921 risultati
Ordina per:
Rilevanza
Rilevanza
Anno di pubblicazione ascendente
Anno di pubblicazione discendente
Titolo A - Z
Titolo Z - A
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1984)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 8. 1984
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355044/355044_121_object_5164948.png
Pagina 121 di 204
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 198 S. : Ill.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Belardi, Walter: Considerazioni in margine a un convegno di studi ladini / Walter Belardi, 1984</br> Cathomas, Bernard: Minderheiten in der Selbstbesinnung und Selbstbestimmung : Gedanken zum Jahr der Rätoromanen 1985 / Bernard Cathomas, 1984</br> Doi paroles de ravisa céltiga tl gherdëina: tóch y tucë, 1984</br> Goebl, Hans: Postille : (J. Kramer) / Hans Goebl, 1984</br> Gsell, Otto: Unpersönliche Konstruktion und Wortstellung im Dolomitenladinischen / Otto Gsell, 1984</br> Kramer, Johannes: Entgegnung : (H. Goebl) / Johannes Kramer, 1984</br> Kuen, Heinrich: Lateinischer oder deutscher Ursprung? / Heinrich Kuen, 1984</br> Nazzi Matalon, Žuan : ¬I¬ lunaris dal '800 dal Friûl Orientâl / Guan Nazzi Matalon, 1984</br> Neutralizzazione sintattica delle opposizioni di singolare-plurale e di maschile-femminile, 1984</br> Rampold, Josef: Sitte und Brauch in Buchenstein (Fodom) / Josef Rampold, 1984</br> ¬Il¬ trattamento sintattico del participio passato, 1984
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/8(1984)
ID interno: 355044
De segur ie, dorica, *tuccare na use di latin provinziel, chél dia piana dura padana, de sofonz céltich. Ora di rujné técnich Uà al léur de césadafuech y ala cosses nteur i cèives y ai plajèies dia spéisa, à *tuccare abù fertuna tla rujneda da uni di, y nscila à 1 verb, tres na mudazion semàntiga, arjont, dò y dò, n senificat mpue piu astrat, scebèn che tóch y tucè ne à nia arbandunà 1 ciamp semàn tici! dia spéisa y di male. le rate che 1 ne ie nia da pesimé dan a chésta etimologìa. Néus pudori

vester fidanziénc che la ie dréta defin, ajache 1 glossadéur de Persius ne rejona nia de n latin de chi che mei, ma di latin di popul dia Cisalpina, popul che se à lascia scura tla pianadura padana y nce tla valedes dia Elpes, avisa te chéi raions ulà che 1 latin "ladin" se à mantenì - nia sauri - nchin al didancuei. Ma mo miec foss-1, sambén, sce ora de chésta paroles ladines pudessan-s n giaté d’autres tl Nord dia Talia, paroles che fossa piu o manco unfat per forma y senificat, per pudéi stlarì

, cun i diminutives tocìt, tociùt ) minan cun chésc "guazzetto, sugo” (n ejémpl: La polente, tremant, spiete il suplizi / di sei neade in chel gran toc’ divin). Povester ie tei diminutives mé na muda zion de tuccetum, y da chéi unirà cà la parola furlana toc’. Ma ora de chél se mpant te dut 1 Nord dia Talia dal didancuei paroles che semea a chèla y che à dutes 1 senificat de "dorico". Tla rujneda de Genua on-s tócco "sugo, umido o intinto di stracotto, di ragù o simili, con cui si condiscono

paroles dialetales mpede sugo, intingolo per talian. 5) N’ ùltima fontana de formes ie 1 Dizionario etimologico italiano de C. Battisti y G. Alessio, V, Firenze 1957, ma danz zénza spiegazion etimològica. 5) Aldo dia minonga de P. Sella, Glossa rio latino italiano (dello) Stato della Chiesa, Roma 1944, fossa la valuta dia esprescion ungementum cum tucia, te n documént dia Curia romana di ann 1341, ’’unguento con ossido di zinco”. Chél ne me per nia segur; forsci se trat-1 propi de ’’unghént cun ont”!

1
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1989)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 13. 1989
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355119/355119_295_object_5166398.png
Pagina 295 di 304
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 300 S : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 4 zum Ald I = Relazione di lavoro 4 per l'ALD I / Roland Bauer ..., 1989</br> Bagolini, Bernardino: Relazione preliminare e risultati della prima campagna di scavi nell'insediamento dell'età del bronzo di Sotciastel (Val Badia, Prov. di Bolzano) / Bernardino Bagolini ; Giovanni Tasca ; Umberto Tecchiati, 1989</br> Craffonara, Lois: Probleme der geographischen Nomenklatur im sellaladinischen Bereich / Lois Craffonara, 1989</br> Dorsch, Helga: Siur Ciprian Pescosta : (1815 - 1889) ; zur 100. Wiederkehr seines Todes / Helga Dorsch, 1989</br> Faggin, Giorgio: Testimonianze sulla lingua friulana ; 1 / Giorgio Faggin</br> Goebl, Hans: ¬Der¬ Kartograph und Geograph Heinrich Berghaus : (1797 - 1884) ; ein früher Zeuge für die "Unità Ladina" / Hans Goebl, 1989</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (A - L)</br> Kattenbusch, Dieter: ¬Die¬ Ladiner und das Koalitionsprogramm für die X. Gesetzgebungsperiode des Südtiroler Landtages / Dieter Kattenbusch, 1989</br> Munarini, Giuseppe: Monsignor Giovanni Battista Martini : (1810 - 1877) / Giuseppe Munarini, 1989</br> Palla, Luciana: ¬I¬ Ladins y les opziuns / Luciana Palla ; Karin Demetz, 1989</br> Rizzi, Giovanni: Rilievo geoelettrico in un'area di insediamento preistorico sul Colle di Sotciastel (Badia-Pedraces/Abtei, Prov. BZ) / Giovanni Rizzi ; Carlo Trentini, 1989</br> Steinicke, Ernst: ¬Der¬ sozialgeographische Gegensatz in den "Dolomitenladinischen Sprachinseln" Friauls / Ernst Steinicke, 1989</br> Stolzenburg, Andreas: ¬Der¬ Maler Giuseppe Craffonara : (1790 - 1837) ; zum 200. Geburtstag am 7. September 1990 / Andreas Stolzenburg, 1989
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/13(1989)
ID interno: 355119
marca per i Ladins y si cultura da pert de autores de rujeneda tudéscia. L bastéssa mé lecurdé 1 gran cuntribut de studi y de simpatìes che autores sciche Karl Felix Wolff, Franz Tumler o Hubert Mumelter à dat a nosc popul y a si recunescimént tl mond culturel de rujeneda tudéscia enee oradecà. Chisc autores ne fova nia mé trac de viérs di ladin y di Ladins ajache i se sentiva emparentei moralménter cun 1 popul piu antich de si tiéra, ma enee per la faszinazion di sucrét dia Dolomites

y de si stories y cherdénzes mitiches. Hubert Mumelter rejona de ’’ladinisches Geheimnis, Aura von Verzauberung und Stillstand”. Y tlo rùven bele séura sun n gran problem de na tel’sort de leteratura: la tentazion de mustré n cheder di Ladins auzà ora dala urità de nosc témps, la tentazion de na ’’mitisazion” de dut chél che à da n fé cun i Ladins! Y sce na tel’pusizion pudova vester de utl per descedé l’enterés y la simpatìes per i Ladins oradecà, ne judòvela nia a ressolver i problems de séuravivénza dia

pudèssa dé massa empaz y desdrù la bela ilu- jion dia ’’Heile Welt”, che resta for 1 fin ultim de na tel’sort de leteratura. Daviadechél cialerà chésta scola de scritéures daniéura de demonisé la moda de viver dia zita, ududa sciche eoa de picià y tentazions, y éi auzerà ora 1 viver di paures y di pastri de nosta montes sciche ejémpl luminéus per ti tenì bréna al pericul dia massificazion, di materialism y dia protesta. Te chésta piedies zapa enee doi scritéures de ravisa ladina, che adrova 1 tudésch

sciche si rujeneda de leteratura: Luis Trenker y Maria Veronika Rubatscher. L romann de Luis Trenker ’’Heimat aus Gottes Hand”, ruvà ora di 1960, trata di problem di ’’encésa” tl tèmp piu periculéus y desgrazià de no sta ustoria, chél dia opzions y dia ditatures. Ma sce 1 pòi de duta la storia ie la defendura di luech da paur di àvesc, tres due i pericoli dia ustoria y dia ideologìes en viéra danter éiles, trata l’autor enee de n problem che él sént bendebò dassénn, chél de si ravises ladines

