „Y nos ne podun fà ma decuntra“, dij Alfreider, responsabl por la strada che da Sélva porta sön Ju de Frara. Alois Alfreider: „Ne podun nia stemefora sè o saorun fosch sön la strada de Frara ester che chesc s’é gnü vieté

dala ami- nistraziun comunala de Sélva l’ann passò; la gauja é che le sè sön strada incuinéia les fun- ténes d’ega incèr ia y laprò é le sè ince de gran dann por l’am- biént y düta la salvarjina.“ De chèsta opiniun é ince l’ombòlt de Corvara Heinz Kostner che é cuntra le sterne sè sona strada. „Messun mefo ti fà capi ala jént da chilo y a nösc sciori che ala ne và nia da ji sö por les strades da munt cun montli da d’isté sciöche al su- zeda gonot“. THE NEW CATA10GDE 2000 PICK IT URI snoujboerde

3
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1998/02_07_1998/DOL_1998_07_02_31_object_2094751.png
Page 31 of 40
Date: 02.07.1998
Physical description: 40
en con- zet cun preventiv eie gnü Luis Agreiter, atualménter colau- radü dia biblioteca Sass dia Crusc a San Linért. Aproè spo dal conséi le stanziamént de 300 miliuns de lires por i laurs de costruziun de en marciapé da Al Pian cina tl raiun Ciamaor. Chisc laurs gnarà ince tóse scirc fora. L’iniim'er Fulvio Pisano é spo gnü inciaré de fà mo- daziuns al proiet pro la strada La Pli-Brach. Al ti végn da- manè de podéi fà a na moda che al pois ince gni tachè ite la strada che porta a La Pii de sura

Junta ince en proiet por deslarié la strada da Lon- gega a Rina. Preodü elelaurs de ampliamént dia strada lungia 3,7 chilometri, la realisaziun de marciapé dui punc nüs y le mioramént de set ótes. Le cost di laurs é de 14,5 miliare de lires. Con i laurs végnel metü man d’aisciöda dl proscimo ann cun le prüm lot de zirca ein miliare de lires. La Junta à spo ince ciamò aproè la noia lista dies zones olàche al é püc pediatres de basa. Por les valades ladines de Südtirol végnel scrit fora tréi pose

tl daugni. Foto: ..D“ Badia (cb) - Inier, ai prüm de lugio ti à le guem zentral de Ro ma surandè ufizialméntcr ala provinzia de Balsan Ics compe- ténzes sön Ics strades por la ma- nutenziun ordinara y slruordi- nara. Inaudada tl ann 1892 seiö- che strada che gnè adorada da ji cun i ciavai é stè le prüm de lugio 1998 na data storica ince por l’oramai famoja strada SS 244 dia Val Badia y por dUé i abitane dia valada. GnU impormetU eie da Balsan de tratè i laurs cun la mascima priorité, laurs che me tarà

man en ater ann. La mosöra dies strades su- randades dal Anas ala provin zia de Balsan, é de 834 chi- lometers, che se injunta ai 1230 chilometers de chéles provin ziales. Adüm a chéstes gnarà tut sö ince feter 250 porsones che à laurè ales dependénzes di Anas, pro la provinzia de Balsan. Dò feter 25 agn de impor- metiides da peri di stat talian, y de personalitès di monn po litichi, végn in chésc ann fi- nalménter fat vai ince por la realisaziun y la dortoraziun dia strada statala 244 dia Val Badia

toch, da Manténa Tudéscia a Longega. 120 é i miliare metüs a de- sposiziun por i laurs, che gnarà secundo Durnwalder, spo de- contin ti agn dà fòra. Tl plànn dies strades triennal, dal 2000 al 2002 é gntkla indére inserì le rest dia strada, da Longega a Corvàra cina sön Ciaulunch. Le proiet de Pisetta véiga danfòra la costruziun de set tu- nì davèrc sön Una na peri, dia lunghéza de 2,3 chilometers y de sis galerìes artifiziales che mosüra na lunghéza de 55 me tri. Tles galerìes gnaräl instalè

4
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1998/23_06_1998/DOL_1998_06_23_21_object_2094442.png
Page 21 of 36
Date: 23.06.1998
Physical description: 36
über die all gemeine Hygiene an Gebäuden, an Arbeitsplätzen usw. gehöre zu seinen Pflichten. „Ich will da nicht als Kon trolleur auftreten, sondern mei ne Pflicht gewissenhaft aus üben“, betonte Piccoliori, der seinen Sitz im Parterre des Rat hauses hat. Dort ist der neue Sprengelhygienearzt stets an zutreffen, und St. Christinas Einwohner werden diesen Dienst „nahe am Bürger“ zu schätzen wissen. STRADES / Sentada de comun „Strada Colz“ y „Micura de Rü“ Ciafà i inoms dies strades de paTsc d’La Ila y San

spezial ménter por la denominaziun dia strada prinzipala di paisc. Nia azeté ne eie gnü, sciöche proponü atira dala comisciun, la denominaziun dia strada prinzipala da La Ila cun „St rada La Ila“, mó indére chèla proponitda dala popolaziun. La strada de paisc, che paia ia demez dala localité Siéia da Sompunt cina ala incrujiada pur La Ila Alta, tla localité Fun- tanacia, ciafarä la denomina ziun „Strada Colz“, in referi- mént ai nobli che viò tl ciastel di medioev, chèl che tronegièia dütaurela cun

maesté ptich sót la dlijia da La Ila. I abitane da San Ciascian à proponü dües denominaziuns: „Strada Conturines“ y „Strada Micurà de Rü“ por la strada de paisc. Pio cunsèns à ciafè la denominaziun de „Strada Mi- cura de Rü“. In referimènt ince ala picera plaza de dlijia tl zén- ter de paisc che é in onti de Micura de Rü, che se à fat de gran meric por la cultura ladina y ince tl monn dia sciènza, nas citi propi a San Ciascian. é spo chèsta proposta gnüda azetada intratan la sentada de comun. San

Linért ó avéi inant stia „Strada San Linért“, dal punt dia Gran Ega cina ala noia zona residenziala a San Linért. In scio ince chi da Pedraces à pro ponü de podéi denominé inant la strada statala tla localité Puntac cina al Hotel Teresa, cun „Strada Pedraces“. Chèstes propostes gnarà ria mò ejaminades tl proscimo cun- sèi de comun de Badia, olà che chèstes gnarà ince spo buna- ménter azedades. Por ci che re- verda indére la denominaziun dies atres strades de comun ne cambiarsi nia tröp da chèla

