coscianza, che se disc avisa, ci che e bagn o mal. Chesta usc ne se ä metü ite tl cör l’uomo instass, an ne la ä imparada da valgügn. Bel 1’ pice müt, che ne va ciamö a scola, che ne sa no da li, no da scri, alda chesta usc, che i disc, ci che e dart o fale. Che sta usc e aldida pro düc’ i populi dla tera, ince i plö salvari. Un miscionar damanaa un vedl pagan, che ne savoo no da li no da scri: pö-n i to la vita a valgügn? No, respognoo-1. Insciö i da- manaa-1 un pü düc’ i cumandamanc’ y a düc’ savoo
-1 da respogn indertüra. In ultima damanaa 1’ miscionar: che e-1 pa ste che te ä dit chesc? L’ vedl pagan salvar, che ne aa mal udü denant un miscionar o ne aa mai aldi val de re- ligiim, alzaa süa man, batoo dant sö 1’ cör y dijoo: caite, caite e-1 na usc, che me 1’ disc avisa, ci che i pö fa y ci che i ne pö nia fa. Chilö veigun avisa, che düc’ alda la usc misteriosa dla co scianza. La desfaranzia tra bagn y mal e sin- tida y capida da l’uomo im toch plö che la desfaranzia tra ütl o dän, tra bei o burt
. Y chesta desfaranzia vel dlunch te vigni post sö la tera, ne müda mai, resta tres anfat. Ala ne vel ma pur che sta tera, ala vel ince pur 1’ eil, ala vel pur 1’ tamp y pur düta l’etemite. Da ulä pö-la pa spo gni adarlerch chesta usc, che la ä pa metüda ite te nosc cör, sce nos ne la ün nia imparada y ne se e nia stada insignada? La resposta e tan saurida, che vigni müt da scola 1’ sa. Al e la usc de Chel Bel Di. 2. Ciamö de plö. Chesta usc dla co scianza ne te disc ma ci che e bagn o mal. Ciamö de plö
, ala cumana cun gran autorite, che messun fa 1’ bagn y ne podun nia fa 1’ mal. Chesc mess-te fa, chesc ne pös-te nia fa, aldiuns bei da pici insö y bei pur natüra. Nos sin- tiun avisa, che ün la liberte, de stime o no, mo sintiun inc’ zanza dubite, che un 1’ dover de stime. Chesta usc ne se disc ma: te fejes val de mal, sce ne te stimes, o te fejes dän a te instass, sce te fejes 1’ mal. No, ala disc fora dart: tö ne pos nia arube, ne pos nia minti... Chesta usc alda vigni persona ciant e mil iadi
te süa vita, dai prüms agn, che ala se lascia aldi, cina a la mort, y pro düc’, tut fora degün, che e pro so bun cervel. Y de morvöia, la aldiun ma cumane, can che ala se trata dl bagn o dl mal. Ala ne se tira dant nia, sce ala se trata de val vadagn o perdi- ta, sce tö te toles zanza 1’ bun o 1’ ri, sce te as la lita tra 1’ bei o 1’ burt. Chilö te lasee-la la plana liberte, sce te toles 1’ dän impe dl vadagn, sce te chires 1’ burt impe dl bei, chilö scute-la y te la scia fa. Al e propi na usc