2
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1978)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 2. 1978
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/329269/329269_128_object_5163275.png
Pagina 128 di 204
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 199 S. : Ill., Kt., Noten
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Carl von Czoernig, studioso del Friuli / Camillo Medeot ; Giorgio Faggin, 1978</br> Decurtins, Alexi: 40 Jahre Rätoromanisch als vierte Landessprache : eine Besinnung / von Alexi Decurtins, 1978</br> Dorsch, Helga: ¬La¬ scassada busarada ... - ein abteiisches Gelegenheitsgedicht aus dem vergangenen Jahrhundert / Helga Dorsch-Craffonara, 1978</br> Fontana, Josef: ¬Der¬ Enneberger Schulstreit / Josef Fontana, 1978</br> Garlato, Francesco: ¬Il¬ senso dell'identità etnica / Francesco Garlato, 1978</br> Goebl, Hans: ¬Ein¬ Sprach- und Sachatlas des Zentralrätoromanischen (ALD) / Hans Goebl, 1978</br> Kuen, Heinrich: ¬Der¬ Einfluß des Deutschen auf das Rätoromanische / Heinrich Kuen, 1978</br> Kuen, Heinrich: ¬Die¬ ladinischen Farbwörter / Heinrich Kuen, 1978</br> Śliziński, Jerzy : ¬Die¬ Darstellung der Ladiner in polnischen Enzyklopädien des XIX und XX. Jahrhunderts / Jerzy Slizinski, 1978</br> Lunelli, Clemente: ¬Il¬ musicista Giovanni Battista Runcher : (1714 - 1791) / Clemente Lunelli, 1978</br> Moroder, Edgar: Franz Moroder zu Lenert : (1847 - 1920) ; Handelsmann, Altbürgermeister, Heimatkundler / Edgar Moroder, 1978</br> Nazzi Matalon, Žuan : Prejeris furlanis / Žuan Nazzi Matalon, 1978</br> Richebuono, Giuseppe: ¬Le¬ mone da Colfosch te dificoltês / Ojep Richebuono, 1978</br> Sobiela-Caanitz, Guiu: ¬Il¬ Rumantsch ed otras linguas romanas periclitadas / Guiu Sobiela-Caanitz, 1978
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: D II Z 1.092/2(1978) ; II Z 1.092/2(1978)
ID interno: 329269
ISTITUT LADIN ’’MICURÀ DE RÜ” LINGAZ Y CULTURA F.Vittur: Nr. 1 Parores d’introduziun al curs pur maèstri 1978 L.Craffonara: Carateristighes dal lingaz ladin G.Pescollderungg: Eserzizi de grafìa M. Graffonara: Storia dia Dlìjia A. Morlang: L’èrt te nostes ciases A. Morlang: Dui artisc dia Val Badia: R. Rottonara: Ujöp Craffonara y Angel Rottonara Geologia dia Val Badia E. Moroder: Flora y fauna dia Dolomites - Cie fé per stravardé chésta bela formes de vita de nosc raions? - defata dän man -

3
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1980)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 4. 1980
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/329264/329264_164_object_5163783.png
Pagina 164 di 332
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 325 S. : Ill., Kt., Noten
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Aschenbrenner, Max: ¬Die¬ Hexen in der Sage der Dolomitenladiner / Max Aschenbrenner, 1980</br>Corai, Paolo: ¬Le¬ più antiche culture preistoriche della «Ladinia» : (paleolitico e mesolitico) / Paolo Corai, 1980</br>Daverda, Albert: ¬La¬ ladinitè tla vita pratiga da vigne dé : en ejëmpl: les scrites tles cortines / Albert Daverda, 1980</br>Faggin, Giorgio: ¬La¬ grafia del friulano : appunti storici / Giorgio Faggin, 1980</br>Gangale, Giuseppe: ¬Le¬ vanère por Marèo / Giuseppe Gangale, 1980</br>Goebl, Hans: Dialektgeographie + numerische Taxonomie = Dialektometrie : anhand rätoromanischer und oberitalienischer Dialektmaterialien (AIS) / Hans Goebl, 1980</br>Höglinger, Elisabeth: Interferenzen des Ladinischen und Italienischen in das Deutsch von Grödner Schülern : Beitrag zur Problematik des Deutschunterrichts in den Schulen der ladinischen Ortschaften Südtirols / Elisabeth Höglinger, 1980</br>Irsara, Alfred: ¬Die¬ gesetzlichen Bestimmungen zum paritätischen Unterricht an den Schulen der ladinischen Ortschaften Südtirols / Alfred Irsara, 1980</br>Kuen, Heinrich: ¬Die¬ Eigenart des ennebergischen Wortschatzes / Heinrich Kuen ; 1, (1980)</br>Kuen, Heinrich: Tirolese = «ladinisch» im Vocabolario Poligloto von 1787 des Don Lorenzo Hervás / Heinrich Kuen, 1980</br>Śliziński, Jerzy : ¬Die¬ Darstellung der Ladiner in tschechischen Enzyklopädien des XIX. und XX. Jahrhunderts / Jerzy, Slizinski, 1980</br>Richebuono, Giuseppe: Von der einstigen zur heutigen Ausdehnung des ladinischen Sprachraumes / Josef Richebuono, 1980</br>¬Il¬ vecchio e il nuovo : dei Weiler ed altre questioni / F. Bortolotti ; H. Abram, 1980</br>Zaremba, Aleksander: ¬Il¬ comparatico a S. Martino in Val Badia / Aleksander Zaremba, 1980
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: D II Z 1.092/4(1980) ; II Z 1.092/4(1980)
ID interno: 329264
nlaó:ta na védla vèdoa de setanteka:ter an ko a: nnóm ana. 59. kosta sorvi: a kèlbeldio tla dii: zja kon ziné i perjé de i nèt. 60. ince èra èa roada nlò te kèl ke le pitso jezü nèa porte te dii: zja. 61. èra laida: ince kèlbeldio i baja: d-èl a due ki ko aspeta: le salvadu. tòk sèt i tréj rè:s vén daj pav.s dia domàn por adoré kèlbeldio. 62. nlaó:ta ke jezü èa nü al món a betlèm èaj nu:s i tréj rè: s dia pè:r dia do mali a jeruzalèm. 63. aj damanà: »olà è pa le rè daj jü: des ko è nü al món? i à:n

odu sóa stèra dia pè:r dia domàn i sóli nu:s por 1-adoré.« 64. a d-aldi kos s-à: rè herò:des spordü, spò à:l fàt kerdé adom i majrò:nc prè:i i i skrivàns piu siké: s i j à damane olà k-al dèa ni al món jezü krist. 65. kis à spò tsafé fora k-al dèa nàse a betlèm, pai: s dia judèa. 66. herò:des fé: s zi kis tréj rè:s a betlèm. »zide i kiride le pitso i pornàrik-i 1-éjs tsafé, lasédem-al a le séj k-i pò: i ince jü zi a 1-adoré. 67. i tréj rè: s s-aii è spò zu:s debòta küntra betlèm. 52. (e)nlaö:ta

4
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(2001)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 23. 1999
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355222/355222_339_object_5167474.png
Pagina 339 di 374
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 367 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Bini, Claudio: Aspetti pedologici e paleoambientali del sito mesolitico Putia I / Claudio Bini e Andrea Pilli, 2001</br> Böhmer, Helga: Sprachliche Stereotypen im Comelico : ein Beitrag zur subjektiven Dialekterkennung / Helga Böhmer, 2001</br> Craffonara, Lois: Gibt es einen alten Quadra-Block in St. Martin in Thurn? / Lois Craffonara, 2001</br> Faggin, Giorgio: Testimonianze sulla lingua friulana ; 2</br> Goebl, Hans: Giovan Battista Pellegrini und Ascolis Methode der "particolar combinazione" : ein Besprechungsaufsatz / Hans Goebl, 2001</br> Kostner, Barbara: ¬Il¬ canto religioso in Val Badia tra la fine del 1800 e l'inizio del 1900 / Barbara Kostner, 2001</br> Odwarka, Karl: ¬Die¬ Namen des Kalser Tales : (am Großglockner) / Karl Odwarka ; Heinz Dieter Pohl, 2001</br> Pancheri, Roberto: Lettere inedite dello scultore Giovanni Battista Insom : (1829 - 1832) / Roberto Pancheri, 2001</br> Richebuono, Giuseppe: Processi criminali dal 1483 alla fine del 600 / Giuseppe Richebuono, 2001</br> Stolzenburg, Andreas: Zu einem wiederentdeckten Madonnenbild Giuseppe Craffonaras / Andreas Stolzenburg, 2001
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/23(1999)
ID interno: 355222
conzed a mî amur entrada scenô pentis sarunse ala fin: ché te m'as desgort — ch'i t'à tan amada. * * * (dal furlan tl ladin standardisé dla Val Badia) Ermes de Colorêt é le pròm gran poet dia leteratòra furlana, y sciôche düc i gragn dèurel la porta a trop de nü zënza se destachè daldòt da ci che ê denant. v. 4: al Monument : ala fossa. v. 5: Polimia : na dama nobla udineja, amada dal poet, de chëra ch'i ne conesciun nia le dër inom. v. 9: Chësta é fatalité d'uman destin : pordërt dijésson: chësta

é fatalité dl destin uman (pro val' jônn pòi ester che chësta strotòra - ara vel por la gran pert di agetîfs dia Val Badia - mëtes bele man plan plan da tlocì; inco âldon cinamai val' jomalist che cunta dia "tradizionala festa" impede dia festa tradizionala). Te composiziuns poetiches indere s'àn dagnora tut - da vedlamënter incà - de te' "libertés", sides por rajuns dia rima finala (sciòche chilo), sides por la strotòra ritmica, yii., y ares se lascia datrai ince adorè sciôche meso stilistich

. v. 14: i t'à tan amada : pordërt i t’à tan amè; la concordanza ne vëgn zënza nia fata te chësc contest sintatich - chilo liberté poetica porvia dia rima.