5
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1999/22_06_1999/DOL_1999_06_22_23_object_2114631.png
Page 23 of 40
Date: 22.06.1999
Physical description: 40
le 1-1 danter le Rina y Badia I, é le titul jü al Rina dò les trates dai. set metri. Sön le terzo scalin é ruvà chi da La Da che ä batti le Corvara por 10-7.1 miüs da fä gol é indo stä sciöche pro l’ul tima ediziun Iris Steinmayr da Corvara cun 15 goi y Richard Costisella de Badia cun 9 goi. Südtirol aktuell Dienstag, 22. Juni 1999 23 BADIA / Micro-toponomastica Vigni ciasa ä ségn so numer Tofles nöies sön ciasa y strada - San Linèrt y Pedraces ne é nTa „paTsc“ mó „strada“ Tofles cim i numri y la strada

da Sompunt a La Ha, fina al’in- crujada por La Ila Alta a Fun- tanacja). La strada de paisc da San Ciascian ä ciafé ince chilo l’inom orü y proponü propi dala popolaziun: „Strada Micurà de Rü“ (dal’incrujada Cosmea tut ite düt le zénter, fina al in crujada por la strada Frema y la strada Pian). Le comun recorda che Pe draces ne él pio degun paisc mó la strada prinzipala che va dala localité Puntac fina al Hotel Teresa y inscio él da ségn inant ince San Linèrt la strada che va dala Gran Ega a Pedraces

fina ala zona residenziala noia de San Linèrt. Badia é la deno minaziun di paisc secundo la regolamentaziun noia. „Str. Parvela“ é la strada che scu- méncia dal’incrujada dlungia l’albergo Cavallino y che se rii va tla localité Murin. Inant ó i funzionare di comun de Badia perié i zitadins tl da- gni de seri tla mansciun nia mà l’inom y cognom y le paisc dl’interessé, mó de spezifiché ince la strada y le numer di abitaziun. SPORT / Gherdeina I juegadéures metù I turbo... FC Urtijèi scialdi cuntént

6
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/2000/27_06_2000/DOL_2000_06_27_21_object_2619901.png
Page 21 of 36
Date: 27.06.2000
Physical description: 36
la scuadra de chi da La Ila che s’à porte a ciasa la copa por le priim post. Chisc à batü le Rina tla finala por 4 goi a 2. Corvara s’à tlassifiché terza y Al Pian é rovada al cuarto post. Badia n é rovada al cuinto post y An- termèia al sest post final. Fär alle, die es genau wissen-wollen VAL BADIA / Strada La „Via Crucis 100 dis restara la „SS244“ dldüt stliita metara tose man - Deviaziuns - Laure scumència la fin d’agost Por le moment ne vegli la strada dia Val Badia ma clamò stliita totalmente

!: Da setember inani metaràl indére man i fistidi por diic i automobilisc che va Ite o fòra por la „SS2 fl“. „D '/DaniciTöchierio Val Badia - Dai 24 de md incà é la strada dia Val Badia stliita dldiit al trafich tles ores de mit, dales 20 fina les 5.30. Intratan le dé vegn i auti regola cun en semafor al altèza de Perafo- rada. Fina ai 1G de bigio restarà irnpè chèsta normativa di as- sessur ai laurs publics Alois Kofler. Impormeli! cl gnii che por l’iste gnaràl evitò interu- ziuns di trafich. Dl Ooloimtcn

-redadü Elmar Burchia (eb> I gragn laure metarà man da d’altonn. Indére saràl da sciam pi cun deplö disaji sol toch de strada che mosiira 6,3 chilo- metere, rianter Mantèna Tudè- scia y Longega. Le cost preodü é de passa 123 miliare de lires. Karl Manfredi, referènt tl’as- sessorat ai laure publics é sigü sön la conclujiun di laure por le 2005. Le proiet esecutif di in- jenier Fulvio Pisetta véiga dan- fòra deplö laurs de slariamènt y dortoramènt dia strada, implö ince la realisaziun de tunì

é ince pio ciirt. TI contrat de laur pre- jenté, él odü danfòra la stliita totala dia strada por indüt 100 dis. Chèsc corespogn a zirca 20 dis de stliita dia strada t’n ann. Chisc dis sarà fòra dia sajun turistica. Dldüt daverta y sènza cantiere, restarà la strada 60 dis al arm (indüt 300 dis te ein agn de laure). Te chisc dis tornata ite, secundo le program di in- jenier Pisetta, i dis dia fin di edema, da dezèmber fina merz, i dis da Nadè y les edemes de mez agost. Lèidia restata in dére la strada

por corieres y l’viamént posoch y sambégn por i mesi de socurs. Düc i atri auti messarà ji por les strades de deviaziun. De nöt restata la„SS244“ stlüta dandadüt por ti dè la poscibilité de laure sèn za gni tignida sö. Por na lunghèza totala de 5,8 chilo- meters dess la strada noia ciafè na larghèza de 7 metri. Costruì vègnel deplö miirs de sostègn v set tunì dava fòra tl crèp con en sistem de iluminaziun, arca- ziun y alami dèr sofistiché. Si gü é al mumènt Karl Manfredi sön i tènips

7
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/2000/07_09_2000/DOL_2000_09_07_20_object_2626610.png
Page 20 of 48
Date: 07.09.2000
Physical description: 48
des großen Jägers in Erinnerung gebracht. Valentina Cortese enthüllte selbst die Marmortafel. Zu die sem Anlass lud sie ihre engsten Freunde (im Bild) ein. „d" der plajü“ sta iniziativa por arfrè jö le trafieh almanco intratan la séra“. Dagnéra secundo l’As- soziaziun Turistica gnarà che- sta iniziativa sambégn ince me- tüda a ji por le proscimo isté. Inc,e la strada prinzipala de San Ciascian é restada stlüta al trafieh bele dales priimes ores dia séra inant. Cun cóles dai ciuf amesa strada àn porvè

in Corvara. jaHg Ihre Cristina Beccari WM E-Mail: COR@alpina-tourdolomit.com Cristina Beccari 11 x in Südtirol und im Trentino ALPINA & TOURDOLOMIT Südtiroler Reisebüro - Ufficio Viaggi www.alpino-tourdolomit.com Boten • Siixen * Brvneck • wlmhl * Ippon • tara • 2 x /Heran • Séhnèrs • St.lilrià • Trient STRADA/Val Badia „L’urun daverta fina les diese“ Operadus turistics cuntra la stlüta totala dia „244“ - Lètra al assessur Werner Frick I antoniobilisc ehe óji ite Un Val Badia o clic vegli forapert, niess

indo saspetò liniitazinns al trafieh nan ter Longcga y Man tona. „m/Danioi Töchtorio Val Badia (eb) - lb na létra al assessur al turism Werner Frick, se damana deplö ope radus di setur turistici! dia Val Badia che i impedimcnc sola „244“, vegnes limita pio ala va. Inscö se aoda chisc con- crctaménter che la strada vegnes tignida daverta al manco fina les 22 dascra y clic na segnaletica sciöchc al toca pois indiche pio tlernmcnter la stlüta dia strada dia Val Ba dia y Ics deviaziuns por ruvé ite

. La medema ghiranza ti é gniicla sporta bele intrata.i i priims laurs sola strada, tl méis d’agost, ai resposnabli provin- ziai. Indére n’él ruvé adalerch degiina resposta. Dai priims de setémber é la strada dia valada indò tl zénter de polemiches, discusciuns y lamentanzes por gauja di laurs che à scumencè tla trata nanter Longega y Mantena, porciodi- che al végn metü jö i rós por le coliament ala sarenara de To bi. Fina ai 30 de setémber gnarà le trafieh indo regole da en semafor dales 5.30 daduman

fina Ics 20. Stliit dldiit al trafieh é chésc toch de strada dales 20 inant cina les ä.30. Tla letra di operadus dl turism dia valada al assessurprovinzial Frick veglici ince damane che la st rada restes daverta dldiit la sa- beda de noi. Lamentanzes è ince gntides ehestes edemes da peil di turisc por la mancianza de indica- ziuns tleres sön les deviaziuns. „Spezialménter por chi turisc che riiva tla valada por le priim iade n’él al mumént feter nia poscibl capi che la strada sides stlüta y che por

8
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1989/29_07_1989/DOL_1989_07_29_16_object_1401621.png
Page 16 of 40
Date: 29.07.1989
Physical description: 40
konventionellen Grundkonstruktion er rungen wurden. Sollte McLaren-Honda wirklich die Gruppe C erobern, führt der Weg hierbei eindeutig über Mercedes. Doch die Silberpfeilmanager lassen auch die Formel 1 nicht aus den Augen: Sie ist eben doch offentliehkeitswirk- samer. Die Favoriten trumpften auf Gestern begann Tennisitalienmeisterschaft der Veteranen Gleich zum Auftakt der Mann- schafts-Italienmeisterschaft der über 45jährigen in Bozen hat der haushohe Favorit TC Strada Mailand A deine Ausnahmestellung

unter Beweis gestellt. Gegen den TC Strada B hatten Milesi und Co. überhaupt keine Mühe und gaben in drei Spielen lediglich einen Satz ab. Giancarlo Milesi fegte gleich zu Beginn Luigi Lombardi mit (5:1, <3:2 vom Platz. Nicht viel länger stand Fahti Ali, ein eingebürgerter Ägypter, bei seinem 6:2, 6:2-Erfolg über Giorgio Bozzoni auf dem Platz. Auch das Doppel holten sich die erste Garnitur in der Besetzung Pir- Südafrikas Verband droht der Ausschluß Dem Tennisverband der südafri kanischen Republik droht

Corsi bzw. Alberto Fraschetti für ihre Mannschalt jeweils einen Punkt erobert hatten, mußte die Entscheidung im Dop pel fallen. Am Nachmittag setzte sich die Paarung Roverelli/Marchettini mit 7:5, 6:2 gegen FraschetU/Castelnuovo durch und brachten den Sieg von Parioli unter Dach und Fach. Heute mit Beginn um 9 Uhr stehen folgende Spiele auf dem Pro gramm: TC Strada Mailand A gegen TC Nomentano Rom, TC Strada B gegen TC Parioli Rom. Zum Abschluß am morgi gen Sonntag spielen Strada A und Pario li bzw

. Strada B und Nomentano gegen einander. Die Ergebnisse des 1. Spieltages: TC Stra da A gegen TC Strada B 3:0; Giancarlo Milesi gegen Luigi Lombardi 6:1, 6:2; Fahti Ali gegen Giorgio Bozzoni 6:2, 6:2; Michele Pirro'Giorgio Rührich gegen Luigi Betta- glio'Giorgio Bozzoni 4:6,6:2,6:0. TC Parioli Rom gegen TC Nomentano Rom: Alessan dro Corsi gegen Fabrizio Castelnuovo 6:4, 6:4; Giuliano Koverelli gegen Alberto Fra- schctti 3:6, 1:6; Giovanni MarcheUini/Giu- liano Koverelli gegen Fabrizio Castelnuovo

hatte, gewann diesmal mit 7:6, 6:7 und 6:1. i Mit Minern unangefochtenen AuRaktsieg (egen Luigi Lombardi ITC Strada Bl brachte Giancarlo Milesi (im Bild) sein Team von Strada Mailand A auf die Siegcrstrafle. Der dreifache lialieumeister aus der Lombardei strebt in der Talfersladt den vierten Titel en suite an. Aufn.:„D'7Reinhold Eheim Sport im TV Samstag, 29. JulL 10.03 Sportschau (Wiederholung) 22.05 Das aktuelle Sportstudio 10 23 Sportschau (Wiederholung) 10.00 Spbrtschau Fußball: 1. Bundesliga