5
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1978)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 2. 1978
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/329269/329269_184_object_5163331.png
Pagina 184 di 204
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 199 S. : Ill., Kt., Noten
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Carl von Czoernig, studioso del Friuli / Camillo Medeot ; Giorgio Faggin, 1978</br> Decurtins, Alexi: 40 Jahre Rätoromanisch als vierte Landessprache : eine Besinnung / von Alexi Decurtins, 1978</br> Dorsch, Helga: ¬La¬ scassada busarada ... - ein abteiisches Gelegenheitsgedicht aus dem vergangenen Jahrhundert / Helga Dorsch-Craffonara, 1978</br> Fontana, Josef: ¬Der¬ Enneberger Schulstreit / Josef Fontana, 1978</br> Garlato, Francesco: ¬Il¬ senso dell'identità etnica / Francesco Garlato, 1978</br> Goebl, Hans: ¬Ein¬ Sprach- und Sachatlas des Zentralrätoromanischen (ALD) / Hans Goebl, 1978</br> Kuen, Heinrich: ¬Der¬ Einfluß des Deutschen auf das Rätoromanische / Heinrich Kuen, 1978</br> Kuen, Heinrich: ¬Die¬ ladinischen Farbwörter / Heinrich Kuen, 1978</br> Śliziński, Jerzy : ¬Die¬ Darstellung der Ladiner in polnischen Enzyklopädien des XIX und XX. Jahrhunderts / Jerzy Slizinski, 1978</br> Lunelli, Clemente: ¬Il¬ musicista Giovanni Battista Runcher : (1714 - 1791) / Clemente Lunelli, 1978</br> Moroder, Edgar: Franz Moroder zu Lenert : (1847 - 1920) ; Handelsmann, Altbürgermeister, Heimatkundler / Edgar Moroder, 1978</br> Nazzi Matalon, Žuan : Prejeris furlanis / Žuan Nazzi Matalon, 1978</br> Richebuono, Giuseppe: ¬Le¬ mone da Colfosch te dificoltês / Ojep Richebuono, 1978</br> Sobiela-Caanitz, Guiu: ¬Il¬ Rumantsch ed otras linguas romanas periclitadas / Guiu Sobiela-Caanitz, 1978
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: D II Z 1.092/2(1978) ; II Z 1.092/2(1978)
ID interno: 329269
Savëi da respogne Savéi da respogne tratan ch’ai cianchentéia paòi incèr l’mancé de na flu dànsò a parèis dia pòra — canch' 1’ vènt tlanchernèia te bosch brunsines dia moria y desgòrj i curusc di som te linfér di spidli - ores supulésc la bocia y baia inant sura responsore dia pòra y te n iade séntest’ dànfora de pèrde diiè i curusc a la sentènza dia nòt. Merz Cors frëiè ne dlacia nia ti invêrs dl monn. Pinsîers co sbora cun nëi pur zinzurada pitüra dla sëra y arsësc sprigurà son ûr dl parch

6
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1990)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 14. 1990
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/340831/340831_168_object_5166575.png
Pagina 168 di 376
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 372 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 5 zum Ald I = Relazione di lavoro 5 per l'ALD I / Roland Bauer ..., 1990</br> Asche, Roswitha: ¬Die¬ Ritzungen an den Holzhütten der Bergwiesen Prades und Cialneur : Beispiele einer weit verbreiteten kreativen Betätigung der Almleute / Roswitha Asche, 1990</br> Complojer, Franz: Disparità di trattamento accusate dai ladini viventi nella regione Trentino-Alto Adige con particolare riguardo alle istituzioni legislative della regione e delle due province autonome / Franz Complojer, 1990</br> Complojer, Franz: Disparità di trattamento accusate dal gruppo linguistico ladino vivente nella regione Trentino-Alto Adige riguardanti l'amministrazione degli enti locali ed altre posizioni di svantaggio di natura istituzionale / Franz Complojer, 1990</br> Dorsch, Helga: ¬Die¬ Marienkirche in Sëlva/Wolkenstein von den Anfängen bis zum Ende des 19. Jahrhunderts / Helga Dorsch, 1990</br> Goebl, Hans: «Ma il distintivo necessario del determinato tipo sta appunto nella simultanea presenza o nella particolar combinazione di quei caratteri» : methodische und wissenschaftsgeschichtliche Bemerkungen zum Diskussionskomplex «Unità Ladina» / Hans Goebl, 1990</br> Iliescu, Maria: ¬Der¬ repräsentative Wortschatz der romanischen Sprachen : das Rätoromanische / Maria Iliescu, 1990</br> Kattenbusch, Dieter: «Co che la grafia y la gramatica ladina ie nasciudes» : zur Entstehung der grödnerischen Orthographie und Grammatik / Dieter Kattenbusch, 1990</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (M - P) / Otto Gsell. - 1990</br> Rabeder, Gernot: Über die Auffindung und Bedeutung der Conturineshöhlr (lad. Ander dles Conturines) / G. Rabeder, 1990</br> Stolzenburg, Andreas: ¬Der¬ Grödner Maler Bernardin Pitschieler/Piceller / Andreas Stolzenburg, 1990</br> Tecchiati, Umberto: Aggiornamento sullo stato delle ricerche archeologiche nell'abitato dell'età del bronzo di Sotciastel in Val Badia (Bolzano) / Umberto Tecchiati, 1990</br> Trapp, Eugen: ¬Das¬ Denkmal für Katharina Lanz in Fodom/Buchenstein / Eugen Trapp, 1990
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/14(1990)
ID interno: 340831
Iey 7 profeséur Minach à-n piu coses ’n cumenanza. Tramedoi fa-n per metà tudèsc. Mi pere Stanis Gruber fova di Sarntoly si orna Iolanda Braunstein fova di Austria. Tramedoi fà-n nasciui y chersciui te na tiéra de cunfin y s’à-n rendù cont dia dificulteies che se presenta per populi defrènc de rusneda y de cultura, sfurzei de viver deberièda. Dut chièse me à dat a mi segurèza a lèurè pea. Cui Prof. Minach nen ov-i ie nia drède av'èi tèma che nosc studi per 7 ladin pudèssa (magari nce zènza idèi

) deventè na cosa nazionalistica. le nen ove mei fat studi de filologia, ie savove me da rusnè gherdèina y basta, davia de chèl messov-i pudèi me lascè sun chi che ova fat chisc studi. Piu ièdesc son-s jita tla Sbizera a rusne sul cont dia grafìa, a una cui Prof. Minach, cun scienzièi ladins. Cui Presidènt dia Lya Rumantscha Loringet, cui Profeséur di Università de Coira [sic] Schorta, cui Dutor Puh, bibliotecar ladin de Samaden, cun Tista Murk, cui Prof. Gangole che ’nseniova tla Sbizera, cui mae- ster

Pianta y mo d’antri. Niède l’an 1947, dai 1. ai 8 deJenè, ov-i tèu pert a studi ladins teni-i [sic] dal Profeséur Gangole a S. Maria de Mustair. L nes ova spiegà la 3 grafìes dia Sbizera, mpue defrèntes l’ima dal autra, ma deguna cui K. Nce a Bologna dal profeséur d’Università Gino Bottiglioni fov-i jita y fave stata na ena ’ntiera. Uni di m’ova dunà 7 prof Bottiglioni na èura o doves de si tèmp. À-n metu adum na grafìa sul ejempio dia grafìa sarda. Ilo ie-l na rusneda extra, defrènta dal talian

. ’L profeséur Bottiglioni à fa studi sun eh ’sta rusneda y à seri libri. Son stata, sà-n bèn zènza, piu suènz te Gherdèina y nce via i badioc. A Urtijèi fove-l unì lenì ’n iède na cunferènza. A eh’sta conferènza ova tèu pert belau due i prevesc 4) , maestri y nce d’autra jènt che se ’nteressova per 7 ladin. L fova unides purtedes dant la minonghes di studièi dia Sbizera, de profesèures d’Università taliani, de jènt studièda ladina sci che l profesèur 5) Lardschneider de Ciampac dl’Università de Disbruck[sic

] che à scrii 7 vocabolario, l Senièur Giuani Peratho- ner da Pertèut che ova scrit cun Senièur Engl, Profeséur Dutor Demetz da Plazola, la « Pitia Storia Bibia » per gherdèina. Pra la cunferènza s’ove-l parta prò che sun gran pert dia grafìa fava due a una, ma n valguna coses demustrova ideies defrèntes. L prof Minach ova dit: «Ne joa nia, messon fa ’n referendum.» Y nscì an-s fat. A piu de 100 persones ti an-s mandà na piata cun paroles che ova per l medemo son defrènta grafìes. Nscì pudova uni

7
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1994)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 16. 1992
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/327691/327691_259_object_5276400.png
Pagina 259 di 264
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Derungs-Brücker, Heidi: ¬Die¬ Bündner Romanen und die Irredenta-Bewegung / Heidi Derungs. - 1994<br /> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (T - Z) / Otto Gsell. - 1994<br />Innerhofer, Herbert Theobald: ¬Il¬ prevosto di Novacella Leopoldo de Zanna : (1721 - 1787) / Herbert Theobald Innerhofer ; Giuseppe Richebuono. - 1994<br />Kattenbusch, Dieter: ¬Der¬ Ladinerverein in Innsbruck : (1905/1912 bis 1915) / Dieter Kattenbusch. - 1994<br />Rizzi, Giovanni: ¬Un¬ sito mesolitico a Passo Campolongo (Livinallongo del Col di Lana, Prov. di Belluno) / Giovanni Rizzi ; Umberto Tecchiati. - 1994<br />Schwindl, Rudolf: ¬Die¬ Eisenbergwerke und die Eisenhüttenwerke des Bischofs von Brixen in Buchenstein und im Gadertal / Rudolf Schwindl. - 1994<br />Stolzenburg, Andreas: ¬Die¬ Geburt Mariens und der Ungläubige Thomas in der Kirche Santa Maria delle Grazie in Monterone : zwei Gemälde Bernardin Picellers in Perugia / Andreas Stolzenburg. - 1994<br />Tecchiati, Umberto: Nuove ricerche sul popolamento preistorico e protostorico di Val Badia e Val Gardena / Umberto Tecchiati. - 1994<br /> Tekavcic, Pavao: ¬Gli¬ idiomi retoromanzi nella enciclopedia Limbilor Romanice / Pavao Tekavcic. – 1994<br />Trapp, Eugen: ¬Der¬ Verlust der Illusion : Matthäus Günthers Deckenfresken in der Pfarrkirche von Badia/Abtei / Eugen Trapp. - 1994
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/16(1992)
ID interno: 327691
- E. Ties / A. Obletter: Moltìna y Crèp Alt / Moltina y Crèp Aut. Dessègns: I. Irsara. 1984 (pi. 23). - T. Gerlin / A. Maly: Le Maradèt. Traduziun de I. y U. Willeit. 1984 (pi. 90). - M. Tribus: Catarina Lanz, la mòta da Spinges. Traduziun de L. Zingerle. 1984 (pi. 54). - T. Demetz: Selva zacan y sèn. Teater te trèi chedri scrit n ucajion di 100 ani dia dlieja (1877 - 1977). 1984 (pi. 52). - Cianté cun plajèi. Cianties y rimes por niisc mendri. Dessègns: E. Maneschg. 1985 (pi. 210