9
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1989/31_07_1989/DOL_1989_07_31_12_object_1401693.png
Page 12 of 16
Date: 31.07.1989
Physical description: 16
, und nach und nach verloren immer mehr Fahrer den Anschluß an die Spitze. Vier Kilometer vor dem Ziel waren noch vier Fahrer beisammen, aber Lo renzo Cetto sorgte mit seinen ständi gen Attacken dafür, daß zwei weitere den Anschluß verloren. Gerhard Ilöitschl konnte erzwar nicht abschüt teln, er hatte aber keine Mühe, ihn auf den letzten Metern abzuhängen. Der Siegerschnitt betrug 24,2 km/h, ange sichts dieser äußerst schwierigen Strecke mehr als beachtlich. Überlegen zum vierten Titel TC Strada A erneut Italienmeister

der Tennisklub Strada Mai land A, seines Zeichens von 1986 bis 1988 dreimaliger Italienmeister bei den über 45jährigen, am Wochenende auch auf den Sandplätzen des TC Bozen auf. Gegen Strada B, Parioli Rom und Nomentani Rom liefen die Lombarden nie Gefahr, auch nur eine einzige Begeg nung zu verlieren. Giorgio Röhrich und seine Mannschaftskameraden gewan nen alle drei Spiele mit 3:0 und eroberten damit zum vierten Mal in Serie den Ita lienmeistertitel. Der TC Strada A agierte so souverän wie erwartet

, das Gedränge hinter dem Europameister war hingegen riesen groß. Alle drei restlichen Teams verloren gegen die Mailänder mit 0:3, gewannen aber ein Spiel gegen einen direkten Geg ner um den Ehrenplatz mit 2:1 und verlo ren das zweite mit demselben Ergebnis, so daß am Ende alle drei Mannschaften mit gleich vielen Punkten und Siegen den zweiten Rang belegten. Die Ergeb nisse des zweiten und dritten Spieltages: 2. Spieltag: TC Strada A gegen TC Nomen- tano Rom 3:0; Giancarlo Milesi gegen Fabri zio Castelnuovo

6:2, 6:2; Giorgio Röhrich gegen Alberto Fraschetti 6:1,6:1; Fahti Ali/ Michele Pirro gegen Castelnuovo/Fraschet- ti 6:3, 2:0 w.o. TC Strada B gegen Parioli Rom 2:1; Luigi Bettaglio gegen Alessandro Corsi 6:3,6:1 ; Giorgio Bozzoni gegen Giulia no Roverelli 1:6, 6:1, 6:3; Bettaglio/Strada gegen Giovanni Marchettini/Ruffaele Pe trossi 4:6, 1:6. 3. Spieltag: TC Strada A gegen Parioli Rom 3:0; Fahti Al i gegen Giovanni Marchettini 6:2, 6:1; Giorgio Röhrich gegen Raffaele Petrossi 6:0, 6:0; Rührich/Giancarlo Milesi

gegen Marchettini/Petrossi 6:2, 6:4. TC No- mentano Rom gegen TC Strada B 2:1; Fa brizio Castelnuovo gegen Giorgio Bozzoni 6:2,7:6; Alberto Fraschetti gegen Luigi Bet taglio 1:6, w. o.; Castelnuovo/Guido Mussi- mo gegen Bettaglio/Bozzoni 2:6. 6:2, 6:2. Lorenzo Cetto jubelt bei der Zieldurchfahrt auf dem Penser Joch. Der gestern die 17. Auflage des Großen Preises der Tiroler Radler. Trentiner gewann Aufn.: „D'VEheim Der eingebürgerte Ägypter Fathl Ali (im Bild) war bei den Italienmeisterscbanen der Veteranen

10
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/2000/11_11_2000/DOL_2000_11_11_36_object_2633801.png
Page 36 of 64
Date: 11.11.2000
Physical description: 64
vermittelt die Begegnung mit dem Enneberger Künstler, der nach freischaffender Arbeit mit Prof. Wotruba, Wien auf den Berghof nach Südtirol zurückgekehrt Ist, um dort an seinem Lebenswerk zu arbeiten. 216 Seiten, 163 Abbildungen, fest gebunden mm Bi fi* Val BADIA / SS244 Le stop podess gm da en dé al ater damò daverta la strada dia valada - Laurs scumenciara i proscims dis Balsan (eb) - La strada dia Val Badia SS244 ess messü gni st- lüta totalmenter cun i ultims dis de otober y le trafich devié sön les

strades panoramiches incér fa. fodere él ciamò in- tratan chisc dis la strada dia valada daverta dldüt al trafich por gran morvöia y dòlarata foce ligrèza de tröc. fodére ne pò i automobilisc nia se la cun- furtè demassa. La statala dia Val Badia podess stlü da en dé al ater. „Secondo le program di laurs prejentè, mussess la strada ester chisc dis ufizialmènter st- lüta, fodéren’éla nia inscio“, dij Karl Manfredi, referént tl’As- sessorat por i laurs publics dia Provinzia, che fojunta che fo- stéss

ne sai nia da di, canche le trafich gnarä bloché sola SS244. Karl Manfredi: „La dita che à ciafè i laurs de realisaziun dia strada noia tolarà fostéssa la dezijiun can stlü dldüt la strada - chésc podess suzede da en dé al ater“. Le program di laurs sola strada véiga danfora che por düt le méis de nuvémber re stara la SS244 dldüt stlüta al trafich. ' Por le méis de dezémber re starà la strada stlüta dai 1. ai 6, dai 11 ai 13 y dai 18 ai 22. Chilò restaräl davertes les dües st rades panoramiches por

ruvé ite o ji fòrapert dia Val Badia. Por ji derevers Corvara sarai da tó la strada panoramica de deviaziun da Bomech fina Mantena, sö Onies, spo cina sö Rina y infin jö a Longega. Por ji fòrapert él da tó la strada a Longega por Sares. BALSAN / Novités Ejam ladin scrit nee pra I trilinguism Regules desfarénties por la proa de ladin - Candidac ladins méss aspetè pio dT Bulsan - Aldò di criteres nueves per 1 ejam de trilinguism sarai, da n auter ann foant, nce pra la pert ladina da dé ju na proa sen

11
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1999/25_03_1999/DOL_1999_03_25_37_object_2111512.png
Page 37 of 52
Date: 25.03.1999
Physical description: 52
ai 7 de auri, végn tutes sö sot al numer de telefönn dl Sorvisc ai Jogn Val Badia: 0474 52 30 70. REGULA DL TÉMP Se fej le merz sciöche Tiste dl’ann passò, Taisciöda sarà da menò picé. AJENDA Calfosch - Telemark: Le club dl Telemark dl’Alta Badia mèt a ji in chesta sabeda, ai 27 de merz, sön la pista „Colfosco“ la secunda ediziun di „Trofé dies valades ladines“. 10W«OL AKWLL STRADES / Val Badia Gin agn de laurs sön la „244“ Aproè le proiet esecutif - Karl Manfredi: „TI 2005 ara la Val Badia na strada noia

“ Nfa pio „por gauja de rocs", tnó „por ressanamènt " guardi melii sö diese cartel a Mantella TudUscia por segnalò che la strada „244“ resta stinta. Foto: ,,D“/mt Balsan (eb) - Do la con ferènza di direturs d’ufizc, che tl altonn passò à dò sò begnstè, é ruvé adUm in lUnesc passò inée le Comité Tecnich provinzial, che à aproò le proiet esecutif dia strada statala 244 dia Val Badia, por ci che reverda la trata de G,3 chilometers zirca, nanter Man- téna Tudéscia y la localité de Longcga. Le cost: 123

miliaré de lires. Karl Manfredi, referènt tl’assessorat ai laurs publichs é sigü sön la conclujiun di laurs te ein agn. L’apalt di laurs messarà gni scrit fòra a Uvei europeich, ester che la zifra se avalièia fòra sön passa 93 miliare de lires. Le proiet esecutif di injenier Ful vio Pisetta vèiga danfòra sön le trat plö important, chél danter Longega y Manténa Todéscia, deplö laurs de slariamènt y dor- toramént dia strada, implö ince la realisaziun de tunì, galeries artifiziales, mürs de sostegn

y deplö punc. Secundo Karl Manfredi, sarà le proscimo vare da fà, chél che vèiga danfòra l’espropriaziun di grunc. „Ajache cinse ne é nia tröc podaràl spo tose ince gni laurè fòra y aproè le plann de segurèza di proiet de ressana ment dia strada y spo gnaràl apaltè i laurs“, dij le diretur Manfredi, che injunta che bele cun la proscima aiseiöda run- ciarä les pächeres sön la „244“. Por na lunghèza totala de 5,8 chilometers dèss la strada noia ciafè na larghèza de set metri. Costruì vègnel deplö mürs

dia lunghèza de respetivamènter 51 y 54 metri. I laurs gnarà spo realisà te plü loc por ciarè de mantegnì tres daverta la strada dia valada. Sigü é al mumènt Karl Man fredi sön i tèmps de realisaziun: „I laurs de ressanamènt dl prüm lot - chèl plö prigurus y im portant dia statala dia Val Ba dia - da Mantèna a Longega, gnarà ultima de ein agn.“ La sòra preocupaziun dia popola- ziun resta chèla dies ineonve- niènzes che l’esecuziun di laurs portarà. Al messarà gni chili strades de emergènza a sèns

12
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1999/28_10_1999/DOL_1999_10_28_35_object_2119817.png
Page 35 of 48
Date: 28.10.1999
Physical description: 48
ein. Dazu ihr Kommentar: „Tou risten und Auswärtige wüssten wohl nie genau, an welchem Tag die Sperrung stattfinden würde, was zu großen Proble men an den Sperrstellen führen CRONICA / Strada Val Badia (eb) - Che cun la strada provinziala 244 dia Val Badia ä i automobilisé dagnéra albü fistidi y gonot inée téma da passè, é oramai na storia vedla che dtìé cunèsc. Avisa tan vedla é oramai inée la situaziun che se presenta, do pio dis de plöia o canche la nei se dlega, y material, rds o pedruns toma jö sön strada

. Inscio èia indo stada inler, canche incèr les set daduman él gnü jö na rò tl toch de strada nanter Pidrò y Pedraces. Avisa 100 metri dan Punt de Fèr él gnü jö deplö material dal crép de Sotciastel jö. Por fortiina ne passai te chèl mumént degun automobilist. La strada é restada sarada por en pez, cina che i lauranti provinziai à rumenè fòra de strada le rnaiu material. Ma terial chésc che é gnü jö damò en iade dala munt in forma de pedruns y che à metti in prigo ma mà i lauranti instèsc mò ESCURSCIUN

. Nach diesen allgemeinen Be trachtungen breiten die Ver treter von Luech y Natura ihren Vorschlag aus: „Es wäre des halb wohl besser, die Straßen, zumindest am Anfang, zwar nur einige Stunden, aber dafür La strada é restada davérta a sens alternò por düt le dómisdé. Incö mussesla indo gni daverta dldlüt al trafich. täglich zu sperren. Die Tatsa che der Einschränkung würde in kurzer Zeit von allen wahr genommen werden. Natürlich müssten Linienfahrzeuge und Einheimische von der Ein schränkung ausgenommen

degun barat; i 552 miliuns de lires che ti speta riamò ala vijinanza gnarà tue fòra dal bilanz. PALE / Apuntament Da mesa le trèi Santa Crestina (lm) - N duménia, 31 de utober, vén purtà ora sula plaza dal sport de Mulin da Coi a Santa Crestina 1 gran der by ladin de fuesbol de pri ma categoria danter 1 FC Gherdèina y la US da Rina. La partida mèt man dala 14.30. Nfa piò da s'infìdé sön la 244 Val Badia sarada por na ro che ä metü in prigo i automobilisc Avisa chésc é le toch de strada pio prigurus

13
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1983/10_09_1983/DOL_1983_09_10_19_object_1417553.png
Page 19 of 40
Date: 10.09.1983
Physical description: 40
. Der Abend verlief für viele überraschend Äußerst sachlich. Es fielen offene Worte, es meldeten sich Befürworter und Gegner der Einrichtung, aber letztlich — und darin waren sich alle Anwesenden einig — erfüllte das zweieinhalbstündige GesprAch zwischen Vertretern der Vereini gung „La Strada — Der Weg“ und Bürgern, aber auch zwischen den Algundern untereinander, seinen Zweck: Es gab kein Drumherumreden, auf klare Fragen folgten klare Antworten, und wenn auch viele Zweifel hAngen blieben, so wur

den doch auch ebensoviele Ungewißheiten aus dem Weg geräumt. Für die Gemeinde begrüßten Vizebür germeistor Franz Moser und Assessor Dr. GiancarmincTollis die Bevölkerung. Gesprächspartner der Bürger waren Vertreter der Vereinigung „La Strada — Der Weg“, und zwar Don Gianni, der die Keinen freien Stuhl gab es am Donnerstagabend Im Burgersaal des Algunder Vereinshauses, als Uber das Therapiezentrum informiert wurde. Aufn.: Fotocinc'A. Viel Angst, noch mehr Mut Algund hat das Therapiezentrum so zusagen aufdiktiert