). - K. Schònherr: Tièra. Traduzion de J. Moroder. 1985 (pi. 73). - A. Baldissera: Olà eh'ipodun salve nosta vita. 1985 (pi. 23). - La prozesciun de Jean. 1985 (pi. 46). - 3. Dé dia ciantia ladina. 1985 (pi. 32). - J. B. Runcher: Stabat Mater a trei use da el (en C mól). Trascriziun de C. Lunedi. 1985 (pi. 16). - G. B. Runcher: Messa a tre voci virili e organo in Do maggiore. Trascrizione di C. Lunedi. 1986 (pi. 39). - A. Obletter / M. Frenademez: / dódesc frédesc che sauta a se pie / / dódesc frèdesc ehefej

pruni dizionar. Traduziun de R. Mussner, E. Ties, L. Craffonara, L. Detomas, F. Chiocchetti. 1987 (pi. 77, cun a pert na presentaziun gherdèna y badiota de 30 ( 15+15) pi.). - E. Senoner: Stories de tieres. Dessènies: sculeies dia III tlas di Istituì d’ Ert de Urtijèi / Ann de scola 1986/87. 1987 (pi. 52). - E. Senoner: Stories de tiers. Dessègns: scolars dia III Bassa di Istituì d' Ert de Urtijèi / Ann de scora 1986/87. Traduziun badiota: M. Frenademez. 1987 (pi. 52). - G. B. Runcher: Rei timoris

- ladin. Edizion gherdèina. 1988 (pi. 46). - Glossar amìnistratif todesch - ladin. Ediziun badiota. 1988 (pi. 46). - P. Senoner: L' orna conta ... Cendrinela y L liever y !' igl. Dessènies: 2. tlas dia Scola d’ Ert de Sélva. Ujes: H. Dapunt, W. Delago, K. Insani, U. Insani, A. Moroder, M. Mussner, D. Pycha, Pianola: A. Craffonara. Cassèta cun cudejel (pi. 23). 1988. - P. Senoner / M. Frenademez: La urna cunta ... Cendrinela y Le lou y /’ igl. Dessègns: 2. Bassa dia Scora d’ Ert de Sélva. Use: I. Clara

, A. Compio], A. Ferdigg, T. Sora, O. Verginei-, E. Zingerle. Pianola: A. Craffonara. Cassèta cun brosciiira (pi. 23). 1988. - P. Senoner: L fova n iede ... I sunadeures de Brema y L re crot. Dessènies: 2. tlass dia Scola d’ Ert de Sélva. Ujes: H. Dapunt, W. Delago, K. Insani, U. Insani, A. Moroder, M. Mussner, D. Pycha. Pianola: A. Craffonara. Cassèta cun cudejel (pi. 21). 1988. - P. Senoner / M. Frenademez: Al è n iade ... I sonadus da Brema y Le rè arosch. Dessègns: 2. Bassa dia Scola d’ Ert de Sélva

8
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(2001)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 23. 1999
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355222/355222_322_object_5167457.png
Pagina 322 di 374
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 367 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Bini, Claudio: Aspetti pedologici e paleoambientali del sito mesolitico Putia I / Claudio Bini e Andrea Pilli, 2001</br> Böhmer, Helga: Sprachliche Stereotypen im Comelico : ein Beitrag zur subjektiven Dialekterkennung / Helga Böhmer, 2001</br> Craffonara, Lois: Gibt es einen alten Quadra-Block in St. Martin in Thurn? / Lois Craffonara, 2001</br> Faggin, Giorgio: Testimonianze sulla lingua friulana ; 2</br> Goebl, Hans: Giovan Battista Pellegrini und Ascolis Methode der "particolar combinazione" : ein Besprechungsaufsatz / Hans Goebl, 2001</br> Kostner, Barbara: ¬Il¬ canto religioso in Val Badia tra la fine del 1800 e l'inizio del 1900 / Barbara Kostner, 2001</br> Odwarka, Karl: ¬Die¬ Namen des Kalser Tales : (am Großglockner) / Karl Odwarka ; Heinz Dieter Pohl, 2001</br> Pancheri, Roberto: Lettere inedite dello scultore Giovanni Battista Insom : (1829 - 1832) / Roberto Pancheri, 2001</br> Richebuono, Giuseppe: Processi criminali dal 1483 alla fine del 600 / Giuseppe Richebuono, 2001</br> Stolzenburg, Andreas: Zu einem wiederentdeckten Madonnenbild Giuseppe Craffonaras / Andreas Stolzenburg, 2001
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/23(1999)
ID interno: 355222
* Jent jona e po arjignada cun brae de fer da se pare! Ne n era fosc nia begn ornada cun dot ci che nose DT i a de? Sëgn lascia a d ei fistidi y stëntes, ëi dess ma inde impii sgobè, y nos - sc'i orun che chësc devëntes - en pése messunse jì a paisà. (dal romanc-sursilvan li ladin standardisé dia Val Badia) Tl'opera leterara de Giachen Michel Nay - tambègn te stia prosa co ince te stia poesia - dominéia la vita di patir y dia jént tles munts. Nay presentéia chésta vita nia te na forma

idealisada (a desvalianza p.ej. de Gian Antoni Huonder o de Giachen Caspar Muoth), ino te stia realtà da vigni dé, cun le bel y le burt. zénza glorificaziun o desprisc. v. 3: Originai: vargai ein staci e primavera - passa é iste y aisciòda; nia tl originai: (....) / sun a ch 'èra - i sun a chéres (ajuntè porvia dia rima). v. 4: Originai: o, co'ls carstgauns sefan presi mischs! - oh tan adora che Ics porsones végn tarlijes!; tarlisc, ince tarisc : parora inco pitch adorada che ó dì 'lisierménter frat

'. v. 5 : Mi ce lomina al tler de lòna - porvia dia blòsa. v. 7: (....) cun siia rossógna - cun so corù rossic. v. 8: Originai: e nus mein culla fegli' a mun = y nos n'ùn na goba sciòche ince la féia. v. 10: G. M. Nay à diesc mituns;/<?' tl monn - fora tl monn. v. 14: Originai: restar regina dent ils tes = reste regina tl cor di tu. v. 20: parèisc é forma locala, adorada chilo por rajuns de ritm: tl ladin standardisé dia Val Badia dijésson pordért paraisc. v. 30: Originai: leu or el mund dein ei barbar - dallo fora

9
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1980)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 4. 1980
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/329264/329264_29_object_5163648.png
Pagina 29 di 332
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 325 S. : Ill., Kt., Noten
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Aschenbrenner, Max: ¬Die¬ Hexen in der Sage der Dolomitenladiner / Max Aschenbrenner, 1980</br>Corai, Paolo: ¬Le¬ più antiche culture preistoriche della «Ladinia» : (paleolitico e mesolitico) / Paolo Corai, 1980</br>Daverda, Albert: ¬La¬ ladinitè tla vita pratiga da vigne dé : en ejëmpl: les scrites tles cortines / Albert Daverda, 1980</br>Faggin, Giorgio: ¬La¬ grafia del friulano : appunti storici / Giorgio Faggin, 1980</br>Gangale, Giuseppe: ¬Le¬ vanère por Marèo / Giuseppe Gangale, 1980</br>Goebl, Hans: Dialektgeographie + numerische Taxonomie = Dialektometrie : anhand rätoromanischer und oberitalienischer Dialektmaterialien (AIS) / Hans Goebl, 1980</br>Höglinger, Elisabeth: Interferenzen des Ladinischen und Italienischen in das Deutsch von Grödner Schülern : Beitrag zur Problematik des Deutschunterrichts in den Schulen der ladinischen Ortschaften Südtirols / Elisabeth Höglinger, 1980</br>Irsara, Alfred: ¬Die¬ gesetzlichen Bestimmungen zum paritätischen Unterricht an den Schulen der ladinischen Ortschaften Südtirols / Alfred Irsara, 1980</br>Kuen, Heinrich: ¬Die¬ Eigenart des ennebergischen Wortschatzes / Heinrich Kuen ; 1, (1980)</br>Kuen, Heinrich: Tirolese = «ladinisch» im Vocabolario Poligloto von 1787 des Don Lorenzo Hervás / Heinrich Kuen, 1980</br>Śliziński, Jerzy : ¬Die¬ Darstellung der Ladiner in tschechischen Enzyklopädien des XIX. und XX. Jahrhunderts / Jerzy, Slizinski, 1980</br>Richebuono, Giuseppe: Von der einstigen zur heutigen Ausdehnung des ladinischen Sprachraumes / Josef Richebuono, 1980</br>¬Il¬ vecchio e il nuovo : dei Weiler ed altre questioni / F. Bortolotti ; H. Abram, 1980</br>Zaremba, Aleksander: ¬Il¬ comparatico a S. Martino in Val Badia / Aleksander Zaremba, 1980
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: D II Z 1.092/4(1980) ; II Z 1.092/4(1980)
ID interno: 329264
Albert Daverda LA LADINITE’ ILA VITA PRATIGA DA VIGNE DE’ *) En ejémpl: les scrites ties cortines En gaujiun dia cumpedada generala dia popolaziun dal 1971 s’à tla Val Badia oramai le 97 % y tai comuns ladins de Gherdéna bun le 77 % dia popolaziun detlaré ladina. Co stara pa endère con la ladinité tla vita pratiga da vigne de? Sc’i tolun ca ònn dai trec ej empii co podess le demostré: les scrites sòn les crùsc y pères de cortina, spo poi ch’ara se stai très damò mal empara. Aladò de còse

dà en chèder còrt y tlèr dia situaziun. Mo por enténe còstes statistiches endòt y te sòes pèrts òl ester zacotan de spligaziuns. Dàndadòt èl da decordé che te chisc ultims don' agn anse passe trèi sorts des- valies de guèrn politichi la monarchia auster-ungarica (cina ala fin dal 1918), le régn talian y le guèrn fascist (dina a mez 1’ ann 1945) y sén le guèrn repu- blican talian. Chisc trèi guèrns desvalìs a dnamai (o sambén inde) arjunt nostes cortines y a albù (a dotamela) sòa faziun, dnamai dò la mòrt

dia persona. En- sciò pòrta les (pùces) crùsc y pères da mòrt dal tomp sot al’Austria scrites v ennoms en pèrt por todèsch y en pèrt por talian y dnamai òna o l’atra por ladin (la péra più vedla con na scrita ladina è tla cortina da San Martin y mostra le medieje 1866). *) Belo Farm 1976 ài scrit sòn còse tema - presciapiich con la medema introdu- ziun - te »8as dia Crùsc« 14 (1976/ 77), pi. 5-8. Atlò végnel enjunté la statistica dles scrites de cortina - des- partides dò lingaz - desch’ares