geschehen soll. Das Vertrauen, das von seiten der Ver einigung „La Strada — Der Weg" gefor dert wurde, das kann nicht über Nacht geschenkt werden, sondern das muß die Zeit herbeiführen. Angst vor Drogen, ja; aber Angst vor denjenigen, die davon loskommen wollen, nein. Diese Worte Don Giannis treffen den Kern der Sache. Algund gilt als ein aufgeschlossenes Dorf und vielleicht ist es kein Zufall, daß ausgerechnet Algund mit dem Therapie- zenlrum „gesegnet • wurde. Die Bürger, die am Donnerstag

führen wird, also Projektlcitcr ist, Herbert Peintner aus Schabs, der in der Vorbeugung tätig ist, sowie zwei weitere Mitarbeiter des Ver eins aus Meran und Taisten. „Was ist eigentlich ,La Strada — Der Weg*?“, lautete die erste Frage aus den Reihen der Algunder. Herbert Peintner sprach daraufhin kurz von der Entste hung der Vereinigung im Jahre 1978, die auf eine Initiative des Priesters Dr. Gian carlo Bertagnolli zurückgeht. Die Hilfs organisation, die es sich zur Aufgabe gemacht

SAMSTAG GESCHLOSSEN Herbert Peintner (linkst und Projektleiter Don Gianni (reclusi vom Verein „La Strada — Der Weg“ standen den Alltundern Rede und Antwort. Aufn : Fotocinc A Erziehungsheim vergleichen, so streng seien die Hausregeln. Geordneter Tages ablauf und drei Verbote, die den Raus- sehmiß zur Folge haben, falls sie nicht beachtet werden: keine Drogen, keine Gewalt, keine sexuellen Beziehungen untereinander. Und eines dürfe man nie vergessen, alle Insassen seien freiwillig in der The

14
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1986/15_05_1986/DOL_1986_05_15_5_object_1342817.png
Page 5 of 28
Date: 15.05.1986
Physical description: 28
SJR besucht „La strada - Der Weg“ Der Verein nimmt sich besonders der süchtigen und sozial gefährdeten Jugendlichen an Bozen — Zu einem besonders eindrucksvollen Erlebnis wurde der Informa tionsbesuch bei der Vereinigung „La strada—Der Weg“, den der Vorstand des Süd- tlroler Jugendringes vor kurzem für seine Mitglieder organisierte. Der Verein, der 1978 von Don Giancarlo Bertagnolll und einer Gruppe von freiwilligen Mitarbei tern gegründet wurde, um gefährdeten und verwahrlosten Jugendlichen

im Kampf gegen die Droge. Dabei ist es nach Don Giancarlo ein besonderes Ziel und Anliegen, daß die einzelnen Mitglie der des Vereins — Jugendliche. Eltern, freiwillige und hauptamtliche Mitarbei ter — zu einer Familie zusammenwach sen. „La strada — Der Weg“ will keinesfalls als Institution für Suchtkranke.und ge sellschaftliche Außenseiter verstanden werden, sondern als eine Gemeinschaft von Menschen, die an ihrer persönlichen Verwirklichung arbeiten und sich soli darisch fühlen mit allen, die Not

ist für jene, die sich dazu bereitfinden, eine Möglichkeit der Per ini Bild das Zeichen des Vereines „La strada —DerWe*“. Repro: „Dolomiten" sönlichkcitsbildung sowie der Ausein andersetzung mit sich selbst und der Umwelt. Zu den freiwilligen Mitarbeitern zäh len auch die Zivildiencr, die für den Ver ein eine wichtige Arbeit leisten. Beson ders beachtenswert ist jedoch das Kon zept eines „sozialen Jahres“ mit Vollcin- satz für Jugendliche über achtzehn. Der zeit arbeiten zwei Mädchen im Rahmen dieses „freiwilligen sozialen Jahres

“ im Auftrag von „La strada — Der Weg“ in einem Altersheim und im Obdachlosen asyl, in,Bozen. Dabei ist cs ihre besondere Aufgabe, in die Trostlosigkeit der alten und heimat losen Menschen etwas Freude, Ange nommensein und Lebenslust cinzubrin- gen. Dies soll vor allem durch Gesprä che, gemeinsame Aktionen (Spazieren gehen, Feiern usw.) erreicht werden. Der Besuch bei „La strada — Der Weg“ war für den Süd tiroler Jugendring ein beein druckendes Erlebnis. Das einseitige Bild, daß der Verein einzig

in der Sucht therapie tätig sei, wurde durch die vielen anderen Aktivitäten und Arbeitsfelder von „La strada—Der Weg“ aufgelöst. Im Grunde hat — wie viele annehmen möchten — die Droge keine Bedeutung; cs ist der Mensch, der im Mittelpunkt der Arbeit steht. Leser gestalten wieder eine „däFür“-Aüi3gabe Bozen — Zum, zweitep Mal möchte die Südtiroler Jugendzeitschrift „daFür“ die Gestaltung einer Ausgabe ihren Le sern überlassen. Bereits im vergangenen Oktober hatten Jugendliche eine Leser nummer

15
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1999/23_10_1999/DOL_1999_10_23_29_object_2119447.png
Page 29 of 56
Date: 23.10.1999
Physical description: 56
flofomten - Nr. 248 Südtirol aktuell Samstag/Sonntag, 23./24. Oktober 1999 DALA LADINIA Redaktion: Bozen, Weinbergweg 7 • Tel. 0471 92 54 27 - Fax 92 54 28 Anzeigen: Bozen, Museumstr. 42 Tel. 0471 92 53 44 - Fax 92 53 53 E-Mail-Adresse: dolomitenJadinia@athesia.it Abonnements Tel. 0471 92 55 90 „SS 244 Val Badia“, ci paziènza! Mareo (eb) - La Provinzia da Balsan, a parora dl assessur ai laurs publics Alois Kofler, la scia al savèi che le trafich sön la strada statala 244 dia Val Badia