10
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1990)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 14. 1990
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/340831/340831_169_object_5166576.png
Pagina 169 di 376
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 372 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 5 zum Ald I = Relazione di lavoro 5 per l'ALD I / Roland Bauer ..., 1990</br> Asche, Roswitha: ¬Die¬ Ritzungen an den Holzhütten der Bergwiesen Prades und Cialneur : Beispiele einer weit verbreiteten kreativen Betätigung der Almleute / Roswitha Asche, 1990</br> Complojer, Franz: Disparità di trattamento accusate dai ladini viventi nella regione Trentino-Alto Adige con particolare riguardo alle istituzioni legislative della regione e delle due province autonome / Franz Complojer, 1990</br> Complojer, Franz: Disparità di trattamento accusate dal gruppo linguistico ladino vivente nella regione Trentino-Alto Adige riguardanti l'amministrazione degli enti locali ed altre posizioni di svantaggio di natura istituzionale / Franz Complojer, 1990</br> Dorsch, Helga: ¬Die¬ Marienkirche in Sëlva/Wolkenstein von den Anfängen bis zum Ende des 19. Jahrhunderts / Helga Dorsch, 1990</br> Goebl, Hans: «Ma il distintivo necessario del determinato tipo sta appunto nella simultanea presenza o nella particolar combinazione di quei caratteri» : methodische und wissenschaftsgeschichtliche Bemerkungen zum Diskussionskomplex «Unità Ladina» / Hans Goebl, 1990</br> Iliescu, Maria: ¬Der¬ repräsentative Wortschatz der romanischen Sprachen : das Rätoromanische / Maria Iliescu, 1990</br> Kattenbusch, Dieter: «Co che la grafia y la gramatica ladina ie nasciudes» : zur Entstehung der grödnerischen Orthographie und Grammatik / Dieter Kattenbusch, 1990</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (M - P) / Otto Gsell. - 1990</br> Rabeder, Gernot: Über die Auffindung und Bedeutung der Conturineshöhlr (lad. Ander dles Conturines) / G. Rabeder, 1990</br> Stolzenburg, Andreas: ¬Der¬ Grödner Maler Bernardin Pitschieler/Piceller / Andreas Stolzenburg, 1990</br> Tecchiati, Umberto: Aggiornamento sullo stato delle ricerche archeologiche nell'abitato dell'età del bronzo di Sotciastel in Val Badia (Bolzano) / Umberto Tecchiati, 1990</br> Trapp, Eugen: ¬Das¬ Denkmal für Katharina Lanz in Fodom/Buchenstein / Eugen Trapp, 1990
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/14(1990)
ID interno: 340831
rusneda romanza y nce no ti Grijons dia Sbizera, che 7 Ladin ne dausa davia de chèl unì scrit cui K. L Referendum, fove-l unì dit, ie nce unì mandà a jènt che nen ova cumpe- tènza. le fove ino jita te Gherdèina, 7 fava ai 25 d’Agost 1947. A Urtijèi 7 Senièur Diretèur dia scoles Vinzenz Aldosser ova nvià ite i maestri a jam inè la cosa. Me dlecorde che dova scrit la parola kuer sula gran tofla, s’ova èutà ntèury, s’la rijan, ove-l dit: «Mefun la parola kuer cela ben ora ’n pue fetra - scrita cui

K.» le fave tan stancia y tan stufa che m ’ove pensà dia fa curia. Ove prià bel de na sotscrizion per chèi che fava per l pustom C mpe de l pustom K. La piata de papier cun ch’sta sotscrizions ov-i tèu y fove jita da prevesc, da mestri y da jènt ’nstruida da Sélva fina ora Puntives. Bera Sepl da Mauriz me delcord-i che fava ènghe un de chèi che ova sotscrì per 7 C. Ch’sta piata dala sotscrizions ti ov-i pona purtà al Prof. Minach y à-n ino messe scumencè a lèurè da nuef per la grafìa di C che mudova

y à-n metà l pustom j franzèus. La grafia C fava unida metuda adum da Gisela Moro- der cui aiut di Profesèur Gangale dia Sbizera. Mo ’n iède an-s ’nvià ite i ladins a se prenunziè per la grafìa. Ma do che 7 fava unì ora 7 Calènder, deguni nen ova piu dit nia. Nèus à-n po scumencià a studièy a lèurè per la gramatica. L Prof. Minach ne ulova nsavèi de se servì dia gramatica di Vian. El teniva piu sul Gartner che fava n scienzià, y sul Lardschneider. 5 ani on-s lèurà, dal 1947 al 1952, an che la gramatica

ie unida stampeda. L’an 1950, ai 16 de jenè, fava la grafìa A unida detlareda a Roma ufìziela per la scoles ladines cun lizenza di Minister dia Publica Istruzion. Ala riunion fove-l n profesèur di Università de Roma, 7 prof. Nencioni di Università de Firenza, 7 prof Tagliavini di Università de Padua, ’n prof dia Sbizera, 7 Provveditore agli studi de Bulsan Erminio Mattedi y ie.

11
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1986)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 10. 1986
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355077/355077_225_object_5165520.png
Pagina 225 di 240
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 231 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Hornung, Maria: ¬Die¬ Bedeutung des Ladinischen für die Germanistik / Maria Hornung, 1986</br> Kattenbusch, Dieter: ¬Die¬ ersten Enqueten für den ALD : Erfahrungen und Ergebnisse ; (ALD-Arbeitsbericht 1) / Dieter Kattenbusch ; Hans Goebl, 1986</br> Kattenbusch, Dieter: Raetia antiqua et moderna : W. Theodor Elwert zum 80. Geburtstag / Dieter Kattenbusch, 1986</br> Śliziński, Jerzy : ¬"L'¬ istorgia da l'aula da la vita" und "Das Wasser des Lebens" der Brüder Grimm / Jerzy Slizinski, 1986</br> Śliziński, Jerzy : ¬Eine¬ rätoromanische und eine polnische Variante des Märchens vom "Grossen Räuber" / "Madej" / Jerzy Slizinski, 1986</br> Munarini, Giuseppe: Giovanni di Giacomo Gera: Padre fortunato da Cadore / Giuseppe Munarini, 1986</br> Rampold, Reinhard: ¬Die¬ Siedlungs-, Hof- und Hausformen in Buchenstein (Fodom) / Reinhard Rampold, 1986</br> Richebuono, Giuseppe: ¬L'¬ uccisione del "Gran Bracun" nelle deposizioni dei testi / Bepe Richebuono, 1986</br> Strassoldo, Raimondo: ¬La¬ tutela del friulano in provincia di Udine : una ricerca sociologica / Raimondo Strassoldo, 1986</br> Wolfsgruber, Karl: Predigten auf Grödnerisch : ein 200 Jahre altes Dokument / Karl Wolfsgruber ; Bepe Richebuono, 1986
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/10(1986)
ID interno: 355077
A MICHAIL Seniëur dia cuecena muredes y dia dlaceda tundres dlà dal orizont dl Uriënt tu sés che 1 tëmp ie curt y 1 viac ie lonch dia jënt sun chësta tiëra che sofia y sua sota la rodes de ti ciars de fiër ch'la pése che tu perdiches sibe te ti euer... Roland Verra

12
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1980)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 4. 1980
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/329264/329264_306_object_5163925.png
Pagina 306 di 332
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 325 S. : Ill., Kt., Noten
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Aschenbrenner, Max: ¬Die¬ Hexen in der Sage der Dolomitenladiner / Max Aschenbrenner, 1980</br>Corai, Paolo: ¬Le¬ più antiche culture preistoriche della «Ladinia» : (paleolitico e mesolitico) / Paolo Corai, 1980</br>Daverda, Albert: ¬La¬ ladinitè tla vita pratiga da vigne dé : en ejëmpl: les scrites tles cortines / Albert Daverda, 1980</br>Faggin, Giorgio: ¬La¬ grafia del friulano : appunti storici / Giorgio Faggin, 1980</br>Gangale, Giuseppe: ¬Le¬ vanère por Marèo / Giuseppe Gangale, 1980</br>Goebl, Hans: Dialektgeographie + numerische Taxonomie = Dialektometrie : anhand rätoromanischer und oberitalienischer Dialektmaterialien (AIS) / Hans Goebl, 1980</br>Höglinger, Elisabeth: Interferenzen des Ladinischen und Italienischen in das Deutsch von Grödner Schülern : Beitrag zur Problematik des Deutschunterrichts in den Schulen der ladinischen Ortschaften Südtirols / Elisabeth Höglinger, 1980</br>Irsara, Alfred: ¬Die¬ gesetzlichen Bestimmungen zum paritätischen Unterricht an den Schulen der ladinischen Ortschaften Südtirols / Alfred Irsara, 1980</br>Kuen, Heinrich: ¬Die¬ Eigenart des ennebergischen Wortschatzes / Heinrich Kuen ; 1, (1980)</br>Kuen, Heinrich: Tirolese = «ladinisch» im Vocabolario Poligloto von 1787 des Don Lorenzo Hervás / Heinrich Kuen, 1980</br>Śliziński, Jerzy : ¬Die¬ Darstellung der Ladiner in tschechischen Enzyklopädien des XIX. und XX. Jahrhunderts / Jerzy, Slizinski, 1980</br>Richebuono, Giuseppe: Von der einstigen zur heutigen Ausdehnung des ladinischen Sprachraumes / Josef Richebuono, 1980</br>¬Il¬ vecchio e il nuovo : dei Weiler ed altre questioni / F. Bortolotti ; H. Abram, 1980</br>Zaremba, Aleksander: ¬Il¬ comparatico a S. Martino in Val Badia / Aleksander Zaremba, 1980
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: D II Z 1.092/4(1980) ; II Z 1.092/4(1980)
ID interno: 329264
, können im Sprachbuch, das für eine andere Sprach- realität geschaffen wurde, nicht verzeichnet sein; ein sprachtherapeutisches Training für bestimmte Sprachabweichnungen, die eben nur beim Ladiner oder Italiener Vorkommen, noch viel weniger. LINGAZ Y CULTURA nr. 2 (1980) o o o F. Vittur: L’ lingaz dia urna sciöche espresciun dia personalità A. Obletter: Grafia C. Insam: Storia de Gherdèina A. Dapunt: I artisc dia Val Badia L. Trebo: Üsanzes tla Val Badia H. Dorsch-Craffonara: La ciantia populara ladina dia Val

13
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1982)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 6. 1982
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/325120/325120_264_object_5164539.png
Pagina 264 di 292
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 287 S. : Ill., Kt., Noten
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Bagolini, Bernardino: ¬I¬ siti mesolitici delle Dolomiti / Bernardino Bagolini ; Alberto Broglio ; Reimo Lunz. - 1982<br />Demetz, Eduard: ¬Das¬ Volks- und volkstümliche Liedgut in Gröden / Eduard Demetz. - 1982<br /> Dorsch, Helga: ¬Die¬ ersten dolomitenladinischen Zeitungen / Helga Dorsch-Craffonara. - 1982<br />Goebl, Hans: Johannes Kramer: Deutsch und Italienisch in Südtirol / Hans Goebl. - 1981<br />Kindl, Ulrike: Vorbemerkungen zu einer kritischen Lektüre der Dolomitensagen des K. F. Wolff / Ulrike Kindl. - 1982<br /> Kuen, Heinrich: ¬Der¬ religiöse und kirchliche Wortschatz des Gadertalischen : mit Ausblick auf die übrigen Sellatäler / Heinrich Kuen. - 1982<br /> Slizinski, Jerzy: Heinrich Zschokke über die Rätoromanen in Graubünden / Jerzy Slizinsky. - 1982<br />Richebuono, Giuseppe: ¬La¬ presa di coscienza dei ladini : cenni cronologici / Bepe Richebuono. - 1982
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: D II Z 1.092/6(1982) ; II Z 1.092/6(1982)
ID interno: 325120
SUL LIM DE VAL MUSTAIR Puera mi ana dulenta, fia dia planadura, sen jubilan tu ves che urmei la mira de ti viae ie ujina. Dia montes i spirc nveijibli te da sopieda, te pitan curaje. Cela, dan te se geura na valeda, tiera sagreda di poec Grijons, la Miistair rumancia de ti suenn. Coebe dejidrent te bat 1 vedl cuer, coche rediere a fola la speranzes arnaghedes tl grijeur de teurdli dis. O! Antium zenza fin, de n ndeni exii, ulache murentea y bredla emargineda, mi esistenza sui viel dl desfluri

, tu te dleighes sciche la neif al rai benfajent dl suredl dl prim temp. L ie 1 glorieus lecort de Cialavaina, 1 sacrifiz de Benedet Fontana, la venta dia ardimenteusa jlata d’Engiadina ch’a sfrant la ciavoneria dia cesa de Habsburg, 1 ie Pumelianta desfata de Maximilian, coser sabe, cetin y vaniteus, y la mazeda de si lanzechenesces, che fesc renascer te me plu vif y sterch 1 ideal de mi jeuneza trangujeda. Sparunei-te, o poejia ladina nspiradressa, eut-me la sciables a Glurns tudeschiseda y ntona sui nviula

14
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1989)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 13. 1989
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355119/355119_73_object_5166176.png
Pagina 73 di 304
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 300 S : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 4 zum Ald I = Relazione di lavoro 4 per l'ALD I / Roland Bauer ..., 1989</br> Bagolini, Bernardino: Relazione preliminare e risultati della prima campagna di scavi nell'insediamento dell'età del bronzo di Sotciastel (Val Badia, Prov. di Bolzano) / Bernardino Bagolini ; Giovanni Tasca ; Umberto Tecchiati, 1989</br> Craffonara, Lois: Probleme der geographischen Nomenklatur im sellaladinischen Bereich / Lois Craffonara, 1989</br> Dorsch, Helga: Siur Ciprian Pescosta : (1815 - 1889) ; zur 100. Wiederkehr seines Todes / Helga Dorsch, 1989</br> Faggin, Giorgio: Testimonianze sulla lingua friulana ; 1 / Giorgio Faggin</br> Goebl, Hans: ¬Der¬ Kartograph und Geograph Heinrich Berghaus : (1797 - 1884) ; ein früher Zeuge für die "Unità Ladina" / Hans Goebl, 1989</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (A - L)</br> Kattenbusch, Dieter: ¬Die¬ Ladiner und das Koalitionsprogramm für die X. Gesetzgebungsperiode des Südtiroler Landtages / Dieter Kattenbusch, 1989</br> Munarini, Giuseppe: Monsignor Giovanni Battista Martini : (1810 - 1877) / Giuseppe Munarini, 1989</br> Palla, Luciana: ¬I¬ Ladins y les opziuns / Luciana Palla ; Karin Demetz, 1989</br> Rizzi, Giovanni: Rilievo geoelettrico in un'area di insediamento preistorico sul Colle di Sotciastel (Badia-Pedraces/Abtei, Prov. BZ) / Giovanni Rizzi ; Carlo Trentini, 1989</br> Steinicke, Ernst: ¬Der¬ sozialgeographische Gegensatz in den "Dolomitenladinischen Sprachinseln" Friauls / Ernst Steinicke, 1989</br> Stolzenburg, Andreas: ¬Der¬ Maler Giuseppe Craffonara : (1790 - 1837) ; zum 200. Geburtstag am 7. September 1990 / Andreas Stolzenburg, 1989
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/13(1989)
ID interno: 355119
prigo le conzet de n raiun unich por due i optane. Cun le passò di meisc èn spo rovà lassura che le raiun de Lienza a massa può areai por garanti n’inse- diaziun compata di Gherdénes. La direziun di "Gau" dia Steiermark a spo fat, tl scomenciamént di 1941, la proposta ai Gherdénes da ti mète a desposi- ziun la contrada incér le Hochschwab, mo chisc ne n’à più nia cis véla da brancé dò, dèache ségn orò ince éi aspetè ch’ai gniss lascè al savéi ci raiun che gnò destinò por l’aciasamént compat

de ci che è sozedù ties vala- des de Suramunt (ince sc’ara se tratà ma de puces porsones). Y impò ne n’è le numer di optane dia Val Badia di ne nia tan alt co chèl di optane de Gher- déna; ince la propaganda che tacà adòm cun les Opziuns, les stritaries danter chi che orò romagne a ciasa y chi che orò s’un ji, i aveniménc danter le 1943 y le 1945 ne n’à nia arjunt tla Val Badia ché ampléza dramatica y autodesdrujénta ch’i incuntun te Gherdéna. La gauja é bonaménter da chi ri tl fat che l’economia dia

Val Badia se conzentrà dantadòt sòn le laur da paur y le paur badiot ne n’è nia tan interessò al marcò todèsch co habitant de Gherdéna cun so turism y so esport de manufac artejanai. Les usanzes y les tradiziuns popolares, le sfrutamént di produc dia natora, coltiva ti mese stluc, corespognò ala tradiziun tiroleja, mo la simpatia por le Tirol todésch ne se basa nia sòn la speranza che les condiziuns de vita miorass dò l’Op- ziun. Implu èl l’influs di proi tla Val Badia cotan più sterch co tla

valada vi cina. La popolaziun se tigni depiù al conséi di corac che racomanà da ner bandone nia la valada. La gauja di resultac tan desvalis da vai a vai va chirida tambégn te rajuns economiche co tla lontananza geografica y culturala dia singula valada ladina dal raiun cultural todésch y tla mosòra de conescénza - picera o majera - di lingaz todésch. Ti tréi Comuns ladins dia Provinzia de Belun ne gnò le todésch feter mai adorò, y le prozès de talianisaziun te chèstes va- lades gnò porchél manco

sforzò dai Fascisc co tla Val Badia y te Gherdéna; la popolaziun de Fodom y Ampéz savò da baiò scialbi bun talian; chésc lin gaz gnò porater ince adorò te dlijia, te scora y ti ofizi publics zénza pro blems. I Fascisc - sciòche dit - s’astila ti raiuns de Suramunt dami y a chésta moda è la popolaziun de chéstes valades più desfidénta defrunt a ci che la propaganda nazista impormetò. An pò ince osservò che l’ocupaziun todéscia y l’aministraziun locala manajada da optane tratan i agn dia ”Ope