, tl incrujada nanter Mantèna Tudescia y Longega, gnarà regolè da en semafor dales 5.30 daduman ales 20 daséra. Stlüt dl düt al trafich gnarà chesc trat de strada dales 20 inant cina les 5.30 daduman. Le provediment scumenciarà cun le mercui, ai 27 de otober y durarà fina ai 3 de dezémber y spo riamò en iade dal lünesc, ai 13 de de- zèmber fina la jöbia, ai 16 de dezémber. L’interuziun végn a s’ie dè porciodiche al végn metti jö i rós por le colegamént ala sarenara de Tobi a San Laurénz, olàche al gnarà

des- fartè tl dagni les eghes pazes di comuns dia Bassa Badia. Al gnarà garanti na devia- ziun dì trafich inée sce i veicli cun na lunghèza sura i 12 metri ne gnarà nia lascià passà. Inant végn recordè dala repartiziim por le sorrise stradai che i laurs por la dortoraziun y am- pliamént sön la strada dal paisc de La Pii a chèl de Al Pian gnarà ultimà cun le mer- tesc, ai 9 de nuvémber. Te cunséi I recurs cuntra 1 barat di bosch Badia (eb) - Por le proscimo yeniida de teraé comimal a San mertesc

“, é les trèi tematiches presentades por chésta séra. Micurà ciafa la süa tofla sön Rii San Ciascian (eb) - Micurà de Rii (Nikolaus Bacher, 1789 - 1847) é stè un di plö gragn studiusc ladins di 19ejim secul. Sciöche prou, studius de sci- énzes naturales, de filosofia, teologia, lingaé antics y mo- dems se à Micurà de Rii fat na gran strada y en bun inom. Le laur plö important é stè le „Versuch einer deutsch-ladi- nischen Sprachlehre“ dl arm 1833, che é inée stada la piima gramatica ladina por dtites

en buri mtis. I tcc- nics ambientai dia Provinza, che à analisé y aproè le proiet, laida indére la costruziun. L’intenziun de realisé le pro iet presentò dia dita „Impianti Colfosco“ di punt de passaja por la pista „Colfosco“, é gnü cunscideré tres en piign te en odi dala popolaziun. Dal atra peri jèla debujègn de costruì chésc frabicat por smendrf les dificultès di schiadaus che messo passè sura la strada sta tala „242“ por Frara avisa amesa paisc por jl inée a tò l’implant a Sotdlijia „Colfos

17
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1998/08_09_1998/DOL_1998_09_08_6_object_2096662.png
Page 6 of 36
Date: 08.09.1998
Physical description: 36
de setèmber sarai meso da ester tan inant, à dit l’assessur Kofler. Cun la realisaziun di laurs gnaräl metü man en ater ann. Intratan à la Junta provinziala de Balsan metü a desposiziun bégn 123 miliare de lires. Por ressanè y dortorè la stra da statala 244 dia Val Badia eie dandadöt preodü da slarié y amplié la strada. Por na lunghè- za totala de 5,8 chilometers déss la strada noia ciafè na larghéza nteressanta y de utl. Sce i con- tenuc ie pona énghe velch che arichésc uni partezipant, pona vén de segur

davérta la strada dia valada. Te sis agn déss i laürs de ressanamént ester ruvà. Al plü tert tl ann 2005 déss i tèmps dies sporjén- zes, sfèsses che spavènta y de parèis de crép prigorus ester finis. Polohemden (M/XUXXL) 22.000 L. Kugelschreiber 1.000 L. ... erhältlich in alien ATHESIA-Geschäften Historischér Festumzug Letzter Höhepunkt der Sommersaison Al Plan de Mareo/St. Vigil in Enneberg (eb) - Die heurige Sommersaison in St. Vigil in Enneberg stand ganz im Zeichen der Vergangenheit. Am kommenden

Wochenende geht in St. Vigil zum zweiten und letzten Male die große Feier „Historie Summer“ über die Bühne. Na strada noia tl 2005? Presentò le proiet esecutif por le ressanamént Longega-Le proiet de ressanamént dia strada statala 244 dia Val Badia é gnü presentò dal assessur provinzial ai laurs publichs, Alois Kofler. Sön le trat danter Longega y Manténa Todéscia eie preo dü laurs de slariamént y dortoramént dia strada, implö inée la rea lisaziun de tunì, galeries artifiziales, mürs de sostégn y deplö

18
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/1987/03_10_1987/DOL_1987_10_03_6_object_1366273.png
Page 6 of 32
Date: 03.10.1987
Physical description: 32
Ein „Jubiläum“ zur Neuorientierung „La Strada - Der Weg“ kümmert sich seit zehn Jahren um drogenabhängige Menschen Bosen (epr)—Der Verein „La Strada—Der Weg“, der sich vorwiegend um in Drogenabhängigkeit geratene junge Men schen kümmert, besteht nun seit zehn Jahren. Gestern wurde den Medien am Vereinssitz, dem Franziskushaus im Maria heimweg, die Broschüre „Zehn Jahre La Strada — Der Weg“ vorgestellt. Man wolle Rückschau halten und sich neu orien tieren, sagten die Mitarbeiter des Vereines

. Von einem Jubi läum, das es mit einem Fest zu feiern gilt, also keine Spur. All die Mitarbeiter, die in den vergangenen zehn Jahren mitge holfen haben, jungen Menschen zu helfen, wolle man irgend wann in den nächsten Wochen zu einem Treffen einladen, um wieder einmal miteinander sprechen zu können. Daß „La Strada — Der Weg" auch verstärkt die Öffentlichkeit über seine Tätigkeit unterrichten möchte, hat wenig mit dem zehnjährigen Bestehen zu tun, sondern vielmehr mit der Tatsache, daß die Drogensucht

vor allem in den Dörfern und Tälern weiter zunimmt. Der geistliche Assistent und Grün der des Vereines, Don Giancarlo BertagnoIIi, sagte, daß vor allem auf dem Lande auch die Alkoholabhängigkeit junger Menschen erschreckende Ausmaße erreicht habe. „Ein Jugendlicher ln seiner Isolation". Aus der Broschüre „Zehn Jahre La Strada— Der Weg“. Gemeinsam dem Ziel entgegen Trentiner Autonomistenbewegung bereitet Einigung vor Erstes gemeinsames Pressekommuniqué von UATT und PPTT Trient (pl) — Sie haben das große gemeinsame Ziel

. In dieser Selbst darstellung von „La Strada — Der Weg" wird auf den religiösen Hintergrund, die Ideale und einige allgemeine Zielsetzun gen eingegangen. Enthalten ist auch ei ne Rückschau auf die geleistete Sozialar beit, und es werden die verschiedenen Einsatzmöglichkeiten und Formen der Mitarbeit im Verein vorgestellt. Lebendig wird das Werk jedoch vor allem durch die Interviews mit den di rekt Betroffenen am Ende der jeweiligen Buchkapitel. Den wohl besten Einblick in das Seelenleben eines jungen, in das Abseits

19
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/2000/23_11_2000/DOL_2000_11_23_39_object_2635144.png
Page 39 of 56
Date: 23.11.2000
Physical description: 56
daduman à messè gni evacuada la ciasa dl lüch Daporta, atira dan le paisc da Lungiarü, por le gran prigo dia rö atira sot la strada da Vi y Laguscel. Les sies porsones dia familia de Hubert y Carmen Daporta da Longiarii à podii inier dòmisdé ji indo zeruch te siia ciasa. N atra ró s’à destachè piich sot a Vi; chésta à rusdè n tablé y é ruvada sön la strada che porta a Vi. GRODEN/GADERTAL Grödner Straße bleibt weiter zu Gröden/Gadertal (eb) - Bei Ki lometer 2,5 bleibt die Staats straße 242

spo le prigo reai por porsones y abitaziuns. „50 porcént de nosc teritore é tlassifiché incö tla zona ,R4‘ - dèr alt“, dij le vizeombòlt de Corvara Franz Pedratscher, che ne ascogn gnanca che la zona pio critica é le toch danter le paisc de Corvara y le Ciaulunch, olàche les gran masses d’ega à tres rapresentè en prigo poten ziai nia pice te düc chisc agn. Ince sön chisc jus é la strada arsiada te pio pose chisc dis. Terac freabel él ince sö por le Ju de Frara y tla Fraziun de Pescosta derevers

pio critiches é chilo düt le terac da San Linèrt fina so Altin a La Ila, derevers Sas dia Cinse, interessò dala ró de La Cinse y le ginnt sura Rungg y Pescoll a Badia. „R3“ végnel registrò a San Ciascian tla lo calité Armentarola derevers Conturines. Al chilometer 10 por le Ju di Valparola é la strada arsida te pio pose de feter 30 fina 40 zentimetri. Le gran tüme de chisc dis à ince preiudiché ince a La Val la viabilité sön les strades, sura la Vila de Tra. „Cuntra Picedac a, na ró fat raité

jö en toch de strada“, dij l’ombòlt Franz Complojer. Dan a Aiaréi é la strada stlüta por la tomada de peres. En atra ró é gnüda jö a Mirbung de La Val sura la Vila de Rü. Ince chilo messaràì gni fat laurs por consolidò le terac. „La Val é tlassificada te zona arisch ,,R3“.La zona pio critica é chilo tla localité Ciampéi, che n’é nia abitada y olàche al ne gnarà gnanca fat sö ciases“, dij l’ombòlt Franz Complojer. VAL BADIA / Situaziun f2) „Daran en aiüt finanziar“ La situaziun resta inant scialdi critica

20
Newspapers & Magazines
Dolomiten
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/DOL/2000/13_01_2000/DOL_2000_01_13_20_object_2638276.png
Page 20 of 44
Date: 13.01.2000
Physical description: 44
intratan Nadè Corvara (eb) - Al é stè dilt ma na „montatura“ la cliestiun di polizisc com unai da Corvara che ess mossii regolò le trafich de automobilisc y scliiadus sön la strada por Frara, tl incrujada nanter la pista „Colfosco“. Les verdes comunales é mà stades ailò un en iade a regolò le tra fich. Te éi ocajiun? Por le ri- prejes di telejiomal ladin „TRAIL“. La notizia à fat la roda nia ma tla stamnpa locala, tl „Te legiornale Regionale“ y sam- bègn te chél ladin „TRAIL“, mo cinamai te chél

nazional „T3“ in duménia sera dales 7. Sce al gilè cuntè, scrit y al fò da odei che les dties verdes comunales messo ciarè sura le trafich te chésc punt de strada por smendri dandadiit les di- ficultés di schiadus da passò ia la statala por ji inant sön la pista „Colfosco“ a tò l’implant mi a Sotdlijia, stimenà le diit mà te chi ptic menile de sorvisc ala televijiun. Indére, a parora dies verdes comunales de Cor vara y de deplö porsones che abitèia dlungia le punt de st rada „incriminé“ n’él stè mai

program di laurs él odü danfòra de realisé deplö plazes da parchè te vig- nun di tréi paisc. A La Ila cia- farà lerch na plaza da mét jö i gufi sön ùr de strada por San Ciascian, sot le restorant Pana. En atra gnarà realisada bun- aménter tla zona Sièia, sot st rada, dan ruvé te paisc a L;i Ila. Pro la incrujiada por San Cias- cian porvarunse de realisé na 3. corsia y a San Ciascian lasci- aran i auti te na plaza sön st rada, sot le hotel Rosa Alpina. „D“: Cò stala pa cun i mar- ciapé? Dorigo: Tose

metarä man i laurs por chél dal hotel Aurora a La Ila fina sö La Ila Alta, inant él odü danfòra de realisé danü le marciapé dal hotel Dolomiti fina fòra La Ila y da Pedraces cina sö insom San Linèrt. „D“: Restan sòti le tem di trafich. Cun setémber scumen- ciard ince laurs sön la strada dia Val Badia. Sardi pa aliò da se aspetè le caos piò total? Dorigo: No, iö ne la véighi nia inscio. Un ciafè Je calénder che mostra avisa sö te éi dis, éitign laurs che gnarà faé sön la st rada. Por 100 dis restarà

la strada stlüta, che ó dis 20 dis te en ann. Indüt 300 dis restarà la strada clidüt da vòlta, che core- spogn a 60 dis t’en ann. „D“: Cò stala pa cun le fra- biché abitatif alisiré, él pa da mò jones y jogn tl comun che adorass na spersa de teraé? Dorigo: Un impormò aproè na graduatore noia. 94 doman- des él ruvé ite. 62 é ruvades cun puné assà tla graduatore y 32 é stades rcfodades. Prese èia tan inant,che tla zona .Tofana 1 a San Ciascian podaràl gni as segnò Eteree por le frabiché ali siré. Chilo

21