15
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(2001)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 23. 1999
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355222/355222_333_object_5167468.png
Pagina 333 di 374
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 367 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Bini, Claudio: Aspetti pedologici e paleoambientali del sito mesolitico Putia I / Claudio Bini e Andrea Pilli, 2001</br> Böhmer, Helga: Sprachliche Stereotypen im Comelico : ein Beitrag zur subjektiven Dialekterkennung / Helga Böhmer, 2001</br> Craffonara, Lois: Gibt es einen alten Quadra-Block in St. Martin in Thurn? / Lois Craffonara, 2001</br> Faggin, Giorgio: Testimonianze sulla lingua friulana ; 2</br> Goebl, Hans: Giovan Battista Pellegrini und Ascolis Methode der "particolar combinazione" : ein Besprechungsaufsatz / Hans Goebl, 2001</br> Kostner, Barbara: ¬Il¬ canto religioso in Val Badia tra la fine del 1800 e l'inizio del 1900 / Barbara Kostner, 2001</br> Odwarka, Karl: ¬Die¬ Namen des Kalser Tales : (am Großglockner) / Karl Odwarka ; Heinz Dieter Pohl, 2001</br> Pancheri, Roberto: Lettere inedite dello scultore Giovanni Battista Insom : (1829 - 1832) / Roberto Pancheri, 2001</br> Richebuono, Giuseppe: Processi criminali dal 1483 alla fine del 600 / Giuseppe Richebuono, 2001</br> Stolzenburg, Andreas: Zu einem wiederentdeckten Madonnenbild Giuseppe Craffonaras / Andreas Stolzenburg, 2001
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/23(1999)
ID interno: 355222
PROM DESSEGN (PRÜM DISEGN) de Andri Peer (Sent 1921 - Winterthur 1985) Tan sauri da dì rösa y slefs da füch y piet d'alabaster y edli da ciarbun Mo tö es döt atramënter incuntada de ligna y nöt odur che se desfanta dal blot spetè Aicia sofiada y refiisa costanta sparida tl aier Pòpe stlüt di daugni sot cuèrtli (fedii stille. * * * (dal ladin-valàder tl ladin standardisé dia Val Badia) Andri Peer é stè n seritur dër produtîf, nia ma tl ciamp dia poesia lirica y dia euntia en prosa, mo ince

te chël dia critica leterara y culturala, y al à delot tl Grijun romanc-ladin na picia revolution cun daurì la leteratòra romancia al’aria de d’atres contrades dl’Europa. Peer nes fej ponsè a n Ungaretti, a n Lorca, a n Eliot, a n Montale, a n Benn yii. D’atra pert él ince da dì ch’ai n’à nia fat dot da su; al ne bele stè denant de chi che â aitarne provè da sfolè trus niis, ponsunde p.ej. al vedi Peider Lansel. v. 12: Gonot vëgnel serit le dagnì impede le daugnr, la proma forma ne se desfarenziëia

16
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1985)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 9. 1985
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355060/355060_242_object_5165273.png
Pagina 242 di 264
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 260 S. : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Brix, Emil: ¬Die¬ Ladiner in der Habsburgermonarchie im Zeitalter der nationalen Emanzipation / Emil Brix, 1985</br> Furer, Jean-Jacques: ¬Die¬ Situation des Bündnerromanischen bei der Jugend / Jean-Jaques Furer, 1985</br> Gierl, Irmgard: Ausblicke auf die Entwicklung der Tracht im Gadertal / Irmgard Gierl, 1985</br> Kattenbusch, Dieter: Robert von Planta und die Dolomitenladiner : zwei Schreiben an Franz Moroder / Dieter Kattenbusch, 1985</br> Kindl, Ulrike: Überlegungen zu K. F. Wolffs Erzählungen vom Reich der Fanes / Ulrike Kindl, 1985</br> Kuen, Heinrich: Deutsch-ladinische Sprachkontakte in alter und neuer Zeit / Heinrich Kuen, 1985</br> Leidlmair, Adolf: Ladinien - Land und Leute in geographischer Sicht / Adolf Leidlmair, 1985</br> Lindner, Christine: ¬Der¬ Bühnenmaler Franz A. Rottonara : (1848 - 1938) / Christine Lindner, 1985</br> Möcker, Hermann: Ladinische Denk- und Sprachzeugnisse aus dem Jahre 1915 / Hermann Möcker, 1985</br> Munarini, Giuseppe: ¬La¬ "Casa Gera" di Candide nell'alta Val Comelico / Giuseppe Munarini ; Luigi Salvioni, 1985</br> Rampold, Josef: ¬Die¬ Tracht in Buchenstein (Fodom) / Josef Rampold, 1985</br> Schmid, Heinrich: «Rumantsch Grischun» - eine Schriftsprache für ganz Romanischbünden : Voraussetzungen, Probleme, Erfahrungen / Heinrich Schmid, 1985</br> Tekavčić, Pavao : ¬Gli¬ idiomi retoromanzi negli «elementi di linguistica romanza» di Petar Skok / Pavao Tekavcic, 1985
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/9(1985)
ID interno: 355060
NZAUL Nzaul sota 1 revéut de stéiles, tla sota valedes de Umbria, o tla longia planadures asnibledes, danter grossa muredes de pierà - speve, sulént, perjunier - 0 tla luminénta ziteies de miérmul: 1 or y 1 sanch al incant ruént de droghes y plajéi tl fréit fum dia zigaretes... Nzaul 1 sablon ndurà dai raies dia nrosadura sun 1 éur di mer, la ré destrata a suié, 1 eiaculò dia ondes vérdes; povester nzaul sota palmes, te berces de stram y peves: lat de céura, svei de puhin, séites de laser

17
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1977)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 1. 1977
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/329260/329260_201_object_5163126.png
Pagina 201 di 222
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 215 S. : Ill., Kt., Noten
Lingua: Deutsch; Ladinisch
Commenti: Craffonara, Lois: Zur Stellung der Sellamundarten im romanischen Sprachraum / Lois Craffonara,1977</br>Daverda, Albert: Ansässige Bevölkerung in den ladinischen Tälern der Dolomiten im Alter ab 6 Jahren nach Bildungsgrad und Sprachgruppe 1951-1961-1971 / Albert Daverda, 1977</br>Faggin, Giorgio: Literarisches Schaffen der Ladiner Friauls in den Jahren 1974 - 1975 / Giorgio Faggin, 1977</br>Ghetta, Frumenzio: ¬Die¬ Weiheurkunde der Heiligkreuz-Kirche im Abteital aus dem Jahre 1484 / Frumenzio Ghetta, 1977</br>Goebl, Hans: Rätoromanisch versus Hochitalienisch versus Oberitalienisch : dialektometrische Beobachtungen innerhalb eines Diasystems / Hans Goebl, 1977</br>Kuen, Heinrich: Auf den Spuren verschwundener ladinischer Wörter / Heinrich Kuen, 1977</br>Richebuono, Giuseppe: ¬Der¬ Kampf der Gemeinde Ampezzo um die Erhaltung ihrer Autonomie / Josef Richebuono, 1977</br>Valentini, Erwin: Ladinische Kultur oder Kultur der Ladiner? : Versuch einer Definition des Kulturwesens in Dolomitenladinien / Erwin Valentini, 1977</br>Widmer, Ambros: ¬Das¬ Rätoromanische in Graubünden / Ambros Widmer, 1977
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: D II Z 1.092/1(1977) ; II Z 1.092/1(1977)
ID interno: 329260
Y tlo mo trëi rimes de Max Tosi, tëutes dal liber »Ciofes da Mont. Poijies y proses ladines«, Bulsan 1975, plates 15, 55 y 137: Ai mone dia Patria Chësc scrii de Max Tosi nes dà tl am si ncresciadum dò Gherdëina, ciech'ël arà senti te si sot uni iëde che ël ti ruvova daujin furnan ite per la dlieves de Solaion - ntlëuta mo cun la ferata - canche la locomotiva suflënta I menova ora de chi tuniëi fumënc o raidova dal sot dia vava ora sun l spinel dia costa. Te chëi mumënc arà-l aguzà i uedli per

udëi la piza de Sas Lonch y la mëisa di Seia, chisc crêpes y chësta montes de si patria de vela che, ncie tl ncresciadum plu splaiënt che la vita cëria su, resta cunsulazion for unfat senziera. Y sanbën, sce te es da strënjer al cuer na cria- tura ameda, l fajrés cun ana bën mo plu slônfia de avëi-gën, sce te ies tla manifizënzia dia Na tura, ëila che ié dënia de unì mireda da uni ëura di dì y ncie dia nuet plu scura - sce te auzes i ue dli al revëut. Mone che di bel dl Crià dajëis na idea, giganc

18
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1989)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 13. 1989
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355119/355119_71_object_5166174.png
Pagina 71 di 304
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 300 S : Ill., graph. Darst., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Arbeitsbericht 4 zum Ald I = Relazione di lavoro 4 per l'ALD I / Roland Bauer ..., 1989</br> Bagolini, Bernardino: Relazione preliminare e risultati della prima campagna di scavi nell'insediamento dell'età del bronzo di Sotciastel (Val Badia, Prov. di Bolzano) / Bernardino Bagolini ; Giovanni Tasca ; Umberto Tecchiati, 1989</br> Craffonara, Lois: Probleme der geographischen Nomenklatur im sellaladinischen Bereich / Lois Craffonara, 1989</br> Dorsch, Helga: Siur Ciprian Pescosta : (1815 - 1889) ; zur 100. Wiederkehr seines Todes / Helga Dorsch, 1989</br> Faggin, Giorgio: Testimonianze sulla lingua friulana ; 1 / Giorgio Faggin</br> Goebl, Hans: ¬Der¬ Kartograph und Geograph Heinrich Berghaus : (1797 - 1884) ; ein früher Zeuge für die "Unità Ladina" / Hans Goebl, 1989</br> Gsell, Otto: Beiträge und Materialien zur Etymologie des Dolomitenladinischen (A - L)</br> Kattenbusch, Dieter: ¬Die¬ Ladiner und das Koalitionsprogramm für die X. Gesetzgebungsperiode des Südtiroler Landtages / Dieter Kattenbusch, 1989</br> Munarini, Giuseppe: Monsignor Giovanni Battista Martini : (1810 - 1877) / Giuseppe Munarini, 1989</br> Palla, Luciana: ¬I¬ Ladins y les opziuns / Luciana Palla ; Karin Demetz, 1989</br> Rizzi, Giovanni: Rilievo geoelettrico in un'area di insediamento preistorico sul Colle di Sotciastel (Badia-Pedraces/Abtei, Prov. BZ) / Giovanni Rizzi ; Carlo Trentini, 1989</br> Steinicke, Ernst: ¬Der¬ sozialgeographische Gegensatz in den "Dolomitenladinischen Sprachinseln" Friauls / Ernst Steinicke, 1989</br> Stolzenburg, Andreas: ¬Der¬ Maler Giuseppe Craffonara : (1790 - 1837) ; zum 200. Geburtstag am 7. September 1990 / Andreas Stolzenburg, 1989
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/13(1989)
ID interno: 355119
Luciana Palla, Karin Demetz I LADINS Y LES OPZIUNS*) Tl’acordanza di 1939 danter i Todesc y i Talians por les Opziuns dia popolaziun de Südtirol él ince gnü stlüt ite i Ladins: no ma chi dies valades dia Provinzia de Balsan, mo ince chi di Comuns de confin de Fodom, Còl de S. Lizia y Ampez. La surastanza dia polizia dia Provinzia de Belun s’a lascè sö dassénn cuntra chésta dezijiun, dèache era odo tla popolaziun de Fodom y Ampez jènt taliana a vigni livel, por rajuns storiches, etniches

degügn porvè da demostrè comprenjiun por la situaziun tra gica de na popolaziun a chera che döes naziuns stersces ti a fat "les beles” por desènes d’agn alalungia cun le su fin da tra i Ladins sön süa pert. I Ladins s’a lascè atra dal contrai todesch-talian por l’Opziun di 1939, cundöt che i resultac è dèr desvalis da valada a valada: te Gherdéna p.ej. él stè 1’ 81% di litadus che a tut la dezijiun por la Germania y l’emigraziun tl "Reich”; tla Val Badia y te Fedom èl presciapüch la terza pert dia

popola ziun, a Còl de S. Lizia apèna le 20%, a Ampez ma le 4%. Laprò rovä clamò *) Chèsc test ladin (adöm a n ater - tra- medui é translaziuns di Istitut Ladin ’’Micurä de Rü”) ess messü rové tl ca- talogh dia Mostra sön les Opziuns, orga- nisada dal ’’Tiroler Geschichtsverein”, mo ne n’é inultima nia gnü publiché.

19
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(2001)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 23. 1999
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/355222/355222_327_object_5167462.png
Pagina 327 di 374
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 367 S. : Ill., Kt.
Lingua: Deutsch; Italienisch; Ladinisch
Commenti: Bini, Claudio: Aspetti pedologici e paleoambientali del sito mesolitico Putia I / Claudio Bini e Andrea Pilli, 2001</br> Böhmer, Helga: Sprachliche Stereotypen im Comelico : ein Beitrag zur subjektiven Dialekterkennung / Helga Böhmer, 2001</br> Craffonara, Lois: Gibt es einen alten Quadra-Block in St. Martin in Thurn? / Lois Craffonara, 2001</br> Faggin, Giorgio: Testimonianze sulla lingua friulana ; 2</br> Goebl, Hans: Giovan Battista Pellegrini und Ascolis Methode der "particolar combinazione" : ein Besprechungsaufsatz / Hans Goebl, 2001</br> Kostner, Barbara: ¬Il¬ canto religioso in Val Badia tra la fine del 1800 e l'inizio del 1900 / Barbara Kostner, 2001</br> Odwarka, Karl: ¬Die¬ Namen des Kalser Tales : (am Großglockner) / Karl Odwarka ; Heinz Dieter Pohl, 2001</br> Pancheri, Roberto: Lettere inedite dello scultore Giovanni Battista Insom : (1829 - 1832) / Roberto Pancheri, 2001</br> Richebuono, Giuseppe: Processi criminali dal 1483 alla fine del 600 / Giuseppe Richebuono, 2001</br> Stolzenburg, Andreas: Zu einem wiederentdeckten Madonnenbild Giuseppe Craffonaras / Andreas Stolzenburg, 2001
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: II Z 1.092/23(1999)
ID interno: 355222
Y fóssera inscio ch’ai messass tla finada da nostes valades svanì nosc baié, spo déssel morì te n bel guant da parada y sciòche n dé tier te na sera d’isté. Y see nosc combate foss stè spo por nìa, ne pòra se moie ch’i ùn fat nosc dovei, se’an prëia sòn fossa por nos n’aimaria en lënga romancia y salüda: «A s’odëi!» * * * (dal romanc-sursilvan tl ladin standardisé dia Val Badia) - Titui: Faéla : la parora/bé/tf ( <*favéla <*faviéla ) col significat de Tingaz’, ‘la facolté de baié’ s’à te nosc

azént sòl’ultima silba, rovassi te dificoltès, y a chèsta moda ài branéé dò faéla. Cun la parora lènga che foss pordèrt jiida bun por la posiziun dia silba azentada, ne podòi nia indluch laure, deache cun le significai de Tingaz’ végn chèsta parora massa pitch adorada; por significhé Tingaz’ ésera ma adatada, sce dot le contest é tler, sciòche p.ej. tl vèrs 36. v. 4: Originai: perfids e malengrazievels affons - mituns perfig y zènza reconescènza. Mia tradu ziun é fata cun la mania leria a gauja dia

rima. v. 11: Le patir dia Surselva ne n’à adorè nò la Germania nò la Francia por nudrì stia familia. Le sursilvan il Schuoh (- ‘der Schwabe’) ài chilo assimilé cun le Sbòb\ il Schuob ò dì tla Surselva inée: ‘la Svebia / das Schwabenland’, mo inée ‘la Germania’ y Te Todèsch’. v. 23: Les munts de granii: granii é - sciòch’i savun - na pera dèr dora y porchèl resistènte i l'in- cuntun te n gran tòch dia Surselva, da Tschamut éina a Glion. v. 25-26: Incèr la fin di 1800 y le scomenciamènt di 1900

sco in clar di de matg = (spo) déssel morì sciòche n dé tler de mà. v. 35-36: Originai: sch’ins mo aunc sin fossa a nus recitescha / en viarva romontscha il davos paternies - sc’an prèia damò sòn fossa por nos / tl lingaz romane l’ultim paternoster. - Por lènga tl significai de Tingaz’ (cf. dessura!) él damò da dì che la parora é bele gntida de piti iadi adorada inscio te poesies, p.ej. da siur Ciprian Pescosta (f 1889) te stia rima scrita Farm 1879 en gaujiun dia Méssa novela de siur G. Pescosta

20
Libri
Categoria:
Geografia, guide , Linguistica
Anno:
(1977)
Ladinia : sföi culturâl dai Ladins dles Dolomites ; 1. 1977
/tessmannDigital/presentation/media/image/Page/329260/329260_212_object_5163137.png
Pagina 212 di 222
Luogo: San Martin de Tor
Editore: Ist. Ladin Micurá de Rü
Descrizione fisica: 215 S. : Ill., Kt., Noten
Lingua: Deutsch; Ladinisch
Commenti: Craffonara, Lois: Zur Stellung der Sellamundarten im romanischen Sprachraum / Lois Craffonara,1977</br>Daverda, Albert: Ansässige Bevölkerung in den ladinischen Tälern der Dolomiten im Alter ab 6 Jahren nach Bildungsgrad und Sprachgruppe 1951-1961-1971 / Albert Daverda, 1977</br>Faggin, Giorgio: Literarisches Schaffen der Ladiner Friauls in den Jahren 1974 - 1975 / Giorgio Faggin, 1977</br>Ghetta, Frumenzio: ¬Die¬ Weiheurkunde der Heiligkreuz-Kirche im Abteital aus dem Jahre 1484 / Frumenzio Ghetta, 1977</br>Goebl, Hans: Rätoromanisch versus Hochitalienisch versus Oberitalienisch : dialektometrische Beobachtungen innerhalb eines Diasystems / Hans Goebl, 1977</br>Kuen, Heinrich: Auf den Spuren verschwundener ladinischer Wörter / Heinrich Kuen, 1977</br>Richebuono, Giuseppe: ¬Der¬ Kampf der Gemeinde Ampezzo um die Erhaltung ihrer Autonomie / Josef Richebuono, 1977</br>Valentini, Erwin: Ladinische Kultur oder Kultur der Ladiner? : Versuch einer Definition des Kulturwesens in Dolomitenladinien / Erwin Valentini, 1977</br>Widmer, Ambros: ¬Das¬ Rätoromanische in Graubünden / Ambros Widmer, 1977
Soggetto: g.Ladiner ; f.Zeitschrift<br />g.Ladinisch ; f.Zeitschrift
Segnatura: D II Z 1.092/1(1977) ; II Z 1.092/1(1977)
ID interno: 329260
»Pathétique« (Impresciun ascutan la sinfonia nr. 6 de Ciaikovski) Surité de n fabló grufurèia fustii de melodìa pur lèdia dlaciadiira y nàina pisìma sura stligùc di 5t, rambuscèia te bràscia, fora y flòcura dan puntuns lagremusc dies recurdanzes. Tèra grija te n iade descùr na fata morgana de aisciiida in flu. Sajun dia jonèza sfugatéia arasada d’amur rabin sòn bandii de duc acorc, se arbassa tose y ineunda daimprò desdita. Tranîs sëgn schêrza dlaiósa chìta y al tona drumbluns inanter trumuroz

dia agrada impuntada cuntra crudité de intôrt destin. Beriuns de turmënt te batüda internala impuntassi Sangunada. Diic i diàus a rumù desfrata rutan l’miser lumin. Dalunc tl albié in pése en paìsc depèrpo scibla da festa sot sinzier sarëgn. Tampiada tl scür argrüma òta largura y grasumëia l’amarscè te foscia rassegnaziun. Tan sót tl sente se pèrdei sò fustii. Felix Dapoz (ladin dia Val Badia)

21